fou una directora de cinema belga coneguda per les seves observacions sobre la vida quotidiana, la condició femenina, la sexualitat, l'aïllament i el judaisme. El seu treball més conegut és Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les, reconegut per la crítica com una «obra mestra». L'any 2022 encapçalà la llista de Sight & Sound de les millors pel·lícules de la història segons 1.639 crítics d'arreu del món, una fita que només tres pel·lícules fins llavors havien obtingut: Ciutadà Kane, Vertigen (D'entre els morts) i El lladre de bicicletes. News from Home aconseguí el lloc 52.
Akerman fou una influent feminista en la cultura cinematogràfica.
Biografia Akerman va néixer a Brussel·les. La seva família van ser supervivents de l'holocaust a Polònia. Només va tenir una germana, la Sylviane Akerman. La seva mare, Natalia (Nelly), va sobreviure durant anys a Auschwitz on el seu pare sí que va ser assassinat.
Amb 18 anys, Akerman va entrar a l'Institut National Supérieur des Arts du Spectacle et des Techniques de Diffusion, una escola de cinema. La seva mare li va donar suport preferint que estudiés al fet que es casés jove. Finalment, Akerman va abandonar els estudis durant el primer curs per produir el seu curt Saute ma ville.
Des de ben petita Akerman i la seva mare van tenir una relació molt propera, cosa que la cineasta va plasmar en diverses pel·lícules, com No Home Movie o News from Home. En aquesta última, Akerman utilitza cartes que la seva mare li escriu com a narració en off i per descriure el dia a dia quotidià per a tothom. L'any 2015 estrenà el seu últim projecte, No Home Movie, en què es va dedicar a rodar els últims mesos de vida de la seva mare, principalment els que hi passava a la cuina.
Segons la seva germana gran, Akerman havia estat hospitalitzada per depressió. Després de l'alta hospitalària, va tornar a París, on deu dies després va ser trobada morta. Segons Le Monde la causa de la mort va ser el suïcidi.
Filmografia Llargmetratges de ficció Akerman n'és directora i guionista de tots els següents projectes, amb una excepció: Letters Home, del qual només és directora. A més, sols exerceix de productora en Je, tu, il, elle i en La Folie Almayer.
Akerman també apareix com a actriu en Je, tu, il, elle (com a protagonista) i amb un cameo en Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les.
Sonia Wieder-Atherton, compositora i parella d'Akerman fins a la seva mort, compon la banda sonora d'Histoires d'Amérique, Un divan a Nova York i Demain on déménage. A més, participa com a violoncel·lista en Golden Eighties, Nuit et jour, Un divan a Nova York, La Captive i Demain on déménage. AnyTítolAnotacions1973Hanging Out YonkersSe'n van rodar hores d'entrevistes però mai es va acabar.1974Je, tu, il, elleNarra l'aïllament d'una dona, interpretada per Akerman, i els seus encontres sexuals. Va ser la primera escena cinematogràfica lèsbica i durant temps la més llarga.1975Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les (Jeanne Dielman, 23 Quai du Commerce, 1080 Bruxelles)Descriu durant tres hores i vint-i-un minuts l'extrema ritualització de les tasques domèstiques d'un mestressa de casa vídua que viu amb el seu fill adolescent.1978Les Rendez-vous d'AnnaNarra els viatges per Europa d'una directora de cinema i com la gent amb qui es troba li va explicant els seus secrets més íntims, tot i que ella no té pas interés en cap de les persones.1982Toute une nuitDurant una calorosa nit unes 24 persones recorren els carrers i els bars intentant trobar alguna connexió emocional o sexual.1983L'homme à la valise1986Golden EightiesUn musical (amb la lletra escrita per Akerman) sobre l'amor no correspost i sobre passions d'un grup de treballadors i clients d'un saló de bellesa, una botiga de roba, d'un cinema i d'un bar, tot en el mateix centre comercial.1986Letters HomeRecreació amb dues actrius de la correspondència de Sylvia Plath a la seva mare.1989Histoires d'AmériqueNarra les crisis d'identitat i les dificultats d'un grup de jueus als Estats Units, entre els quals hi ha supervivents de l'holocaust.1991Nuit et jourEl marit d'una parella presenta a la seva muller un company amb qui tindrà un romanç.1994Portrait d'une jeune fille de la fin des années 60 á BruxellesFilm autobiogràfic d'una noia enamorada de la seva millor amiga. Fet per a televisió.1996Un divan a Nova York (Un divan à New York)Única pel·lícula d'Akerman doblada al català (al 2001).2000La CaptiveInspirada en La Prisonnière, de Marcel Proust. Un home intenta saber-ho tot sobre una dona a la qual té captiva al seu pis a París. Tot i això, la dona aconsegueix trobar un espai de llibertat tant física com mental.2004Demain on déménageComèdia que narra la relació entre una mare i una filla quan decideixen viure juntes després d'enviudar la mare.2011La Folie Almayer
Curtmetratges de ficció Akerman n'és guionista i directora de tots els curts següents: AnyTítolMinutsAnotacions1968Saute ma Ville13Primer treball d'Akerman. Curt, que també protagonitza, en què una dona atrapada en la seva vida decideix fer explotar la cuina de casa seva.1971L'enfant aimé ou Je joue à être une femme mariée35Confessions entre una mare i la seva filla, amb la mateixa Akerman, simpatitzant més amb la filla, que hi és present.1972La Chambre11Akerman n'és l'editora també. Plans en 360° d'una dona (Akerman) fent diferents feines cada cop que la càmera ha donat una volta sencera.1973Le 15/842Codirigit, coescrit, coeditat i cofotografiat amb Samy Szlingerbaum. Akerman també hi apareix com a actriu. És el 15 d'agost i una noia es troba sola al seu pis, moment perfecte perquè en un monòleg reflexioni sobre la seva vida.1984J'ai faim, j'ai froid12 (100 antologia)Akerman dirigeix i escriu un segment per a la pel·lícula d'episodis Paris vu par, 20 ans après, en què dues noies recorren París sense diners i sense casa intentant no passar ni fred ni gana; per sort la seva amistat les fa estar sempre juntes.1984New York, New York bis8Curt perdut. La trama gira al voltant d'un suïcidi.1986La paresse, també conegut com Portrait d'une Paresseuse14Segment per a la pel·lícula d'episodis Seven Women, Seven Sins. Akerman, de nou com a actriu, es desperta, però la mandra pot més que ella.1986Le marteau4Curt humorístic amb l'escultor Jean-Luc Vilmouth, un martell i el joc de la cadira.1986Mallet-Stevens7Curt rodat al mateix carrer en què Robert Mallet-Stevens dissenyà unes cases.1991Pour Febe Elisabeth Velásquez, El Salvador 3 (110 antologia)Akerman dirigeix un segment de la pel·lícula d'episodis Contre l'oubli, treball que Amnistia Internacional va encarregar per denunciar la violació de drets humans per motius polítics. Akerman dedica el curt a la sindicalista Febe Elizabeth Velásquez, assassinada per una bomba juntament amb altres sindicalistes. Febe fou secretària general de la Federació Nacional Sindical de Treballadors d'El Salvador.1992Le déménagement42Un home es trasllada del seu antic pis a un de molt més modern i equipat. Allí comença un monòleg sobre la indecisió.2007Tombée de nuit sur Shanghaï15 (60 antologia)Segment per a la pel·lícula d'episodis L'État du monde.
Documentals AnyTítolDuracióAnotacions1972Hotel Monterey62Primer llargmetratge d'Akerman en què, utilitzant les imatges d'un hotel, narra des del luxe fins als lloc més claustrofòbics.1977News from Home85Akerman narra, utilitzant com a veu en off la correspondència amb la seva mare entre 1971 i 1973, el dia a dia dels habitants de Nova York, ciutat on la directora va viure un temps.1980Dis-moi46Akerman entrevista dones jueves d'avançada edat que van sobreviure a l'holocaust.1983Les Années 8082Descripció de Golden Eighties, en què Akerman ensenya com treballa amb actors, com es componen les coreografies o com se'n defineix cada pla.1983Un jour Pina à demandé57Documental en què Akerman segueix personalment i professional la coreògrafa Pina Bausch, que es troba de gira per l'l'Alemanya Occidental, Itàlia i França. Ambdues comparen les seves carreres i les seves similituds.1984Lettre d'un cinéaste8Encàrrec en què el programa Cinéma, cinémas (1982-1991) li pregunta a Chantal Akerman què cal per ser una directora. Ella respon humorísticament que només hi cal menjar, dormir i vestir-se.1989Les trois dernières sonates de Franz Schubert49Documental sobre les tres últimes sonates de Franz Schubert. El pianista Alfred Brendel interpreta les sonates a més de fer-ne un exhaustiu repàs. Sonia Wieder Atherton també n'interpreta unes peces.1989Trois strophes sur le nom de Sacher12Concert de Sonia Wieder-Atherton interpretant Trois Strophes sur le nom de Sacher de Henri Dutilleux.1993D'Est107Documental sense diàlegs rodat a Polònia, Lituània, Ucraïna, Rússia i Alemanya després de la dissolució de l'URSS, en què Akerman disseca els moments de tensió i dubtes d'una societat que ha canviat totalment.1997Chantal Akerman par Chantal Akerman64Documental sobre la filmografia d'Akerman com a encàrrec pel programa de televisió Cinéma de nôtre temps.1999Sud71Documental sobre l'assassinat de James Byrd Jr. a mans de tres supremacistes blancs als Estats Units. Byrd fou arrossegat per un cotxe fins a morir.2002De l'autre côté103Akerman també n'és una de les tres directores de fotografia. Narra la immigració il·legal entre Mèxic i els Estats Units i com aquests últims utilitzen com a mètode punitiu la deportació a punts desèrtics i muntanyosos d'Arizona.2003Avec Sonia Wieder-Atherton41Documental que repassa la vida i la carrera d'Atherton, la seva decisió d'aprendre a tocar el violoncel i finalment una gravació d'una peça musical interpretada per Atherton.2006Là-bas78Akerman n'és directora de fotografia juntament amb Robert Fenz. Vivint temporalment a Tel-Aviv (Palestina), Akerman, sense sortir del seu pis, reflexiona sobre la identitat jueva, la seva infantesa i la seva família.2009A l'Est amb Sonia Wieder-Atherton (À l'Est avec Sonia Wieder-Atherton)52Vista a Catalunya a la Mostra Internacional de Films de Dones. Gravació a Varsòvia d'un concert de Sonia Wieder-Atherton juntament amb l'Orquestra Simfònica.2015No Home Movie115Akerman n'és directora de fotografia. Última pel·lícula d'Akerman, en què retrata la seva relació amb la seva mare a partir de converses gravades sobretot a la cuina. Akerman rodà 40 hores de material. La seva mare morí poc després del final del rodatge.
Referències
Enllaços externs Pàgina web de la Chantal Akerman Foundation .
Categoria:Directors de cinema belgues Categoria:Productors de cinema belgues Categoria:Guionistes de cinema belgues Categoria:Directors de fotografia europeus Categoria:Morts a París Categoria:Persones d'Etterbeek Categoria:Empresaris belgues Categoria:Escriptors brussel·lesos Categoria:Comanadors de l'Orde de Leopold Categoria:Actors belgues del segle XXI Categoria:Escriptors belgues del segle XXI Categoria:Actors belgues del segle XX Categoria:Guionistes de cinema del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XX Categoria:Actors nascuts al segle XX Categoria:Actors morts al segle XXI Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors belgues nascuts al segle XX