Mercè Font Codina (Vic, 6 de juny de 1867 - íd. 1 de febrer de 1900) fou una poetessa vigatana de la segona meitat del , que escrigué la seva obra en el context de la Renaixença.
Els seus pares eren Dolors Codina i Cuadras i Josep Font i Manxarell, advocat, que havia estat alcalde de la ciutat. Ella nasqué a la Plaça Major de Vic –ciutat on viuria tota la vida– a la casa anomenada de Can Fleca, propietat de la família materna. Mercè Font rebé a casa una bona formació i tingué accés al coneixement, escolaritzada en un col·legi religiós.
La seva poesia, de temàtica religiosa i costumista o bé patriòtica i de profunda espiritualitat, formulada en un llenguatge místic i alhora popular, s'insereix en el moviment de la Renaixença, que pren volada entorn del Círcol Literari i els poetes de l'Esbart de Vic, aplegats al voltant de la figura de Jacint Verdaguer.
Llegí els seus poemes entre 1885 i 1992 a la font del Desmai, en el camí de Folgueroles, on es reunien aquests poetes, i també al Círcol, i les publicà a la secció literària de La Veu del Montserrat, el setmanari que s'havia constituït en òrgan d'aquest «sector vigatà», la fracció catòlica i més catalanista del moviment de la Renaixença.
El maig de 1898 es casà i tingué una filla. Moria molt jove, al febrer de 1900, víctima d'una epidèmia de grip, quan espereva una segona criatura. La ciutat de Vic li dedicà un carrer en record i homenatge.
Obra
Referències
Categoria:Escriptors de la Renaixença Categoria:Morts a Vic Categoria:Escriptors vigatans Categoria:Poetes osonencs contemporanis en català Categoria:Poetes catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1867