Benno Paul Johann Ohnesorg, més conegut com a Benno Ohnesorg, (Hannover, 15 d'octubre de 1940 - Berlín Occidental, 2 de juny de 1967) va ser un estudiant i pacifista alemany, que va morir a la manifestació del 2 de juny de 1967 a Berlín Occidental contra la visita d'estat del xa Mohammad Reza Pahlavi, després que l'agent de policia Karl-Heinz Kurras el matés amb un tret de pistola disparat a curta distància a la part posterior del cap.
La seva mort violenta va suposar un punt d'inflexió a la història de postguerra de l'Alemanya Occidental, amb conseqüències sociopolítiques de gran abast, especialment significatives en l'expansió i radicalització del moviment estudiantil anticapitalista que van precedir la constitució de grups armats com la Fracció de l'Exèrcit Roig i el Moviment 2 de Juny.
Orígens i formació Benno Ohnesorg va ser el segon de tres fills. La seva mare va morir quan ell tenia nou anys i va créixer amb el seu pare, que des de llavors s'havia tornat a casar. Després del batxillerat, va completar un aprenentatge com a aparador.
A principis de 1960, va sol·licitar la inscripció al Braunschweig College per posar-se al dia amb el seu Abitur. Va afirmar que li agradaria ser professor d'art i va assenylar la pintura i la poesia moderna, els drames grecs clàssics i contemporanis i la música de cambra com a les seves àrees d'interès. També va dir que creava escultures i linogravats, i assistia regularment a concerts de piano i s'informava de tota l'actualitat en tendències d'art modern. La psicòloga del col·legi, Elisabeth Müller-Luckmann, va donar fe de la seva sensibilitat, intel·ligència, talent musical, tossuderia i gran receptivitat. Segons la psicòloga, era introvertit i més reflexiu que marcar el to, però tenia «certs enfocaments per convertir-se en algú que no és del tot comú». L'octubre de 1960 va concretar els seus interessos en una carta al seu futur director d'escola: volia estudiar art i fisiologia cerebral. El 1961 va ser admès com un dels quaranta de cada quatre-cents sol·licitants.
En el curs d'Abitur, va mostrar un ampli ventall d'interessos literaris i musicals. Va llegir obres de poetes francesos, com ara François Villon, i d'autors alemanys de postguerra. Amb el seu amic i company de classe Uwe Timm, va llegir i debatre les obres d'Albert Camus (L'estrany), Jean-Paul Sartre, Samuel Beckett (Molloy), Ernst Bloch (Spuren) i Friedrich Nietzsche (Humà, massa humà). Va escriure poemes, però només en va publicar un a l'únic número d'una revista literària Teils-teils que ells dos van editar. Ohnesorg va utilitzar les seves pauses escolars o semestrals per a visites educatives i pràctiques escolars a l'estranger, per exemple al Regne Unit (1961), el Marroc (1962) i França (1965 i 1966). Des de 1961 va estudiar poesia anglesa, es va interessar per la cal·ligrafia i va aprendre xinès. El 1962 va començar a aprendre àrab i el 1963 va aprovar l'Abitur.
Estudis universitaris A la tardor de 1963, es va presentar a l'Acadèmia Estatal de Belles Arts de Berlín Occidental, però va ser rebutjat. L'any 1964 va començar els estudis de Filologia romànica i Germanística a la Universitat Lliure de Berlín amb l'objectiu de convertir-se en professor de secundària. El 27 d'abril de 1967 es va casar amb la seva xicota embarassada Christa. Va viure amb ella a Prinzregentenstraße, numero 9, del districte berlinès de Wilmersdorf.
Ohnesorg va ser un activista en favor de la pau i membre d'una comunitat estudiantil evangèlica. Contràriament a moltes representacions, va ser políticament actiu: va participar en la Trobada de la Joventut Alemanya de 1964 a Berlín Oriental i va explicar les obres de Bertolt Brecht al seu amic Alex Schubert, però no era marxista. Va ser membre del club de discussió Argument, va signar una petició per a la Campanya de desarmament del moviment de la Marxa de Pasqua i va anar a una manifestació contra la política educativa del Senat de Berlín Occidental. Va ser un lector recurrent de la revista Berliner Extra-Dienst. A la primavera de 1967 va expressar, en més d'una ocasió, la seva indignació per l'augment de la violència de la policia de Berlín. Estava especialment interessat en la injustícia als països del Tercer Món.
Assassinat Context Com molts estudiants de l'època, es va informar sobre les condicions de vida a l'Iran en aquell moment. L'1 de juny de 1967, ell i fins a 4.000 estudiants van escoltar una conferència del crític del règim iranià Bahman Nirumand a la Universitat Lliure de Berlín, el llibre del qual havia llegit: Persien, Modell eines Entwicklungslandes («Pèrsia, un model de país en desenvolupament»). Al vespre, Ohnesorg va visitar el club juvenil Ça Ira a Berlín-Wilmersdorf i va parlar, amb altres convidats del club, del comportament de la policia de Berlín durant les manifestacions. Va considerar exagerats els informes de la seva brutalitat i se li va dir que l'endemà la podria veure per si mateix a la manifestació prevista contra el xa. Al matí del 2 de juny va sentir a l'emissora de ràdio RIAS que els partidaris del xa estaven colpejant manifestants pacífics a l'Ajuntament de Schöneberg, i que la policia que hi va ser present, primer va observar i després es va unir a les pallisses. Aleshores, ell i la seva dona Christa van decidir participar al vespre a la manifestació contra el xa davant de l'Òpera Alemanya de Berlín. Amb aquesta finalitat, van fer una pancarta amb la inscripció «Autonomia per a la Universitat de Teheran».
Davant de l'Òpera Alemanya A les 19 hores es van reunir davant de l'òpera uns 2000 manifestants. Fins que va arribar el xa, a les 20 hores, la policia no va deixar d'agafar persones de la multitud i maltractar-les. Després que la parella del xa entrés a l'òpera, uns 4.000 policies van començar a dissoldre violentament la manifestació sense avís previ, utilitzant porres, canons d'aigua i gasos lacrimògens. Benno i Christa Ohnesorg estaven amb el seu amic Dietz Bering a la vorera del sud i van ser empesos amb la multitud fins a la intersecció de Krumme Strasse i Bismarckstrasse.
A l'entrada de Krumme Strasse, la policia va formar un enreixat ajustat amb canons d'aigua. Agents de policia vestits de paisà, inclòs Karl-Heinz Kurras, van perseguir els manifestants que fugien per continuar colpejant-los i arrestant els presumptes seus caps (conegut internament per la policia com a «caça de guineus»). Ohnesorg va veure diversos agents vestits de paisà arrossegant un home a un pati interior de l'edifici de Krumme Strasse, 66/67 (avui: Schillerstrasse, 29). Per esbrinar què li ferien, els va seguir i es va separar de la seva dona embarassada, que anava cap a casa. Aquell vespre portava una camisa i unes sandàlies vermelles brillants i distintives, per les quals els testimonis el van identificar més tard.
Tret letal miniatura|Casa a Krumme Strasse, 66 Agents de policia uniformats i de paissà van donar cops de puny i puntades de peu a diversos manifestants al pati del darrere (Hartmut R., Götz F.). Altres van intentar dissuadir verbalment els pinxos fins que van venir més policies i els van expulsar. Segons les fotografies dels periodistes Uwe Dannenbaum (B.Z.) i Bernard Larsson (Stern), Ohnesorg es va quedar primer davant d'un pal al pati i va mirar l'escena amb altres persones. Després es va traslladar a la sortida del pati, però va ser empès entre cotxes aparcats, envoltat, detingut i també colpejat per almenys tres policies (Thomas H., Ulrich K., Klaus N.). Així ho van testimoniar altres policies (Helmut Starke, Horst Geier, Hans Kaiser) així com estudiants. Totes les declaracions dels testimonis van descartar la situació d'autodefensa que després va reclamar Kurras.
Cap a dos quarts de vuit del vespre, Ohnesorg va rebre un tret a la part posterior del cap des d'una distància d'un metre i mig. Diversos testimonis van veure i escoltar detalls de l'incident: els cops dels policies, l'intent d'escapar d'Ohnesorg i les seves mans aixecades (interpretat com un gest de rendició o tranquil·litat), un crit de «Si us plau, no disparis» (probablement del mateix Ohnesorg quan va veure l'arma), la pistola a l'alçada del cap i la posterior caiguda d'Ohnesorg. En una foto que només es va il·luminar digitalment després del 2009, Kurras recolza la seva mà esquerra sobre l'espatlla d'un dels tres policies, probablement per apuntar amb la mà dreta a Ohnesorg, els peus nus amb sandàlies es veuen a terra. El director d'operacions, Helmut Starke, es troba directament darrere de Kurras i mira; més tard va afirmar que només havia entrat al pati després del tret. Diversos testimonis van sentir el policia Horst Geier parlant amb Kurras: «Estàs boig per disparar aquí? L'hem perdut». Una gravació de l'emissora de ràdio Süddeutscher Rundfunk documenta el so d'un tret, seguit immediatament d'un crit d'«Assassí, assassí!», i l'ordre d'un home que diu: «Kurras, torna directament! Vinga! Fora ràpidament!». La gravació no va ser admesa com a prova en el judici contra Kurras i va desaparèixer sense deixar rastre.
Entre 2009 i 2012, la Fiscalia Federal va revisar el material fotogràfic i cinematogràfic d'aquell moment, i va confirmar la sospita que Kurras havia disparat deliberadament a Ohnesorg, que els seus col·legues l'havien observat de prop i després l'havien tapat. Des de llavors, historiadors, periodistes d'investigació i autors de nous documentals han qualificat el crim d'assassinat.
Mort a l'ambulància L'estudiant Erika S. va escoltar un cop, però no el va interpretar com un tret de pistola i va aconseguir que els policies que apallissaven deixin anar l'home greument ferit. Friederike Dollinger i una altra dona van ajudar a Ohnesorg i li van recolzar el cap sagnant, com ho demostra una foto que es va convertir en famosa. Inicialment, els agents de policia presents es van negar a trucar una ambulància. Fins que va arribar, van impedir que un auxiliar mèdic, que havia acudit al lloc, pogués donar els primers auxilis a l'home ferit, tot i que va mostrar la seva identificació professional així com la bossa de metge. Segons ell, l'intercanvi de paraules de deu minuts va acabar amb la sospita de la policia que era comunista quan va assenyalar que treballava com a metge a Berlín Oriental.
L'ambulància va arribar cap a dos quarts de vuit del vespre i el trajecte fins a l'hospital va durar uns 45 minuts, ja que l'Hospital Albrecht Achilles i la Clínica Westend, als quals es va acostar inicialment, van dir que no tenien més llits per als ferits. Els acompanyants, un paramèdic i una infermera, li van intentar salvar la vida mentre circulaven. Segons la seva germana, va morir en presència d'ella al transport. Cap a dos quarts de vuit del vespre, el cotxe va arribar a l'Hospital de Moabit. Un metge el va examinar breument i va preguntar als paramèdics per què havien portat una persona morta. Segons l'expedient hospitalari, però, la mort d'Ohnesorg no es va produir fins a les 22:55; la causa de la mort es va donar com a «fractura de la base del crani».