El Groupe Union Défense (originalment anomenat Groupe Union Droit), més conegut com GUD, fou un sindicat d'estudiants francès d'extrema dreta. El GUD va començar les seves activitats a la Universitat Panthéon-Assas, una reconeguda escola de dret de París.L'université en Ile-de-France (4) Paris-II Assas, la longue marche vers le centre droitAvec "Assas Patriote", l'extrême droite tente de reprendre pied à Paris-II Panthéon-AssasÉlections à Assas: le GUD tente de reprendre pied Amb vinculacions històriques al Front Nacional, el 2017 va iniciar un període d'inactivitat, fusionant-se amb Bastió Social.
Ideologia Formada com a organització juvenil anticomunista d'extrema dreta, a mitjan dècada de 1980, la GUD es va tornar cap al suport dels moviments de la Tercera Posició i les teories Nacional-revolucionàries.L’Odyssée des Rats noirs : voyage au coeur du GUD La GUD va prendre com a símbol la creu cèltica i les rates negres còmiques.El otro Mayo del 68: la contrarrevolución de la rata negraLa rata negra mascota del neofascismo europeo Alguns grups musicals del rock identitari francès (Rock Identitaire Français) tenien connexions amb la GUD.Une musique groupusculaire : le rock identitaire françaisGUD, Génération identitaire, Action française... leurs racines, leurs méthodesLe Rock Identitaire Français (5) Chapitre III : Les acteurs du RIF : les groupes
Història La GUD va ser fundada el 1968 sota el nom de Union Droit a la Universitat Panthéon-Assas per Alain Robert, Gérard Longuet, Gérard Ecorcheville i alguns membres del moviment polític Occident.Nicolas Lebourg, « Une ligne vraiment très droite », Politis, no 1143, semaine du 10 au 16 mars 2011, p. 8-9. Altres membres del GUD van participar en la fundació d'Ordre Nouveau el 1969.Dossier extrême droite radicale: Groupe Union Défense
Durant els anys setanta i principis dels vuitanta, vinculats a les Parti des Forces Nouvelles (PFN), el GUD va publicar la revista satírica mensual Alternative.Dossier extrême droite radicale: Groupe Union Défense
El 1984, una llista de la Union des étudiants de droite (UED), sindicat "nascut sobre les cendres de la GUD", va participar en les eleccions de delegats estudiantils al consell d'administració de Sciences Po Paris. En sisè lloc apareix el nom de Nathalie Ducoulombier, nom de soltera de Nathalie Loiseau, qui posteriorment seria directora de la École nationale d'administration (2012-2017), ministra encarregada d'Assumptes Europeus (2017-2019) i diputada europea (des de 2019), com a part del moviment polític d'Emmanuel Macron, Renew Europe. https://www.mediapart.fr/journal/france/220419/etudiante-nathalie-loiseau-figure-sur-une-liste-d-extreme-droite?
El 9 de maig de 1994, Sébastien Deyzieu, membre de GUD va morir després d'enfrontaments entre nacionalistes i policies antidisturbis.L'extrême droite radicale tente une sortie sur le social, le 9 maiJacques Leclercq, « Comité du 9-Mai », Droites conservatrices, nationales et ultras : Dictionnaire 2005-2010, L'Harmattan, p. 124. Després d'aquest esdeveniment, alguns grups nacionalistes francesos van formar una organització paraigua, el Comité du 9-Mai (C9M) i realitzen anualment marxes commemoratives a París el 9 de maig.Commemoration Sebastien deyzieu (C9M)
Frédéric Chatillon va ser president de la GUD entre 1991 i 1995 i més tard es va convertir en l'assessor estratègic de Marine Le Pen i director de campanya del Front National.
El 1998, el Grup es va unir amb Jeune Résistance i la Union des cercles résistance, filials del grup Nouvelle Résistance, sota el nom de Unité Radicale, dissolt després de l'intent fallit d'assassinat de Maxime Brunerie contra el president Jacques Chirac.Christophe Bourseiller, "Les risques de la spirale", in: Maxime Brunerie/Christian Rol, Une vie ordinaire, Paris: Denoël, 2011, 224 p., p. 8-15.Would-be assassin rooted in hard rightChirac escapes lone gunman's bullet
El 2004, el GUD es va refundar sota el nom de Ressemblement étudiant de droite. La seva publicació és Le Dissident. Al llarg de la seva trajectòria, va mantenir una relació amistosa amb el moviment neofeixista CasaPound d'Itàlia i amb la seva organització juvenil Blocco Studentesco, i van realitzar diverses accions violentes. El 2017, membres del GUD van ocupar un edifici a Lió. Posteriorment van fundar el moviment polític Bastió Social.Lyon: le Gud squatte un immeuble pour venir en aide aux Français dans le besoinA Lyon, le GUD expulsé de son squatÀ Lyon, le GUD réquisitionne un bâtiment pour aider les Français
Connexions amb el Front Nacional Després de restablir el GNU a principis dels anys noranta, hi va haver un acostament al Front Nacional. Després de l'escissió del partit entre els dos líders Jean-Marie Le Pen i Bruno Mégret, el GUD va fer costat a Megret. Avui, el GUD s'adhereix al FN de Marine Le Pen. Segons documents interns, l'any 2011 hi va haver una reunió entre membres del Front National, diversos activistes de la dreta i el cap de la UDJ de Lió, Steven Bissuel. Es van planificar campanyes conjuntes i una estratègia de premsa coordinada.
Finançament El GUD va trobar el seu primer finançament proporcionant serveis de seguretat per a la campanya presidencial de Georges Pompidou el 1969. També va oferir serveis de seguretat per a les campanyes presidencials de Valéry Giscard d'Estaing el 1974 i 1981, així com la de Raymond Barre el 1988..
Segons el diari L'Humanité l'any 2012, Síria va finançar obres i campanyes de comunicació de la GUD.Syrie : l'extrême droite française en campagne pour Assad L'Humanité.fr, 5 mars 2012.
Membres destacats miniatura|Membres del GUD durant una manifestació a París el 2012. Presidents 1968-1972: Alain Robert 1972: Patrice Janeau 1972-1973: Bernard Houdin 1973-1974: Roland Poynard. 1974-1975: Gilles Soulas. 1975-1976: Philippe Péninque. 1976-?: Jean-François Santacroce 1981-1983: mise en sommeil du GUD. 1983-?: Fabrice Saulais, dit Arnaud Lutin ?-?: Frédéric Pichon. 1988: Christophe Pierre. 1988-1991: William Bonnefoy 1991-1995: Frédéric Chatillon 1995-1998: Guillaume Coudroy 1998-2000: Benoît Fleury. 2000-2002: Gaëtan Dirand 2002-2009: projecte en pausa 2009-2012: Édouard Klein. 2012-2017: presidència ad hoc 2017: projecte pausat i integrat a Bastion social Voluntaris militars Alguns membres de la GUD van lluitar en la Guerra Civil LibanesaNot Only Syria? The Phenomenon of Foreign Fighters in a Comparative Perspective, p. 94 el 1976, la Guerra d'Independència de CroàciaJames Ciment World Terrorism: An Encyclopedia of Political Violence from Ancient Times to the Post-9/11 Era, p. 234. en la dècada de 1990 i a Birmània durant el conflicte de Karen. El 1985, membre del GUD Jean-Philippe Courrèges va ser assassinat en acció lluitant pel KNLA.C’était un 4 octobre…
Els membres de GUD han tingut vincles amb el Departament de Protecció-Seguretat, que és l'organització de seguretat del partit polític d'extrema dreta Agrupació Nacional.Abel Mestre et Caroline Monnot, « Les réseaux du Front national », Sylvain Crépon, Alexandre Dézé, Nonna Mayer, Les Faux-semblants du Front national : sociologie d'un parti politique, Presses de Sciences PoP L'exmembre de la GUD Alain Orsoni va ser membre del FLNC.Alain Orsoni: seul face à sa peur
Referències
Bibliografia Frédéric Chatillon, Thomas Lagane et Jack Marchal (dir.), Les Rats maudits. Histoire des étudiants nationalistes 1965-1995, Éditions des Monts d'Arrée, 1995, . Roger Griffin, Net gains and GUD reactions: patterns of prejudice in a Neo-fascist groupuscule, Patterns of Prejudice, vol. 33, n°2, 1999, p. 31-50. Collectif, Bêtes et méchants. – Petite histoire des jeunes fascistes français, Paris, Éditions Reflex, 2002, .
Enllaços externs GUD - Histoire donis étudiants nationalistes 1965-1995 (Història d'estudiants nacionalistes 1965-1995)
Categoria:Organitzacions polítiques juvenils Categoria:Política de França Categoria:Articles amb traduccions sense revisar