miniatura|Locomotora anglesa Salamanca (any 1812) La història del ferrocarril, és a dir d'un mitjà de transport guiat, associant una línia de ferrocarril i vehicles específics remolcats per un vehicle de motor, comença a la Gran Bretanya a finals del i a principis del XIX, va progressar després en poques dècades a mesura que s'anava fent progressos tècnics, per donar lloc a l'intens desenvolupament ferroviari de la dècada de 1840. El ferrocarril es va convertir llavors en el mode de transport terrestre dominant durant gairebé un segle, abans de ser suplantat, des del final de la Segona Guerra Mundial, pel transport per carretera d'automòbils, i competir amb el transport aeri.
El ferrocarril garanteix un viatge ràpid i segur, tant per a persones com per a mercaderies. Tant a Europa com als Estats Units, va contribuir així poderosament a la revolució industrial, a la capitalització i desenvolupament del sector financer i del comerç, i al desenvolupament urbà que va caracteritzar el , tot beneficiant-se a canvi dels avenços tecnològics del segle i dels importants mitjans d'inversió que requereixen les seves costoses infraestructures .
Avantpassats dels ferrocarrils miniatura|Minecart mostrat a De Re Metallica (1556). El passador guia encaixa en una ranura entre dos taulons de fusta. Per conèixer la història del transport guiat, cal examinar l'ús de roderes excavades a la pedra, i retrocedir una mica més enllà en el temps fins als sistemes que utilitzaven carros guiats sobre camins de fusta, que constitueixen unes de les hipòtesis considerades per explicar el transport de càrregues pesades a l'Antiguitat.Cariou Pierre. Un procédé de levage des grands menhirs : Présentation d'une maquette. In: Bulletin de la Société préhistorique française. 1958, tome 55, N. 7-8. Travaux en retard. p. 444-445.présentation (consulté le 4 juin 2010.
El ferrocarril es va crear per reduir el treball necessari durant el moviment massiu. En aquesta perspectiva, els camins guiats durant l'Antiguitat (rodolant sobre plans inclinats de fusta inclinats de vegades revestits de metall entre els egipcis, camins de pedra romans — en marbre prop de Roma — tallat amb roderes profundes,La loi imposait au charron de respecter rigoureusement l'écartement des roues. grec diolkos) són els precursors.Lewis, M. J. T., « Railways in the Greek and Roman world » , in Guy, A. / Rees, J. (eds), Early Railways. A Selection of Papers from the First International Early Railways Conference (2001)
També són precursors el camí de carro o les xarxes de camins guiats a les mines a l'edat mitjana,William Wenger, les Chemins de fer dans le monde, opus cité, chapitre 1 : naissance et développement du chemin de fer) p.12. que es pot considerar com l'avantpassat del ferrocarril. Els vestigis d'aquests canals de pedra encara són visibles avui dia. Per exemple, n'hem trobat alguns a Pompeia que daten de l'any 50 dC.William Wenger, op.cit, p.12. Un altre exemple és la ruta a Etraz a Suïssa.William Wenger, op. cit p.12 Més tard aquest principi es va tornar a utilitzar en el desenvolupament de les mines de carbó a Gran Bretanya. No essent les pedres planes satisfactòries, s'utilitzava fusta, després, per reduir-ne el desgast, es posava ferro al fons de la gola.William Wenger, op. cit. p.14. Aquesta tècnica presentava en el seu moment el mateix problema que els tramvies actuals, que utilitzen un sistema similar. : les bodegues s'omplen de residus (cosa molt problemàtica en una mina on els residus són pedres). Així es va crear el rail per fer front a aquest problema a finals del segle XVIII.
Avenços miniatura|Reisszug, tal com apareix avui És la invenció de la locomotora, afavorida pels desenvolupaments donats a la màquina de vapor al llarg del , i els ràpids avenços fets en aquest camp, així com en el disseny dels rails i de la via, que va permetre passar en poc temps de sistemes amb rails de fusta, després en ferro colat o ferro, a vies amb rails d'acer, i des de la tracció humana o animal, fins a la potent tracció de la maquinària.
Si bé el transport terrestre encara depèn en gran manera de l'energia animal, els primers vehicles terrestres motoritzats no van aparèixer fins a finals del - el ferrocarril permet servir ciutats i camps gràcies a les xarxes de malla i l'ús de diferents amples, els més estrets permeten a un cost inferior arribar a localitats remotes o fer front al relleu en zones de muntanya.
El ferrocarril va adquirir així una gran importància econòmica i social, però també militar, en reduir considerablement la durada de les mobilitzacions i el temps de transport de les tropes. Per tant, és d'interès per als Estats, que tots exerceixen la tutela o el control sobre les xarxes nacionals en diferents graus. Alguns Estats esdevenen fins i tot, com França, constructors i operadors de xarxes, en particular per compensar les mancances del sector privat.
Els diversos accidents, de vegades catastròfics, que viu el ferrocarril donen lloc a l'establiment de sistemes i protocols de seguretat que fan del ferrocarril un dels mitjans de transport més segurs.
Paral·lelament a aquests avenços, la indústria ferroviària continua millorant les condicions de velocitat i confort, especialment pel que fa al transport de viatgers. En la postguerra, aquesta tendència va provocar la desaparició de la locomotora de vapor en totes les xarxes modernes, i el desplegament comercial de la tracció elèctrica, que va permetre obtenir altes velocitats, i que va donar lloc a la creació de l'alta velocitat. xarxes per les quals circulen trens dedicats. Aquest fenomen va ser acompanyat, durant el transcurs del , la concentració de les empreses ferroviàries i la desaparició de la gran majoria de petites xarxes locals i rurals, en favor del transport per carretera.
Primers ferrocarrils miniatura|" El primer vagó de ferrocarril » El fet d'utilitzar rails per tal de guiar el moviment d'un vagó, no és un mitjà de transport que comenci al segle XIX. Ja a l'edat mitjana aquest tipus de mitjans de transport s'utilitzaven a les mines amb vagons sobre rails de fusta "com els trobats a l'Ofenpass el 1993, els més antics de Suïssa (1441)"., consulté le 5 mai 2009.
L'ús de vies fetes de baranes de fusta per on circulaven carruatges de cavalls està testimoniada a Alsàcia a la dècada de 1540, després es va estendre per Europa. A principis del , es va començar a utilitzar el ferro tant per a les rodes com per als rails, i aquests sistemes van prendre el nom de tramvies. Normalment, les rodes eren guiades per roderes revestides amb plaques metàl·liques. Cap a finals del , un enginyer anglès, William Jessop, va dissenyar els rails amb solcs per a les rodes amb brides, per a un projecte a Loughborough (Leicestershire), el 1789. El 1802 Jessop va obrir el Surrey Iron Railway al sud de Londres, que utilitzava rails en forma de L i tracció de cavalls.
James Watt, inventor i enginyer mecànic escocès, va fer les millores a la màquina de vapor el 1769 que van permetre generalitzar-ne l'ús i va encoratjar altres experiments.
Arribada del vapor miniatura|Trevithick Locomotive (1804), primera locomotora de vapor d'èxit Va ser un enginyer còrnic, Richard Trevithick, qui va construir la primera locomotora de vapor el 1804. La seva locomotora, que no tenia nom de bateig, s'utilitzava a les ferreries Pen-y-Darren a Gal·les. Va ser un fracàs econòmic, ja que la màquina era massa pesada per a la via i es va avariar. Malgrat el seu geni inventiu, Richard Trevithick va acabar la seva vida en la pobresa i la seva obra va romandre desconeguda.
L'any 1812, un enginyer i inventor nord-americà, Oliver Evans, va publicar la seva visió per al desenvolupament del ferrocarril de vapor, amb una xarxa de línies de llarga distància, servides per locomotores ràpides, que uneixen ciutats entre si i redueixen significativament els temps de trajecte per a tots dos passatgers. i mercaderies. Evans va especificar que s'havien de disposar de vies paral·leles per permetre el moviment dels trens en ambdues direccions.
L'any 1813 George Stephenson va convèncer el gerent de la mineria on treballava perquè li deixés construir una màquina de vapor. Va construir la Blücher, la primera locomotora amb rodes de tracció. Les brides de les rodes feien possible que els trens fessin circular per la part superior dels rails, i ja no en els rails buits. Això va simplificar molt el disseny dels interruptors i va obrir el camí per al ferrocarril modern. miniatura|La locomoció al Museu i Centre Ferroviari de Darlington miniatura|Una rèplica del motor de Trevithick al National Waterfront Museum, Swansea La Stockton - Darlington Railway Company va obrir la seva primera línia. Stephenson conduïa la seva pròpia màquina, la Locomoció núm; l'espectacle va atreure una gran multitud d'espectadors.
La locomotora de vapor es va inventar al començament de la Revolució Industrial, i el ferrocarril es va convertir en un engranatge essencial en la roda de la industrialització, que requeria el ràpid moviment de mercaderies i mà d'obra. Al principi va competir amb el transport fluvial, però el ferrocarril es va imposar ràpidament gràcies a la màquina de vapor, la millora de la via i la possibilitat de construir vies de ferrocarril on els canals fossin intransitables.
Mentre es desenvolupaven moltes línies d'iniciativa privada arreu d'Europa, es va inaugurar la primera línia pública de maig de 1835 entre Brussel·les i Malines. D'entrada, sota la influència del ministre Charles Rogier, partidari de les idees fourieristes, per a qui el ferrocarril ha de ser accessible al poble, va ser una línia que oferia tres classes (corresponent a tres tipus de vagons que, al principi, reben noms inspirats en la terminologia tradicional de transport, sedans, diligències i char à bancs.)Ulysse Lamalle, Histoire des Chemins de Fer Belges, Ed. Office de Publicité, S.A. Bruxelles 1953. La classe més econòmica permet el desplaçament dels obrers, que marca l'hora de l'inici de les migracions diàries de treballadors afavorint la recerca de la industrialització. Aquesta primera línia, seguida aviat d'ampliacions, en particular cap a Alemanya, s'anomenarà més tard "el Rin de Ferro", quan la línia va arribar a Ans, després a Lieja, preludi de la connexió amb el Rin, perquè va permetre desenvolupant intercanvis amb Alemanya per substituir les vies fluvials que passaven per Holanda que havien esdevingut inaccessibles o costoses des de la revolució belga de 1830 que havia posat fi a la dominació dels Països Baixos. Es van instal·lar estacions fixes amb taquilles a cada extrem del recorregut, després en punts intermedis. Al principi, els passos a nivell amb les carreteres eren vigilats per soldats que presentaven armes als combois que passaven. El lideratge pres per Bèlgica va afavorir les invencions les patents dels quals van ser dipositades per mecànics i enginyers com Égide Walschaerts, el 1844, amb la distribució per tobogan aviat es va estendre per tot el món a mesura que els ferrocarrils s'expandeixen. Posteriorment, l'enginyer Alfred Belpaire va trobar la manera de convertir les llars per a l'aprofitament del que es deien carbons fins, residus que la indústria no volia i que, per aquest motiu, els ferrocarrils belgues podien comprar a baix preu.Ulysse Lamalle: Histoire des Chemins de Fer Belges, Ed. Office de Publicité S.A. Bruxelles 1953.Musée des Chemins de Fer, Gare du Nord, Bruxelles.
Les primeres urbanitzacions ferroviàries del continent no van apartar la Gran Bretanya de la primera posició que ocupava, tant pel que fa a la capitalització com a la longitud de les xarxes. : la fortíssima expansió de la borsa de la dècada de 1840 a Anglaterra, també anomenada " mania ferroviària " dona a aquest país la meitat dels 9500 quilòmetres de ferrocarril europeu l'any 1845, poc abans del Crash de 1847, també anomenat " Railway Crash ".