alt=Piràmide de població de les Illes Balears de 2011 realitzada utilitzant les dades de l'Institut Nacional d'Estadística|miniatura|Piràmide de població de les Illes Balears de 2011 realitzada utilitzant les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) Des de gener de 2021, les Illes compten amb una població de 1.173.008 habitants distribuïts: 906.803 a Mallorca, 95.936 a Menorca, 176.206 a Eivissa i 11.708 a Formentera.

Les Illes Balears representen el 7,7% de la població total dels Països Catalans i gairebé 2,5% de l'estat espanyol.

Any darrera any, les Illes Balears no segueixen la tendència general de l'Estat Espanyol, on la població va minvar entre els anys 2012 i 2017, a nivell general, mentre que a les Illes Balears va experimentat una variació anual positiva augmentant el 0,8%. La població a les Illes Balears augmenta any rera any. Amb tot, hi ha força diferències entre les illes.Pere A. Salvà Tomàs. "La població de les Illes Balears al llarg dels quaranta anys de la UIB", 2018, p. 1-18

Cal destacar que les Pitiüses són les illes que han augmentat més la seva població, llevat de l'any 2018, quan Eivissa va tenir un menor creixement que Mallorca i Menorca, alhora que Formentera va perdre població. També cal entendre les diferències en la densitat de la població i la distribució, que no és homogènia a arreu, i que sovint es concentra en llocs concrets.

L'Institut dEstadística de les Illes Balears, IBESTAT, és lentitat autònoma de la Conselleria dEconomia i Competitivitat, encarregada de generar les dades oficials de les Illes Balears. L'IBESTAT, aporta les dades de l'evolució demogràfica

Canvis demogràfics recents Mallorca alt=Mapa municipal de l'Illa de mallorca|miniatura|Mapa municipal de l'Illa de Mallorca Durant el període de 1996 a 2006, la població de Mallorca va experimentar un creixement significatiu, apropant-se als 800.000 habitants. Aquest augment va superar àmpliament la mitjana estatal, amb un increment del 32% a les Illes Balears. El creixement va ser impulsat principalment per la immigració, tant residencial com econòmica, procedent de diverses regions, especialment d'Europa central. Això va conduir a un augment de la població estrangera empadronada, superant altres comunitats autònomes. A més, aquest creixement demogràfic va tenir repercussions en indicadors com la natalitat, la mortalitat i l'estructura d'edats de la població, amb un canvi cap a un perfil més jove i una reducció de la dependència.

En l'anàlisi de la distribució municipal del creixement poblacional a tota l'illa, es pot observar que, tot i que la ciutat de Palma manté el seu pes tradicional en relació als altres municipis de Mallorca, les taxes de creixement més elevades s'han desplaçat cap als municipis de la zona exterior. Aquests municipis són destinacions populars per a la immigració residencial i econòmica, ja sigui per la seva proximitat a la capital o per ser llocs d'acollida per a la immigració internacional. Això és particularment evident en municipis turístics com Calvià o Andratx.11. CALVIÀ EN LA ÉPOCA CONTEMPORÁNEA A. Vives Reus (Universitat de les Illes Balears)87 y Departamento de Patrimonio Histórico del Ayuntamiento de Calvià Entre 1996 i 2005, els municipis de Mallorca van tenir un creixement positiu. Marratxí va tenir un increment del 80%, Altres 17 municipis van assolir la mitjana del creixement de l'illa i uns altres 45 municipis van assolir taxes superiors a la mitjana estatal. Palma, amb un creixement de més de 70.000 habitants va ser, per damunt de tots, el que més va créixer.

Menorca alt=Mapa municipal de l'Illa de Menorca|miniatura|Mapa municipal de l'Illa de Menorca La població de l'illa de Menorca, s´ha vist afectada pel desenvolupament de l'activitat turística. Des de principis del segle XX l'illa ja complia les pautes pròpies de les societats modernes, amb una baixa taxa de mortalitat, una baixa fecunditat i un saldo migratori negatiu.

A finals del i a l'inici del segle XX hi va haver episodis d'emigració importants que van afectar la demografia de l'illa durant la primera meitat del .

El poblament de Menorca s'ha caracteritzat per la bipolaritat entre Maó i Ciutadella. A les primeries del , Maó era força més gran que Ciutadella i hi habitaven 15.138 persones el 1900, mentre que a Ciutadella només eren 8.611. La diferència ha anat minvant amb el temps i ara el creixement de Ciutadella és gairebé similar al de l'illa.

A partir de 1980 s'incrementa la mobilitat habitatge/treball de la gent i fa que Maó es relacioni funcionalment amb Sant Lluís i Es Castell.

Entre el 1900 i el 1960 la població menorquina només augmentà uns 5.000 habitants (de 37.576 habitants el 1900 a 42.305 el 1960). El creixement tan minço és per les taxes de natalitat i mortalitat molt igualades i a un balanç migratori gairebé negatiu. A finals dels anys 60 del , hi ha una major dinàmica demogràfica lligada a l'economia del període.

Del 1960 al 1975 l'economia menorquina creixia al sector industrial i dels transformats agrícoles i ramaders, cosa no tan corrent a la resta de les illes Balears. Durant el període, la població a Menorca, va créixer per damunt dels 11.000 habitants.

Cap al final de la dècada de 1970 i fins a principis dels 80, es produeix una reducció de la taxa de natalitat que és simultània amb la davallada de la indústria a l'illa. En aquest període el creixement de població està netament vinculat a l'arribada d'immigrants. Els moviments migratoris sempre han estat importants a l'illa, però més encara en les darreres dècades del , per l'alta demanda de treball per al turisme. Cap a finals de la dècada de 1980, Menorca s'especialitza en el turisme, cosa que produeix una gran expansió de l'economia i significa un potent atractiu per la nova mà d'obra que cal.

Entre 1990 i 2000 creix l'arribada d'immigrants a l'illa, alhora que el creixement vegetatiu és molt baix. Entre 1991-2001 el creixement natural de la població es va incrementar en unes 180 persones. Atès que el creixement va ser superior a les 1.100 persones, la diferència va venir del saldo migratori positiu.

L'estructura de població, entre 1965-2001, va patir un canvi demogràfic important i gradual. L'any 1965 mantenia un percentatge del 32,3% de població jove (entre 0-19 anys) i més reduït 11,8% el de la gent gran (més grans de 65 anys). El grup majoritari era el dels adults que eren el 55,9% de la població total.

Els principals canvis han estat:

Un increment del percentatge d'adults respecte del total de la població que a l'any 1981 representaven el 53,05%, i han passat a ser el 64,27% l'any 2001. Pujada dels majors o vells que representaven un 11,84% de la població el 1965 i que al 2001 eren el 13,95%. L'increment és per causa de la major esperança de vida i l'arribada a aquest grup d'edat de generacions més nombroseses. Disminució dels joves, que el 1965 representaven el 32,26%, mentre que el 2001 eren només el 21,78% del total de la població. La reducció està relacionada amb la baixada de fecunditat, cosa que comporta una menor natalitat.

Eivissa La població a Eivissa ha augmentat un 72% en els darrers 20 anys. Si el 1998 es comptabilitzaven a l'illa al voltant de 84.000 habitants, el 2018 se superen els 144.000. És un increment molt superior a l'observat a les Illes Balears (42%) i pel conjunt de l'Estat Espanyol (17%).

La població es distribueix uniformement, amb el 34,4% a la ciutat d'Eivissa, el 25,2% a Santa Eulària des Riu, el 18,3% a Sant Josep de sa Talaia, el 17,8% a Sant Antoni de Portmany i Sant Joan de Labritja amb el 4,3% de la població. El creixement a nivell municipal ha estat elevat a arreu i a Sant Josep de sa Talaia i a Santa Eulària des Riu, gairebé s'ha duplicat la població en vint anys

A Eivissa hi ha hagut un fort increment de la població estrangera. El 2018, hi ha un 400% més població estrangera que el 1998. Els estrangers, el 1998 no arribaven a les 9.000 persones i el 2018 ja superaven les 39.000. La població nacional augmenta a un ritme molt menor, del 40% en els darrers 20 anys.

+Evolució de la població a Eivissa i Formentera 1900-1996Municipi19001950197019911996Eivissa6.40411.33315.64229.91329.447Sant Antoni de Portmany4.2646.0238.84513.53914.292Sant Joan de Labritja4.2695.2783.4123.5603.835Sant Josep de sa Talaia3.9415.2255.5469.69411.841Santa Eulària del Riu4.7707.4539.01115.52519.452Sant Francesc de Formentera2.2952.8383.0174.3165.353

Formentera Formentera ha presentat un fort grau d'aïllament i des del 1872 fins al 1960 l'endogàmia es va mantenir al voltant del 87%. Hi ha hagut, doncs, una escassa entrada d'individus forans, la majoria d'ells procedents de la propera illa d'Eivissa. A partir de 1960 la taxa d'endogàmia es va situar en un nivell força més baix, al voltant de 60%. La comparació de la mida de la població en diferents parròquies residencials el 1889 i el 1975 revela que Sant Francesc destacava clarament per sobre de les altres. A més, Sant Ferran va experimentar un fort creixement, gairebé triplicant la seva població. Aquesta disparitat en el creixement està relacionada amb l'arribada d'immigrants. De fet, Sant Ferran, que va mostrar el major creixement, tenia el percentatge més baix de població autòctona el 1975 (66%). Per contra, El Pilar seguia tenint una alta proporció d'habitants autòctons (93,2%). Sant Francesc es situava en una posició intermèdia, amb un creixement elevat i una proporció considerable d'immigrants en la seva població.

Censos de 1787 i 1797 +Cens de Floridablanca 1787Cens de Godoy 1797ILLES BALEARS179.106186.979Mallorca137.222140.699Menorca28.17730.990Eivissa-Formentera13.70715.290

Nombre d'habitants per illa i municipi 2019-2021