va ser un escriptor, guionista i traductor italià, autor de novel·les i assaigs. La seva obra literària més coneguda és la trilogia Tre romanzi di una giornata.
Biografia Raffaele La Capria va estudiar dret a la Universitat de Nàpols on es va graduar l'any 1950, després es va quedar a França, el Regne Unit i els Estats Units abans d'establir-se a Roma. Col·laborador de les pàgines culturals del Corriere della Sera, també va ser codirector de la revista literària Nuovi Argomenti, fundada el 1953 per Alberto Carrocci i Alberto Moravia, i a la qual s'afegiran, entre d'altres, Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci i Enzo Siciliano. Gran amant de la literatura britànica, La Capria va dedicar molts articles a la poesia anglesa i nord-americana dels anys trenta i va traduir a l'italià els quatre quartets de T. S. Eliot.
Durant la dècada de 1950 va escriure i produir diversos programes de teatre contemporani per a la RAI. El 1957, va participar al Seminari Internacional de Literatura de la Universitat Harvard.
L'any 1961 la seva segona novel·la, Ferito a morte, va guanyar el Premi Strega. El setembre de 2001, el premi Campiello coronarà tota la seva obra, seguit l'any 2002 pel premi Chiara a tota la seva trajectòria i el 2005 pel premi Viareggio per la seva novel·la L'estro quotidiano.
Carrera Cinema En l'àmbit del cinema, Raffaele La Capria és coguionista de diverses pel·lícules de Francesco Rosi, nascut com ell a Nàpols el 1922, entre les quals Le mani sulla città el 1963, pel·lícula que va guanyar el Lleó d'Or al Festival de Cinema de Venècia; Homes en contra, d'Emilio Lussu, el 1970; i Crist s'ha aturat a Èboli, de Carlo Levi, el 1979.
Literatura Raffaele La Capria ha escrit una vintena de llibres. La seva carrera com a novel·lista va començar el 1952 amb Un giorno d'impazienza, a la qual va succeir gairebé deu anys després Ferito a morte, després Amore e Psiche el 1973. La trobada d'aquests tres textos donarà l'any 1982 la trilogia de Tre Romanzi di una giornata.
Els contes curts inclouen La Neve del Vesuvio i la col·lecció de Fiori Giapponesi el 1979. Entre els assaigs de Raffaele La Capria es troben False Partenze el 1964, Il Sentimento della letteratura el 1974 i La mosca nella bottiglia. Elogio del senso comune l'any 1996. Finalment, l'escriptor va publicar la seva autobiografia sota el títol de Cinquant'anni di false partenze.Raffaele La Capria: letteratura, senso comune e passione civile: atti del Convegno internazionale dell'Università di Caen, 18-19 maig 2001 / a cura di Paolo Grossi / [Napoli]: Liguori, 2002
Obra
Filmografia Com a guionista Al cinema 1961: Leoni al sole de Vittorio Caprioli 1963: Le mani sulla città de Francesco Rosi 1966: C'era una volta de Francesco Rosi 1969: Senza sapere niente di lei de Luigi Comencini 1970: Uomini contro de Francesco Rosi 1970: Una stagione all’inferno de Nelo Risi 1974: Identikit de Giuseppe Patroni Griffi 1979: Cristo si è fermato a Eboli de Francesco Rosi 1989: Gioco al massacro de Damiano Damiani 1990: Sabato, domenica e lunedì de Lina Wertmüller 1993: Diario napoletano de Francesco Rosi (documental) 1999: Ferdinando e Carolina de Lina Wertmüller
A la televisió 1961: Racconti dell'Italia di ieri - Terno secco de Gilberto Tofano 1993: Una questione privata d'Alberto Negrin
Referències
Categoria:Morts a Roma Categoria:Alumnes de la Universitat de Nàpols Frederic II Categoria:Crítics literaris italians Categoria:Morts el 2022 Categoria:Guionistes napolitans Categoria:Traductors napolitans Categoria:Assagistes del segle XXI Categoria:Escriptors de la Campània Categoria:Assagistes italians del segle XX Categoria:Escriptors italians morts al segle XXI Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1922