Frank Costello, nascut com a Francesco Castiglia (Cassano all'Ionio, Calàbria, 26 de gener de 1891 - Nova York, 18 de febrer de 1973) fou un dels dirigents més influents de la família criminal Genovese de Nova York. Inicialment exercí com a conseller i mà dreta de Charles Luciano i posteriorment n’assumí el lideratge com a cap en funcions entre 1937 i 1957.
Juntament amb Luciano i Meyer Lansky, Costello va ser una figura clau en la modernització de la Cosa Nostra italoamericana, transformant-la en una estructura de tipus empresarial basada en els beneficis, la coordinació interterritorial i la reducció dels conflictes interns.
Destacà pel seu control dels negocis del joc, les màquines escurabutxaques, els casinos i les apostes, així com per la seva capacitat d’influència política mitjançant xarxes de corrupció que involucraven polítics, jutges i policies, especialment a Nova York i Louisiana.
La seva posició pública quedà greument erosionada arran de les investigacions del Comitè Kefauver (1950–1951), que el situaren al centre del crim organitzat nacional, i dels processos federals per menyspreu al Senat, desnaturalització i evasió fiscal, que el portaren diverses vegades a la presó.
Conegut per la seva aversió a la violència oberta, el seu estil discret i el seu ampli cercle de relacions a les altes esferes polítiques i socials dels Estats Units, Costello rebé el sobrenom d’“El Primer Ministre de la Màfia”.
Joventut Francesco Castiglia va néixer el 26 de gener de 1891 a Lauropoli, municipi de Cassano all’Ionio (Calàbria). Fou el sisè i darrer fill del matrimoni format per Luigi Castiglia i Maria Saveria Aloise. El seu pare treballava com a pagès i els recursos econòmics de la família eren escassos, fet que obligà la seva mare a exercir com a llevadora per complementar els ingressos familiars.
El 1895, Luigi Castiglia va emigrar als Estats Units juntament amb quatre dels seus sis fills — tres filles i el primogènit— mentre que Maria Saveria i la resta dels infants van romandre temporalment a Itàlia a causa de l’elevat cost del viatge. Un any després, l’agost de 1896, la resta de la família es reuní amb ell a Nova York i s’instal·là al 236 East 108th Street, al barri majoritàriament italià de East Harlem.
Tot i que no existeixen registres oficials concloents sobre la data exacta d’arribada de Maria Saveria i dels seus fills May i Francesco Castiglia, el mateix Frank Costello declarà anys més tard, en la documentació presentada per obtenir la nacionalitat estatunidenca, que tots tres havien arribat a Nova York el 2 d’abril de 1895.
Un cop als Estats Units, les autoritats migratòries van anglicitzar el seu nom de Francesco a Frank. No fou fins a l’octubre de 1909, amb gairebé nou anys, que Castiglia inicià la seva escolarització formal a la Public School 83, situada a East 109th Street. Després de completar l’educació primària, abandonà els estudis als tretze anys.
Posteriorment treballà durant aproximadament un any com a ajudant en una fàbrica de pianos, però aviat deixà aquesta ocupació i tornà a activitats al carrer, implicant-se en petits furts. En aquest context, i per evitar ser identificat per la policia, començà a utilitzar diversos àlies, entre els quals el de “Costello”, que acabaria esdevenint el nom amb què seria conegut.
D’altra banda, segons el relat de Charles Luciano, Castiglia adoptà el sobrenom de «Costello» arran de les bromes recurrents sobre els seus suposats orígens irlandesos.
Als quinze anys ja realitzava encàrrecs per a diversos delinqüents establerts principalment a l’East Side de Manhattan, incloent-hi tasques de cobrament de lloguers i deutes. El seu primer arrest es produí el 25 d’abril de 1908 al Bronx, quan ell i dos homes més van ser acusats de robatori amb violència; els càrrecs, però, van ser retirats el 8 de maig. Un segon arrest tingué lloc el 16 d’octubre de 1912, quan Costello i dos individus més foren acusats de robatori amb intimidació. Novament, els càrrecs van ser retirats.
Etapa criminal En algun moment de 1913, Costello va passar a dirigir una banda de joves italoamericans coneguda com la 104th Street Gang, establerta a East Harlem i dedicada principalment a robatoris, furts i altres delictes contra la propietat. Durant aquest mateix període, entre 1913 i 1914, va conèixer i establir una relació d’amistat i col·laboració criminal amb Charles Luciano, Meyer Lansky o Benjamin Siegel.
Després de casar-se amb Loretta Geigerman el 1914, Costello continuà implicat en activitats delictives de baixa intensitat, però començà a portar habitualment una arma de foc. El 12 de març de 1915 fou detingut a Manhattan i acusat de tinença il·lícita d’arma de foc. Incapaç de pagar l’elevada fiança imposada, fou internat al centre de detenció de Manhattan mentre esperava judici. El 15 de maig de 1915 es declarà culpable dels càrrecs, i el jutge Edward Swann el condemnà a un any de presó.
L’abril de 1916 fou posat en llibertat després de complir condemna al centre penitenciari de Welfare Island, situat a l'East River.
El 1918, la seva col·laboració amb Luciano i altres membres del seu entorn criminal el portà a gestionar el Buy-Money Bank, una mena de fons intern utilitzat per la banda de Luciano tant per subornar policies i polítics locals com per cobrir el pagament de fiances dels seus membres quan eren arrestats.
Llei Seca (1920 - 1933) El gener de 1920, amb l’entrada en vigor de la Prohibició als Estats Units, Frank Costello va començar a operar en el negoci del contraban de licor al costat del seu germà Eduardo. Tot i actuar conjuntament, ambdós formaven part d’una xarxa més àmplia de traficants que incloïa figures com Charles Luciano, Meyer Lansky, Joseph Adonis, Willie Moretti i Arnold Rothstein, entre d’altres. Rothstein, en particular, exercí un paper clau com a financer i assessor de nombroses operacions clandestines durant l’era de la Prohibició, incloent-hi les iniciatives impulsades per Costello. miniatura|Durant la Prohibició, Saint-Pierre i Miquelon esdevingué un punt estratègic per introduïr el lícor clandestí als Estats Units. El 1921, Costello establí la base logística de la seva operació de contraban a l’arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon. Aquest territori esdevingué un punt estratègic per a la seva xarxa, ja que hi arribava licor procedent de les Illes Britàniques i les autoritats locals cobraven una comissió de dos dòlars per caixa importada. Un cop el licor era adquirit legalment a Saint-Pierre, era carregat en vaixells de càrrega que el transportaven fins al límit de les aigües jurisdiccionals dels Estats Units. Des d’allà, la mercaderia era traslladada a llanxes motores ràpides conegudes com a Jersey skiffs, encarregades de desembarcar-la i distribuir-la cap a magatzems controlats per l’organització al llarg de la costa de Long Island. A mitjans dels anys vint, l’organització de contrabandistes de Costello disposava d’hidroavions que vigilaven les rutes marítimes des de l’aire per detectar la presència de grups rivals o de les autoritats policials.
Durant els primers anys de la Llei Seca, Costello va establir contacte amb Giuseppe Masseria, el principal cap criminal de Nova York a la dècada de 1920, qui acabà incorporant-lo a la seva organització juntament amb figures com Charles Luciano i Tommy Lucchese. A diferència de Masseria —i, posteriorment, de Salvatore Maranzano—, Luciano va impulsar una reconfiguració de la Cosa Nostra italoamericana que permetia la col·laboració amb criminals no sicilians —com el mateix Costello— i, fins i tot, amb individus no italians com Meyer Lansky o Dutch Schultz, fet que amplià tant l’abast operatiu com la capacitat financera de l’organització.
En aquest context, Costello assumí un paper central en la gestió de relacions externes del grup. Fou el principal encarregat de cultivar contactes i teixir xarxes d’influència mitjançant la corrupció de policies, polítics i jutges, així com establint vincles amb homes de negocis que facilitaven les operacions il·legals. L’extensió del seu cercle d’influència era tal que, per assegurar el transport i l’emmagatzematge del licor procedent d'Escòcia i el Canadà, Costello comptava amb diversos agents i oficials de la Guàrdia Costanera dels Estats Units (U.S. Coast Guard) que col·laboraven amb la seva xarxa.
En algun moment de 1923, Costello es va associar amb William Vincent Dwyer, un contrabandista irlandès nascut als Estats Units conegut per importar grans quantitats de licor durant la Prohibició. Aquesta aliança és considerada una de les més rendibles del període, ja que hauria permès introduir alcohol per un valor estimat de quaranta milions de dòlars anuals.miniatura|Arnold Rothstein fou un dels principals inversors en el contraban de licor durant la Llei Seca. L’expansió del negoci fou tal que Costello incorporà exagents de la Guàrdia Costanera a la seva organització i disposà d’una flota pròpia de vaixells i llanxes motores armades, algunes de les quals estaven pintades i identificades de manera similar a les embarcacions oficials del cos. Segons George Wolf, advocat de Costello durant gran part de la seva vida, l’operació funcionava amb una lògica empresarial, amb responsables diferenciats per a cada etapa de la cadena —transport, distribució i venda— tant per via terrestre com marítima i, a partir de 1926, també aèria. La coordinació central es feia des de la seva oficina al 405 de Lexington Avenue.
A mitjans de la dècada de 1920, la cooperació entre Luciano, Lansky, Benjamin “Bugsy” Siegel, Joe Adonis i Frank Costello havia donat lloc a una xarxa amb desenes de destil·leries, vehicles de transport i prop d’un centenar d’homes dedicats a tasques logístiques i de seguretat. Aquesta estructura subministrava licor a nombrosos speakeasies de Manhattan, Brooklyn, el Bronx i zones de Nova Jersey com Fort Lee. El whisky escocès no adulterat que distribuïa el grup a establiments selectes facilità que Costello establís relacions amb figures de Tammany Hall, la maquinària del Partit Demòcrata a Nova York. Durant la Prohibició, Joseph P. Kennedy —pare del futur president John F. Kennedy— també hauria col·laborat amb Costello: segons el relat del mateix Costello i del seu cercle proper, Kennedy feia arribar whisky des del Canadà fins a la costa nord-americana, i Costello s’encarregava de la seva introducció i distribució a l’interior del país.
Els beneficis del contraban permeteren a Costello invertir en negocis legals, entre els quals la Kolso Realty Company, el concessionari Frank Costello Auto Company, l’empresa de gelats Dainties Products Company i el Rendezvous Club, entre altres. Més enllà del retorn econòmic, aquests ingressos li obriren l’accés a cercles socials de l’alta societat novaiorquesa. Tant Costello com els seus socis eren convidats regularment a esdeveniments en apartaments i mansions de zones benestants com Park Avenue, Westchester County o Connecticut. Aquest entorn li permeté ampliar la seva xarxa de contactes amb polítics —com l’alcalde de Nova York Jimmy Walker—, empresaris, jutges i altres figures del contraban, com Charles Solomon (Boston), Max Hoff (Filadèlfia) o Johnny Torrio i Al Capone (Chicago).
Arrest dels germans Costello i de William Vincent Dwyer El 4 de desembre de 1925, el contrabandista William Vincent Dwyer —soci de Frank Costello— fou detingut juntament amb Frank i Edward Costello i diversos agents de la Guàrdia Costanera dels Estats Units, acusats de diversos delictes relacionats amb el contraban de licor. El Departament de Justícia sol·licità una fiança de 20.000 dòlars per cadascun dels germans Costello i de 40.000 dòlars per a Dwyer.