Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial. La capital n'és Palerm. Es divideix en nou províncies. En llatí, l'illa de forma triangular situada al sud d'Itàlia, es deia Trinacria, que significa 'triangular'. No obstant això, el seu nom es deu al fet que anteriorment els grecs l'anomenaven Sikelia, a causa que la tribu nativa eren els sículs (sikels Σικελοί /sikeloi/ en grec).
A prop, es troben diverses illes més petites: els arxipèlags de les Illes Eòlies al nord-est, les Illes Ègades a l'oest, les Illes Pelàgiques al sud-oest, i les illes de Pantel·leria al sud i Ustica al nord-oest. És la regió més extensa d'Itàlia, amb 25.711 km², mesura que comprèn la superfície dels arxipèlags de les illes menors i la seva illa major. Està habitada per més de cinc milions de persones. És l'única regió italiana que té dues ciutats entre les deu més poblades del país: Palerm, la cinquena, i Catània, la desena.
És un dels centres turístics més importants d'Europa. En el era l'última etapa del grand tour, el viatge que els joves aristòcrates europeus, en bona part britànics, duien a terme a Europa -molts a Itàlia- per perfeccionar la seva educació i formació espiritual.
La població de Sicília s'apropa als 5 milions d'habitants, molts dels quals són bilingües: parlen el sicilià (llengua autòctona) i l'italià (llengua oficial).
Geografia Sicília és una illa al sud de la península Itàlica, de la qual la separa l'estret de Messina, d'uns 3 km d'amplària. Queda a 140 km de Tunísia, al nord d'Àfrica, de la qual la separa el canal de Sicília. El mar Tirrè banya el seu litoral nord. Geològicament pertany a la mateixa placa tectònica que la península italiana i orogràficament és una regió dels Apenins, com moltes altres regions italianes.
La regió homònima comprèn també diverses illes menors, com l'arxipèlag de les set illes Eòlies o Lípari i Ustica al nord, i el de les tres illes Ègades a l'oest així com les illes de Pantelleria, Lampedusa, Linosa i altres de menors, al sud. Geogràficament, l'arxipèlag de Malta és part integrant de Sicília. Malta ha estat unida a Sicília, fins i tot políticament, fins al 1798, en què va ser ocupada durant gairebé dos anys per Napoleó. A l'inrevés, Les illes Pelàgiques, integrades a la província d'Agrigent, estan geogràficament unides a Tunísia.
El relleu de l'illa és en termes generals muntanyenc, en particular al nord, amb una prolongació dels Apenins que formen els anomenats Apenins sículs: muntanyes de Palerm, muntanyes de Trapani, Nebrodi, Madonia i Peloritani. Al sud-est es troben les muntanyes Ibleus. El centre i el sud estan compostos per pujols. Existeixen algunes planes, com la de Catània i l'anomenada conca d'Or, en la qual es troba Palerm. En el centre hi ha les muntanyes Erei, sobre les quals s'alça, a 948 msnm., la ciutat d'Enna. A l'oest, s'alcen altres muntanyes d'alçada variable, com les Sicanes, que culminen a Rocca Busambra (1.613 msnm) i mont Cammarata (1.578 msnm).
Situada en la trobada entre la placa euroasiàtica i la placa africana, l'illa és cèlebre pel volcà actiu Etna, que és el punt més alt de l'illa, amb els seus 3.323 msnm. Existeixen altres volcans dins de les illes Eòlies, al nord-est, l'Stromboli i el Vulcano, que es troben en actiu. Sicília està igualment exposada a terratrèmols, com el de Messina l'any 1908 o el de la vall del riu Belice el 1968.
La xarxa hidrogràfica està constituïda per nombrosos rius , encara que curts i de poc cabal. La major part flueixen des del centre cap al sud. El riu Salso (144 km) recorre Enna i Caltanissetta abans de desembocar al mar Mediterrani pel port de Licata. A l'est, es troben el riu Alcantara (52 km) a la província de Messina, que desemboca per Giardini Naxos; i el Simeto (113 km), que desemboca al mar Jònic al sud de Catània. Altres rius importants a l'illa són, al sud-oest, Belice (107 km) i Platani (103 km).
L'illa es beneficia d'un clima mediterrani, amb hiverns suaus i humits i estius càlids i molt àrids. A la primavera, el paisatge és verd i florit. Els estius són groguencs i sense flors. L'aridesa és marcada al sud. L'afecta directament el xaloc, que arriba d'Àfrica i genera sobtats canvis de temperatura. Les precipitacions són escasses. Sicília pateix d'un dèficit d'aigua crònic, que ocasiona regularment talls de subministrament. Això no impedeix que l'agricultura sigui un dels seus principals recursos econòmics.
Demografia La gent de Sicília és representada normalment com molt orgullosa de la seva illa, la seva identitat i la seva cultura. És freqüent que les persones es descriguin a si mateixes primer com a sicilianes, més que no pas com a italianes.
Té una població d'aproximadament cinc milions de persones (5.044.900 habitants el 31-05-2010) i hi ha uns altres deu milions de descendents de sicilians al voltant del món, principalment a Amèrica del Nord, Argentina, Austràlia, Veneçuela i altres països europeus i llatinoamericans. Com la resta de la Itàlia meridional, la immigració a l'illa és molt baixa en comparació amb altres regions d'Itàlia, perquè els treballadors tendeixen a dirigir-se cap al nord d'Itàlia, a causa de les millors oportunitats d'ocupació. Les xifres ISTAT més recents mostren al voltant de cent mil immigrants, gairebé el 2% de la població: els romanesos són el grup majoritari, amb més de disset mil, seguit pels tunisians, els marroquins, els tàmils de Sri Lanka, els albanesos i d'altres, principalment d'Europa oriental.
A Sicília hi ha quinze ciutats que superen els 50.000 habitants. Són:
LlocMunicipi Població (2010 est.)Província1Palerm656.607PA2Catània294.756CT3Messina242.721EM4Siracusa123.464SR5Marsala82.615TP LlocMunicipiPoblació (2010 est.)Província6Gela77.214CL7Ragusa73.512RG8Trapani70.700TP9Vittoria63.064RG10Caltanissetta60.144CL LlocMunicipiPoblació (2010 est.)Província11Agrigent59.126AG12Bagheria56.136PA13Modica55.060RG14Acireale52.997CT15Mazara del Vallo51.458TP
Divisions administratives Administrativament Sicília es divideix en sis províncies i tres ciutats metropolitanes, cadascuna amb una capital del mateix nom. Les petites illes que l'envolten també formen part d'alguna de les províncies sicilianes: les Illes Eòlies, de Messina; l'illa d'Ustica, de Palerm; les Illes Ègades i l'illa de Pantel·leria, deTrapani, i les Illes Pelàgiques, d'Agrigent.
miniatura|400px|Províncies de Sicília DivisióSuperfície (km²)PoblacióDensitat (hab./km²)Província d'Agrigent3.042448.053149,6Província de Caltanissetta2.128272.359127,9Ciutat metropolitana de Catània3.5521.084.674305,3Província d'Enna2.562173.55867,7Ciutat metropolitana de Messina3.247654.520201,5Ciutat metropolitana de Palerm4.9921.244.012249,2Província de Ragusa1.614313.698194,3Província de Siracusa2.109402.680190,9Província de Trapani2.460435.877177,1
Història
miniatura|Ruïnes d'un temple a Soluntum La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, els vàndals, els romans d'Orient, els sarraïns, els Hohenstaufen, els aragonesos, els espanyols), però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs, primer, i més tard amb l'emirat de Sicília després Regne de Sicília. Encara que actualment forma part de la República Italiana, manté la seva pròpia cultura diferenciada.
Sicília és tant la major regió del modern estat italià com la major illa del mar Mediterrani. La seva ubicació central i els seus recursos naturals li van assegurar una posició estratègica crucial a causa de la seva importància per a les rutes comercials mediterrànies. Per exemple, la zona va ser considerada com a part de la Magna Grècia, i Ciceró descrivia Siracusa com la ciutat més gran i bella de tota l'antiga Grècia.
La història econòmica de la Sicília rural es va basar en el latifundi, donada la centralitat de grans finques, originàriament feudals, usades per al cultiu de cereals i la ramaderia, amb una estructura de la propietat rural que es va desenvolupar al i que va persistir fins a la Segona Guerra Mundial.
De vegades l'illa ha estat en el cor de grans civilitzacions; en altres temps no ha estat més que una colònia sense desenvolupament o progrés propis. La seva fortuna ha variat sovint depenent d'esdeveniments que els sicilians no podien controlar, en temps antics un pol d'atracció pels immigrants, en temps posteriors terra d'emigrants. Sicília forma part del Mezzogiorno (Itàlia meridional, incloent-hi Sicília i sovint Sardenya), una regió usualment caracteritzada per una economia predominantment agrària, per una tinença de terra gairebé feudal, per marcades diferències de classe i la presència de les vendette i de les activitats criminals de la Camorra a Nàpols i la màfia a Sicília.
Història antiga
miniatura|Arquimedes de Siracusa, pintat per Domenico Fetti el 1620 miniatura|Sicília dins de l'Imperi Romà Sicília, gràcies a la seva posició central en el mar Mediterrani, ha viscut en primera persona alguns dels més importants fets de la història. Des dels pobles que van precedir l'arribada dels grecs fins al , l'illa ha estat escenari d'invasions i un centre cultural d'extrema importància. En el segon mil·lenni aC, Sicília estava poblada per diferents ètnies: els sículs (els que van donar nom a l'illa), els sícans i els elims. Alguns personatges històrics procedents d'allà, foren anomenats indistintament com a sículs o de Sicília (per exemple, l'historiador Diodor Sícul o de Sicília).
En el , Sicília va caure en la marea colonitzadora grega. Els grecs hi van fundar diverses ciutats d'importància. La principal en va ser Siracusa, una de les parts més importants de la Magna Grècia, fundada per la branca dòria dels grecs. Siracusa va esdevenir fidel aliat d'Esparta al Mediterrani occidental, raó per la qual va ser atacada infructuosament per Atenes l'any 413 aC, en el marc de la guerra del Peloponnès. No obstant això, el pitjor enemic dels grecs a Sicília no van ser els grecs de l'est, sinó els cartaginesos. Enmig de les constants guerres entre grecs i cartaginesos pel control de Sicília, els tirans de Siracusa, com per exemple Dionisi el Vell, Dionisi el Jove o Timoleont, van convertir Sicília en un petit imperi propi.
No obstant això, enfront de la creixent pressió de Cartago, no van tenir altre remei que triar entre el seu domini cartaginès o el del naixent Imperi Romà. Durant la Primera Guerra púnica, els romans van conquistar tota Sicília, excepte Siracusa, que va aconseguir mantenir-se independent (241 aC). No obstant això, durant la Segona Guerra Púnica, Siracusa es va aliar amb Cartago, per la qual cosa els romans la van conquistar militarment el 212 aC, malgrat els intents del famós inventor Arquimedes per defensar-la amb els artefactes més moderns de la tecnologia militar de l'època.
Després de la conquesta, Sicília va ser reduïda a província romana. Va patir així l'espoli que era comú en tots els territoris conquerits, durant la República romana. Tant és així que va arribar un moment que Sicília, anomenada el graner de Roma, fou incapaç d'alimentar-se a si mateixa per aquesta raó. Es va portar a terme fins i tot un sonat procés judicial, per part de Ciceró, contra Verres, governador de l'illa, que va ser condemnat a causa de la seva corrupció i abús de poder. Sicília va ser província romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà, en el . En aquestes dates, els vàndals la van saquejar i sotmetre.
Edat mitjana