és un tennista serbi, número 1 del rànquing individual a final dels anys 2011, 2012, 2014, 2015, 2018, 2020, 2021 i 2023. Considerat un dels millors tennistes de tots els temps i especialment de l'Era Open, ja que va dominar la meitat de la dècada del 2010, va completar el Career Grand Slam després de guanyar els quatre torneigs de Grand Slam almenys tres vegades cadascun, fou el primer tennista en completar el Golden Masters (tots els torneigs Masters i a més dues vegades cadascun també), i el tennista que va ocupar el primer lloc del rànquing durant més setmanes.
Després de diversos anys a l'ombra de Roger Federer i Rafael Nadal, va arribar al capdamunt del rànquing individual masculí gràcies a una temporada espectacular l'any 2011, on va guanyar tres títols de Grand Slam (excepte el Roland Garros) i diversos Masters. En el seu palmarès destaquen 24 títols de Grand Slam (rècord absolut en l'Obert d'Austràlia amb 10 victòries), 40 Masters 1000 i la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín de 2008 en categoria individual. També ha guanyat en set ocasions l'ATP World Tour Finals (rècord absolut), l'únic tennista a guanyar-ne quatre de consecutius. També fou el tennista més jove de l'Era Open a arribar a les semifinals dels quatre Grand Slams. Els anys 2011 i 2015 va guanyar tres títols de Grand Slam, i en el darrer cas, també va disputar la final de l'únic que no va guanyar. Finalment va completar el Grand Slam després de guanyar el Roland Garros el 2016. En el 2018 va esdevenir el primer tennista en completar el Golden Masters, és a dir, va guanyar tots els torneigs de categoria Masters del circuit, fita que va repetir l'any 2020. L'any 2010 va guiar el seu país a la consecució de la Copa Davis. És el tennista amb més títols en torneigs de categoria Masters.
És Ambaixador de Generositat d'UNICEF pel seu país. Ha estat guardonat amb els premi Laureus World Sports Award for Sportsman of the Year (2012 i 2015), i també amb l'Orde de Sant Sava, Orde de l'Estrella de Karađorđe i Orde de la República Sèrbia.
Biografia Fill de Srdan i Dijana, i té dos germans més petits, Marko i Djordje, que també són tennistes.Biografia de Novak Đoković Consulta: 27/09/2011. Va néixer a Belgrad quan formava part de la República Socialista de Sèrbia, i actualment a Sèrbia.
L'any 2005 va iniciar una relació amorosa amb Jelena Ristić i van traslladar la seva residència a Montecarlo. La parella va contraure matrimoni el 10 de juliol de 2014 al luxós balneari Sveti Stefan de Montenegro. El 21 d'octubre de 2014 va néixer el primer fill de la parella, de nom Stefan, mentre que la seva filla Tara va néixer el setembre 2017.
Va començar a jugar a tennis amb quatre anys, i dos després fou descobert per la llegenda de tennis iugoslava Jelena Genčić i va començar a entrenar-lo, com havia fet anteriorment amb Monica Seles. Després de sis anys d'entrenaments i la seva ràpida evolució, Genčić va contactar amb Nikola Pilić perquè l'admetés a la seva acadèmia de tennis situada a Oberschleißheim, Alemanya, ja que era la millor opció pel seu futur. Ja amb catorze anys va començar la seva carrera internacional guanyant torneigs en individual, dobles i per equips. Des de 2006 és entrenat per l'extennista eslovac Marián Vajda fins al desembre de 2013, que fou substituït per l'extennista Boris Becker.
És conegut pel seu sentit de l'humor i les grans imitacions que fa d'altres jugadors, molts dels quals són amics seus. Aquesta qualitat es fer va famosa durant la celebració de la victòria sobre Carles Moyà en els quarts de final del US Open 2007, on va entretenir el públic amb imitacions de Rafael Nadal i Maria Xaràpova. Després de jugar un partit d'exhibició contra John McEnroe, fou rebatejat amb el sobrenom de "Djoker", un híbrid entre el seu cognom i la paraula anglesa "joker" (en català, bromista).
Li agrada aprendre idiomes i parla serbi, anglès, francès, alemany i italià. És gran aficionat de futbol i seguidor dels equips Estrella Roja de Belgrad, AC Milan i SL Benfica.
És membre de l'Església Ortodoxa Sèrbia, i el Patriarca Irineu de Sèrbia el va condecorar amb l'Orde de Sant Sava, la màxima condecoració d'aquesta església, per les seves contribucions en monestirs d'aquesta església a la regió de Kosovo i Metohija.
Torneigs de Grand Slam Individual: 38 (24−14) Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador 1. 2007 US Open Roger Federer 6−7(4), 6−7(2), 4−6 1. 2008 Obert d'Austràlia Jo-Wilfried Tsonga 4−6, 6−4, 6−3, 7−6(2) 2. 2010 US Open Rafael Nadal 4–6, 7–5, 4–6, 2–6 2. 2011 Obert d'Austràlia Andy Murray 6−4, 6−2, 6−3 3. 2011 Wimbledon Rafael Nadal 6−4, 6−1, 1−6, 6−3 4. 2011 US Open Rafael Nadal 6−2, 6−4, 6−7(3), 6−1 5. 2012 Obert d'Austràlia Rafael Nadal 5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5 3. 2012 Roland Garros Rafael Nadal 4−6, 3−6, 6−2, 5−7 4. 2012 US Open Andy Murray 6−7(10), 5−7, 6−2, 6−3, 2−6 6. 2013 Obert d'Austràlia Andy Murray 6−7(2), 7−6(3), 6−3, 6−2 5. 2013 Wimbledon Andy Murray 4−6, 5−7, 4−6 6. 2013 US Open Rafael Nadal 2−6, 6−3, 4−6, 1−6 7. 2014 Roland Garros Rafael Nadal 6−3, 5−7, 2−6, 4−6 7. 2014 Wimbledon Roger Federer 6−7(7), 6−4, 7−6(4), 5−7, 6−4 8. 2015 Obert d'Austràlia Andy Murray 7−6(5), 6−7(4), 6−3, 6−0 8. 2015 Roland Garros Stan Wawrinka 6−4, 4−6, 3−6, 4−6 9. 2015 Wimbledon Roger Federer 7−6(1), 6−7(10), 6−4, 6−3 10. 2015 US Open Roger Federer 6−4, 5−7, 6−4, 6−4 11. 2016 Obert d'Austràlia Andy Murray 6−1, 7−5, 7−6(3) 12. 2016 Roland Garros Andy Murray 3−6, 6−1, 6−2, 6−4 9. 2016 US Open Stan Wawrinka 7−6(1), 4−6, 5−7, 3−6 13. 2018 Wimbledon Kevin Anderson 6−2, 6−2, 7−6(3) 14. 2018 US Open Juan Martín del Potro 6−3, 7−6(4), 6−3 15. 2019 Obert d'Austràlia Rafael Nadal 6−3, 6−2, 6−3 16. 2019 Wimbledon Roger Federer 7−6(5), 1−6, 7−6(4), 4−6, 13−12(3) 17. 2020 Obert d'Austràlia Dominic Thiem 6−4, 4−6, 2−6, 6−3, 6−4 10. 2020 Roland Garros Rafael Nadal 0−6, 2−6, 5−7 18. 2021 Obert d'Austràlia Daniïl Medvédev 7−5, 6−2, 6−2 19 2021 Roland Garros Stéfanos Tsitsipàs 6−7(6), 2−6, 6−3, 6−2, 6−4 20. 2021 Wimbledon Matteo Berrettini 6−7(4), 6−4, 6−4, 6−3 11. 2021 US Open Daniïl Medvédev 4−6, 4−6, 4−6 21. 2022 Wimbledon Nick Kyrgios 4−6, 6−3, 6−4, 7−6(3) 22. 2023 Obert d'Austràlia Stéfanos Tsitsipàs 6−3, 7−6(4), 7−6(5) 23. 2023 Roland Garros Casper Ruud 7−6(1), 6−3, 7−5 12. 2023 Wimbledon Carlos Alcaraz 6−1, 6−7(6), 1−6, 6−3, 4−6 24. 2023 US Open Daniïl Medvédev 6−3, 7−6(5), 6−3 13. 2024 Wimbledon Carlos Alcaraz 2−6, 2−6, 6−7(4) 14. 2026 Obert d'Austràlia Carlos Alcaraz 6−2, 2−6, 3−6, 5−7
Jocs Olímpics Individual Resultat Any Campionat Superfície Oponent Marcador Bronze 2008 Jocs Olímpics, Pequín, Xina Dura James Blake 6−3, 7−6(4) 4t lloc 2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Gespa Juan Martín del Potro 5−7, 4−6 4t lloc 2020 Jocs Olímpics, Tòquio, Japó Dura Pablo Carreño Busta 4−6, 7−6(6), 3−6 Or 2024 Jocs Olímpics, París, França Terra batuda Carlos Alcaraz 7−6(3), 7−6(2)
Dobles mixts Resultat Any Campionat Superfície Parella Oponents Marcador 4t lloc 2020 Jocs Olímpics, Tòquio, Japó Dura Nina Stojanović Ashleigh Barty John Peers Renúncia
Carrera esportiva Inicis (2003−2006) L'any 2003 va esdevenir professional i va participar en diversos torneigs dels circuits Futures i Challenger. Fins al 2005 va guanyar sis títols, tres de cada categoria. El 2004 fou convidat a participar en el torneig d'Umag, on va perdre davant Filippo Volandri. La temporada següent va superar la qualificació per entrar a l'Open d'Austràlia, però en el primer partit del quadre principal fou superat per Marat Safin, que finalment en fou el vencedor.
Després de traslladar-se junt a la seva família al Regne Unit, durant el 2006 va arribar a quarts de final de Roland Garros i a quarta ronda a Wimbledon, aconseguint així entrar al Top 40 del rànquing mundial. Tres setmanes després va aconseguir el seu primer títol individual a Amersfoort sense perdre un sol set i derrotant a Nicolás Massú en la final. Abans de finalitzar la temporada també va guanyar a Metz i va entrar al grup del millors 20 tennistes.
Top 3 (2007−2010) miniatura|Đoković al US Open (2007) La temporada 2007 va començar de forma excel·lent amb el títol d'Adelaida vencent a Chris Guccione en la final. Malgrat no superar la quarta ronda a l'Open d'Austràlia perquè fou superat per Roger Federer, que també en fou el campió, seguidament fou finalista al Masters d'Indian Wells i el vencedor al Masters de Miami. En la primera fou superat per Rafael Nadal, però en el segon el va guanyar a quarts de final i va véncer a Guillermo Cañas en la final. Aquests resultats li van permetre entrar al Top 10 del rànquing per primera ocasió en la seva carrera. Seguidament va contribuir a fer que el seu país lluités per formar part del Grup Mundial de la Copa Davis en l'eliminatòria contra Geòrgia. De ple en la temporada sobre terra batuda, arribà a la tercera ronda al Masters de Montecarlo i fou vencedor a Estoril derrotant a Richard Gasquet. Als Masters Roma i Hamburg arribà a quarts de final en ser superats per Nadal i Carles Moyà respectivament. Al Roland Garros aconseguí arribar a la primera semifinal d'un Grand Slam, però fou superat novament per Nadal, invencible en aquell moment sobre terra batuda. A Wimbledon va encadenar una nova semifinal, però després d'un duríssim partit de quarts de final contra Markos Bagdatís, es va retirar a semifinals davant Nadal per problemes a l'esquena i als peus. No va tardar gaire temps a recuperar-se i va disputar el Masters del Canadà amb un èxit rotund. Pel camí va superar els tres primers classificats del rànquing mundial, Andy Roddick, Rafael Nadal i Roger Federer, fita que no s'aconseguia des de 1994, obra de l'alemany Boris Becker. Això no obstant, al Masters de Cincinnati no va superar la segona ronda, superat per Moyà. Fou finalista al US Open, la seva primera final d'un Grand Slam. En la final disposà de diversos punts de set en els dos primers però Federer, número 1 del rànquing, el va superar en tres sets. Durant la disputa del torneig va esdevenir el tennista favorit del públic per les imitacions de Nadal, Roddick o Maria Xaràpova. Posteriorment va guanyar a Viena el seu cinquè títol derrotant Stanislas Wawrinka i es va assegurar finalitzar l'any en el tercer lloc del rànquing mundial. En la primera participació en la Copa Masters no va poder superar la ronda inicial. Fou guardonat com a millor atleta serbi i el Comitè Olímpic de Sèrbia el va declarar com a millor atleta.Trofej OKS – Najuspešniji sportisti . Oks.org.rs. [Consulta: 11/10/2011]
miniatura|esquerra|Đoković celebrant el títol de l'Open d'Austràlia 2008 a Belgrad