miniatura|Bandera de l'orgull bisexual. Lesborrament bisexual o la invisibilitat bisexual és la tendència a ignorar, eliminar, falsificar o reexplicar l'evidència de la bisexualitat a la història, el món acadèmic, els mitjans de comunicació i altres fonts primàries.
En la seva forma més extrema, l'esborrament bisexual pot incloure la creença que la bisexualitat en si mateixa no existeix. L'esborrament bisexual pot incloure l'afirmació que tots els individus bisexuals estan en una fase i aviat escolliran un bàndol, ja sigui l'heterosexual o l'homosexual. Una altra variant comuna de l'esborrament bisexual consisteix a acceptar la bisexualitat en les dones alhora que minimitza o rebutja la validesa de la identitat bisexual en els homes."No Surprise for Bisexual Men: Report Indicates They Exist". The New York Times, August 22, 2011. Una creença subjacent a l'esborrament bisexual és que els individus bisexuals són clarament indecisos,Bisexualitat sí, si és femenina, bisexualitat no, quan és masculina, al web Intersindical Valenciana (7/9/2020) immadurs i promiscus. Les tergiversacions dels individus bisexuals com a hipersexuals esborren l'agència sexual dels bisexuals, esborrant també de manera efectiva les seves veritables identitats.
L'esborrament bisexual és sovint una manifestació de la bifòbia, encara que no necessàriament implica un antagonisme manifest. L'esborrament bisexual sovint fa que les persones que s'identifiquen com a bisexuals experimentin una varietat de trobades socials adverses, ja que no només han de lluitar per trobar acceptació dins de la societat en general sinó també dins de la comunitat LGBT. L'esborrament bisexual és una forma d'estigma i comporta conseqüències adverses per a la salut mental de les persones que s'identifiquen com a bisexuals.
La història de la bisexualitat mostra al segle XX una organització de comunitats bisexuals per lluitar contra aquest fenomen d'ocultació dins del moviment LGBTIQ i de la societat en conjunt. En el segle XXI hi ha una creixent inclusió i visibilitat dels bisexuals, especialment en la comunitat LGBT. El febrer de 2014, un editorial del Huffington Post considerava que l'única manera de lluitar contra l'ocultació de la bisexualitat era que els mateixos bisexuals fossin més visibles, i creia que les declaracions recents de Tom Daley o Maria Bello sobre ells mateixos anaven en aquest sentit.Maria Southard Ospina, , Huffington Post, 21 février 2014 (lire en ligne)
Motivacions Segons l'estudiós Kenji Yoshino, hi ha tres inversions principals que motiven tant les persones que s'autoidentifiquen com a homosexuals i les que ho fan com a heterosexuals a esborrar la bisexualitat de la cultura LGBT. La primera d'aquestes motivacions és l'estabilització de l'orientació sexual, que s'argumenta per alleujar les persones de l'ansietat de possiblement veure la seva orientació sexual qüestionada. Aquesta motivació reforça la creença que els bisexuals simplement estan indecisos sobre la seva bisexualitat i són fonamentalment homosexuals o heterosexuals, i aïlla, margina i fa invisibles els bisexuals dins de la comunitat LGBT. La segona motivació és el manteniment de la importància del gènere, que es considera eròticament essencial per als homosexuals i heterosexuals, mentre que la bisexualitat sembla desafiar aquesta noció. La tercera motivació és el manteniment de la monogàmia, ja que la cultura occidental prefereix una parella o un vincle afectiu. Tanmateix, els homosexuals i heterosexuals solen assumir que els bisexuals són "intrínsecament" no monògams. La professora d'Estudis ètnics i d'Estudis de gènere i dones Juana María Rodríguez afegeix a l'argument de Yoshino el plantejament que la bisexualitat trenca la comprensió tradicional de la sexualitat i el binarisme de gènere. Així, els individus tant de la cultura dominant com de la comunitat «queer» resisteixen la bisexualitat.
Segons el professor de psicologia a la Universitat Rosalind Franklin de Chicago Brian A. Feinstein, la bisexualitat s'esborra perquè hi ha moltes persones que pensen en blanc i negre sense tenir en compte tot l'espectre de grisos que hi ha entremig. De la mateixa manera, Lauren B. Beach, de l'Institut per la Salut i el Benestar de les Minories Sexuals i de Gènere de la Universitat Northwestern, opina que aquesta invisibilitat prové d'«una obsessió social occidentalitzada amb allò que és binari»: la idea de que cal ser heterosexual o homosexual elimina la possibilitat de ser bisexual.
En un article de 2010 escrit pel desè aniversari del text de Yoshino, Heron Greenesmith va argumentar que la bisexualitat és inherentment invisible a la llei, fins i tot més enllà de l'abast de l'esborrament deliberat. En primer lloc, diu que és perquè la bisexualitat és legalment irrellevant per als demandants que se suposa que són heterosexuals o homosexuals tret que no s'expliqui, i en segon lloc, quan la bisexualitat és legalment rellevant, s'esborra dins de la cultura legal perquè complica els arguments legals que depenen d'una naturalesa de la sexualitat binària de gènere.
La psicòloga estatunidenca Beth Firestone escriu que des que va publicar el seu primer llibre sobre la bisexualitat, el 1996, «la bisexualitat ha guanyat visibilitat, tot i que el progrés és desigual i la consciència de la bisexualitat encara és mínima o absent a moltes de les regions més remotes del nostre país i internacionalment».
Ocultació interioritzada A Occident, la representació de la vida sexual es basa en un eix homosexualitat-heterosexualitat, que s'exclouen mútuament.Merl Storr, Bisexuality: A Critical Reader, Routledge (1999) Merl Storr, Bisexuality: A Critical Reader, Routledge (1999) Hi ha, doncs, una gran dificultat per pensar que les persones tenen «una part» d'homosexualitat, sense considerar-les com a «totalment» homosexuals. Malgrat haver tingut una vida heterosexual passada, es considera, doncs, que un únic acte homosexual revela la «vertadera» naturalesa homosexual de la persona en qüestió; això s'anomena monosexualitat.
Així, quan s'interioritza l'ocultació de la bisexualitat, moltes persones bisexuals de facto no es presenten com a tals: moltes dones que es descriuen com a «lesbianes» tenen relacions amb homes, afavorint el terme «lesbiana» com a identitat comunitària i política, i no com a orientació sexual; de la mateixa manera, molts homes que mantenen relacions amb ambdós sexes es consideren «heterosexuals».Marjorie Graber, Bisexuality and the eroticism of everyday life, Routledge (2000),
Catherine Deschamps subratlla com la bisexualitat és tractada de manera diferent a l'heterosexualitat i l'homosexualitat, amb «sol·licituds de prova» que s'exigeixen regularment als bisexuals per confirmar i reafirmar la seva orientació sexual al llarg del temps. La manca de visibilitat de la bisexualitat i la dificultat de donar a conèixer una representació visual d'aquesta representen un desavantatge per als grups d'identitat.
En comunitats heterosexuals i LGBT Les persones heterosexuals i homosexuals que es dediquen a esborrar les bisexuals poden afirmar que els bisexuals són exclusivament homosexuals (gais/lesbianes) o exclusivament heterosexuals, gais o lesbianes a l'armari que volen semblar heterosexuals,Michael Musto, April 7, 2009. Ever Meet a Real Bisexual? , The Village Voice o són heterosexuals que estan experimentant amb la seva sexualitat. Una manifestació comuna de l'esborrament bisexual és la tendència a què hom es refereixi als bisexuals com a homosexuals quan tenen una relació íntima amb algú del mateix sexe i a ser etiquetats com a heterosexuals quan la relació íntima és amb algú del sexe oposat o, fins i tot, a afirmar que han tornat a l'heterosexualitat.
L'esborrament bisexual pot derivar de la creença que la comunitat bisexual no mereix el mateix estatus ni la inclusió dins de les comunitats gais i lesbianes. Això pot prendre la forma d'ometre la paraula bisexual en nom d'una organització o esdeveniment que serveixi a tota la comunitat LGBT, incloent-la com a "bi-sexual", implicant que només hi ha dues orientacions sexuals autèntiques, o tractar el tema de la bisexualitat d'una manera despectiva.
Històricament, la sexualitat de les dones bisexuals ha estat etiquetada pels cercles feministes lèsbics com a una "evasió apolítica". Les dones bisexuals han estat vistes com "no prou radicals" a causa de la seva atracció pels homes cisgènere. Rodríguez afirma que la bisexualitat era considerada antifeminista per moltes lesbianes a causa dels "desigs de penetració, domini sexual i submissió" implicats i els rols de gènere. La difamació i l'esborrament bisexual per part de la comunitat potser no són tan oberts i freqüents avui dia, però identificar-se com a bisexual encara pot conduir a l'exclusió i l'esborrament en molts espais lèsbics.
El 2013, un estudi publicat al Journal of Bisexuality va fer una enquesta a trenta persones que es van identificar com a part de les comunitats lesbiana, gai, queer o bisexual i les seves experiències individuals amb la sortida de l'armari. Deu d'aquestes persones van informar que van reclamar l'etiqueta de bisexualitat primer, i que després van sortir de l'armari com a lesbianes, gais o queer. La teoria que va sorgir en aquest estudi va introduir el concepte de "queer apologetic", en el qual s'intenta conciliar la seva atracció pel mateix gènere amb la norma social de l'heterosexualitat.
Durant molts anys, els Premis Literaris Lambda no van tenir una categoria per a obres literàries bisexuals, que finalment es va establir el 2006.Chuck Stewart, Proud Heritage: People, Issues, and Documents of the LGBT Experience. ABC-CLIO, 2014. . p. 84. Encara que algunes obres relacionades amb la bisexualitat, com l'antologia Bi Any Other Name: Bisexual People Speak Out, van ser nominades als premis abans de la creació de categories bisexuals, van competir en categories gais o lesbianes."Writers Gone Wild: Lambda Literary Awards Spark Debate on the Future of Gay Books". Autostraddle, May 31, 2011.
En l'àmbit acadèmic Marcs teòrics S'han desenvolupat enfocaments alternatius del concepte de bisexualitat que amplien la definició d'identitat sexual cap a l'exterior des d'una mentalitat "això o allò" a una mentalitat "això i allò". Jenée Wilde presenta la idea del que ella anomena "sexualitat dimensional" en un article per a Sexual and Relationship Therapy, un marc teòric en què el gènere no és el factor principal de l'atracció sexual, sinó que és un dels molts eixos. Aquests altres eixos d'atracció poden incloure el desig de monogàmia o poliamor, i la fluïdesa del desig pels diferents gèneres d'una parella al llarg del temps. Wilde utilitza el seu marc per ampliar l'escala de la identitat sexual des d'un simple espectre binari de "monosexual" a "bisexual" i per establir relacions entre aquestes identitats; aquestes relacions no alienarien els individus sense un únic "objecte fix" d'atracció.
Punts de vista com el de Wilde han estat aplicats per estudiosos com Laura Erickson-Schroth i Jennifer Mitchell a peces de cultura i literatura populars; Steven Angelides també va fer un llibre sobre el lloc de la bisexualitat en la investigació i la consciència social al llarg de la història, utilitzant un marc similar. Ambdues peces tenen com a objectiu aconseguir lectures més inclusives de la sexualitat i permetre la redesignació de figures literàries i persones reals com a bisexuals, en lloc de continuar amb el supòsit que qualsevol activitat del mateix gènere, explícita o implícita, és homosexual i qualsevol altra de gènere oposat és heterosexual.