miniatura|La primera representació de l'etnologia històrica del món es representa en la separació dels fills bíblics de Noé: semites, hamites i jafetites. LEinleitung in die Synchronistische Universalhistorie (1771) de Gatterer explica que la història moderna ha mostrat la veritat de la predicció bíblica de la supremacia jafetita ().Einleitung in die synchronistische universalhistorie, Gatterer, 1771. Descriu el primer ús ètnic del terme semític a partir de: (1) A note on the history of 'Semitic' , 2003, by Martin Baasten; and (2) Taal-, land- en volkenkunde in de achttiende eeuw, 1994, by Han Vermeulen (in Dutch). Semites, pobles semites o cultures semites va ser un terme utilitzat per referir-se a un grup ètnic, cultural o racial.On the use of the terms “(anti-)Semitic” and “(anti-) Zionist” in modern Middle Eastern discourse, Orientalia Suecana LXI Suppl. (2012) de Lutz Eberhard Edzard : "En el context lingüístic, el terme "semític" en general no és controvertit... Com a terme ètnic, "semític" és millor evitar-lo actualment, malgrat la investigació genètica en curs (que també té el suport de la pròpia comunitat acadèmica israeliana) que intenta apuntalar científicament aquest concepte".Review of "The Canaanites" (1964) by Marvin Pope : "El terme "semític", encunyat per Schlozer el 1781, s'hauria de limitar estrictament a les qüestions lingüístiques, ja que aquesta és l'única àrea en la qual es pot aconseguir un cert grau d'objectivitat. Les llengües semítiques formen una família lingüística força diferenciada, fet apreciat molt abans que es reconegués la relació de les llengües indoeuropees. L'etnografia i etnologia dels diversos pobles que parlaven o parlen encara llengües o dialectes semítics és una qüestió molt més complexa i confusa, i sobre la qual tenim poc control científic." La terminologia és ara en gran part obsoleta fora de l'agrupació de les anomenades «llengües semítiques» en lingüística.
Utilitzada per primera vegada a la dècada de 1770 pels membres de l'Escola d'Història de Göttingen, aquesta terminologia bíblica per a la raça va partir de Sem (), un dels tres fills de Noè al Llibre del Gènesi, juntament amb els termes paral·lels hamites i jafetites. Es referia als habitants d'Àsia occidental.
En arqueologia, el terme de vegades s'utilitza informalment per assenyalar els antics pobles dels idiomes que descendeixen del protosemític
Ètnia i raça lang=ca|miniatura|Mapa amb la distribució de les llengües semites inicials miniatura|Distribució geogràfica dels parlant de llengües semites, en taronja, i d'altres llengües afroasiàtiques avui en dia esquerra|miniatura|Aquest Mapa T-O, de 1472, de la primera versió impresa del llibre Etymologiae d'Isidor de Sevilla, identifica els tres continents coneguts com a poblats per descendents de Sem (Sem), Iafeth (Jafet) i Cham (Cam). El terme semític en un sentit racial va ser encunyat pels membres de l'Escola d'Història de Göttingen a principis de la dècada de 1770. Altres membres de l'Escola d'Història de Göttingen van encunyar el terme separat caucàsic a la dècada de 1780. Aquests termes van ser utilitzats i desenvolupats per molts altres estudiosos durant el segle següent. A principis del , les classificacions racialistes de Carleton S. Coon incloïen els pobles semites de la raça caucàsica, indicant que eren semblants en aparença als pobles de parla indoeuropea, caucàsica del nord-oest i kartvelians.The Races of Europe by Carleton Stevens Coon. From Chapter XI: The Mediterranean World – Introduction: "Aquesta tercera zona racial s'estén des d'Espanya a través de l'estret de Gibraltar fins al Marroc, i des d'allí per les costes del sud de la Mediterrània fins a Aràbia, Àfrica oriental, Mesopotàmia i les terres altes perses; i a través de l'Afganistan fins a l'Índia." A causa de l'entrellaçament dels estudis lingüístics i els estudis culturals, el terme també va passar a aplicar-se a les religions (antigues semítiques i abrahàmiques) i ètnies de diverses cultures associades per distribució geogràfica i lingüística."Semite". Merriam-Webster's Collegiate Dictionary, 11a Edició.
Antisemitisme
miniatura|Estatuts de 1879 de la Lliga Antisemita, l'organització que va popularitzar per primera vegada el terme Els termes antisemita o antisemitisme es referien a qualsevol que fos hostil o que discriminés els jueus en particular.
Antropòlegs del com Ernest Renan van alinear fàcilment les agrupacions lingüístiques amb l'ètnia i la cultura, apel·lant a l'anècdota, la ciència i el folklore en els seus esforços per definir el caràcter racial. Moritz Steinschneider, en el seu periòdic de cartes jueves Hamaskir (3 (Berlín 1860), 16), analitza un article de Heymann SteinthalReprinted G. Karpeles (ed.), Steinthal H., Ueber Juden und Judentum, Berlin 1918, p. 91 ff. que critica l'article de Renan «Noves consideracions sobre el caràcter general dels pobles semítics, en particular la seva tendència al monoteisme».Publicat al Journal Asiatique, 1859 Renan havia reconegut la importància de les antigues civilitzacions de Mesopotàmia, Israel, etc., però va anomenar les races semites inferiors a les àries pel seu monoteisme, que considerava que sorgia dels seus suposats instints racials luxuriosos, violents, sense escrúpols i egoistes. Steinthal va resumir aquestes predisposicions com «semitisme», i així Steinschneider va caracteritzar les idees de Renan com a «prejudicis antisemites».Alex Bein, The Jewish Question: Biography of a World Problem, Fairleigh Dickinson University Press, 1990, p. 594, – citant el terme de l'Enciclopèdia Hebrea Ozar Ysrael, (editat per Jehuda Eisenstadt, Londres 1924, 2: 130ff)
El 1879 el periodista alemany Wilhelm Marr va iniciar la politització del terme parlant d'una lluita entre jueus i alemanys en un pamflet anomenat Der Weg zum Siege des Germanenthums über das Judenthum (‘El camí cap a la victòria del germanisme sobre el judaisme’). Va acusar els jueus de liberals, un poble sense arrels que havia judaïtzat els alemanys. L'any 1879 els partidaris de Marr van fundar la "Lliga per a l'Antisemitisme",Moshe Zimmermann, Wilhelm Marr: The Patriarch of Anti-Semitism, Oxford University Press, USA, 1987 que es va ocupar exclusivament de l'acció política antijueva.
Almenys des de la dècada del 1930 s'han plantejat objeccions a l'ús del terme, com ara la naturalesa obsoleta del terme semític com a terme racial i l'exclusió de la discriminació contra els pobles semites no jueus.
Referències
Bibliografia