miniatura|Erupció del volcà de Saint Helens Saint Helens, en anglès , és un estratovolcà actiu situat al comtat de Skamania de l'estat de Washington, al nord-oest dels Estats Units. Es troba a al sud de la ciutat de Seattle i al nord-est de Portland. El volcà, conegut per les seves explosions que alliberen cendra volcànica i núvols de foc, forma part de la Serralada de les Cascades i de l'Arc Volcànic de les Cascades, que és un tram de l'Anell de Foc del Pacífic amb aproximadament actius.
El mont Saint Helens és famós des de la seva catastròfica erupció el 18 de maig de 1980 que va causar la mort de mentre destruïa , , de ferrocarrils, de carreteres In the path of destruction , Washington State University. Mount St. Helens still a scene of devastation 35 years after eruption, ABC Science, 27 maig 2015. i més de 500 km² de bosc. Una esllavissada enorme va fer que l'altitud del volcà baixés de Mont Saint Helens sur encyclopedia.com. mentre desplaçava un volum de 2,3 km³ de material. El cim va ser substituït per un cràter en forma de ferradura d’ d'amplada.
Com la majoria dels altres volcans de la serralada Cascade, Saint Helens és un con eruptiu format per lava endurida barrejada amb cendra volcànica i pedra tosca. La muntanya té capes de basalt i andesita per les quals passen diverses cúpules de lava constituïdes per dacita. La més gran d'aquestes cúpules, anomenada , va formar el cim anterior a 1980 abans de ser parcialment destruïda i substituïda per una de més petita.
Toponímia Saint Helens agafa el seu nom de la diplomàtica britànica Alleyne Fitzherbert, que porta el títol de baró St Helens, que era amic de George Vancouver, un explorador de la regió a finals del .
Té diferents noms en llengües natives americanes: Lawala Clough en sahaptin i Low-We-Lat-Klah o Low-We-Not-Thlat en cowlitz, que vol dir «muntanya fumant».
Geografia Situació esquerra|miniatura|Imatge de satèl·lit subtitulada del Mont Saint Helens i els seus voltants. Mount Saint Helens es troba al nord-oest dels Estats Units, al sud-oest de l'estat de Washington, al comtat de Skamania . S'aixeca al nord-est de Cougar, a l'est de Longview i Kelso, al nord-nord-est de Portland, mentre que Seattle, la capital de l'estat, es troba a al nord. El congost del riu Columbia, que forma la frontera de l'estat amb el d'Oregon, talla la Serralada de les Cascades, de la qual forma part el cim, a al sud-sud-est. Les costes de l'oceà Pacífic es troben a a l'oest. El cim i el volcà més propers és el mont Adams a a l'est; El mont Rainier, el volcà més alt de la serralada de les Cascades, es troba a al nord-est i el mont Hood al sud-sud-est.
Topografia L'erupció del 1980 del puig Saint Helens va ser l'erupció volcànica més significativa en els 48 estats continentals dels EUA, en tota la història escrita dels Estats Units d'Amèrica. L'erupció va ser precedida d'una llarga sèrie de terratrèmols i episodis de bufades de vapor que provocaren una enorme deformació i una fractura del vessant nord del puig de Saint Helens. Un terratrèmol el 18 de maig de 1980 va causar l'afebliment, complet, del vessant nord, que es va esllavissar, exposant sobtadament la lava líquida formada per roca rica en gas i vapor del volcà a una baixa pressió. Això causà l'explosió en forma d'una mescla molt calenta de lava en pols i roca antiga que va anar a gran velocitat en direcció al Spirit Lake; ràpidament va passar la cara nord de l'esllavissament. Amb el temps, la cendra i els lahars van aturar el seu avanç; 57 persones hi van morir, així com milers d'animals, centenars de milles quadrades foren devastades, i es produí per sobre de mil milions de dòlars en danys.
miniatura|El mont Saint Helens la vigília de la seva erupció de 1980 que va veure que va perdre una gran part de la seva massa creant un cràter gegantí. miniatura|Mont Saint Helens nevat de , 9 de maig de 2006. De forma relativament cònica abans de l'erupció de 1980, el volcà ara presenta una forma de ferradura oberta al nord en una àmplia vall que s'obre cap al llac Spirit. El cràter del cim acull diverses cúpules de lava, així com una glacera: Glacera del cràter. Les vores d'aquest cràter són relativament regulars i tenen un pic a sobre el nivell del mar. L'erupció de 1980 després d'haver volat la vegetació i submergit la regió sota cendra volcànica, els flancs del volcà estan completament desproveïts de vegetació mentre que l'entorn, encara ple de troncs d'arbres arrencats per l'explosió de l'erupció, comença a ser recolonitzat per vegetació.
Abans de la seva erupció de 1980, el mont St. Helens era el cinquè cim més alt de l'estat de Washington i superava àmpliament les dimensions dels turons circumdants. El seu cim estava cobert de neu i gel, cosa que també li va valdre el nom de «Fuji-san d'Amèrica» («Mont Fuji d'Amèrica»).Harris, , , El cim del pic es trobava a poc més de sobre la seva base situada entre els i els sobre el nivell del mar mentre que el diàmetre de la seva base mesurava uns nou quilòmetres.
Tot i que Mount Saint Helens es troba al comtat de Skamania, la seva millor ruta d'accés passa pel comtat de Cowlitz cap a l'oest. L'autopista estatal 504, anomenada localment , s'uneix a la carretera principal a la a l'oest de la muntanya. Aquesta carretera principal connecta les comunitats de , i Kelso seguint el riu Cowlitz abans de travessar l'àrea urbana de Vancouver (Washington), Portland durant al sud-oest. La localitat més propera al volcà es diu i es troba a al sud-oest del pic. center|miniatura|Comparació, a la mateixa escala, amb altres volcans de la Serralada de les Cascades.
Hidrografia miniatura|Foto aèria de la glacera del cràter. Els rierols que neixen al volcà desemboquen en tres rius diferents. Aquests són el Toutle al nord i al nord-oest, el riu Kalama a l'oest i el riu Lewis al sud i a l'est. El riu Lewis té tres preses hidroelèctriques per a la generació d'energia. Les parts sud i est del volcà subministren aigua a Reservoir.
Durant l'hivern de 1980-1981, una glacera actualment coneguda oficialment com a Glacera del Cràter, però abans coneguda com a Glacera Tulutson, va començar a créixer molt ràpidament ( gruix per any) a l'ombra del cràter. S'alimenta de les nombroses precipitacions de neus i de les repetides allaus al costat del volcà. L'any 2004 va cobrir uns 0,93 km². La glacera es veu fosca i bruta a l'estiu a causa de la caiguda de roques i la pols de l'erupció. El gel arriba a un gruix mitjà de amb un màxim de . Tot el gel actual és posterior a l'erupció de 1980, però el seu volum ja és idèntic al d'abans de l'erupció.
Amb les recents activitats volcàniques observades des de l'any 2004, el nou gel s'ha esquerdat i actualment té esquerdes i seracs causats pel moviment del fons del cràter. La seva forma canvia ràpidament a causa de l'ascens del cràter i les fortes nevades. La nova cúpula volcànica gairebé ha separat la glacera en una part oriental i una part occidental. Tanmateix, la glacera continua expandint-se lentament per la vall sota el seu propi pes. En realitat, hi ha dos avenços de gel cap a la vall. L'avanç de llevant baixa més avall de la vall gràcies a la seva posició ombrívola al vessant de la muntanya que el protegeix dels raigs solars. Des de l'any 2004, s'ha format nou gel als flancs del cràter i alimenta així els avenços de la glacera amb nous gel i roques. També apareixen noves acumulacions de neu en llocs nous del volcà que eventualment poden provocar la creació de noves glaceres.
Geologia Aquest volcà és de tipus explosiu a causa de l'augment del magma andesític molt ric en sílice. Això caracteritza un vulcanisme de subducció comú a Califòrnia.
Saint Helens és «jove» des d'un punt de vista geològic en comparació amb altres volcans de la regió. Va començar a formar-se fa menys de mentre que el seu pic anterior a 1980 va començar a augmentar fa només . Mullineaux, , , És el volcà més actiu de la Serralada de les Cascades des de l'Holocè ().USGS Description du mont Saint Helens , USGS.gov (accés le 15 setembre 2007).
Els corrents oceànics de l'oceà Pacífic i la gran altitud provoquen pluges abundants o nevades. Així cauen de mitjana d'aigua per metre quadrat i any i la profunditat de la neu pot arribar als .
Història Història eruptiva Activitats eruptives més antigues miniatura|Un plomall de fum expulsat de la muntanya el desembre de 2004. miniatura|Zona tectònica de la Serralada de les Cascades. El primer període eruptiu de la muntanya Saint Helens es coneix com l’ dels simis (fa uns ), el «Període puma» () té uns i el període de uns . Aquests tres primers períodes s'agrupen sota el nom de «Període antic». El període modern que va començar l'any aC s'anomena . El període modern i el període antic difereixen en la composició de les laves. Els antics es componen de dacita i andesita, mentre que la composició de l'època moderna és més diversa amb notablement olivina, basalt a més d'andesita i dacita.Harris, , ,
El mont Saint Helens va començar a créixer al Plistocè fa uns . Durant l’, es van produir erupcions de pedra tosca i cendresHarris, , , , un gran lahar baixava pel volcà. Les esllavissades de fang van ser d'una força significativa durant tots els cicles d'erupcions del mont St. Helens. El primer període va acabar fa uns i va ser seguit per de calma. Parts del primer con del volcà van ser desplaçades per les glaceres durant la glaciació que va tenir lloc fa entre .
El segon període eruptiu, compost per núvols de foc i colades de lava, va començar fa i va durar .Harris, , , Després de anys més de son, el volcà es va despertar abans de tornar a dormir . Aquest darrer període antic va veure la presència de colades piroclàstiques, l'aixecament de la cúpula i el revestiment del paisatge amb ejectes.
Períodes eruptius de i La resta que va durar uns va acabar fa uns amb l'inici del període . Les erupcions van arrossegar grans quantitats de cendres i pedres tosques de color groc-marró que van cobrir àrees de diversos milers de quilòmetres quadrats. L'erupció que es va produir l'any aC. és, sens dubte, el més gran que ha conegut la muntanya durant l'Holocè si jutgem el volum d'una capa de cendres datada d'aquesta època. Aquest període eruptiu va durar fins al 1.600 aC. i va deixar una capa de material de abocada a de distància al Parc Nacional del Mont Rainier. Fins i tot es van trobar rastres al nord-est del parc nacional de Banff a la província canadenca d'Alberta i a l'estat d'Oregon al sud.Harris, , , Això suggereix que durant aquest cicle es van alliberar uns 10 km³ de material. Aleshores, el volcà va descansar durant .
El mont Saint Helens es va despertar de nou aC durant el període eruptiu de .Harris, , , Va durar i es va caracteritzar per erupcions més petites. Diverses colades piroclàstiques van tocar les valls veïnes. Una gran esllavissada de fang va obstruir parcialment del curs del riu Lewis entre 1000 i 500 anys aC.
Períodes eruptius de i El període eruptiu de va començar 400 anys aC i es caracteritza per un canvi en la composició de la lava amb l'aparició d'olivina i basalt.Harris, , 1a edició, Llavors va començar a formar-se el màxim anterior al 1980. Importants colades de lava van caracteritzar aquest període en comparació amb les antigues que estaven compostes en major proporció per abocaments de cendres. Una colada de lava va desembocar als rius Lewis i Kalama 100 anys aC. El 1r segle de la nostra era va veure una esllavissada de fang arribar a les valls dels rius Toutle i Kalama. Fins i tot podria haver arribat al riu Columbia. Van seguir de son.
El període anomenat va ser curt i molt diferent dels altres. Va veure la primera explosió lateral de la muntanya abans de la de 1980. El volcà va començar a formar lentament una cúpula abans d'entrar en erupció violenta una o dues vegades alliberant petits volums de material.
Període de Kalama i