Joseph Charles Bonanno, nascut com a Guiseppe Carlo Bonanno (Castellammare del Golfo, Sicília, Regne d'Itàlia, 18 de gener de 1905 - Tucson, Arizona, Estats Units, 11 de maig de 2002) fou un criminal i cap de la família criminal Bonanno, una de les cinc famílies de la delinqüència organitzada italoamericana més importants de Nova York. Es creu que el seu caràcter i la manera en la que gestionà la seva organització varen servir d'inspiració a Mario Puzo a l'hora de crear el personatge fictici de Vito Corleone.
A causa d'un conflicte pel lideratge de l'organització, Joseph Bonanno va abandonar la seva posició de cap a principis de 1968 i acabà morint per causes naturals l'11 de maig de 2002 a l'edat de 97 anys, convertint-se així en l'últim cap criminal present durant la fundació de la Comissió del crim organitzat. Sota el seu lideratge de més de trenta anys com a cap de la família criminal Bonanno, aquesta va expandir-se més enllà de Brooklyn fins a estats com Califòrnia, Arizona, Wisconsin i ciutats com Mont-real, Canadà.
Joventut Nascut el 18 de gener de 1905 a Castellammare del Golfo, Sicília, Giuseppe Bonnano fou l'únic fill de Salvatore Bonanno i Catherine Bonventre. Al 1908 la família decideix traslladar-se als Estats Units d'Amèrica, concretament a North Fifth Street amb Roebling, al barri de Williamsburg, Brooklyn. Una de les principals raons que provocà que la família abandonés Itàlia fou la constant persecució policial que patia Salvatore Bonanno, un conegut home d'honor a Castellammere del Golfo i cap del clan criminal Bonanno. El 1912 l'acusació contra Bonanno va retirar-se i la família decidí tornar a Sicília per, en part, gestionar una sèrie de conflictes entre els dos clans principals de Castellammare; els Bonanno i els Buccellato. Salvatore Bonanno fou cridat a files de l'exèrcit italià el 1915, a raó de la Primera Guerra Mundial. Ell i el regiment d'artilleria on servia foren destinats a la frontera d'Itàlia amb Àustria. Després de quedar greument ferit en un combat i de ser enviat a casa per tal de recuperar-se, Salvatore Bonanno mor a principis de 1916. Poc després de la mort de Salvatore, la guerra pel control territorial entre els dos clans criminals s'intensificà fins al punt que els Bonanno van assassinar a Felice Buccellato, cap del clan criminal Buccellato. El 1921 i després de patir fortes depressions, mor Catherine Bonventre, mare de Giuseppe Bonanno. És després d'aquest episodi i a l'edat de 16 anys que Giuseppe Magaddino, germà de l'àvia materna de Bonnano, decideix exercir de tutor legal i endur-se'l a viure a la finca de la família Bonventre. Fou durant aquesta temporada quan, envoltat per Stefano i Giuseppe Magaddino, caps del clan Bonanno, Giuseppe Bonanno s'endinsa en la tradició mafiosa siciliana.
A l'edat de 17 anys, Bonanno decideix traslladar-se a la ciutat siciliana de Trapani per cursar estudis preuniversitàris a una escola nàutica. Un any després és acceptat ai Istituto Tecnico Nautico Gioeni-Trabia de Palerm. El 1925 Benito Mussolini va nomenar a Cesare Mori prefecte especial de Sicília i li va encomanar la tasca d'acabar amb el que Il Duce anomenava "elements reaccionaris". Això va traduir-se amb la persecució de molts mafiosos, que foren empresonats i torturats mentre molts altres van fugir del país, principalment als Estats Units. Durant aquest període, a estudiants com Giuseppe Bonanno se'ls exigia sumar-se al Partit Nacional Feixista a més de vestir una camisa negre en senyal de suport al dictador. La constant negativa de Bonanno a fer cap de les dues coses li va comportar l'expulsió de la universitat.
Migració als Estats Units Degut a la gran dificultat a l'hora d'obtenir un visat per instal·lar-se als Estats Units, Giuseppe Bonanno i un cosí seu, Peter Magaddino, decideixen viatjar cap a Le Havre, França i allà embarcar a bord del vaixell Liberté amb destinació a l'Havana, Cuba. Ambdós foren transportats a bord d'un vaixell de pesca des de Cuba fins a la ciutat de Tampa, Florida, d'on prengueren un tren cap a Jacksonville amb la intenció d'arribar a Nova York. Un cop allà, agents d'immigració els detenen a la sortida de l'estació i els envien a un centre de detenció. Gràcies a la trucada telefònica que Bonanno va poder fer des del centre a Peter Bonventre, un tiet seu per part de mare afincat a Brooklyn, algú va dipositar els mil dòlars que les autoritats demanaven per cadascun dels dos joves i, tres dies després, foren posats en llibertat. Després de viure durant uns mesos a una casa que Peter Bonventre tenia al 4009 de Church Avenue, Giuseppe Bonanno s'instal·la al mateix barri de Williamsburg on havia viscut anys enrere, un indret caracteritzat per tenir una forta presència d'immigrants sicilians.
El 1925 li sorgeix la primera oportunitat d'involucrar-se en la delinqüència organitzada. Gaspar DiGregorio i Giovanni Romano, dos italians afincats a Williamsburg que dirigien una destil·leria clandestina, li ofereixen participar-hi. Els mesos següents, Bonanno es dedica a la fabricació i venda il·lícita de whisky fins que un accident i incendi a la destil·leria acaba amb la vida de Giovanni Romano. L'accident provoca que Bonanno abandoni el negoci de la producció d'alcohol clandestí per treballar com a repartidor al forn de Vito Bonventre, un tiet de Bonanno afincat a Brooklyn.
Segons el mateix Bonanno, a finals de 1925 Salvatore Maranzano emigrà d'Itàlia cap als Estats Units i creà diversos negocis legals i il·legals a Pennsylvania i Nova York. Un d'aquests negocis fou una xarxa de destil·leries clandestines que foren supervisades per Bonanno. No és fins uns mesos després de treballar per a Maranzano que Joseph Bonanno és oficialment introduït i acceptat com a membre del clan criminal Castellammarese. És durant aquest període que Bonanno coneix a Fay Labruzzo, filla d'immigrants italians orginàris de Camporeale, Sicília, i la dona que acabà convertint-se en la seva esposa. Sota la direcció de Maranzano, Bonanno és converteix en un dels homes de confiança del clan a més del supervisor en cap de les operacions de transport de licor clandestí.
La Guerra de Castellammare (1930 - 1931) La Guerra de Castellammare fou un enfrontament armat entre Giuseppe Masseria, cap de la família criminal Masseria de East Harlem i el clan de Castellammare de Brooklyn. Degut al passat de Maranzano com a cap criminal a Itàlia, aquest va moure's ràpidament i amb certa facilitat dins la jerarquia criminal del clan de Castellammare fins a assolir la posició de sotscap.
Les tensions provocades pel control del negoci del licor clandestí, el desig de poder absolut de Masseria i la negativa del clan de Castellammare de sotmetre's a les seves demandes van desembocar amb l'assassinat, el febrer de 1930, de Gaspar Milazzo, cap criminal de Detroit, originari de Castellammare del Golfo i proper a Maranzano. L'assassinat de Milazzo fou el detonant de les hostilitats entre ambdós grups però el líder del clan de Castellammare, Nicolo "Cola" Schiro, va accedir a les demandes de Masseria que, per tal de consolidar la seva posició de cap de tots els caps, li demanà un pagament de deu mil dòlars i que abandonés el lideratge de l'organització. Schiro va acabar abandonant els Estats Units per tornar a la seva Sicília natal. Fou llavors quan Salvatore Maranzano va prendre el control de l'organització. És després del seu ascens com a cap que s'inicien les hostilitats entre ambdós bàndols.
El 15 de juliol de 1930 Vito Bonventre, tiet de Joseph Bonanno i un dels finançadors més destacats del clan de Castellammare, és assassinat a trets a la porta de casa seva.
Gaetano "Tom" Reina, cap de la família criminal Reina del Bronx, es posicionà a favor del clan de Castellammare i poc temps després, el 26 de febrer de 1930 i a la sortida d'un edifici d'apartaments, Vito Genovese acaba amb la seva vida. Després de l'assassinat de Tom Reina, Masseria instal·la a Joseph Pinzolo com a cap de la família criminal Reina. Pinzolo, tot i haver estat un individu de confiança de Reina, fou proper a Masseria fins al 5 de setembre de 1930 quan és assassinat a la seva oficina de Broadway, Manhattan.
El 15 d'agost de 1930 Giuseppe Morello, mà dreta de Masseria i fundador d'una de les primeres organitzacions de tipus mafiós als Estats Units, és assassinat a trets a la seva oficina a 352 East 116 Street de East Harlem. Tot i pertànyer a l'organització de Masseria, Charles Luciano va defensar que foren ell i Albert Anastasia els qui, a través de Frank Scalise i el mateix Anastasia, mataren Morello. D'altra banda, Joseph Bonanno i Joe Valachi van defensar que qui va matar Morello fou Sebastiano Domingo, un assassí a sou de Chicago contractat per Maranzano. És després de les morts de Morello primer i Pinzolo segon quan Masseria col·loca a Manfredi Mineo com el seu conseller i mà dreta a més de limitar tots els seus desplaçaments. Segons els relats de Luciano i Bonanno durant aquest període, els membres d'ambdós bàndols gairebé no es deixaven veure pels carrers de Nova York i sovint feien vida en cases segures, mentre uns dormien altres vigilaven.
El 23 d'octubre de 1930 Joseph Aiello, cap criminal de Chicago, enemic de Al Capone i proper a Maranzano, és assassinat a ordres de Masseria mentre que el 5 de novembre d'aquell mateix any, un dels assassins de Aiello, cap de la família criminal Mineo de Brookyln i mà dreta de Masseria, Manfredi Mineo, és abatut a trets juntament amb Stefano Ferrigno a la sortida d'un edifici d'apartaments al Bronx.
Tot i produir-se morts en ambdós bàndols, l'organització de Masseria fou la que va patir més baixes. Es calcula que a principis de 1931 el bàndol de Masseria havia patit entre 40 i 60 baixes.
No fou fins al 15 d'abril de 1931 quan un soldat de la família criminal Masseria va acabar amb la vida del seu cap, Joe Masseria, i també amb la Guerra de Castellammare. Havent-se reunit prèviament amb Salvatore Maranzano, Charles "Lucky" Luciano va convidar a dinar a Masseria al restaurant italià Villa Nuova Tammaro de Coney Island. Després de prendre cafè i mentre ambdós jugaven una partida de cartes, Luciano va excusar-se per anar al servei, fou en aquell moment que quatre homes van entrar al restaurant, disparant indiscriminadament i causant-li la mort.
Família criminal Bonanno Sense Masseria, Salvatore Maranzano s'erigí com a cap suprem de la Cosa Nostra italoamericana, un graó que es coneix com a "cap de tots els caps" o Capo di Tutti Capi. En un acte vist com a símbol de la seva arrogància per a Luciano i companyia, Maranzano va organitzar un banquet a l'hotel Grand Concourse, situat al barri del Bronx, on es creu que prop de cinc-cents mafiosos van ser-hi convidats i on Maranzano s'autoproclamà "cap de tots els caps". Segons el mateix Luciano, tal fou l'arrogància de Maranzano que va fer instal·lar una espècie de tron reial al cap de la llarga taula que ell mateix presidia i va fer seure els seus deixebles al seu costat. El nou cap va voler crear una organització d'estructura piramidal, on els diferents caps de cada grup criminal eren independents dins les respectives organitzacions però que, a la pràctica responien davant d'ell. En la cerimònia Maranzano va reconèixer els nous líders de les cinc famílies criminals amb Luciano com a cap de la família criminal Masseria, Tommy Gagliano com a cap de la família criminal Reina, Joe Profaci com a cap de la família criminal Profaci, Frank Scalise com a cap de la família criminal Mineo i el mateix Maranzano com a cap de l'antiga família criminal Schiro.