és una escriptora, llicenciada en Filosofia i doctora en Ciències Socials per la Universitat de Buenos Aires, periodista, divulgadora de filosofia i compositora de música.

Filosofia Va exercir la docència en filosofia a la Universitat de Buenos Aires, a la UCES, a Madrid, a Sevilla i a Israel, i durant 18 anys al seu Cafè Filosòfic, que va convocar a Buenos Aires una nodrida audiència durant els caps de setmana, i va participar en congressos a Gran Bretanya, Irlanda, Estats Units d'Amèrica, Mèxic, Espanya, Sèrbia, Països Baixos i Corea del Sud.

El 2015 va ser co-chair de la 1a Trobada Llatinoamericana de Filosofia Científica, que va comptar amb l'auspici de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Buenos Aires.

Va ser la primera filòsofa argentina a publicar un article de filosofia experimental en una revista amb revisió de parells, en què defensa la importància d'integrar mètodes filosòfics i empírics.

Va publicar vuit llibres sobre filosofia pràctica informada per la ciència, en què va abordar temes filosòfics que tenen un ancoratge pràctic, com ara els efectes negatius de la desigualtat social i econòmica, els costos humans del transport automotor, els problemes empírics i jurídics d'alguns postulats del feminisme actual, els arguments fal·laços dels discursos sobre l'amor predominants a la cultura occidental, la història del mèrit, i les aportacions de la filosofia per a la reflexió sobre qüestions de la vida humana. Va escriure textos filosòfics breus sobre argumentació, política, filosofia informada per la ciència, i crítica a diverses pràctiques pseudocientífiques, i també textos humorístics i de viatges. Va publicar el primer llibre de Pràctica Filosòfica originàriament escrit en castellà, però va qüestionar els consultors filosòfics que busquen fer la seva pràctica sense vincular-se amb la investigació empírica.

Des del 2020 divulga filosofia, humor, i assajos crítics sobre diversos temes culturals al canal de Youtube que porta el seu nom. Allà va publicar crítiques al liberalisme econòmic, al feminisme hegemònic, a les pseudociències i a la filosofia no informada per la ciència, vídeos sobre filosofia per a la vida, així com algunes de les classes i conferències internacionals.

En qüestions econòmiques i polítiques, l'economia participativa (ParEcon) defensa un sistema que proposa la presa de decisions participativa de les diferents organitzacions que conformen una societat. Aquesta proposta articula un règim de propietat social, una planificació participativa de la distribució, una estructura social conformada per consells, l'existència de combinacions equilibrades d'ocupació, un criteri remuneratiu basat en l'esforç i el sacrifici, i un sistema d'autogestió participativa sense diferenciació de classes. Amb la modalitat de l'autogestió, la democràcia directa i l'organització en consells, busca allunyar-se tant de l'economia de mercat capitalista com de la planificació central realitzada per una elit o «classe coordinadora», tal com es va donar als anomenats «socialismes realment existents», en la consideració que ambdós sistemes violen drets humans bàsics. És a dir, que no només s'elimina la figura del capitalista, amb el seu poder i la seva riquesa desmesurats, sinó també la del productor que monopolitza les decisions i es beneficia sobre la resta amb un estatus privilegiat (o amb béns econòmics).

A partir de les seves investigacions en el camp de la violència social i la seva relació amb la desigualtat econòmica va ser convocada el 2009 pel llavors ministre de Seguretat Julio Alak per aportar idees en relació amb aquest tema. Segons Alak mateix, la tasca de Kreimer va tenir una influència determinant en la promulgació de l'Assignació Universal per Fill durant la presidència de Cristina Fernández de Kirchner. Les seves investigacions sobre el tema estan reflectides al seu llibre Desigualtat i violència social. Anàlisi i propostes segons l'evidència científica.

Periodisme Des de 1977 fins a l'actualitat va col·laborar amb els mitjans periodístics següents: El Periodista, Revista Tres Puntos, Clarín (columnes a la pàgina d'opinió), Infobae, La Nación, Página/12, Tiempo Argentino, Siete Días, Radio Belgrano, Revista Vamos, El Expreso Imaginario, El Sitio, Campo Grupal i Credicoop. Va ser crítica de música dels diaris Página/12 (1990) i Tiempo Argentino (1982-1986).

Per un article periodístic sobre mobilitat sostenible («La interlocutòria, un símbol d'identitat», Clarín, 28/11/2011) va guanyar el 2012 el premi per a periodistes de l'Institut de Polítiques per al Transport i el Desenvolupament (ITDP).

Música El 1988 la ràdio alemanya Westdeutscher Rundfunk Köln li va encarregar una obra que va estrenar l'any següent, «Babel», en què va adoptar com a línia melòdica frases parlades en diferents idiomes, subratllant la seva música característica mitjançant arranjaments musicals complementaris.

Obra Llibres

Referències

Categoria:Periodistes de Buenos Aires Categoria:Escriptors argentins en castellà Categoria:Filòsofs argentins Categoria:Músics de Buenos Aires Categoria:Youtubers americans Categoria:Youtubers en castellà Categoria:Filòsofs en castellà Categoria:Alumnes de la Universitat de Buenos Aires Categoria:Escriptors argentins del segle XXI Categoria:Filòsofs del segle XXI Categoria:Escriptors de Buenos Aires Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Escriptors argentins nascuts al segle XX