Liubov Pàntxenko (nom complet: Liubov Mykhàilivna Pàntxenko, ; poble de Iàblunka, districte de Butxa, RSS d'Ucraïna, ara óblast de Kíiv, Ucraïna, 2 de febrer de 1938 - Kíiv, 30 d'abril de 2022) va ser una artista visual, dissenyadora gràfica, brodadora i dissenyadora de moda ucrainesa. Participà en el moviment ucraïnès (dels dissidents) pels drets humans. Va ser membre de la Unió de Dones d'Ucraïna. Va pertànyer als Seixanters, un grup d'artistes dels anys seixanta que van fer revifar la cultura ucraïnesa durant el desglaç de Khrusxov.

Biografia La Liubov va néixer el 2 de febrer de 1938 al poble de Iàblunka, al districte de Butxa, prop de Kíiv. A finals de la dècada de 1950, es va llicenciar a l'Escola d'Arts Aplicades de Kíiv amb especialització en brodat, havent perdut dos anys per malaltia greu. Posteriorment, va treballar en un taller de sastreria experimental i alhora va ampliar els seus horitzons de coneixement de l'art, interessant-se pel linogravat. El 1968 va ingressar a la Facultat de Gràfica de l'Acadèmia Ucraïnesa d'Impressió (branca kievenca de l'Institut Poligràfic de Lviv) i es va llicenciar l'any següent. A la dècada de 1960 es va unir al Club «Contemporani» de Joves Creatius (Клуб творчої молоді «Сучасник») i es va convertir en membre de la seva secció literària, «Portal» (Брама, Brama). Va dissenyar cartells per a vetllades literàries del club utilitzant la font Narbut.

La Pàntxenko va treballar a l'Institut Tecnològic de Disseny i Enginyeria com a dissenyadora de moda i a la Casa Republicana de Models. En aquella època, el seu talent brillant va anar creixent: va crear una sèrie d'aquarel·les, models de roba, patrons de brodat, sobrecobertes per a llibres, i pintures. Molts dels seus treballs de brodat es van mostrar a la revista Dona soviètica.

Se sap que va defensar la llengua i la cultura ucraïneses. Va pintar els tradicionals ous de Pasqua (els píssanki), va brodar vestits nacionals per agrupacions corals i va recaptar diners per ajudar els presos polítics que complien condemnes per «agitació i propaganda antisoviètica». Amb la seva participació, a Kíiv es va recuperar la tradició de les nadales cantades de casa en casa (koliadki) i els pessebres vivents de teatre popular al carrer i les cases (els vertep).

La Pàntxenko va rebre el premi Vasyl Stus l'any 2001.Премія імені Василя Стуса, PEN Club Ucraïnès. Nota: «Aquest guardó es concedeix anualment a autors (escriptors, artistes, cineastes, músics, gestors culturals), independentment del seu lloc de residència, per la seva contribució al llarg de tota la vida a la cultura ucraïnesa i la seva sòlida posició cívica.»

A causa de les evidents inspiracions populars ucraïneses de les seves obres, mai van ser exposades ni incloses en cap catàleg durant l'època soviètica. L'artista va sobreviure amb la moda i el brodat.

La Pàntxenko va morir a un hospital de Kíiv el 30 d'abril de 2022, després de l'alliberament de Butxa, a l'edat de 84 anys.«Не зламав КДБ, але не пережила російських окупантів: померла відома художниця Любов Панченко» [La KGB no la va poder trencar, però no va sobreviure als ocupants russos: mor la famosa artista Liubov Pàntxenko] , Big Kyiv, 30.03.2022. Va morir de debilitament causat per la fam que va patir durant l'ocupació russa de Butxa, on ella vivia (vegeu Invasió russa d'Ucraïna del 2022).

Exposicions i obres a col·leccions El 1968 va participar en una exposició a Donetsk.

La primera exposició individual va tenir lloc l'any 1988 a la redacció de la revista Kíiv. Després de la independència d'Ucraïna, la redacció i el Museu dels Seixanters (a Kíiv), que acull més de 600 de les seves obres, van organitzar-ne unes exposicions més.

El 2008, el Museu Nacional de Literatura d'Ucraïna li va organitzar una exposició d'aniversari, quan feia 70 anys. Un activista dels drets humans i poeta de l'època va comentar: “Aquestes obres porten clarament el segell del geni. Ella viu al seu món, ens obre aquest món."

El 2014, al Museu Hruixevsky de Kíiv va presentar l'exposició "El meu món!".

Diverses de les seves obres van ser destruïdes durant l'ocupació de Butxa per les tropes russes el 2022, inclòs el collage Tristesa (Memòria) (1978).

Tot i així, unes 600 de les obres de la Pàntxenko s'exposen al Museu dels Seixanters de Kíiv, i altres es troben a col·leccions privades.

Referències

Bibliografia Любов Панченко: повернення: альбом / передмова Олена Лодзинська, Василь Перевальський, Діана Клочко; упорядн. Олена Лодзинська, Любов Крупник; переклад на англ. Ольга Грабар, Соломія Джаман, Олексій Плохотюк; дизайн Олексій Чекаль. — Київ-Харків: Видавець Олександр Савчук, 2021. — 256 с., 270 іл. — . pròlegs d'Olena Lodzynska, Vassil Perevalsky, Diana Klotxkó; impaginació d'Olena Lodzynska, Liubov Krupnyk; traducció a l'anglès d'Olha Hrabar, Solomiia Djaman, Oleksí Plokhotiuk; disseny d'Oleksí Txekal. Kíiv-Khàrkiv: Editor Oleksandr Savtxuk, 2021. 256 p., 270 illustracions. . - amb enllaç per baixar-ho en PDF.

Vegeu també Invasió russa d'Ucraïna del 2022 Primitivisme Disseny de moda Brodat Arts tèxtils Seixanters...

Enllaços externs informació, imatges i joc interactiu.

pròlegs d'Olena Lodzynska, Vassil Perevalsky, Diana Klotxkó; impaginació d'Olena Lodzynska, Liubov Krupnyk; traducció a l'anglès d'Olha Hrabar, Solomiia Djaman, Oleksí Plokhotiuk; disseny d'Oleksí Txekal. Kíiv-Khàrkiv: Editor Oleksandr Savtxuk, 2021. 256 p., 270 illustracions. . - amb enllaç per baixar-ho en PDF.

Categoria:Artistes ucraïnesos Categoria:Morts a Kíiv Categoria:Morts a causa de la invasió russa d'Ucraïna del 2022 Categoria:Morts el 2022 Categoria:Persones de l'óblast de Kíiv Categoria:Nascuts el 1938