miniatura|Full volant amb un poema dedicat a la Senyera de València Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 per sectors escindits de València Nova,Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994. pg.101, llavors anomenada Centre Regionalista Valencià, i impulsada entre altres per Eduard Martínez i Ferrando.
A Joventut Valencianista també van participar Miquel Duran de València, Marià Ferrandis i Agulló, Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta i Alonso, Vicent Tomàs i Martí, Ignasi Villalonga i Villalba, Eduard Martínez-Sabater i Seguí, Salvador Ferrandis i Luna i Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces.
El seu objectiu era seguint les directrius de Solidaritat Catalana valencianitzar els partits polítics existents, sense aconseguir-ho. El 1914 va reorganitzar-se, fent públic el seu programa on exigia l'autonomia política i administrativa pel País Valencià, ensenyament gratuït i obligatori i instauració d'un servei militar voluntari, postulació del crèdit agrícola, i rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes. Aquesta campanya culminà amb un Acte d’Afirmació Valencianista, el 26 de juliol de 1914 al Teatre Eslava de València, on s’aplegaren entitats i organitzacions afins amb l’objectiu de crear un front unitari valencianista. En aquell acte també decidiren celebrar una commemoració valencianista anual, el 29 de juny, «data de la pèrdua dels Furs i de la llibertat».
El 6 de març de 1915, membres del grup fundaren la revista Pàtria Nova, que des dels primers números insistia en difondre les idees centrals d’aquest primer valencianisme i l'any 1918 l'associació va editar una Síntesi del criteri valencianista escrit que es considera el primer text teòric del valencianisme d'arrel catalanista.
Fou dissolt durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Referències
Categoria:Partits polítics nacionalistes del País Valencià Categoria:Organitzacions polítiques juvenils del País Valencià