Léontine Ernestine Gauché més coneguda com Bleuette Bernon (14è districte de París, 6 de juny de 1878Archives de Paris 14e, acte de naissance numéro 2059, année 1878 avec mention marginale du second mariage de 1919. Le premier mariage de 1898 n'a pas fait l'objet d'une transcription. - Saint-Maur-des-Fossés, 15 de juny de 1937) - Note. L'acte de décès a été rédigé le 15 juin 1937 donc elle est morte à cette date ou un peu avant. va ser una artista lírica i una actriu francesa del cinema mut.
És coneguda gairebé exclusivament pels seus papers en vuit de les pel·lícules de Georges Méliès. Bleuette Bernon és la mare de l'actriu Marianne Cantrelle (1900-1972) i l'àvia de l'actriu Jacqueline Cantrelle nascuda el 1927.
Biografia No sabem en quines circumstàncies aquesta brodadora, filla natural d'una modesta florista del boulevard Bonne-Nouvelle, es va convertir en artista de cafè-concert. El que sí que sabem és que en el moment del seu primer matrimoni el 1898,Acte de mariage n° 1779 du 1er octobre 1898, registre des mariages du 18e arrondissement. D'aquest matrimoni, dissolt per una sentència de divorci el 7 de maig de 1917, van néixer dos fills: Marianne Thérèse Lacreuse (1900-1972), la futura actriu Marianne Cantrelle, i Charles Lacreuse (1903-1974). Tots dos van deixar descendència. encara exercia la seva professió i l'any següent ja rodava la seva primera pel·lícula amb Georges Méliès. D'altra banda, és efectivament declarada "artista lírica" al certificat de naixement de la seva filla el 4 de setembre de 1900.Acte de naissance n° 4234, registre des naissances du 18e arrondissement (p.21/31).
Si Georges Méliès no l'hagués vist un vespre de 1899 durant la seva gira de cant al cabaret l'Enfer, Bleuette Bernon s'hauria enfonsat, sens dubte, en l'oblit. Per descomptat, no va ser la seva veu la que la va fer destacar, ja que es tractava de filmar en pel·lícules sense paraules, sinó la seva aparença i la seva manera d'evolucionar i expressar-se a l'escenari.
Georges Méliès li va reservar els papers principals en vuit dels seus millors llargmetratges entre 1899 i 1909, data en què va deixar definitivament els platós per tornar a l'escena de cafè-concerts parisencs com Eldorado o la Cigale.
Bleuette Bernon va fer, doncs, una aparició al cinema, que es notava més perquè no tenia futur. Ràpidament va tornar a caure en l'anonimat del qual l'havia extret Méliès uns anys abans. Quan la seva filla Marianne Thérèse Lacreuse es va casar el 1926, Bleuette Bernon vivia a la rue Caulaincourt.
Filmografia Les primeres pel·lícules en què va aparèixer es van fer a finals del s. XIX. Sense guió, només duren uns minuts. Georges Méliès va canviar el gènere del cinema de ficció, i Bleuette Bernon es va convertir en una de les primeres actrius a interpretar els papers de personatges històrics o imaginaris.
Segons Paul Didier, Bleuette Bernon hauria protagonitzat una vintena de pel·lícules de Georges Méliès. Fins ara, només s'ha identificat positivament en els 8 curts següents:
1899: Le Coucher de la mariée, de Georges Méliès: la mariée 1899: Cendrillon, de Georges Méliès: fada protectora 1901: Barbe-bleue, de Georges Méliès: la fada 1902: Le Voyage dans la Lune, de Georges Méliès: Phoebé 1903: El regne de les fades, de Georges Méliès: Aurora 1908: Hallucinations pharmaceutiques, de Georges Méliès: l'assistante du pharmacien 1910: Si j'étais le roi, de Georges Méliès
Bibliografia Trois générations d'artistes, article de Paul Didier al diari Paris-Soir del 13 de gener de 1928.Trois générations d'artistes. Paris-Soir, 13 janvier 1928, p. 5,
Referències
Categoria:Actors de cinema francesos Categoria:Actors parisencs Categoria:Morts a Saint-Maur-des-Fossés Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors francesos morts al segle XX