El transport ferroviari de Suïssa destaca per la seva densitat, la seva coordinació entre serveis, la seva integració amb altres modes de transport i un pròsper sistema de mercaderies nacional i transalpí. Això permet posar unes fortes regulacions sobre el transport de camions, i està habilitat per una logística intermodal adequadament coordinada.
El 2015, amb 5.323 km de longitud de la xarxa, Suïssa no només té la xarxa ferroviària més densa del món (128.9 km/103 km² excepte països i ciutats-estat molt petits) malgrat que els Alps cobreixen prop del 60% de la seva superfície, però també és el clar líder europeu en quilòmetres recorreguts: 2.451 km per habitant anuals (2017).A tot el món només els japonesos viatgen més amb tren.
Pràcticament el 100% de la seva xarxa està electrificada, a excepció de les poques vies en què les locomotores de vapor funcionen només amb finalitats turístiques. A Suïssa hi ha 74 companyies ferroviàries. La proporció de viatgers que es desplacen a la feina amb transport públic (com a mitjà de transport principal) és del 30%.
Suïssa va ocupar el primer lloc entre els sistemes ferroviaris nacionals europeus a l'Índex de rendiment ferroviari europeu de 2017 per la seva intensitat d'ús, la seva qualitat de servei i la seva forta qualificació de seguretat. També va tenir una intensitat d'ús excel·lent, impulsada sobretot pel trànsit de passatgers, i una bona valoració per la qualitat del servei i una molt bona nota per la seguretat i va obtenir un alt valor a canvi de la inversió pública amb ràtios de cost a rendiment que superen la ràtio mitjana de tots els països europeus.
Suïssa és membre de la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC) i el seu codi és 85.
Història miniatura|Locomotora utilitzada pel ferrocarril suís del nord (fotografia de 1868) La construcció i explotació dels ferrocarrils suïssos durant el va ser realitzada per ferrocarrils privats. La primera línia interna es va construir el 1847, tenia 16 km i anava de Zúric a Baden, operada pel ferrocarril suís del nord. El 1860 els ferrocarrils connectaven l'oest i el nord-est de Suïssa, però els Alps continuaven sent una barrera infranquejable per als ferrocarrils, que necessiten desnivells baixos. El primer ferrocarril transalpí i l'eix nord-sud de Suïssa finalment es va inaugurar el 1882. Era el ferrocarril del Gotthard i tenia un túnel que passava molt per sota del coll del Gotthard. Una segona línia es va obrir encara més avall sota el coll del Simplon el 1906 (el ferrocarril del Simplon), i una tercera sota el Lötschberg el 1913 (el ferrocarril del Lötschberg).
El 1901 els principals ferrocarrils van ser nacionalitzats per formar els Ferrocarrils Federals Suïssos. Durant la primera meitat del van ser electrificats i lentament millorats. Després de la Segona Guerra Mundial, el ferrocarril va perdre ràpidament la seva quota del mercat del ferrocarril a causa del transport per carretera, ja que la propietat d'automòbils va augmentar i es van construir més carreteres. A partir de 1970, el govern federal es va implicar més en la millora dels ferrocarrils, especialment a les zones urbanes i a les rutes troncals en el marc del projecte Rail 2000. A més, dues vies transalpines importants —el ferrocarril del Gotthard i l'aproximació de Lötschberg al Simplon— van ser reconstruïdes sota el projecte NRLA.
Rècords -(1871) Primer tren cremallera d'Europa
-(1889)El tren cremallera més empinat del món, Pilatus, amb un pendent del 48%
-("1930") El tren de servei Express més lent, Glacier Express (7 hores i 30 minuts)
-(2007) Mitjana més alta del món recorreguda amb tren per habitant
-L'estació de ferrocarril més alta d'Europa, Jungfraujoch a 3454 metres
-(2016) Túnel de ferrocarril més llarg, el Túnel de Gotthard, de 57 quilòmetres
Línies d’ample estàndard miniatura|Tren regional prop de les cascades del Rin Tres quartes parts de la xarxa ferroviària suïssa té l'ample normal, que comprèn 3.773 km, administrada majoritàriament per tres empreses. Les estacions de ferrocarril més importants que superen els 100.000 passatgers diaris són Zürich HB (466.800 viatgers diaris en un dia laborable), Berna (210.000 ppd(persones per dia)), Basilea SBB (114.200 ppd), Lausana (108.900 ppd) i Winterthur (108.000 ppd).
Ferrocarrils Federals Suïssos Ferrocarrils Federals Suïssos (SBB/CFF/FFS) és la companyia més gran i important de Suïssa i gestiona la majoria del trànsit tant nacional com internacional. Opera la via principal est-oest a la zona de l'altiplà suís que dona servei a totes les ciutats suïsses més grans i moltes altres més petites, i les rutes nord-sud a través dels Alps a través de la línia del Gotthard a través del túnel de base del Gotthard (Milà-Chiasso-Lugano-Luzern/ línia Zúric-Basilea) i el túnel del Simplon (línia Domodossola a Brig-Lausana-Ginebra).
En total aquesta companyia opera 3.173 quilòmetres del total que hi ha al país
BLS BLS (Berna - Lötschberg - Simplon) opera el 10% de la xarxa d'ample normal. Gestiona la segona gran ruta alpina Berna-Brig i la connexió a Brig pel túnel de Simplon cap a Itàlia.
En total opera 436 quilòmetres de via
SOB La línia original de Schweizerische Südostbahn AG (SOB) passa per 147 km (dels quals 123 km són els seus) entre Romanshorn i Lucerna. El tren express cada hora que circula per aquesta ruta s'anomena Voralpen Express en referència al paisatge prealpí que recorre des del nord-est fins al centre de Suïssa. La línia toca Herisau, la vall de Toggenburg, el llac de Zug i el llac de Lucerna.
Enllaços ferroviaris amb altres països miniatura|Operat pels Ferrocarrils Federals Suïssos, l'EC 250 Giruno ofereix connexions internacionals a través dels Alps a través del túnel de base del Gotthard de 57 quilòmetres de llarg.
Tot i que tant Àustria com Alemanya utilitzen la mateixa tensió que Suïssa, són necessaris un tipus de locomotores especials perquè Suïssa utilitza pantògrafs més estrets.
La companyia ferroviària nacional alemanya Deutsche Bahn (DB) és propietària de línies transfrontereres des de la frontera alemanya fins a l'estació de Basilea Badischer Bahnhof, que també és operada per DB. També posseeix i opera una línia est-oest a través del cantó de Schaffhausen que forma un enllaç al Ferrocarril de l'Alt Rin, en gran part alemany, i és propietari conjuntament amb els Ferrocarrils Federals Suïssos de l'estació de tren de Schaffhausen.
La DB alemanya opera trens de llarga distància des d'Alemanya a ciutats suïsses, inclosos els serveis ICE a Basilea, Zúric, Berna, Chur i Interlaken. D'altra banda, l'operador suís SBB ofereix serveis de l'Eurocity a Alemanya en les línies de Zuric a Stuttgart i Múnic. SBB també opera una línia regional anomenada Seehas al territori alemany al nord del llac de Constança, a prop de la frontera amb Suïssa.
L'empresa conjunta franco-suïssa TGV Lyria opera trens d'alta velocitat entre París i el sud de França amb serveis a Ginebra, Lausana, Basilea i Zúric.
L'austriana Railjet gestionat per ÖBB opera el servei entre Zúric i diverses destinacions a Àustria. El servei passa a través de Buchs SG i va a Innsbruck, Salzburg i Viena, entre d'altres.
SBB i Trenitalia operen conjuntament els serveis EuroCity entre Suïssa i Itàlia. Aquests serveis funcionen entre Ginebra i Milà o fins i tot Venècia a través del túnel del Simplon.
Línies de via estreta RhB i MGB miniatura|El Glacier Express (aquí al viaducte de Landwasser) és el tren més llarg de Suïssa. Va des de Zermatt fins a St. Moritz, tant a les xarxes MGB com a RhB|264x264px El Rhätische Bahn (RhB) és la xarxa d'ample mètric més llarga de Suïssa, que uneix Arosa, Disentis, Davos, St. Moritz als alts Alps i Tirano a Itàlia amb Coira, un nus ferroviari amb l'SBB. Passa per la vall superior del Rhin i diverses valls laterals, així com per l'Engadine, la vall superior del riu Inn. El coll del Bernina és el punt més alt d'aquesta línia, amb 2253 m. També és el pas ferroviari més alt d'Europa. Longitud total: 366 quilòmetres.
L'antic Furka Oberalp Bahn (FO) era un ferrocarril d'ample mètric als alts Alps del sud. El seu nom feia referència a dos colls, el coll de Furka i el coll de l'Oberalp. El pas de Furka es troba a l'extrem superior de la vall del Roine. El coll d'Oberalp és el punt més alt d'aquesta línia amb 2033 metres i es troba a l'extrem superior de la vall del Rin. La longitud total del ferrocarril era de 100 quilòmetres, i la línia va de Disentis a Brig. Brig és una unió ferroviària amb SBB i BLS i es troba a l'extrem nord del túnel del Simplon a la línia CFF de Milà a Lausana i la línia BLS de Milà a Berna.
L'antiga BVZ Zermatt-Bahn (BVZ; BVZ significa Brig Visp Zermatt) era una línia curta entre Brig i Zermatt. Passa per les valls de Visp i Matt, afluents del Roine. Longitud total: 43 quilòmetres.
El 2003, FO i BVZ es van fusionar per formar el Matterhorn Gotthard Bahn (MGB).
El Glacier Express (GEX) passa per la ruta combinada de tres línies St. Moritz/Davos-Filisur-Chur-Disentis-Andermatt-Brig-Visp-Zermatt. Una excursió d'un dia en cotxes panoràmics porta els turistes de St. Moritz/Davos a Zermatt, o viceversa, per alguns dels paisatges més espectaculars dels Alps. És el tren de major distància, el trajecte de Zermatt a St. Moritz dura unes 8 hores.
Trens turístics Diverses línies de tren que feien servei regular de transport de passatgers han acabat adaptant un servei mixt de passatgers i tren turístic per les vistes que ofereix dels alps. El Glacier Express o el Bernina Express són considerats dels millors trens turístics del món. A part a Suïssa hi ha una gran xarxa de trens cremallera i funiculars que s'utilitzen per a arribar a miradors o altres llocs icònics del país.
Ferrocarril urbà Tramvies Hi ha tramvies que funcionen en nou sistemes a set ciutats suïsses. Els tramvies que circulen al carrer són gairebé tots d'ample mètric. El tramvia més modern és el tramvia de Zúric, inaugurat el 2006 ciutat Sistema Inici d'operacions Ample notes Basilea Basler Verkehrs-Betriebe (BVB) 6 de maig de 1892 1,000 mm 8 líniesBaselland Transport (BLT)6 d'octubre de 19021,000 mm4 líniesBernaStädtische Verkehrsbetriebe Bern1 de juliol de 19021,000 mmBexBex–Villars–Bretaye railway (BVB)18981,000 mmGinebraTransports Publics Genevois22 de setembre de 18941,000 mmLausanaTramway du sud-ouest lausannois2 de juny de 19911,435 mmNeuchâtelTrams in Neuchâtel16 de maig de 18971,000 mmZúricVerkehrsbetriebe Zürich (VBZ)8 de març de 18941,000 mmStadtbahn Glattal10 de desembre de 2006 -
S-Bahn A moltes parts de Suïssa, el servei de tren de rodalies de rodalies és avui conegut com S-Bahn. El 1964 es va posar en marxa per primera vegada la programació de rellotge del tren de rodalies a la línia Worb Dorf - Worblaufen prop de Berna. El 1982 es va introduir la programació del rellotge a tota Suïssa. El terme S-Bahn s'utilitza des de 1990 per a l' S-Bahn de Zúric, al 1995 per a l'S-Bahn de Berna i al 1997 amb l' S-Bahn regional de Basilea. Però també s'utilitzen altres termes per al tren de rodalies com Stadtbahn Zug. Als voltants de Friburg, es coneix com a Réseau Express Régional (RER), a la regió de Ginebra el terme és Léman Express i al cantó del Ticino Treni Regionali Ticino Lombardia (TILO). Les xarxes de rodalies de Zúric, Basilea, Ginebra i Ticino també ofereixen serveis de transport transfronterer cap a Alemanya, França i Itàlia.
Integració de serveis Entre serveis ferroviaris