miniatura|Calculadora programable Commodore PR-100 amb pantalla LED vermella, cap al 1978; a Alemanya també venut per Quelle com Privileg PR57NC. miniatura|L' HP-41C de 1979 va ser la primera calculadora de butxaca amb una pantalla LC d'estalvi d'energia que també podia mostrar lletres i caràcters especials, els anomenats caràcters alfanumèrics. miniatura|Texas Instruments TI-92- II - una calculadora gràfica programable. Les calculadores programables són calculadores de butxaca que es poden programar per realitzar càlculs complexos de manera semblant als ordinadors. La primera calculadora d'aquest tipus va ser la Hewlett-Packard HP-65 l' any 1974 per a 795 Dòlar americà, uns 4.100 dòlars EUA pel poder adquisitiu actual. Avui dia, els dispositius significativament més potents de marca genèrica costen entre deu i vint euros.
Història Les fites notables en el desenvolupament de calculadores programables (algunes característiques es van introduir primer en models no programables) van ser:
El 1974, Hewlett-Packard (HP) va presentar l'HP-65 com la primera calculadora de butxaca programable del món. Com que el programa i la memòria de dades es van esborrar quan es va apagar, la calculadora de butxaca també va rebre un lector de targetes magnètiques per a l'emmagatzematge extern dels programes. També va ser important per a la difusió que els propietaris de calculadores de butxaca idèntiques poguessin intercanviar programari mitjançant targetes magnètiques.
La programació consistia en emmagatzemar la seqüència de càlcul manual com les pulsacions de tecles per a una execució repetible i enriquir-la amb estructures de control (comparacions, bucles, salts) i operacions de memòria. Una peculiaritat particular dels models HP era la lògica d'entrada, anomenada Reverse Polish Notation (RPN), que es considerava avantatjosa d'implementar.
El 1975 l' SR-52 de Texas Instruments (TI) va dominar l'adreçament indirecte de registres de dades i línies de programa.Siehe SR-52 Owners Manual (PDF; 27,4 MB) von 1975, S. 115 ff., abgerufen am 5. Januar 2011 A més, l'SR-52 es podria connectar a una impressora tèrmica especial (PC-100A de TI) i donar dades de sortida com a programes en paper tèrmic.
En contrast amb HP, TI va afavorir l'AOS (Algebraic Operation System) com a lògica d'entrada amb l'ordre habitual de l'operador, com ara el càlcul de punts abans del càlcul de la línia .
El 1975, l'HP-55 va aparèixer amb un oscil·lador de quars que permetia les capacitats de cronòmetre. El 1975, com a part del projecte de prova Apollo-Soyuz, l'HP-65 va entrar en l'òrbita terrestre (ca. 187-222). km d'altitud). L'any 1976, amb l' HP-25C, la memòria RAM es va implementar utilitzant la tecnologia CMOS d'estalvi d'energia, la qual cosa significava que els programes i les dades es conservaven fins i tot després d'apagar el dispositiu ("memòria contínua"). El 1976, l' HP-67 i l'HP-97 van substituir l'HP-65 com a calculadora de butxaca (HP-67) i una calculadora d'escriptori totalment compatible amb impressora (HP-97). Ara era possible processar programes que eren més grans que la memòria de l'ordinador. Per fer-ho, l'ordre "Combinar" sol·licitava una nova targeta magnètica que sobreescrivia les parts del programa existents. El 1977, la TI-59 es va presentar com la successora de l'SR-52, que va ser dissenyada per a petits mòduls ROM extraïbles amb programari ("Solid State Software", aprox. 5è kB/mòdul) sobre diversos temes (estadístiques, navegació). La TI-59 va poder dividir de manera variable la seva (per a l'època) enorme RAM de 960 bytes entre la memòria de dades i la memòria del programa. L'any 1977 també es va introduir l' HP-19C, que integrava la impressora en el seu cos de calculadora compacta. El 1977 es va presentar l' HP-97S, un HP-97 estès, que estava equipat per primera vegada amb una interfície externa (BCD, paral·lela). El 1978, l' HP-38E va ser la primera calculadora financera programable. Fins ara, els fabricants de calculadores de butxaca programables s'han concentrat en àrees d'aplicació tècniques i científiques.
miniatura|Per a la sèrie HP-41 (a partir de 1979) hi havia un gran nombre de dispositius perifèrics, com ara un dataset amb microcassets, que es connectaven mitjançant el sistema de bus HP-IL .
LCD L'any 1979 l' HP-41C va rebre una pantalla LC alfanumèrica (Texas Instruments ja havia presentat una pantalla LCD amb representació purament numèrica a la TI-1750 no programable l'any 1977),Bild und Beschreibung auf Mr. Martin’s Website, abgerufen am 5. Januar 2012 podia mostrar text i també processar-lo al programa. Els connectors i mòduls opcionals per a les badies de l'HP-41C han complementat l'oferta al llarg dels anys, p. B. RAM, funcions de temps, funcions especials, lectors de targetes, impressores, lectors de codis de barres i un mòdul d'infrarojos per a impressores addicionals. Per primera vegada, les àrees de memòria de diferents programes es van aïllar entre si. En el transcurs del seu període de construcció de 10 anys, es va oferir un bucle d'interfície (HP-IL) amb el qual, per exemple, es podien controlar o llegir dispositius de casset magnètic o dispositius de mesura. El 1979 va aparèixer el Sharp EL-5100. Presentava una pantalla de matriu de punts per mostrar números i caràcters (a diferència de la pantalla de segments alfanumèrics de l' HP-41C). L'EL-5100 només es podia programar mitjançant fórmules, sense ordres de salt ni declaracions condicionals. La matemàtica financera HP-12C es va presentar el 1981, que s'ha construït gairebé sense canvis des de llavors (a partir del 2017), convertint-la en la calculadora de butxaca programable més venuda del mercat. El 1981 la NASAHP calculators and space exploration, abgerufen am 5. Januar 2012 va començar a donar als astronautes del transbordador espacial ColumbiaHP Key Notes Vol. 5 N1 (Jan. 1981; PDF; 3,0 MB), abgerufen am 5. Januar 2012, Kundenzeitschrift von HP models HP-41. Els astronautes van poder utilitzar programes especials HP-41 per comprovar els paràmetres de reentrada calculats per l'ordinador de bord. L'any 1985, un HP-41CX també va participar en la missió alemanya D1 en el transbordador espacial, el dispositiu de la missió D1 està ara en possessió del Deutsches Museum. L'any 1982, amb l'HP-75C, es va abolir el motor del lector de targetes magnètiques, que necessitava massa energia per al funcionament de la bateria.Details zum HP-75, abgerufen am 5. Januar 2012 Les targetes magnètiques es van passar a mà per una ranura de la caixa. El 1982, es va presentar l' HP-16C, una calculadora especialment dissenyada per als programadors, per exemple per calcular en diferents sistemes numèrics. Texas Instruments va llançar el programador TI l'any 1977, però no era programable. El 1982 es va presentar l' HP-15C, una calculadora que oferia una pila per a nombres complexos i, per tant, podia gestionar fàcilment molts càlculs en enginyeria elèctrica (TI ja havia presentat la TI-54 no programable per a "funcions algebraiques" reals i complexes a 1981). Les operacions i funcions de matriu també s'han implementat com a funció integrada de l'HP-15C. Com que l'HP-15C no podia imprimir ni transferir programes externament, l'intercanvi de programari era limitat. El 2011, Hewlett Packard va llançar una 'edició limitada' d'aquest ordinador, que com a rèplica de l'HP 15 original semblava molt semblant, però funcionava unes 100 vegades més ràpid. El 1984, la Sharp EL-5400 va ser la primera calculadora de butxaca amb BASIC com a llenguatge de programació d'alt nivell. Pel que fa al disseny i la programabilitat, l'EL5400 es basava en el Sharp PC-1210 presentat l'any 1979, el primer ordinador portàtil programable BASIC. El 1985, Casio va presentar la primera calculadora amb capacitat gràfica, la FX-7000G. Les diferents funcions gràfiques es podrien cridar manualment o utilitzar-se en programes escrits per si mateix. El 1986 va aparèixer la fx-5500 de Casio, la primera calculadora amb un sistema d'àlgebra informàtica limitada (CAS). L'fx-5500 va ser capaç de manipular expressions simbòlicament (factoritzar, ampliar, simplificar). http://www.hpmuseum.org/forum/thread-7748.html La calculadora només es podia programar fórmules sense instruccions de salt o declaracions condicionals. El 1987 es va presentar l' HP-28C. L'HP-28 utilitzava un nou llenguatge propi d'HP (RPL), que permetia programació recursiva, càlculs sense restriccions amb nombres reals i complexos, permetia àlgebra matricial i representacions gràfiques i podia calcular i derivar expressions simbòliques. Totes les memòries (variables, nivells de retorn de subprograma, nivells de pila) només estaven limitades per la capacitat de la memòria RAM, de manera que els programes podien cridar a qualsevol altre programa sense cap reacció. El desenvolupament va donar lloc a l' HP-48SX i als seus successors. L'any 1990, l' HP-48SX va rebre una interfície RS-232 de sèrie, amb la qual les dades i els programes podien ser emmagatzemats en els ordinadors. Una interfície d'infrarojos va permetre intercanviar dades i programes amb models compatibles. En 1995, la TI-92 va ser la primera calculadora de butxaca amb un sistema d'àlgebra informàtica complet (basat en Derive). La TI-92 es pot programar en un llenguatge semblant al BASIC
En els primers dies, les calculadores de butxaca programables competien amb regles de diapositives i calculadores de butxaca senzilles, de manera que les calculadores d'alta qualitat eren especialment populars entre científics i enginyers i estaven programades per a nombrosos problemes tècnics i (en una mesura limitada) empresarials. Quan les pantalles LC es van tornar barates a finals de la dècada de 1980 i cada cop van sortir al mercat més calculadores de butxaca amb capacitat gràfica, la competència creixent dels fulls de càlcul als ordinadors va créixer al mateix temps, fet que finalment va provocar la propagació i, per tant, també el desenvolupament i venda de noves generacions de calculadores de butxaca programables frenades. Per tant, ja no es preveuen nous desenvolupaments significatius en aquest àmbit.
Tecnologia Les calculadores de butxaca programables tenen una memòria interna on es poden emmagatzemar programes que poden simplificar o automatitzar processos de càlcul complexos. Aquests programes s'introdueixen mitjançant el teclat de la calculadora de butxaca en un mode d'entrada de programa especial. A causa de les pantalles majoritàriament simples a les calculadores de butxaca (en el passat només una línia per mostrar números, avui la majoria de línies), l'edició dels programes es limita a les ordres de desplaçament (una ordre de programa cap endavant, una ordre de programa de tornada a la pantalla), inserir, sobreescriure i suprimir l'ordre. Les primeres calculadores no permetien introduir lletres, de manera que només es podien utilitzar les ordres de tecla del teclat. La programació estava orientada a màquina, és a dir. És a dir, es van utilitzar de manera explícita els registres de memòria i els registres de programa ("Desa 5 al registre de memòria 3": 5 STO 3 a RPN; "Saltar a la línia de programa 78": GTO 78, etc.).). Les calculadores de butxaca programables, que també tenen capacitat per a gràfics, ara sovint ofereixen editors de text amb una funcionalitat de vegades força àmplia per a aquests propòsits (i sovint no tenen un mode de programació especial).