Mary Ford (el seu nom real era Iris Colleen Summers) (El Monte, Califòrnia, 7 de juliol de 1924 - Arcadia, Califòrnia, 30 de setembre de 1977) va ser una vocalista i guitarrista estatunidenca, que amb el seu marit va formar el duo Les Paul i Mary Ford. Entre 1950 i 1954, la parella va tenir setze èxits entre els deu primers, entre els quals How High the Moon i Vaya con Dios, que van ocupar el primer lloc a les llistes de Billboard. Només el 1951 van vendre sis milions de discos. Van ser dels primeres a fer enregistraments multipista.
Biografia Iris Colleen Summers (Mary Ford era el seu nom artístic) va néixer a El Monte, (Califòrnia). Era filla de Marshall McKinley Summers (1896-1981),Source Information: Ancestry.com. World War I Draft Registration Cards, 1917–1918 [database on-line]. Provo, UT, USA: Ancestry.com Operations Inc, 2005. Source Citation: Registration Location: New Madrid County, Missouri; Roll: 1683431; Draft Board: 0.Source Information: Ancestry.com. Social Security Death Index [database on-line]. Provo, UT, USA: Ancestry.com Operations Inc, 2011. Source Citation: Number: 569-14-4948; Issue State: California; Issue Date: Before 1951.Source Information: Ancestry.com. California Death Index, 1940–1997 [database on-line]. Provo, UT, USA: Ancestry.com Operations Inc, 2000. Source Citation: Place: Los Angeles; Date: August 5, 1981; Social Security: 569144948. un ministre natzarè, que més tard va ser contractista de pintura,Mary Alice Shaughnessy, Les Paul: An American Original (W. Morrow, 1993):146. i la seva dona, Dorothy May White Summers. Mary Ford va tenir tres germans i tres germanes: Byron, Esther, Carol, Bruce, Evan i Bob. La seva era una família de músics. Els seus pares van marxar de Missouri, i van viatjar per tot el país cantant música gospel i predicant pels Estats Units. Finalment es van establir al sud de Califòrnia, on van ser escoltats a la primera emissora de ràdio cristiana de Pasadena. Les seves germanes i germans eren tots músics. Bruce era organista de jazz; Bob era un compositor de música de cinema.
Mentre encara era estudiant de secundària, Colleen Summers cantava a les esglésies de Pasadena amb una altra noia, Mildred L. "Milly" Watson (més tard Millie Pace),Source Information: Ancestry.com. 1930 United States Federal Census [database on-line]. Provo, UT, USA: Ancestry.com Operations Inc, 2002. Source Citation: Year: 1930; Census Place: Pasadena, Los Angeles; Roll: 168; Page: 11B; Enumeration District: 1234; Image: 1048.0.Source Citation: Place: Orange; Date: 2 Aug 1976; Social Security: 554286613. Source Information: Ancestry.com. California Death Index, 1940–1997 [database on-line]. Provo, UT, USA: Ancestry.com Operations Inc, 2000. i més tard va fer enregistraments de gospel amb el germà gran de Milly, Marvin, per al qual va escriure algunes cançons. El 1939 Summers i Milly van guanyar un concurs de joves talents de Pasadena en el jurat del qual hi havia «diverses personalitats de Hollywood, entre les quals una molt jove Judy Garland».Mary Alice Shaughnessy, Les Paul: An American Original (W. Morrow, 1993):148–149. Amb l'esperança de tenir una carrera musical, Summers i Milly Watson van perdre l'interès per l'escola, sovint feien campana i van acabar deixant els estudis, tot i que només van trobar feina com a assistents de cinema.
Carrera El 1943, Colleen Summers, juntament amb Vivian Earles i June Widener,Don Cusic, The Cowboy in Country Music: An Historical Survey with Artist Profiles (McFarland, 2011):57–58. la germana del guitarrista i vocalista de swing occidental Jimmie Widener, van formar el grup les Sunshine Girls,The Journal of Country Music, Vols 17–18 (Country Music Foundation., 1994):7. un trio de música country que cantava com a reforç de Jimmy Wakely i el seu trio. Actuaven regularment a The Hollywood Barn Dance, un exitós programa setmanal de la cadena CBS de ràdio que s'emetia els dissabtes a la nit,Sharon Lee Willing, No One to Cry to: A Long, Hard Ride Into the Sunset with Foy Willing of the Riders of the Purple Sage (Sharon Willing, 2006):41. presentat per Foy Willing i animat per Cliffie Stone.Don Cusic, The Cowboy in Country Music: An Historical Survey with Artist Profiles (McFarland, 2011):57.JEMF quarterly, Vols 45–52 (John Edwards Memorial Foundation, 1979):112.
El 1944, les Sunshine Girls van actuar amb Jimmy Wakely a la pel·lícula de la RPC I'm from Arkansas, en la qual van cantar un parell de cançons amb Wakely.
El 1945, quan Eddie Dean va presentar-la al guitarrista Les Paul,Mary Alice Shaughnessy, Les Paul: An American Original (William Morrow, 1993):306. Summers era una popular vocalista de l'oest a Dinner Bell Round-Up Time, un programa de ràdio de la cadena KXLA.Paul Kingsbury, ed., The Encyclopedia of Country Music: The Ultimate Guide to the Music. Compiled by Country Music Hall of Fame and Museum (Oxford University Press, 2004):407. Els dos van començar a actuar junts el 1946 i va ser substituïda a Sunshine Girls inicialment per Marilyn Myers Tuttle i més tard, per la seva germana gran.JEMF quarterly, Vols 45–52 (John Edwards Memorial Foundation, 1979):112.
Colleen Summers va participar en el programa de ràdio Melody Ranch de la CBS de Gene Autry com a membre del repartiment i va actuar-hi com a vocalista des de juliol fins a principis de novembre de 1946.
El 1946–48, Summers va treballar com a actriu radiofònica a The All-Star Western Theatre, un programa presentat per Foy Willing i els seus Riders of the Purple Sage.Sharon Lee Willing, No One to Cry to: A Long, Hard Ride Into the Sunset with Foy Willing of the Riders of the Purple Sage (Sharon Willing, 2006):240.
El 1947, Summers va iniciar una relació sentimental amb Les Paul, que estava casat amb Virginia M. Webb i passaven una crisi, ja que ella ja no podia suportar les tensions de la seva carrera en el món de l'espectacle.Mary Alice Shaughnessy, Les Paul: An American Original (W. Morrow, 1993):146.Source: Ancestry.com. Cook County, Illinois Marriage Index, 1930–1960 [database on-line]. Provo, UT, USA: The Generations Network, Inc., 2008. Original data: Cook County Clerk, comp. Cook County Clerk Genealogy Records. Cook County Clerk’s Office, Chicago, IL: Cook County Clerk, 2008. El gener de 1948, quan viatjaven per la Ruta 66 a través d'Oklahoma, el cotxe de la parella, conduït per Summers, va sortir de la carretera i va caure m´´es de sis metres i van aanr a parar a un rierol congelat.Robert Denman, "Les Paul: The Living Legend of the Electric Guitar" (September 2007). Després de l'accident, Summers es va identificar davant les autoritats com Iris Watson.Mary Alice Shaughnessy, Les Paul: An American Original (W. Morrow, 1993):155. Entre altres lesions, lPaul es va trencar el colze dret es va trencar i van passar divuit mesos abans que pogués tornar a tocar la guitarra. La seva dona va marxar amb els fills a Chicago i Summers va instal·lar-se a la casa de Paul, on ella el va cuidar mentre es recuperava dels efectes de l'accident.Les Paul, In His Own Words (2005):192.
L'estiu de 1949, Summers va actuar amb el nom artístic de Mary Ford.Billboard (July 23, 1949):111.Johnny Sippel, "Folk Talent and Tunes", Billboard (September 17, 1949):31. Per evitar confondre el seu públic amb la música que havia fet fins llavors,Paul Kingsbury, ed., The Encyclopedia of Country Music: The Ultimate Guide to the Music. Compiled by Country Music Hall of Fame and Museum (Oxford University Press, 2004):407. inicialment Paul va anomenar la seva parella musical «Mary Lou»,Nick Talevski, Knocking on Heaven's Door: Rock Obituaries (Omnibus Press, 2006):179. però més tard, va seleccionar el nom artístic «Mary Ford» entre els noms d'una guia telefònica perquè volia que el nom d'ella fos tan curt com el seu.
Aquell mateix any, després que Les Paul es divorciés de la seva primera esposa, la parella es va casar el 29 de desembre en una senzilla cerimònia privada a Milwaukee (Wisconsin).Robb Lawrence, The Early Years of the Les Paul Legacy: 1915–1963 (2008):26. La parella va tenir tres fills: el primer, nascut el 26 de novembre de 1954, va morir quatre dies després;"Mary Ford", Dictionary of American Biography, Supplement 10: 1976–1980 (Charles Scribner's Sons, 1995). Reproduced in Biography Resource Center. Farmington Hills, Mich.: Gale, 2009. Mary Colleen Paul, a qui van adoptar el 1958; i Robert Ralph «Bobby» Paul, nascut el 1959.
Carrera amb Les Paul miniatura|Muntatge de fotografies de Les Paul i Mary Ford al número d'agost de 1951 de The American Magazine. Poc després del seu casament, Ford i Paul van començar a fer programes de ràdio junts per a la NBC, incloent Les Paul i Mary Ford at Home, un programa de quinze minuts que s'enregistrava i s'emetia tots els divendres a la nit.
Ford i Paul van ser superestrelles de la música durant la primera meitat de la dècada de 1950, fent 28 èxits per a Capitol Records entre 1950 i 1957, incloent "Tiger Rag", "Vaya con Dios" (11 setmanes al número 1), "Mockin' Bird". Hill " (top 10), "How High the Moon" (nou setmanes al número 1), "Bye Bye Blues" i "The World Is Waiting for the Sunrise". Aquestes cançons presentaven Ford harmonitzant amb ella mateixa, donant a la veu un so nou. Paul i Ford van fer tots els seus enregistraments a casa o a la carretera i van presentar els màsters a Capitol, amb Paul dictant a la companyia discogràfica quines cançons estaven destinades a convertir-se en èxits. Paul i Ford també van utilitzar la tècnica d'enregistrament, ara omnipresent, coneguda com a close miking, on el micròfon es troba a menys de sis polzades de la boca del cantant. Això produeix un so més íntim i menys reverberant que quan el cantant està a un metre o més del micròfon (vegeu efecte de proximitat). També emfatitza els sons de baixa freqüència a la veu. El resultat era un estil de cant que divergia fortament d'estils anteriors, com ara la veu al teatre musical dels anys 30 i 40.
Després de llargues gires i gravacions, la parella va decidir abandonar Hollywood i es va traslladar a la ciutat de Nova York per fer el crossover de la ràdio a la televisió. Van agafar un apartament estret a l'antic barri de Nova York de Paul, on van concebre i van gravar el seu arranjament de "How High The Moon", un arranjament de múltiples capes que conté dotze sobregrabats amb la guitarra i la veu de Ford. Tot i que Capitol es va mostrar reticent a llançar aquesta cançó, després d'haver obtingut diversos èxits més amb Capitol, inclosos "Tennessee Waltz" i "Mockin' Bird Hill", el tema "How High The Moon" va ser publicat el març de 1951. En un mes, "How High The Moon" i "Mockin' Bird Hill" van arribar als primers llocs -u i dos- de Your Hit Parade, respectivament.
Durant l'any 1951, Ford i Paul van guanyar 500.000 dòlars i havien enregistrat més èxits dels deu primers durant l'any que Bing Crosby, Frank Sinatra i The Andrews Sisters junts. També van empatar Patti Page com a artista discogràfica més venuda, després d'haver venut més de sis milions de discos des del gener de 1951.
Paul va comprar un Cadillac per utilitzar-lo en els seus recorreguts per carretera, el volia amb molt d'espai per a tot el seu equip electrònic. També van comprar un refugi de bosc a Mahwah, Nova Jersey, a les muntanyes Ramapo, i la seva mansió incloïa un estudi de gravació i una cambra d'eco excavada en una muntanya veïna. El setembre de 1952, després de tancar "I'm Sitting on Top of the World", Ford i Paul van navegar cap a Londres per presentar-se al Palladium Theatre, on van debutar davant la reina Elisabet II i la família reial. El 1952, el seu so innovador va ser satiritzat per Stan Freberg en el seu enregistrament de "The World Is Waiting for the Sunrise" (Capitol, F 2279).