Marko Ivan Rupnik (Zadlog, Idrija, Eslovènia, 28 de novembre de 1954) és un sacerdot catòlic jesuïta, artista, teòleg i escriptor que s'ha fet famós com a mosaista de nombroses esglésies. Se l'ha anomenat el Miquel Àngel del segle XXI. Ha fet obres al Palau Apostòlic de la Ciutat del Vaticà, a l'església de Sant Giovanni Rotondo, els santuaris de Fàtima i Lourdes, a la catedral de l'Almudena de Madrid, a la capella del bisbat de Tenerife, a la cripta de la Catedral de Santo Domingo la Calzada, la parròquia de Sant Julià i Sant Germà de Lòria o la Cova de Sant Ignasi de Manresa.
Biografia El 1973 va ingressar a la Companyia de Jesús. Després d'haver estudiat filosofia a Ljubljana, es va matricular el 1977 a l'Acadèmia de Belles Arts de Roma, on va acabar els seus estudis el 1981. Després va continuar amb estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma especialitzant-se en missionologia amb la tesi "Vasili Kandinski com apropament a una lectura del significat teològic de l'art modern a la llum de la teologia russa". És ordenat sacerdot el 1985. De 1987 a 1991 va viure a Gorizia al Centre "Stella Matutina" dels jesuïtes, on va treballar sobretot entre els joves. El 1991 va obtenir el doctorat a la Facultat de Missionologia a la Gregoriana amb una tesi dirigida per Tomáš Špidlík sobre "El significat teològic missioner de l'art en els assajos de Vjačeslav Ivanovič Ivanov".
Des de setembre de 1991, resideix i treballa a Roma al Pontifici Institut Oriental - Centre Aletti del qual és director. És professor a la Pontifícia Universitat Gregoriana i el Pontifici Ateneu de Sant Anselm. En 1995, el papa Joan Pau II el va nomenar director del Taller d'art espiritual del Centre Aletti. El Taller és un entorn on l'art i la fe s'uneixen per a la creació artística, on un grup d'artistes cristians de diferents esglésies viuen i treballen junts, aprofundint al nivell teòric i pràctic les relacions entre l'art i l'espai litúrgic, sobre la base de la memòria de la tradició iconogràfica de les Esglésies d'Orient i Occident.
Des de 1999 és consultor del Pontifici Consell de la Cultura i des del 2012 del Pontifici Consell per la Nova Evangelització. Per la seva tasca cultural, ha rebut alts premis eslovens i internacionals, com el France Prešeren el 2000, el més alt reconeixement cultural de la República Eslovena, el "Signe d'honor de la Llibertat de la República d'Eslovènia" el 2002 o el premi internacional europeu "Beat Angèlic" el 2003.
Trajectòria artística Ha participat en diferents exposicions col·lectives i individuals com, entre d'altres, a Roma, Milà i Baltimore el 1979, a Cleveland i Ljubljana el 1980, Trieste el 1988, Klagenfurt el 1991, Sant Petersburg el 1996, Brno i Olomouc el 1997 2002.
Té obres en diversos països d'Europa, Pròxim Orient (Síria i Líban) i Amèrica (Estats Units i Brasil).
El 1999 va concloure amb el Taller d'art del Centre Aletti la renovació del mosaic de la capella Redemptoris Mater, al Palau Apostòlic de la Ciutat del Vaticà, que havia encarregat Joan Pau II.
A Espanya va començar el seu prolífic camí mosaístic a la Catedral de Santa Maria la Reial de l'Almudena a Madrid, el 2005 amb la seva sagristia, el 2006 amb la seva sala capitular o la seva obra més valorada, el 2011, de la capella del Santíssim. També a Madrid, la capella de l'hospital de la Beata Maria Anna de Jesús (2007), la capella de la Universitat CEU San Pablo (2009) i la capella de la Successió Apostòlica a la Conferència Episcopal Espanyola (2011).
A Betanzos, la capella del Centre Pai Menni (2010), a Gijón, la capella del Santíssim a l'Església de Sant Pere (2012), a Sant Cristòfol de la Llacuna, la capella de la seu del Bisbat de Tenerife (2010), a Valladolid, a la capella de l'Hospital Benito Menni (2010), a Saragossa, a l'església de Santa Maria Mare de l'Església (2011), a Guadalajara, a l'Església del Salvador (2018), a Sant Julià de Lòria, l'església de Sant Julià i Sant Germà de Lòria i a Manresa, el Santuari de la Cova de Sant Ignasi (2021).
A França la seva obra destaca a la basílica del Rosari al Santuari de Lourdes (2007), a Portugal, al nou santuari de la Santíssima Trinitat a Fàtima (2007) o a Itàlia, a l'església de Sant Piu de Pietrelcina de Sant Giovanni Rotondo (2009).
Alegacions d'abús, excomunió i expulsió de l'orde El 2 de desembre de 2022, la Companyia de Jesús va confirmar que Rupnik havia estat objecte d'una investigació canònica durant els mesos anteriors a petició del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe. El 2021, el Dicasteri havia rebut una denúncia de diverses monges sobre abusos que van tenir lloc el 1995. Segons informacions de premsa, almenys nou dones, i potser fins a vint, van ser víctimes de Rupnik al llarg dels anys. Entre altres coses, se l'acusa d'haver persuadit dues monges que, en mantenir un trió, estarien imitant la Santíssima Trinitat. Posteriorment, els jesuïtes van nomenar un membre d'una altra ordre religiosa com a investigador extern, mentre que a Rupnik se li van imposar diverses restriccions cautelars, com ara la prohibició d'escoltar confessions, d'actuar com a director espiritual, de dirigir retirs i de participar en activitats públiques sense el permís dels seus superiors. Quan el Dicasteri va rebre les conclusions de la investigació, va arxivar el cas: segons el dret canònic, un cas prescriu al cap de 20 anys, mentre que les acusacions contra Rupnik es referien a fets de fa gairebé 30 anys.
El Superior General dels Jesuïtes, Arturo Sosa, va anunciar posteriorment el 14 de desembre de 2022 que, arran d'una denúncia del 2019, Rupnik havia estat condemnat i sancionat pel Vaticà per concedir l'absolució a una participant en el delicte (Absolutio complicis; càn. 1378, § 1 CIC), un acte punible segons el dret canònic. Rupnik havia concedit l'absolució en confessió a una dona a qui havia persuadit perquè mantingués relacions sexuals amb ell. L'excomunió de Rupnik va ser aixecada després que confessés i es penedís del seu delicte. Malgrat la declaració anterior del 2 de desembre de 2022, les restriccions al ministeri de Rupnik «en realitat derivaven d'aquesta condemna en relació amb la confessió i no de les denúncies del 2021, que l'Oficina per als Delictes Sexuals del Vaticà havia arxivat perquè es consideraven massa antigues per processar-les». No obstant això, per ordre del papa Francesc, el 2023 es va iniciar un judici. Rupnik s'havia reunit amb ell en privat tan recentment com el 3 de gener de 2022, i el 2020 havia dirigit una meditació de Quaresma per als sacerdots de la Cúria Romana, incloent-hi el papa Francesc i el cardenal Lluís Ladària.
La Companyia de Jesús ha publicat una cronologia detallada dels fets al seu lloc web. Una llista dels llocs on va treballar Rupnik té com a objectiu ajudar altres víctimes a denunciar-ho. L'organització benèfica Renovabis, que havia donat suport a projectes organitzats per Rupnik, es va distanciar d'ell, com també ho va fer la Conferència Episcopal Eslovena, que va condemnar «els actes de violència emocional, sexual i espiritual de Rupnik, així com el seu greu abús del sagrament de la confessió».
La Companyia de Jesús va expulsar Rupnik de l'orde el 9 de juny de 2023 perquè "es va negar tossudament a observar el vot d'obediència", segons van declarar els jesuïtes; s'havia negat a comentar les acusacions fetes per altres presumptes víctimes, i no s'havia preparat per assumir un nou paper en una altra comunitat jesuïta, on l'Orde li havia ofert «una última oportunitat com a jesuïta» per «fer les paus amb el seu passat i enviar un senyal clar a les nombroses víctimes que van testificar contra ell, per tal d'iniciar un camí de veritat».
Pel que fa a una comunitat de germanes fundada per Rupnik, la Comunitat de Loyola, el Dicasteri de l'Orde va ordenar la seva dissolució el 20 d'octubre de 2023, fet que l'Arxidiòcesi de Liubliana va anunciar el 15 de desembre de 2023. El març de 2024, dues exgermanes de la Comunitat de Loyola van parlar públicament a Roma sobre el que Rupnik els havia fet.
Per ordre del papa Francesc, que ha mort des de llavors, les investigacions contra Rupnik van continuar. L'octubre de 2025, la Cúria va anunciar que la Congregació per a la Doctrina de la Fe havia nomenat cinc jutges —dones i clergues que no ocupen cap càrrec dins de la Cúria— per tractar el cas.
Referències
Categoria:Mosaïcistes Categoria:Artistes del contemporani Categoria:Teòlegs catòlics Categoria:Alumnes de la Pontifícia Universitat Gregoriana Categoria:Teòlegs del segle XXI Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Artistes eslovens Categoria:Nascuts el 1954