Albert Anastasia, nascut com a Umberto Anastasio (Tropea, 26 de setembre de 1902 - Nova York, 25 d'octubre de 1957) fou un cap criminal de la Cosa Nostra italoamericana que durant anys controlà els estibadors de Brooklyn i, després de la desaparició de Vincent Mangano, ascendí fins a liderar la família criminal Gambino.
La seva irascibilitat i predisposició per a la violència el van convertir en un dels individus més violents de la història de la Cosa Nostra als Estats Units. Les estimacions més conservadores apunten que personalment posà fi a la vida d'una trentena de persones mentre que n'ordenà i aprovà l'assassinat de centenars. El 1922 va aconseguir sortir en llibertat després de ser condemnat a mort i durant la resta de la seva vida seria detingut i acusat d'assassinat diverses vegades, sempre quedant en llibertat per falta de proves. Fou el co-fundador i supervisor de l'anomenada Murder, Inc., una organització d'assassins a sou creada a finals dels anys vint per criminals italians i jueus.
Joventut Nascut el 26 de setembre de 1902 a Tropea, un petit municipi de la província de Vibo Valentia (Calàbria), Umberto Anastasio fou un dels dotze fills del matrimoni format per Bartolomeo Anastasio i Marianna Polistina. El 1912, quan tenia deu anys, morí el seu pare i, poc temps després, amb l’objectiu d’ajudar econòmicament la família, deixà l’escola i aconseguí feina com a ajudant de coberta en un vaixell de vapor. Un dels vaixells on treballà fou el SS Sardegna, amb el qual navegà per diversos ports fins que, el 12 de setembre de 1917, després d’amarrar al port de Nova York, fugí del vaixell i entrà il·legalment als Estats Units.
Arribada als Estats Units Un cop a Nova York, amb quinze anys, començà a treballar com a estibador al port de Brooklyn com a membre d’alguna de les bandes que controlaven els molls de la ciutat. A causa del seu temperament, començà a ser conegut amb el sobrenom de «Il terremoto». Aquesta mateixa forma d’entrada al país fou utilitzada també per alguns dels seus germans —Antonio, Giuseppe i Genaro—, que treballaven com a ajudants de coberta i aprofitaren diversos viatges a Nova York per establir-s’hi i treballar com a estibadors. A més, es creu que durant les seves primeres setmanes als Estats Units Umberto decidí americanitzar el seu nom, passant a dir-se Albert Anastasia.
Etapa criminal La vida d’Anastasia estigué marcada per nombrosos casos d’assassinat amb els quals fou vinculat. Al llarg dels anys fou investigat, detingut i jutjat en diverses ocasions, però en la majoria dels casos resultà absolt o les causes acabaren arxivades. Diverses fonts assenyalen que alguns testimonis es retractaven de les seves declaracions després d’haver rebut amenaces.
Durant els seus primers anys com a treballador del port i membre de l’Associació Internacional d’Estibadors, Anastasia adquirí reputació d’utilitzar la violència contra aquells que s’oposaven als seus interessos. Se li atribuïren múltiples assassinats, ja fos com a autor material o com a instigador. L’ús sistemàtic de la violència i la seva capacitat per establir aliances criminals li permeteren ascendir ràpidament dins l’estructura de poder existent al port de Brooklyn i, posteriorment, integrar-se en organitzacions de la delinqüència organitzada.
Assassinat de Terella i condemna a mort
La nit del 16 de maig de 1920, Anastasia i un altre calabrès anomenat Giuseppe Florino, conegut amb el sobrenom de «Speranza», tingueren una forta discussió amb Joseph Terella, presumptament per un rellotge robat. L’enfrontament acabà amb Anastasia i Florino disparant contra Terella i ferint-lo greument al número 128 de Union Street. Terella fou traslladat a l’hospital, on morí l’endemà. La investigació sobre l’assassinat avançà dràsticament després que una testimoni, Margarita Vicchi, identifiqués Anastasia i Florino com a autors dels trets.
La policia de Nova York ordenà la detenció d’Anastasia i Florino, i Anastasia fugí cap a Providence (Rhode Island). Finalment, el 25 de febrer de 1921, Anastasia fou detingut a l’espera de ser extradit a Brooklyn, mentre que Florino fou arrestat el 5 de març a Brooklyn. Tots dos foren acusats formalment d’assassinat en primer grau i el 25 de maig condemnats a mort a la cadira elèctrica per un tribunal del comtat de Kings.People of New York against Florini, Anastasio, op. cit: Brooklyn Daily Eagle, 18-03-1921
Des de la presó de Sing Sing, Anastasia i Florino presentaren un recurs d’apel·lació i el jutge en posposà l’execució. La defensa al·legà que la testimoni no era imparcial, ja que mesos abans l’espòs de la senyora Vicchi i Florino havien estat involucrats en un cas en què l’espòs de Vicchi havia acabat a la presó.Opposes reversal in Terillo murder. Brooklyn Daily Eagle, 04-12-1921 Els advocats aconseguiren generar una sèrie de dubtes sobre la seva credibilitat, als quals s’hi afegí la declaració d’un individu anomenat Giovanni Giustra, conegut d’Anastasia, que afirmà haver presenciat la discussió que precipità l’assassinat de Terella però que, en cap cas, Anastasia i Florino hi eren presents. miniatura|Vista aèria de la presó de Sing Sing. Arran de la invalidació del testimoniatge de Vicchi, se celebrà un nou judici el juny de 1921 i, finalment, Albert Anastasia i Giuseppe Florino quedaren en llibertat el 10 d’abril de 1922.In death chair's shadow 7 months, 2 walk out, free. Brooklyn Daily Eagle, 10-04-1922.
Assassinat de Carmelo Ferrara
Pocs mesos després de quedar en llibertat, ambdós son detinguts la nit del 16 d'agost de 1922 per l'homicidi de Carmelo Ferrara, qui havia estat assassinat el mateix dia 16 mentre es trobava al jardí de casa seva, al número 146 de DeGraw Street, Brooklyn.Two who escaped chair are now held in Ferrara murder. Brooklyn Daily Eagle, 17-08-1922. Durant el judici, quedà probat que Anastasia i Florino, tot i conèixer a la víctima, no tenien relació amb el cas i quedaren en llibertat el 21 d'agost.
Assassinats de Cucchiaro i Busardo
El 8 de febrer de 1923, Calogero «Charles» Cucchiaro fou assassinat a trets mentre es trobava a casa del seu cap, Vincenzo Busardo, al número 2275 de Homecrest Avenue, en el que es creu que fou una confusió dels assassins que, en voler acabar amb la vida de Busardo, mataren Cucchiaro.Reed Hook feud victim dies after battle. Brooklyn Daily Times, 29-04-1923. Segons els investigadors, l’assassinat estaria relacionat amb un conflicte entre bandes pel control del contraban de licor.Murderers escape after slaying man; may be rum plot. Brooklyn Daily Eagle, 08-02-1923.
Dos mesos després, el 6 d’abril de 1923, Busardo rebé diversos trets i morí l’endemà a conseqüència de les ferides al College Hospital de Long Island.Busardo is shot in new attack. Brooklyn Daily Times, 06-04-1923. Durant el seu ingrés, els investigadors pogueren interrogar-lo i aconseguiren que la víctima declarés que Anastasia i Florino foren els autors dels trets que li provocaren la mort.Bullet wounds kill Busardo. Brooklyn Eagle. 07-04-1923. Poques hores després, tots dos foren detinguts; tanmateix, amb la mort de Busardo i davant la manca de proves concloents, foren posats en llibertat el 24 d’abril.Gunmen shoot up two men in auto in crowded street. Brooklyn Daily Eagle, 28-04-1923. miniatura|Dibuix de la presó de Blackwell Island. L’assassinat de Busardo no frenà les hostilitats entre les bandes que es disputaven el control del licor clandestí a diverses zones de Brooklyn. El mateix Anastasia, que exercia com a guardaespatlles i xofer de Biagio Giordano, fou tirotejat mentre conduïa per Sackett Street el matí del 28 d’abril de 1923. Els trets, efectuats des d’una casa situada al número 230 del mateix carrer, feriren tots dos homes. Giordano morí l’endemà de l’atemptat, mentre que Anastasia aconseguí recuperar-se.Realty man victim in long string of Italian murders. Brooklyn Daily Eagle, 29-04-1923.
Condemna a presó (1923) La nit del 6 de juny de 1923, Albert Anastasia i Giuseppe Florino foren detinguts per la policia de Nova York per portar una arma de foc sense el permís corresponent. L’endemà comparegueren davant el tribunal d’Adams Street i foren posats en llibertat sota una fiança de 10.000 dòlars.2 gunmen freed of murder charge rearrested here. Brooklyn Daily Eagle, 07-06-1923. El 14 de juliol de 1923 tots dos foren condemnats a tres anys de presó per possessió il·lícita d’arma de foc i enviats al centre penitenciari de Blackwell Island, a Nova York.Forged pistol permits carried by gunmen. Brooklyn Daily Times, 15-07-1923. De la condemna de tres anys, Anastasia n’acabà complint dos, i quedà en llibertat el 1925.
Família criminal de D'Aquila El fet de treballar al port de Brooklyn comportà que Anastasia es relacionés amb membres del món del crim organitzat de l’època. Entre aquests hi havia els germans Vincenzo i Filippo Mangano, membres d’una organització liderada per Salvatore D’Aquila. També establí relació amb Giuseppe Doto, conegut com a Joe Adonis, vinculat a l’organització de Giuseppe Masseria.
Es creu que en algun moment de la dècada de 1920 Anastasia entrà a formar part de l’organització liderada per D’Aquila. Tot i pertànyer a una organització que sovint mantenia enfrontaments violents amb grups rivals, no hi ha constància que participés activament en aquests conflictes, sinó que es centrà principalment en el seu control i influència al port de Brooklyn.
Anys després, Salvatore D'Aquila fou assassinat a trets el 10 d’octubre de 1928 a l’Avinguda A de Manhattan, per ordre del cap mafiós Giuseppe Masseria. Després de la seva mort, Manfredi Mineo assumí el lideratge de l’organització i es convertí en aliat de Masseria.
Assassinat de Giuseppe Peraino
Giuseppe Peraino fou assassinat a trets el 27 de març de 1930 al número 151 de Sackett Street, a Brooklyn.Boro gangster found riddled by six bullets. The Brooklyn Citizen, 27-03-1930. Peraino era un delinqüent conegut relacionat amb el negoci del licor clandestí durant els anys de la Llei Seca.Only one held as suspect in racket killing. Standard Union, 28-03-1930. L’autoria del crim no quedà resolta i ningú no fou condemnat per l’assassinat. Anys després, Abe Reles, conegut d’Anastasia i associat seu en el món de la delinqüència organitzada, confessà que l’assassinat de Peraino havia estat obra d’Albert Anastasia.
Assassinat de Carlo Bonacurso
Segons les confessions d’Abe Reles, Anastasia ordenà l’assassinat de Bonacurso, que morí a trets el 25 de juny de 1930 al número 154 de Sackett Street, gairebé al mateix lloc on mesos abans havia estat assassinat Peraino.Ex-convict, seized, now faces his 14th charge of murder. Brooklyn Daily Times, 25-06-1930. Tot i que inicialment la policia sospità de Florino, el crim no fou mai resolt i no es pogué vincular la víctima amb la delinqüència comuna ni amb l’organitzada de l’època. Malgrat això, Bonacurso treballava com a estibador al port i, segons Reles, hauria mantingut alguna disputa amb Anastasia.
La Guerra de Castellammare (1930 - 1931) La Guerra de Castellammare fou un conflicte armat entre l’organització de Giuseppe Masseria, amb base a East Harlem, i el clan de Castellammare de Brooklyn liderat per Salvatore Maranzano. L’enfrontament tingué com a causes principals el control del negoci del licor clandestí durant la Llei Seca i la voluntat hegemònica de Masseria sobre la resta de grups criminals italoamericans de Nova York.
Entre 1930 i inicis de 1931 es produí una successió d’assassinats de figures destacades d’ambdós bàndols, com Giuseppe Morello, antic aliat i mà dreta de Masseria, i Joseph Pinzolo, col·locat per aquest al capdavant de la família Reina. També foren assassinats Manfredi Mineo, cap de la família Mineo (antiga família criminal D'Aquila) amb base a Brooklyn, i el seu lloctinent Stefano Ferrigno. Després d'aquest doble assassinat, Frank Scalise ocupà la posició de Mineo com a cap de l'organització.