Cacajao ucayalii és una espècie de primat de la família dels pitècids. Té la distribució més extensa del seu grup. Viu al nord del Perú (regió de San Martín), a la plana de l'est del Perú (regió de Loreto) i al nord de la regió d'Ucayali (entre el riu Ucayali i el riu Javari), així com a la zona limítrofa del Brasil, a la Sierra del Divisor.Jan Vermeer, Julio C. Tello-Alvarado, José T. Villacis Del Castillo i Antonio J. Bóveda-Penalba: «A new population of red uakaris (Cacajao calvus spp.) in the mountains of north-eastern Peru». 2013, Neotropical Primates, 20(1): 12-17, DOI:10.1896/044.020.0103.
Morfologia Igual que els seus parents més propers, C. ucayali es pot identificar pel cap vermell i calb, el pelatge llarg i grenyut i la cua relativament curta i peluda. El pelatge és rogenc, taronja rogenc o castany rogenc, sense la coloració blanca o groguenca pàl·lida de les espatlles i el clatell que es dona en i . La part superior de la cua és de color vermell fosc o negrós.
Estil de vida miniatura|Fruits del buriti C. ucayalii és l'única espècie que no viu només a les planes tropicals, sinó també als boscos montans, com ara a la Serralada Cahuapanas, on es troba a altituds de més de 1.400 msnm. Segons la disponibilitat d'aliment, els animals del nord-est del Perú privilegien la terra firme, la várzea i els aiguamolls amb palmeres. El territori d'un grup sol abastar una superfície de 500-1.200 ha, mentre que el moviment quotidià és força important per a un primat, car sol passar de 6.000 m. En una zona de recerca al riu Ucayali, el 55% de la seva dieta es componia de llavors dures o fruits de closca dura, mentre que el 39% consistia en fruits tous. Els mascles consumeixen més llavors dures que les femelles, mentre que els individus joves tendeixen a evitar-les. Aquest fet probablement té a veure amb la mida de la mandíbula. C. ucayalii també menja els fruits del buriti.Mark Bowler i Richard Bodmer: «Diet and Food Choice in Peruvian Red Uakaris (Cacajao calvus ucayalii): Selective or Opportunistic Seed Predation?» 2011, International Journal of Primatology, 32(5): 1.109-1.122, DOI:10.1007/s10764-011-9527-6.
Sistemàtica C. ucayalii fou descrit pel zoòleg estatunidenc Oldfield Thomas el 1928.O. Thomas, 1928. «The Godman-Thomas Expedition to Peru. VII. The mammals of the Rio Ucayali». Ann Mag Nat Hist, 2(10), pàg. 249-265. Durant molt de temps fou considerat una subespècie de .Stephen F. Ferrari, Liza M. Veiga, Liliam P. Pinto, Laura K. Marsh, Russell A. Mittermeier i Anthony B. Rylands: Family Pitheciidae (Titis, Sakis and Uacaris). Pàg. 482 a Russell A. Mittermeier, Anthony B. Rylands i Don E. Wilson: Handbook of the Mammals of the World - Volume 3: Primates. Lynx Editions, 2013 El 2022, un estudi que descrigué l'espècie també elevà diverses subespècies del uacari calb a la categoria d'espècie, incloent-hi C. novaesi. Tanmateix, els representants d'aquest grup tenen una relació molt propera i només han divergit en els últims 300.000 anys, a causa de la formació dels actuals sistemes de rius i illes fluvials.
Referències
ucayalii