, nascut David Warren Brubeck, va ser un pianista i compositor de jazz estatunidenc. Va compondre molts clàssics del jazz com In Your Own Sweet Way i The Duke. És especialment famós pel seu àlbum Time Out, i el seu seguiment Time Further Out, que sacsegen els ritmes tradicionals del jazz i inclouen favorits perdurables com Blue Rondo a la Turk, Take Five (de Paul Desmond) i Three to Get Ready.
Biografia Era fill de Peter Howard «Pete» Brubeck, ramader, d'origen suís, i Elizabeth Ivey, d'origen anglès i alemany, que després d'haver estudiat piano a la Gran Bretanya sota la direcció de Myra Hess, estava destinada a convertir-se en concertista, abans d'ensenyar aquest instrument. Brubeck no tenia la intenció inicial de convertir-se en músic (els seus dos germans grans, Henry i Howard, ja estaven en aquest camí), però va prendre lliçons de la seva mare. Al començament del seu aprenentatge, no sabia llegir partitures, atribuint aquesta dificultat a una mala visió, però aquesta mancança sovint passava desapercebuda.
Volent prendre el relleu del seu pare, Dave va estudiar medicina veterinària a la Universitat del Pacífic (aleshores, «col·legi del pacífic») a Stockton.
Els inicis esquerra|miniatura|Dave Brubeck el 1954. Després d'haver rebut l'educació musical donada per la seva mare, i pel compositor francès Darius Milhaud, Dave Brubeck coneix (per a una entrevista, una lliçó) el compositor austríac Arnold Schönberg. Aquesta breu i tempestuosa relació amb l'inventor del dodecafonisme li ha valgut fins i tot avui ser malinterpretat sovint com a «alumne de Schoenberg».
Com a estudiant, va fundar amb els seus amics el «Jazz Workshop ensemble» que van gravar, a partir de 1949, sota el nom de Dave Brubeck Octet i que es popularitzarà en forma de quartet (The Dave Brubeck Quartet) l'any 1951, al qual s'hi va unir el saxofonista Paul Desmond.
Èxit amb el seu quartet Va ser l'any 1959 quan l'èxit va arribar al seu punt àlgid amb l'àlbum Time Out on trobem els temes Blue Rondo a la Turk, Take Five o fins i tot Three to Get Ready, un disc molt innovador, en particular per les seves signatures rítmiques atípiques que varien entre una peça a una altra.
Take Five, el primer èxit del quartet (compost per Paul Desmond el 1959), està escrit en 5/4. Aquest èxit és un dels pocs exemples de música innovadora que esdevé un èxit planetari, fins al punt de semblar banalitzada avui dia. A Take Five li han posat lletra molts artistes com Al Jarreau i, sobretot, Carmen McRae que la van cantar amb el mateix Dave Brubeck al piano. A França, el 1962, Claude Nougaro manlleva el tema Three to get ready per fer Jazz i Java i el 1966, fa el mateix amb Blue Rondo à la Turk una cançó: Breathless. II al darrer disc de Nougaro, Immediate Embarquement, la introducció de bateria de Jet Set és Take Five.
Experiències rítmiques miniatura|Dave Brubeck en concert a Deauville el 1990. Va repetir l'experiència l'any 1961 amb el disc Time Further Out, la portada del qual reproduïa un quadre de Joan Miró.Vegeu Amazon per comprendre millor la suite. El ritme de cadascuna de les peces successives s'inspira en els números que apareixen a la part superior de la taula (lleugerament a la dreta). És en aquest disc, en concret, on trobem la famosa peça Unsquare Dance (7 temps) que va servir, entre altres coses, fa uns anys, com a crèdits d'un programa de televisió francesa i que va ser coberta l'any 2005 pel cantant i el pianista Paddy Milner. Originàriament, aquesta peça va ser composta per a «desanimar» públics de concerts acostumats a marcar el ritme picant de mans, i que, per desgràcia, sovint es troben fora de temps. Al final de la cançó, escoltem el riure d'alleujament del bateria, Joe Morello, que no pensava que li sortiria tan bé d'aquest difícil exercici.Ressenya de l'album Time Further Out.
En aquest mateix disc apareixen dues peces en 5/4, ritme inaugurat una mica abans amb Take Five. A la versió original de vinil, Far More Blue és l'última pista de la cara A i Far More Drums és la primera pista de la cara B, de manera que l'oient ha de fer una pausa entremig mentre gira el disc. Tots dos temes contenen el mateix tema, però mentre que a Far More Blue, Dave Brubeck perfecciona el seu domini del ritme de 5/4 sobre un tempo moderat, Far More Drums és essencialment un solo de bateria molt ràpid. A diferència de Take Five durant el qual Dave Brubeck va mantenir silenciat el ritme de 5 temps durant el sol de bateria, a Far More Drums, Joe Morello toca realment sol. Aleshores tocarà amb els seus tres companys un «vals en onze temps», Eleven Four (11/4), que es pot escoltar a l'àlbum The Dave Brubeck Quartet al Carnegie Hall.Enregistrament públic el març 2000, data d'aparició: abril 2001. Encara que el tempo sembla, «matemàticament», molt diferent del tempo habitual d'un vals (3/4), aquesta peça sí que sona com la d'un vals, però un oient atent comptarà perfectament els 11 temps.
Composicions esquerra|miniatura|Dave Brubeck el 2005. El quartet (ell mateix, Paul Desmond, Joe Morello i, al contrabaix, Eugene Wright) es va dissoldre el 1967, però Dave Brubeck va continuar tocant com a trio (piano/baix/bateria) convidant altres músics, entre ells Gerry Mulligan, amb qui va anar de gira diverses vegades i va actuar, sobretot, a París. Com a compositor, Brubeck va escriure i, en alguns casos, va gravar diverses obres de gran envergadura, com ara dos ballets, un musical, un oratori, quatre cantates, una missa, obres per a bandes de jazz i orquestres i diverses peces només per a piano. Va fundar diversos quartets i va actuar als festivals de Newport, Monterey Concord i Kool Jazz. Va tocar a la Casa Blanca els anys 1964 i 1981, així com a la Cimera de Moscou de 1988 en honor als Gorbatxov. Va rebre quatre títols honorífics, el BMI Jazz Pioneer Award i l'American Eagle Award 1988, presentat pel National Music Council. El 2004, també va rebre el títol de doctor honoris causa en teologia per la Universitat de Friburg.
A 89 anys, Dave Brubeck encara feia concerts. Va tocar a Toronto després, amb motiu del cinquantè aniversari del seu disc Time Out, va ser convidat el 7 de juliol de 2009 al trentè Festival Internacional de Jazz de Montreal. Va voler cobrir totes les peces de Time Out en aquesta ocasió, per l'ordre del disc, però la mort d'un dels seus cinc fills, de 60 anys, la setmana anterior a aquest concert, no li va permetre fer els assajos necessaris per a aquesta empresa. Així que va tocar cançons més noves i, tanmateix, alguns fragments de Time Out. En aquest concert va participar un altre dels seus quatre fills, tots músics. L'any 2010, als 90 anys, va continuar tocant, tot i ser hospitalitzat a Connecticut a principis d'octubre per la instal·lació d'un marcapassos.«News» a la seva pàgina oficial Va actuar, de nou l'any 2011, amb, en particular, un concert ofert el 9 de novembre al Kennedy Center Concert Hall de Washington DC (Estats Units).
Dave Brubeck va morir el dia abans dels seus noranta-dos anys, d'una aturada cardíaca, a l'Hospital de Norwalk (Connecticut.Vegeu a next.liberation.fr. Està enterrat al cementiri d'Umpawaug a Redding, Connecticut.
Discografia miniatura|El Quartet Dave Brubeck el 1967. 1949: Brubeck Trio with Cal Tjader, Volume 1 1949: Brubeck Trio with Cal Tjader, Volume 2 1951: Brubeck/Desmond 1951: Stardust 1951: Dave Brubeck Quartet 1952: Jazz at the Blackhawk 1952: Dave Brubeck/Paul Desmond 1952: Jazz at Storyville (viu) 1953: featuring Paul Desmond In Concert (viu) 1953: Jazz at Oberlin 1953: Dave Brubeck & Paul Desmond al Wilshire Ebell 1953: Two Knights al Black Hawk 1953: Jazz at the College Volume 1 1953: Jazz at the College Volume 2 1954: Dave Brubeck at Storyville 1954 (live) 1954: Brubeck Time 1955: Jazz: Red Hot And Cool 1956: Jazz Impressions of the U.S.A. 1957: Plays and Plays and… 1957: Reunion 1957: Jazz goes to Junior College (viu) 1957: Dave Digs Disney 1958: Dave Brubeck Plays Solo 1959: Time Out 1959: Gone with the Wind 1960: Tonight Only 1960: Southern Scene 1961: Take Five Live 1962: Angel Eyes 1964: Dave Brubeck in Berlín 1964: Jazz Impressions of Japan
Filmografia Dave Brubeck apareix com a pianista en nombrosos documentals i telefilms, així com al cinema a la pel·lícula Nit de malson () dirigida per Basil Dearden el 1962.
També va compondre la música de la pel·lícula Ordeal by Innocence el 1984.
Referències
Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Friburg (Suïssa) Categoria:Alumnes de la Universitat del Pacífic Categoria:Alumnes del Mills College Categoria:Militars estatunidencs de la Segona Guerra Mundial Categoria:Militars de Califòrnia Categoria:Compositors de jazz estatunidencs Categoria:Pianistes de jazz estatunidencs Categoria:Morts a Connecticut Categoria:Morts el 2012 Categoria:Grammy a la carrera artística Categoria:Honorats pel Centre Kennedy Categoria:Pianistes californians Categoria:Compositors estatunidencs del segle XXI Categoria:Compositors californians Categoria:Persones del comtat de Contra Costa Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Alumnes de Darius Milhaud Categoria:Nascuts el 1920