La crisi de drets humans de les dones indígenes desaparegudes i assassinades (MMIW per les seves sigles en anglès) afecta de manera desproporcionada els pobles indígenes del Canadà i dels Estats Units, és a dir, les comunitats de les Primeres Nacions, Métis, Inuit i nadius americans. Als Estats Units i el Canadà hi ha un moviment massiu per conscienciar sobre les dones i nenes indígenes desaparegudes i assassinades (MMIWG per les seves sigles en anglès) mitjançant marxes organitzades, la creació de bases de dades, reunions de la comunitat local, l'ajuntament i aplecs de consells tribals, i cursos de formació sobre violència de gènere per a la policia.
La MMIW ha estat descrita com una crisi nacional canadenca i un genocidi canadenc. En resposta a les crides repetides de grups Indígenes, activistes i organitzacions no governamentals, el govern del Canadà durant el mandat del primer ministre Justin Trudeau va establir una investigació pública nacional, la Investigació Nacional sobre Dones i Nenes Indígenes Desaparegudes i Assassinades el setembre de 2016."National Inquiry into Missing and Murdered Indigenous Women and Girls ". Segons els antecedents de la investigació, entre els anys 1980 i 2012, les noies i dones indígenes van representar el 16% de tots els homicidis de dones al Canadà, mentre que tan sols representen el 4% de la població femenina de l'estat. La investigació va ser completada i presentada al públic el 3 de juny de 2019.
Un informe del 2014 de la RCMP, titulat Dones aborígens desaparegudes i assassinades: una visió general operativa nacional, va revelar que més que 1.000 dones indígenes van ser assassinades durant 30 anys. Entre el 2001 i el 2015, la taxa d'homicidi per a les dones indígenes a Canadà era gairebé sis vegades més alta que la d'altres dones, representant "el 4,82 per cada 100.000 habitants davant un 0,82 per 100.000 habitants" de les dones no indígenes. A Nunavut, Yukon, als Territoris de Nord-oest, i a les províncies de Manitoba, Alberta i Saskatchewan, aquesta sobrerepresentació de dones indígenes entre les víctimes d'homicidi era encara més alta. L'Associació de les Dones Nadiues del Canadà (NWAC) ha documentat 582 casos de llavors ençà de la dècada de 1960, amb un 39% després del 2000 —tot i que alguns grups d'advocacia diuen que hi ha molts més casos, amb el nombre més alt de casos a la Colúmbia Britànica. Entre els casos més destacats hi ha el de 19 dones assassinades a la carretera de les Llàgrimes, i algunes de les 49 dones de la zona de Vancouver assassinades per l'assassí en sèrie Robert Pickton.
Als Estats Units, les dones indígenes tenen més del doble de probabilitats de patir violència sexista que qualsevol altre grup demogràfic. Una de cada tres dones indígenes és agredida sexualment durant la seva vida, i el 67% d'aquestes agressions són perpetrades per criminals no indígenes. La Llei Federal de Violència Contra Dones (VAWA) fou represa l'any 2013, i per primer cop va donar a les tribus jurisdicció per investigar i perseguir delictes greus de violència de gènere tant si els delinqüents eren nadius com no nadius, a les reserves. El 2019, la Cambra de Representants, liderada pel Partit Demòcrata, validà la H. R. 1585 (Llei de Reautorització de la Violència contra les Dones de 2019) en una votació amb un percentatge de 263–158, que augmenta molt més els drets d'enjudiciament de les tribus. El projecte de llei no fou acceptat pel Senat, que en aquell moment tenia majoria republicana.
Les forces de l'ordre, els periodistes i els activistes de les comunitats indígenes, tant als Estats Units com a Canadà, han lluitat per a conscienciar sobre la connexió entre el tràfic sexual, l'assetjament sexual, les agressions sexuals i les dones que desapareixen i són assassinades.
Rerefons i visió general Com a grup que ha estat "marginat socialment, econòmicament, i política", les dones indígenes han sigut objectius freqüents d'odi i violència.Harper, Anita (Winter 2006). "Is Canada Peaceful and Safe for Aboriginal Women?". Canadian Woman Studies. 25: 33–38.Harper, Anita (Winter 2006). Alguns factors subjacents com la pobresa i la falta de llar contribueixen a la seva victimització, així com factors històrics com el racisme, el sexisme, i el llegat de l'imperialisme. El trauma causat per abusos sota el sistema d'escola residencial del Canadà també hi té un paper important.
Les dones indígenes tenen entre 3 i 3½ vegades més probabilitats de ser víctimes de crims violents que altres dones, i la violència que afronten és sovint més greu.
Canadà Al Canadà, segons els activistes, "milers de casos" de dones indígenes desaparegudes i assassinades durant l'última meitat del segle XX no van ser pròpiament investigats a causa de biaix policíac. Les 49 dones assassinades per l'assassí en sèrie Robert Pickton, que fou finalment empresonat l'any 2007, se'n citen com un exemple: les famílies afirmen que Pickton fou capaç de continuar matant tant de temps perquè la policia no es prengué les desaparicions seriosament perquè la majoria de les dones eren prostitutes i indígenes.
Un informe de Statistics Canada del 2011 calculava que entre 1997 i 2000 la taxa d'homicidis de dones i nenes indígenes era gairebé set vegades més alta que la d'altres dones. En comparació amb les dones i nenes no indígenes, també estaven "desproporcionadament afectades per tot tipus de violència." Són també significativament sobrerepresentades entre les víctimes femenines canadenques d'homicidi, i són molt més propenses a desaparèixer que les altres dones.
El 2010, Jaime Black començà el projecte de REDress per representar les dones indígenes i noies desaparegudes, i mostrà el seu primer vestit en un museu de Winnipeg. El Dia de Vestit vermell se celebra el 5 de maig tant a Canadà com als Estats Units. El 2012, Sheila North Wilson encunyà l'etiqueta d'internet #MMIW, per a les dones indígenes assassinades i desaparegudes, mentre treballava per a l'Assemblea de Caps de Manitoba.
Estats Units Als Estats Units, les dones indígenes tenen més del doble de probabilitats d'experimentar violència que qualsevol altre grup demogràfic. Una de cada tres dones indígenes és sexualment agredida durant la seva vida, i el 67% d'aquestes agressions són perpetrades per criminals no nadius. Lisa Brunner, directora executiva de la Coalició Nacional Sacred Spirits First, afirma: El que ha passat amb la llei i la política federal dels Estats Units és que han creat terrenys d'impunitat que són patis per a violadors en sèrie, maltractadors, assassins i el que sigui, i els nostres fills no estan gens protegits. La Llei Federal de Violència Contra Dones (VAWA) va ser reautoritzada el 2013, fet pel qual es va atorgar a les tribus la jurisdicció per investigar i processar delictes greus de violència de gènere que involucren tant delinqüents nadius a les reserves com delinqüents no nadius.
El 2021, la secretària d'Interior de l'Administració Biden, Deb Haaland (després de ser nomenada), va anunciar la creació de la Unitat de Desapareguts i Assassinats dins d'aquest departament per ajudar les dones indígenes desaparegudes i assassinades.
Estadística per al Canadà Diversos grups han recollit dades de períodes diferents i hi han utilitzant criteris diferents. Les dades disponibles suggereixen que el nombre de dones indígenes desaparegudes i assassinades és desproporcionadament alt comparat amb el seu percentatge de la població total.
Una de les conclusions més significatives de l'informe Enquesta nacional sobre dones i nenes indígenes desaparegudes i assassinades, de juny del 2019, era que no hi havia cap "estimació fidedigna del nombre de dones, nenes i persones indígenes desaparegudes i assassinades al Canadà."Recuperant el poder i el lloc: l'informe final de la investigació nacional sobre dones i nenes indígenes desaparegudes i assassinades. CP32-163/2-2-2019E Una de les raons n'és que Canadà no tenia una base de dades de persones desaparegudes fins al 2010, i això va fer difícil determinar la taxa d'assassinats i desaparicions de dones indígenes en comparació amb altres segments de població.
La unitat del Centre Nacional de Persones Desaparegudes i No identificades (NCMPUR) del RCMP s'establí el 2010 en resposta a les seves investigacions sobre dones indígenes desaparegudes i assassinades, particularment en relació amb el que s'ha conegut com la "carretera de les Llàgrimes" —una àrea de cruïlla al voltant de la carretera 16 a la Colúmbia Britànica. Per fer un seguiment de les persones desaparegudes en tot Canadà, el RCMP creà la unitat Nens Desapareguts, Persones i Restes no identificades (MCPIR) i desenvolupà un algoritme per recollir i comparar "tots els informes de persones desaparegudes i totes els informes relacionats presentats per la policia de tot Canadà" al Centre d'Informació de la Policia canadenca (CPIC). Des del 2010, el NCMPUR ha publicat el "Full de dades ràpides NCMPUR" per proporcionar un "desglossament nacional d'informes de persones desaparegudes per província, edat (nen o adult), sexe, i causa probable."
Una base de dades compilada com a part d'una tesi doctoral el 2013 identificà 824 dones indígenes desaparegudes i assassinades entre 1946 i 2013. Un informe del RCMP del 2014 deia que el "nombre havia crescut en gairebé 1.200 casos més entre 1980 i 2012".
Entre 1980 i 2012, les dones i nenes indígenes desaparegudes i assassinades van representar el 16% de tots els homicidis de dones al Canadà mentre que són tan sols el 4% de la població femenina. Un informe del 2011 de Statistics Canada calculava que entre el 1997 i el 2000, la taxa dels homicidis de dones indígenes era gairebé set vegades més alta que la de les altres dones. "Violence Against Indigenous Women and Girls in Canada" (PDF). www.amnesty.ca. 2014. Retrieved May 2, 2019.
Mentre que els homicidis de dones no indígenes van disminuir entre 1980 i 2015, el nombre de dones indígenes víctimes d'homicidi augmentà del 9% (1980) al 24% (2015). Des del 2001 fins al 2015, la taxa d'homicidis de dones indígenes era gairebé sis vegades més alta que la de les altres dones, i representa el "4,82 per cada 100.000 habitants versus el 0,82 per 100.000 habitants". A Nunavut, l Yukon, els Territoris de Nord-oest, i a les províncies de Manitoba, Alberta, i Saskatchewan, aquesta sobrerepresentació de dones indígenes entre les víctimes d'homicidi era fins i tot més alta.Mahony, Tina Hotton; Jacob, Joanna; Hobson, Heather (June 6, 2017). Women and the Criminal Justice System (PDF) (Report). Women in Canada: A Gender-based Statistical Report. Statistics Canada. p. 42. ISSN 1719-4407. Retrieved June 5, 2017. Segons un estudi realitzat el 2007 per la Província de Saskatchewan—l'única província que ha revisat sistemàticament els seus fitxers de persones desaparegudes per buscar casos relacionats amb dones indígenes— es descobrí que les dones indígenes constitueixen el 6% de la població de la província, i el 60% dels casos de les dones desaparegudes de la província.
En el reportatge de la CBC, Desaparegudes i assassinades: els casos no resolts de dones i nenes indígenes, es creà una base de dades interactiva que incloïa més de 300 casos no resolts de dones indígenes desaparegudes i assassinades fins a febrer del 2016. La CBC investigà 34 casos en què les famílies no estaven d'acord amb la determinació de les autoritats que no hi va haver joc brut: hi trobà "circumstàncies sospitoses, sense explicació i altres factors que justifiquen una investigació addicional."
La carretera de les Llàgrimes