Ayacucho és una ciutat peruana capital del districte homònim, de la província de Huamanga i del departament d'Ayacucho. Va ser fundada com a San Juan de la Frontera de Huamanga el 25 d'abril de 1540 i anomenada Huamanga fins al 15 de febrer de 1825.
És al vessant oriental de la serralada dels Andes a una altitud de 2761 msnm2761 m., mesura del BM (Base Mark del INEI) ubicat al centre de la plaza Mayor de la ciutat. 2746 m., mesura del BM de la pista de l'Aeroport Coronel FAP Alfredo Mendivil Duarte i gaudeix d'un clima temperat i sec, amb brillantor solar tot l'any.
És un dels conjunts arquitectònics i artístics més notables del Perú. Se'l coneix com la «Ciutat de les Esglésies», degut als nombrosos temples colonials, i com a «Ciutat Senyorial» per l'arquitectura, tradició i art.
La ciutat té fama tant nacional com internacional gràcies a les peces d'artesania que s'hi fabriquen, motiu pel qual va ser declarada com a Capital de l'Art Popular i de l'Artesania del Perú. Destaquen les talles en alabastre (material conegut a la zona com a pedra de Huamanga), la terrisseria –en especial els bous i esglésies de Quinua–, la filigrana del barri de Santa Ana i principalment els cotitzats retaules ayacuchanos.PromPerú, En honor a aquesta ciutat peruana i a la batalla d'independència ocorreguda al seu territori, els països andins d'Argentina, Bolívia, Equador i Veneçuela, van refundar cadascun una ciutat que van rebatejar Ayacucho.
És una ciutat de molt alt fervor catòlic. Posseeix més de trenta temples virregnals d'estil renaixentista, barroc i mestís, que alberguen fines obres d'art com pintures, imatgeria religiosa i retaules de fusta daurada. A més, s'hi poden apreciar casals colonials, restes arqueològiques i manifestacions artístiques que revelen un passat històric i una tradició encara vigent.
Així mateix destaca per la música i festivitats, com els carnavals i sobretot la Setmana Santa, ambdues declarades Patrimoni Cultural de la Nació. Aquesta darrera es considera la segona més important del món, pel que fa a celebració de la Setmana Santa.
Toponímia miniatura|esquerra|289x289px|Portal Independencia Huamanga Waman qaqa és la denominació quítxua amb la qual es coneixia el lloc de l'actual ciutat abans de la colonització espanyola. Segons la tradició local l'Inca Viracocha descansà en aquest lloc durant una de les seves campanyes i va donar menjar de la mà a un falcó que es va posar a les espatlles. L'inca va exclamar: «Guaman ca», que vol dir «té, falcó».
Per la seva fundació espanyola el primer nom que va rebre la ciutat va ser «San Juan de la Frontera de Huamanga». «San Juan» en homenatge a Sant Joan Evangelista i «frontera» per estar a la frontera militar i ser baluard espanyol contra els atacs de Manco Inca. Durant les guerres civils entre conqueridors, es va canviar el nom en San Juan de la Victoria de Huamanga, en commemoració del triomf dels exèrcits lleials a la corona sobre les forces rebels de Diego de Almagro el Mozo, a la batalla de Chupas, el 16 de setembre de 1542.
Ayacucho La denominació original de Huamanga va ser canviada per la d'Ayacucho mitjançant decret del Libertador Simón Bolívar del 15 de febrer de 1825. El canvi es va donar com a homenatge a la victòria de l'exèrcit patriota a la batalla d'Ayacucho.
El vocable Ayacucho deriva del vocable quítxua «aya» (mort) i «k'uchu» (llar-racó).Una altra interpretació sosté que Ayak'uchu significaria «racó de l'ànima»; ja que el mot quítxua «aya» no pren la accepció de persona finada, millor traduït com «wañusqa». Noteu que en el quítxua d'Ayacucho no s'usa la consonant ejectiva, pel que ayak'uchu es pronuncia com [ɐ.jɐˈkʊ.t͡ʃʊ], no [ɐ.jɐˈkʼʊ.t͡ʃʊ]. En conseqüència, la paraula Ayacucho etimològicament significa «racó dels morts», expressió que podria resultar d'un conjunt de restes humanes que s'hi van trobar, com a conseqüència de les batalles que van sostenir els primers habitants, anhelant fundar una vila en aquest lloc estratègic.
Gentilici i hipocorístic El gentilici castellà de Huamanga és «huamanguino», abans escrit «guamanguino», com, per exemple a les il·lustracions de Guaman Poma o a l'escut de la Universitat San Cristóbal de Huamanga.
D'altra banda, a diferència de les ciutats anomenades Ayacucho a l'Argentina, Bolívia, l'Equador i Veneçuela (on el gentilici és «ayacuchense»), els naturals de la ciutat peruana d'Ayacucho són denominats «ayacuchanos».
El cronista Pedro Cieza de León en la seva obra Crònica del Perú, escrigué que a Huamanga hi havia molts coloms, fet que hi atreia molts falcons (Falco peregrinus), aficionats a menjar aus de mida mitjana com ara ànecs, gallines i pollastres.
Tradicionalment l'hipocorístic dels ayacuchanos o huamanguinos és wallpa sua, «lladre de gallines»,
Símbols Escut L'escut d'armes de Huamanga fou concedit per Felip II en mèrit de la sol·licitud que dirigís el 1564 don Juan Pantiel de Salinas, XVI Corregidor de seu ajuntament. ”...en campo de azur sobre el que se carga un castillo de oro, alusivo sin duda al vencimiento de la fortaleza o pucará situada cerca de la ciudad y por ser, además, plaza fuerte fronteriza contra los indios. Sobre el escudo y en medio de nubes aparece el Agnus Dei, echado sobre el libro de siete sellos y llevando una bandera roja de dos puntas, con cruz de plata como es costumbre pintarlo, él alude indudablemente al simbólico cordero de San Juan Bautista, cuyo nombre se dio a la ciudad” Párrafo del discurso del Dr. Enrique Gamarra en Madrid el 21 de diciembre de 1929.
Des del 28 de juliol de 1930 s'exhibeix a la sala d'actes de la Municipalitat Provincial de Huamanga una reproducció de l'escut de la ciutat modelat en bronze. Bandera i himne Sobre un fons celeste la bandera conté l'escut de la ciutat. D'altra banda el 18 d'abril del 2013 es va reconèixer oficialment de l'himne de Huamanga com a símbol d'identitat i identificació dels seus ciutadans.
Geografia
Situació La ciutat d'Ayacucho és a l'extrem nord-occidental del departament i al sud de la serralada central del país, a l'àrea meridional dels Andes. La ciutat ocupa el districte d'Ayacucho, també conegut com a centre històric, i de forma imprecisa anomenat cercado,El terme "cercado" per referir-se al centre virreinal ve com a analogia dels centres històrics de Lima o Trujillo, el centre virreinal del qual va estar tancat per una muralla (cercado és sinònim de tancat en castellà). A ciutats com Ayacucho, Cajamarca o Arequipa, no hi va haver presència d'aquest element per la qual cosa anomenar-lo “cercado” és imprecís. així com l'àrea urbana dels districtes de Carmen Alto, Andrés Avelino Cáceres, San Juan Bautista i Jesús Nazareno, a les valls dels rius Huatatas i Chacco.
Clima miniatura|250x250px|Clima ayacuchano. La ciutat d'Ayacucho és a la regió Quechua, d'acord a la classificació feta pel geògraf peruà Javier Pulgar Vidal que va categoritzar el territori del Perú en vuit regions naturals. Aquesta regió es caracteritza per tenir amplis congostos de fons plans. El clima és temperat i sec, amb una temperatura mitjana de 17,5 °C i una humitat relativa mitjana de 56%. Pot considerar-se una vall a mitjana altura; quant a la humitat és considerada com a zona semiàrida. La temporada de pluges és entre el novembre i el març.
Des del punt de vista ecològic correspon a la formació vegetal denominada «Bosc sec montà baix» segons el sistema de classificació de zones de vida de Holdridge. La conca està limitada pels contraforts dels Andes, els turons dels quals envolten la ciutat i són de baixa altura: el cerro La Picota a l'oest i el cerro Acuchimay al sud. En aquestes condicions de topografia es donen la irradiació, la formació de núvols i pluges, que en conjunt formen el clima d'Ayacucho.
Història Primers pobladors Els vestigis històrics descoberts a les coves de Piquimachay demostren que la localitat on hi ha la ciutat d'Ayacucho ha estat habitada des de fa 22.000 anys. Aquestes restes foren descobertes l'any 1966 per l'arqueòleg nord-americà Richard MacNeish, que, en el seu afany de buscar l'origen del blat de moro a Amèrica, arribà a Ayacucho i descobreix les proves més antigues de la presència de l'home a l'Amèrica del Sud.
Piquimachay també va mostrar que, als Andes, el trànsit de l'ús de la pedra tallada (Paleolític) a la pedra polida (Neolític) no va seguir els motlles eurasiàtics: el polit petri no va marcar el sorgiment de llogarets ni la invenció de l'agricultura; tampoc no hi va haver una edat dels metalls que definís la formació d'un sistema de poder polític.
Cultura warpa A Ayacucho, com a moltes zones andines, l'experimentació agrícola imposà una rígida organització dels grups humans. Durant tot el procés de formació de les cultures regionals agrícoles (entre els anys 1500 i 200), Ayacucho fou la seu d'expressions originals, moltes encara escassament estudiades. Hi ha testimonis del període formatiu primerenc a Wichqana, que alguns estudiosos relacionen amb els kotosh/wayrajirca (Huánuco) i amb els waywaqa (Andahuaylas).
Luis Guillermo Lumbreras diu que la primera gran expressió cultural unificadora de l'àrea d'Ayacucho va sorgir cap al segle I. Visqué el seu apogeu entre els segles II i V. Es tracta de la cultura huarpa (o warpa), el principal assentament urbà de la qual va estar a Ñahuinpuquio, al sud de l'actual ciutat d'Ayacucho.
Els huarpa haurien eixamplat la frontera agrícola de la regió mitjançant la construcció d'andanes (lagunillas), preses (quicapata) i canals (racaypampa). Es creu que parlaven la llengua aru. La major fase de desenvolupament dels huarpes va coincidir amb una notòria presència a la regió de la costanera Cultura del Nazca.
També hi ha incerteses sobre el destí final dels huarpes. Segons Luis Guillermo Lumbreras, entre els segles V i VI Huarpa es va convertir progressivament en la cultura wari. Federico Kauffmann Doig, en canvi, assigna una importància decisiva a la presència a la regió d'Ayacucho, cap a l'any 600 de la nostra era, de la cultura tiahuanaco, de l'altiplà, l'empremta estilística del qual hauria estat fonamental per al sorgiment del que avui s'anomenen wari.
Imperi wari miniatura|598x598px|Túnica wari. La cultura wari aparegué entre els anys 500 a 1100 a una vintena de km al nord-est de la ciutat actual. La cultura wari es va formar sobre la base de les cultures huarpa, nazca i tiahuanaco. Ayacucho fou el centre polític administratiu d'aquest primer imperi andí pre-incaic, que assolí alts nivells de qualitat en la producció de ceràmica, teixits, metalls i pedra, entre els anys 1100 - 1420 dC en el període dels chancas. La ciutat de Wari va arribar a tenir una població superior als 50.000 habitants. L'Imperi Wari s'expandí fins als territoris que corresponen als actuals departaments de Cajamarca i Lambayeque pel nord; i vers el sud fins al que avui dia són els departaments de Cusco i Moquegua.
El patró arquitectònic imperial establert a la portentosa ciutat de Wari fou reproduït a les ciutats waris de Piquillacta (Cuzco), Huilcahuaín i Oncopampa (Ancash), Huarihuillca (Junín), Cajamarquilla (Lima) i Pachacámac (Lima).
Ayacucho deu a l'imperi wari la màxima esplendor artesanal del període prehispànic. Des d'Ayacucho es difongué l'ús del carmí, colorant extret de la cotxinilla. Recíprocament, Ayacucho va obtenir en aquesta fase cotó, que procediria de chincha; lapislàtzuli, originari de Moquegua i fusta fina d'Apurímac.
Amb el debilitament de l'Imperi Wari sorgiren diverses societats locals que adquiriren poder progressivament, entre d'altres els pocras, chancas, willcas, uramarcas, atunsullas, andamarca, angaraes, quinuallas i altres grups indígenes regionals que s'anaren agrupant en el que es va conèixer com la cultura chanka que arribà a rivalitzar amb els inques. Van arribar a ocupar Cusco, sent vençuts pels inques durant el govern de Pachacútec al .
Època incaica miniatura|333x333px|Ushnu o Piràmide Cerimonial Inca, Vilcashuaman.