El Moviment Nacional Iugoslau (en serbocroat: Jugoslavenski narodni pokret / Југословенски народни покрет), també coneguda com a Organització Laboral Militant Unida (Združena borbena organizacija rada / Здружена борбена организација рада, o Zbor / Збор«Zbor» són les sigles de l'organització, però literalment també vol dir «cos» o «assemblea» en serbocroat.), va ser un moviment i organització feixista iugoslau liderada pel polític Dimitrije Ljotić. Fundada el 1935, va rebre una considerable ajuda financera i política alemanya durant el període d'entreguerres i va participar en les eleccions parlamentàries iugoslaves de 1935 i 1938, en les quals mai va rebre més de l'1 % dels vots.
Després de la invasió de l'Eix i l'ocupació de Iugoslàvia l'abril de 1941, els alemanys van seleccionar diversos membres Zbor per unir-se al govern titella serbi de Milan Nedić. El Cos de Voluntaris Serbis (SDK) es va establir com a exèrcit del partit de Zbor. Ljotić no tenia control sobre l'SDK, que estava comandat pel coronel Kosta Mušicki. A finals de 1944, Ljotić i els seus seguidors es van retirar a Eslovènia amb els alemanys i altres formacions col·laboracionistes. Al març, Ljotić i el líder chetnik Draža Mihailović van acordar una aliança final contra els partisans iugoslaus. Els seguidors de Ljotić van ser posats sota el comandament del comandant chetnik Miodrag Damjanović. Ljotić va morir en un accident d'automòbil a finals d'abril de 1945. Els seus seguidors van fugir més tard a Itàlia al costat dels txètniks. Els aliats occidentals en van extradir molts a Iugoslàvia després de la guerra, on van ser executats sumàriament i enterrats en fosses comunes. Els que no van ser extradits van emigrar als països occidentals i van establir organitzacions d'emigrats amb la intenció de promoure l'agenda política de Zbor.
Rerefons Dimitrije Ljotić va ser un polític de dretes al Regne de Iugoslàvia durant el període d'entreguerres. El 16 de febrer de 1931, va ser nomenat ministre de Justícia iugoslau pel rei Alexandre com a resultat de la seva lleialtat inviolable a la dinastia Karađorđević. Al juny d'aquell any, Ljotić va suggerir a Alexandre que el sistema polític iugoslau s'estructuria segons el model feixista italià. Li va presentar un projecte de constitució que proposava «una monarquia orgànica constitucional hereditària, antidemocràtica i no parlamentària, basada en la mobilització de forces populars, reunides al voltant d'organitzacions econòmiques, professionals, culturals i benèfiques, que fos políticament responsable del rei.» El rei va rebutjar la constitució de Ljotić per ser massa autoritària. El 17 d'agost, Ljotić va dimitir del seu càrrec després que el govern decidís crear un partit polític únic recolzat pel govern a Iugoslàvia.
Formació El 1934, Alexandre va ser assassinat a Marsella. Aquell any, Ljotić va entrar en contacte amb tres moviments profeixistes i els editors dels seus respectius diaris: Otadžbina («Pàtria»), publicat a Belgrad; el mensual Zbor («Assemblea», «míting»), publicat a Hercegovina; i el setmanari Buđenje («Despertar»), publicat a Petrovgrad (actualment Zrenjanin). Ljotić va contribuir a les tres publicacions i va tenir més influència amb el moviment Otadžbina. Posteriorment, va fundar el Moviment Nacional Iugoslau (en serbocroat: Jugoslovenski narodni pokret), que també era coneguda com l'Organització Laboral Militant Unida (Združena borbena organizacija rada, o Zbor). Zbor va ser creat per la fusió de tres moviments feixistes: Acció Iugoslava, els «Lluitadors» de Ljubljana i Buđenje de Petrovgrad. Va ser establert oficialment a Belgrad el 6 de gener de 1935, el sisè aniversari de la proclamació de la dictadura del rei Alexandre. Els seus membres van elegir Ljotić com a president, Juraj Korenić com a vicepresident, Fran Kandare com a vicepresident segon i Velibor Jonić com a secretari general. Ljotić va ser elegit pel seu període anterior com a ministre de Justícia i per les seves connexions amb la cort reial.
L'objectiu oficial declarat de Zbor era la imposició d'una economia planificada i «la defensa racial i biològica de la força vital nacional i de la família». Otadžbina es va convertir en el seu diari oficial. El partit va ser declarat il·legal quan es va establir, ja que pràcticament tots els partits polítics a Iugoslàvia havien estat prohibits des de la declaració de la dictadura del rei Alexandre el 1929. El 2 de setembre de 1935, Jonić i l'advocat Milan Aćimović van demanar al Ministeri de l'Interior iugoslau la legalització de Zbor. El 8 de novembre, el Ministeri de l'Interior va cedir i va reconèixer Zbor com a partit polític oficial. Els oficials alemanys a Iugoslàvia es van adonar ràpidament del moviment, amb l'enviat alemany a Iugoslàvia, Viktor von Heeren, que li va proporcionar ajuda financera i s'hi va infiltrar amb agents alemanys. Un observador alemany va assenyalar: «El moviment Zbor representa una mena de partit nacionalsocialista. Els seus principis són la lluita contra els maçons, contra els jueus, contra els comunistes i contra el capitalisme occidental.» Les empreses industrials alemanyes van proporcionar a Zbor més ajuda financera, igual que els serveis d'intel·ligència alemanys. La major part del suport que Zbor va rebre a Sèrbia provenien de membres de la classe mitjana urbana, així com estudiants de dretes i membres de les forces armades. La majoria dels membres de Zbor eren d'ètnia sèrbia, amb alguns croats i eslovens unint-se al partit en petit nombre. Els seus membres van fluctuar sovint, principalment a causa dels desacords sobre l'autoritarisme de Ljotić i la manca de popularitat i poder polític a Sèrbia. Ljotić era una figura impopular a Sèrbia a causa de les seves simpaties proalemanyes i el seu fanatisme religiós. La quantitat limitada de suport rebut pel mateix Zbor va derivar del fet que el sentiment de la dreta radical no era fort entre la població sèrbia. La raó d'això va ser que la política d'extrema dreta estava associada amb Alemanya. Com que eren extremadament antialemanys, la majoria dels serbis ètnics rebutjaven les idees feixistes i nazis directament. Zbor mai va tenir més de 10.000 membres actius en un moment donat, amb la major part del seu suport procedent de Smederevo i de la minoria ètnica alemanya (Volksdeutsche) a Vojvodina que havia estat exposada a la propaganda nazi des de 1933.
Durant el govern de Milan Stojadinović, molts membres de Zbor van abandonar el partit i es van unir a la Unió Radical Iugoslava de Stojadinović (en serbocroat; Jugoslovenska radikalna zajednica, JRZ). No obstant això, el moviment va continuar defensant l'abandonament de l'individualisme i la democràcia parlamentària. Ljotić va demanar que Iugoslàvia s'unís al voltant d'un sol governant i tornés a les seves tradicions religioses i culturals, abraçant els ensenyaments del cristianisme, els valors tradicionals i el corporativisme. Va defensar un estat organitzat centralment, afirmant que la unificació dels eslaus del sud era una inevitabilitat històrica i política i que els serbis, els croats i els eslovens compartien «un parentiu de sang i un sentiment de destí comú». Al mateix temps, la Iugoslàvia que imaginava Ljotić era la que havia de ser dominada per Sèrbia. Zbor va promoure obertament l'antisemitisme, sent l'únic partit a Iugoslàvia que ho va fer obertament, així com la xenofòbia.
Eleccions de 1935 i 1938 Malgrat la seva oposició a la democràcia parlamentària, Zbor va participar en les eleccions parlamentàries iugoslaves de 1935. Va oferir 8.100 candidats a tota Iugoslàvia. El 5 de maig el govern iugoslau va anunciar per primera vegada els resultats de les eleccions, que van mostrar que el 72,6 % de l'electorat elegible havia emès un total de 2.778.172 vots. El partit de Bogoljub Jevtić havia rebut 1.738.390 (62,6%) vots i 320 escons al parlament i el Bloc de l'Oposició liderat per Vladko Maček havia rebut 983.248 (35,4%) vots i 48 escons. Zbor va quedar últim a les enquestes, amb 23.814 (0,8%) vots, i no havia adquirit cap escó al parlament. De tots els vots que havia rebut, 13.635 provenien de la Banovina del Danubi, on es trobava el districte natal de Ljotić, Smederevo. Els resultats electorals publicats inicialment per les autoritats van causar un trastorn entre el públic, obligant el govern a publicar els resultats d'un recompte el 22 de maig. El recompte va mostrar que s'havien emès 100.000 vots addicionals que no s'havien registrat el 5 de maig i que el partit de Jevtić havia rebut 1.746.982 vots (60,6%) i 303 escons, el Bloc de l'Oposició havia rebut 1.076.345 (37,4%) i 67 escons, i que Zbor havia rebut 24.008 (0,8%) vots i de nou cap escó.
El 1937, Ljotić va començar a atacar Stojadinović a través de les publicacions Zbor i el va acusar de complicitat en l'assassinat del rei Alexandre tres anys abans. El govern de Stojadinović va respondre exposant que Ljotić havia estat finançat pels alemanys i dotat de recursos financers per aquests per difondre la propaganda nazi i promoure els interessos econòmics alemanys a Sèrbia. El material incriminant que vinculava Ljotić amb els alemanys va ser lliurat a les autoritats iugoslaves pel comandant de la Luftwaffe alemanya Hermann Göring, un partidari de Stojadinović. Stojadinović va utilitzar aquestes revelacions al seu benefici a les eleccions parlamentàries de l'any següent, presentant els seus oponents, inclòs Ljotić, com «agitadors deslleials». Ljotić va respondre atacant Stojadinović a través d'articles a Otadžbina, molts dels quals van ser posteriorment prohibits. El govern de Stojadinović va prohibir totes les manifestacions i diaris de Zbor, va confiscar material de propaganda de Zbor i va arrestar els líders de Zbor. El setembre de 1938, Ljotić va ser arrestat després que la gendarmeria iugoslava obrí foc contra una multitud de partidaris de Zbor i matà almenys una persona. Acostumat a l'església, va ser acusat de mania religiosa i va ser enviat breument a un manicomi abans de ser alliberat. El 10 d'octubre, Stojadinović va dissoldre el Parlament de Iugoslàvia, va proclamar noves eleccions i va organitzar noves detencions de membres de Zbor. Ljotić va respondre declarant públicament que els partidaris de Zbor estaven sent arrestats per tal d'impedir-los participar en les eleccions vinents. Les eleccions parlamentàries de desembre de 1938 van oferir tres candidats: Stojadinović, Maček i Ljotić. Durant la votació, membres dels partits de l'oposició, inclòs Zbor, van ser arrestats i sotmesos a intimidació policial i els registres de votació van ser suposadament falsificats a favor de Stojadinović. Zbor va acabar últim a les eleccions, rebent 30.734 (1,01%) vots i no va guanyar cap escó al parlament. 17.573 dels vots a favor de Zbor es van emetre a la Banovina del Danubi, mentre que el nombre de vots a la Banovina del Litoral Dàlmata va augmentar de 974 el maig de 1935 a 2.427 el desembre de 1938.
Segona Guerra Mundial 1939–1941