El futbol () o fútbal (en alguerès) és un esport d'equip de pilota jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica. És àmpliament considerat l'esport més popular del món, ja que el practiquen uns 270 milions de persones. També se'l coneix com a futbol 11 pel nombre de jugadors d'un equip o futbol associació, nom derivat de The Football Association, primera federació oficial del món en aquest esport i que va utilitzar aquest nom per distingir-lo d'altres esports que inclouen la paraula "futbol". En alguns països de parla anglesa també se'l coneix com a soccer, abreviatura d'association, ja que el nom de football en aquests països s'associa majoritàriament a altres esports amb aquesta denominació —principalment als Estats Units d'Amèrica especialment, on football s'empra per al futbol americà, un esport totalment diferent.
Es juga en un camp rectangular de gespa natural o artificial, amb una porteria a cada un dels costats del camp. L'objectiu del joc és introduir la pilota a dins de la porteria contrària (marcar un gol) més cops que el rival, impulsant-la amb el peu o qualsevol altra part del cos excepte les mans i braços. Un dels onze jugadors de cada equip, que rep el nom de porter, és l'únic que té permès tocar la pilota amb les mans, però només dins de l'àrea de penal.
Els primers precedents del futbol tenen més de 2.000 anys d'antiguitat. Al el joc ja havia arribat a Anglaterra, però no fou fins al 1868 que The Football Association redactà les Regles del Futbol. El 1903 es fundà la FIFA, que s'adherí al reglament vigent i des de llavors ha servit com a organisme rector de l'esport. La competició del futbol internacional més prestigiosa és la Copa del Món de Futbol, celebrada cada quatre anys. Aquest esport, el més vist al món, té una audiència que dobla la dels Jocs Olímpics d'Estiu. (webarchive)
Història
El futbol és un esport molt antic i els seus orígens no són gaire clars. Els antecedents més remots del joc es poden situar al voltant de l'any 200 aC. durant la dinastia Han a la Xina. El seu joc es deia tsu chu (tsu significa aproximadament 'donar puntades de peu' i chu denota una bola feta de cuir farcit). Fins i tot els emperadors xinesos van prendre part en el joc.
Els grecs i els romans van tenir una gran varietat de jocs de pilota (com lepiskuros i lharpastum), i alguns probablement serien tant per jugar amb les mans com amb els peus.
Durant el els japonesos van tenir una forma de futbol anomenada kemari.
Al es disputava a Florència un joc anomenat calcio (giuoco del calcio, 'joc de la puntada de peu'), que es jugava per equips de 27 jugadors amb sis àrbitres. Aquest joc permetia usar tant les mans com els peus.
No és fins al que es troben evidències d'algun tipus de futbol practicat a Anglaterra. A l'edat mitjana se'n van conèixer diversos tipus. Bàsicament era un futbol que tenia lloc entre faccions o grups rivals en viles i ciutats i també entre pobles i parròquies. Hi prenien part una gran quantitat de jugadors i les porteries podien estar separades més d'un quilòmetre. Aquests jocs, que sovint eren violents i perillosos, estaven associats especialment amb el Carnaval i es van anomenar futbol de carnaval. Alguns d'aquests jocs van sobreviure a Anglaterra fins ben entrat el . Una successió d'edictes reials de reis anglesos van portar a la supressió del futbol. De fet, aquests jocs van florir durant els períodes Tudor i Estuard. Oliver Cromwell va intentar posar-hi fre, però amb la Restauració i el regnat de Carles II aviat es van rehabilitar.esquerra|miniatura|260x260px|"Laws of the University Foot Ball Club" (les regles de Cambridge) de 1856Al , era popular a les escoles públiques angleses, però encara comprenia molts jugadors per bàndol. Unes quantes escoles públiques van desenvolupar una forma més organitzada que ha sobreviscut a Eton (Eton wall game, Eton field game), Harrow (Harrow football) i Winchester (Winchester football). L'any 1846 es va realitzar el primer intent seriós d'establir un reglament. Va ser promogut per H. de Winton i J. C. Thring a la Universitat de Cambridge, que van preparar un encontre entre representants de les escoles públiques més importants per intentar crear un joc de regles estandarditzat. Van arribar a un acord i en van formular deu, conegudes com 'les regles de Cambridge' i que Thring va descriure com 'el joc senzill'.
El 1855 es va fundar el Sheffield Football Club, el club més antic del món, i el 1862 va començar a existir el Notts County, el club de lliga més antic del món. L'octubre de 1863 es va fundar la Futbol Associació (FA) a la Taverna Freemasons, al carrer Great Queen de Londres. La idea d'una Copa de Futbol Associació va ser del secretari de la FA, Charles Alcock, qui va proposar els seus plans en una reunió a la qual van assistir dotze clubs, l'octubre de 1871. Van participar quinze clubs en la primera competició, l'any 1872, que va ser guanyada pels Wanderers, que van batre els Royal Engineers. Fins a l'any 1892, gairebé totes les finals es van celebrar al Kennington Oval (Londres), que és més conegut pel criquet. Fins a l'any 1883, tots els guanyadors van ser clubs d'aficionats. Els Wanderers van guanyar sis vegades. Els Old Etonians van guanyar dues vegades i van ser segons en sis ocasions. També l'any 1872 es va celebrar el primer partit internacional (entre Anglaterra i Escòcia), i el 1878 es va celebrar el primer partit amb llum elèctrica.
La pilota oficial actual és un poliedre semiregular format per hexàgons i pentàgons.
Futbol femení
Les dones probablement han jugat al "futbol" des que el joc existeix. Hi ha proves que una versió antiga del joc (Tsu Chu) era practicada per dones durant la dinastia Han (25-220 d.C). En els frescos de la dinastia Han (25-220 dC) es representen dues figures femenines jugant al Tsu Chu. No obstant això, hi ha diverses opinions sobre l'exactitud de les dates, les primeres s'estimen al 5000 aC. miniatura|Equip "Nord" de les British Ladies, el primer equip de futbol femení de la història, març de 1895 El futbol modern també té documentada la participació de les dones en els seus inicis. També es té constància d'una competició anual a Midlothian, Escòcia, durant la dècada de 1790. En 1863, els òrgans de govern del futbol van introduir regles estandarditzades per prohibir la violència al camp, el que va fer més acceptable socialment que les dones juguessin. El primer partit registrat per l'Associació Escocesa de Futbol va tenir lloc el 1892 a Glasgow. A Anglaterra, el primer partit de futbol registrat entre dones es va celebrar el 1895.
L'equip europeu més antic i millor documentat va ser fundat per l'activista Nettie Honeyball a Anglaterra el 1894. Es va anomenar British Ladies 'Football Club. Honeyball va dir: "Vaig fundar l'associació a finals de l'any passat , amb la ferma resolució de demostrar al món que les dones no són les criatures 'ornamentals i inútils' que els homes han imaginat. He de confessar que les meves conviccions en tots els assumptes en què els sexes estan tan dividits estan de la banda de l'emancipació, i espero que arribi el moment en què les dones puguin seure al Parlament i tinguin veu en la direcció dels afers, especialment en els quals més els afecten". Honeyball i altres persones com ella van aplanar el camí del futbol femení. No obstant això, el futbol femení va ser mal vist per les associacions de futbol britàniques, i va continuar sense el seu suport. S'ha suggerit que això estava motivat per la percepció d'una amenaça a la "masculinitat" del joc.
El futbol femení es va popularitzar a gran escala a l'època de la Primera Guerra Mundial, quan l'ocupació en la indústria pesant va impulsar el creixement de l'esport, de manera similar al que havia passat amb els homes 50 anys abans. L'equip amb més èxit de l'època va ser el Dick, Kerr Ladies F.C. de Preston, Anglaterra. L'equip va jugar en els primers partits internacionals femenins en 1920, contra un equip de París, França, a l'abril, i també va constituir la major part de l'equip d'Anglaterra contra l'Scottish Ladies XI el 1920, i va guanyar 22-0.
Tot i que la popularitat d'aquest esport era major que la d'alguns esdeveniments futbolístics masculins (en un partit hi va haver 53.000 espectadors), el futbol femení a Anglaterra va patir un cop dur el 1921, quan l'Associació de Futbol va prohibir l'esport en els camps dels membres de l'Associació, al·legant que el futbol (tal com el practicaven les dones) era de mal gust. Alguns van especular que això podria ser degut també a l'enveja de les grans multituds que atreien els partits femenins. Això va portar a la formació de l'Associació Anglesa de Futbol Femení i el joc es va traslladar als camps de rugbi.
El futbol ha estat practicat per les dones almenys des que es van registrar els primers partits femenins a finals de . Tradicionalment s'ha associat als jocs de caritat i a l'exercici físic, sobretot al Regne Unit. A finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970, es va establir al Regne Unit el futbol femení, que va acabar convertint-se en l'esport d'equip més important per a les dones britàniques.
Regles de joc
El futbol està organitzat per 17 lleis o regles, les quals s'utilitzen universalment, encara que dintre d'aquestes es permeten algunes modificacions per a facilitar el desenvolupament del futbol femení, infantil i sènior. Encara que les regles estan clarament definides, existeixen algunes diferències en les aplicacions de les mateixes segons diferents aspectes. Per exemple, segons la regió futbolística on es desenvolupa el joc, com a Anglaterra, els àrbitres destaquen per ser més permissius amb les faltes o infraccions, reduint així el nombre d'expulsions o amonestacions, mentre que en altres zones, com a Espanya o Sud-amèrica, les faltes són castigades amb targetes més sovint. Les regles de joc estan fixades per la International Football Association Board, organisme integrat per la FIFA i les quatre associacions del Regne Unit (The Football Association, Scottish Football Association, Football Association of Wales, Irish Football Association). Per a aprovar una modificació en les normes, calen els vots de la FIFA i de 2 de les associacions del Regne Unit.
Terreny de joc miniatura|Terreny de joc|291x291px El futbol es juga a un terreny de gespa natural o artificial de forma rectangular. En les competicions finals de FIFA les dimensions del camp han de ser de 105 metres de llargada per 68 metres d'amplada, dimensions recomanades també per als partits d'alt nivell, cosa que fa que la majoria d'estadis de màxim nivell compleixin ara aquestes dimensions. Com a norma general les dimensions permeses del camp són de 90 a 120 metres de llargada per 45 a 90 metres d'amplada, encara que per a partits internacionals les dimensions han de ser d'entre 100 i 110 metres de llargada per 64 a 75 metres d'amplada. Les dues línies situades al llarg del terreny de joc reben el nom de línies de banda, mentre que les altres dues són anomenades línies de fons. El terreny és dividit per la meitat per la línia central.
Al centre de cada línia de fons i endinsant-se en el terreny de joc, es troben les àrees de penal, les àrees de meta i les porteries. Les porteries estan formades per dos pals verticals de 2,44 metres d'alçada, separats entre ells per 7,32 metres. Les parts superiors dels pals són unides, mitjançant la creueta, per un barra blanca horitzontal, anomenada travesser.
Les àrees de penal són àrees rectangulars situades davant de les porteries. Aquestes es desplacen des dels pals verticals fins a 16,5 metres cap a les línies de banda, i fins a 16,5 metres cap a l'interior del terreny. El traçat de l'àrea de meta és igual, però utilitzant una llargada de 5,5 metres.
Fora del terreny de joc, paral·leles a la línia de banda, hi ha les àrees tècniques, on se situen els entrenadors i els seus ajudants, així com els jugadors suplents.
Inici del joc