El Théâtre Robert-Houdin, anunciat inicialment com el Théâtre des Soirées Fantastiques de Robert-Houdin, va ser un teatre de París dedicat principalment a la representació d'il·lusió escènica. Fundat pel famós mag Jean Eugène Robert-Houdin el 1845 al núm. 164 Galerie Valois com a part del Palais-Royal, el 1852 es va traslladar a una seu permanent al núm. 8 del Boulevard des Italiens. Entre els directors posteriors del teatre, abans de la seva demolició el 1924, hi va haver Hamilton, protegit de Robert-Houdin, i l'il·lusionista i innovador cinematogràfic Georges Méliès.
Quan va fundar el teatre, Robert-Houdin era conegut principalment per les seves aparicions com a mag i els seus hàbils invents mecànics. Desitjós de consolidar el seu treball com a intèrpret escènic, va llogar algunes sales d'actes al Palais-Royal i les va fer convertir en un petit però elegant auditori amb un escenari i prosceni. En preparar el seu escenari, Robert-Houdin es va diferenciar deliberadament de les tradicions de màgia escènica convencional; va evitar l'èmfasi habitual en la confusió visual enlluernadora, substituint-la per un simple aspecte de saló amb mobles lleugers a l'estil Lluís XV. Després d'un començament difícil, el seu teatre va guanyar el respecte de la crítica, i va augmentar en popularitat amb la introducció de la seva il·lusió «Second Sight» mentalista.
A principis de 1852, Robert-Houdin va transferir la direcció del teatre al seu antic deixeble Hamilton (de nom real Pierre Etienne Chocat), que va continuar el seu èxit. A finals d'aquell any, quan es va acabar el contracte d'arrendament del Palais-Royal, Hamilton va traslladar la seva operativa a un teatre de bulevard al Boulevard des Italiens. En la seva nova ubicació permanent, el teatre va continuar funcionant durant les següents dècades, dirigit per Cleverman (de nom real François Lahire), Pierre Edouard Brunnet i Émile Voisin. Una renovació dràstica del repertori del teatre a mitjans de la dècada de 1870 li va donar un gran impuls financer, amb l'augment de les entrades de taquilla que li van permetre començar a acollir artistes convidats. Tanmateix, el boom no va durar gaire, i el teatre estava físicament deteriorat i en una greu caiguda financera a mitjans de la dècada de 1880.
El 1888, Georges Méliès es va fer càrrec de l'arrendament del local. Va mantenir el personal existent, però va començar una renovació a fons, amb l'objectiu de restaurar tant l'arquitectura del teatre com el seu repertori a la seva antiga qualitat. La seva primera gran innovació va ser concloure l'entreteniment de cada vespre amb una il·lusió escenificada espectacularment i anunciada profusament, en què explica una història en miniatura completa amb una escenografia original i personatges disfressats. Les restauracions i innovacions de Méliès van ser tot un èxit. L'any 1896, quan les imatges en moviment eren una novetat emergent, va afegir la projecció cinematogràfica al repertori del teatre, i fins i tot va començar a fer les seves pròpies pel·lícules per mostrar-les i vendre-les en altres llocs. Durant els següents quinze anys, la realització de cinema es va convertir en una part important de la seva carrera, a més de la seva feina al teatre i s'hi va solapar. Un incendi el 1901 va destruir la major part del recinte, però el teatre va ser reconstruït el mateix any i va continuar presentant actuacions amb èxit.
A l'inici de la Primera Guerra Mundial, el teatre va ser tancat; Méliès, ara molt endeutat per una sèrie de problemes relacionats amb el cinema, no va poder mantenir-lo i el va subarrendar com a cinema a temps complet. Va tancar el local l'any 1923, quan va vendre totes les seves propietats per intentar pagar els seus deutes. Els urbanistes de París van enderrocar el teatre l'any següent per permetre una continuació del Boulevard Haussmann.
Els anys del Palais-Royal, 1845–1852 miniatura|esquerra|upright|Retrat de Robert‐Houdin A principis de la dècada de 1840, el mag innovador Jean Eugène Robert-Houdin era ben considerat, sobretot per les curiositats mecàniques que exposava al públic i venia a rics mecenes. Va actuar amb un truc autòmat a l'Exposició Industrial Francesa de 1844, que va atraure convidats com el rei Lluís Felip I, i va guanyar una medalla de plata dels jutges de l'exposició. Tenia ganes d'ampliar les seves actuacions màgiques en un local propi, i un noble que l'havia contractat per a festes privades, el comte de L'Escalopier, va invertir quinze mil francs en el projecte.
L'any 1845, el teatre es va inaugurar dins del Palais-Royal. Aquest edifici, antigament seu del cardenal Richelieu, s'havia convertit. en una galeria comercial luxosa, amb botigues i cafeteries a la planta baixa i sales de reunions a sobre. Robert-Houdin i de L'Escalopier van llogar sales algunes sales de reunions en el número 164 de la Galerie Valois i van fer que els fusters enderroquessin les parets interiors per crear un auditori, amb una capacitat per a uns dos-cents espectadors. La decoració era d' l'estil Lluís XV, amb parets blanques i adorns daurats, i l'escenari i prosceni imitava un elegant saló, amb canelobres i cortines.
miniatura|Esbós de l'escenari de Robert-Houdin En aquest escenari, Robert-Houdin es va diferenciar de les actuacions de màgia anteriors; mentre que alguns altres mags havien intentat enlluernar amb accessoris i efectes d'il·luminació elaborats i purament ornamentals, i l'ús abundant de taules cobertes amb tela fins al terra, Robert-Houdin esperava impressionar mantenint-se en l'estil relativament senzill Lluís XV i limitant els mobles al mínim necessari per a la seva actuació. Les portes plegables a banda i banda de l'escenari van permetre a Robert-Houdin portar els seus elaborats dispositius mecànics dins i fora de l'escenari; la porta de la dreta comunicava amb una habitació que donava al jardí del Palais-Royal. Va utilitzar aquesta habitació com a green room quan es preparava per a l'actuació de la nit, i com a taller durant el dia.
Robert-Houdin va anunciar inicialment el lloc com el Théâtre des Soirées Fantastiques de Robert-Houdin (Teatre de les Vetllades Fantàstiques de Robert-Houdin), però aviat aquest nom es va abreujar a «Théâtre Robert-Houdin». Els preus de les entrada eren relativament alts per compensar la petita capacitat de l'auditori, amb preus d'entre dos i cinc francs depenent de la posició del seient.
miniatura|esquerra|Robert-Houdin actuant amb un autòmat al seu escenari El teatre es va inaugurar el 3 de juliol de 1845, i va competir directament amb la gala d'obertura d'un important amfiteatre de París, l'Hipòdrom de l'Étoile. Cap crític va cobrir la primera actuació de Robert-Houdin, i les seves memòries la descriuen com un fracàs artístic destrossat per la por escènica. No obstant això, Robert-Houdin va perseverar i lentament va començar a recuperar la calma i a guanyar l'atenció de la crítica pel teatre. Les seves actuacions eren variades, i algunes comptaven amb assistència mecànica, com «El taronger fantàstic», i trucs amb autòmats com «El pastisser del Palais-Royal». A Le Charivari i L'Illustration van publicar-ne ressenyes favorables, que comparaven l'oferta del teatre de Robert-Houdin amb les de mags famosos com Bartolomeo Bosco i Philippe Talon.
El 12 de febrer de 1846, Robert-Houdin va afegir una nova actuació al seu repertori: «Segona vista», que adaptava i ampliava rutines dels mags anteriors. En aquesta actuació, el fill de Robert-Houdin, Émile, amb els ulls embenats aconseguia respondre preguntes sobre objectes proposats per voluntaris d'entre el públic, amb un immens èxit. Quan el teatre era ja un bon negoci, Robert-Houdin el va tancar l'estiu de 1846 per anar de gira, amb nous trucs per a la temporada de tardor, entre els quals un acte de levitació, «Suspensió etèria». Durant els anys següents, Robert-Houdin va continuar amb actuacions en el seu propi teatre, que alternava amb períodes prolongats de gires i canvis en la programació.
El 1851 Robert-Houdin va anunciar públicament que confiava el teatre al seu successor i antic deixeble Pierre Etienne Chocat, que actuava amb el pseudònim de Hamilton. La transferència, efectuada el gener de 1852, va anar sense problemes, i el Teatre Robert-Houdin seguís sent un bon negoci amb la nova direcció. El trasllat al Boulevard, 1852–1888 miniatura|El Boulevard des Italiens a la dècada de 1860 El contracte de lloguer de les habitacions del Palais-Royal es va acabar el desembre de 1852.} En comptes de renovar-lo, Hamilton va traslladar les seves operacions a un edifici al número 8, Boulevard des Italiens. Per inaugurar el nou teatre el gener de 1853, Jean-Eugène Robert-Houdin va fer la primera actuació, juntament amb els bons desitjos al seu successor Hamilton.
La nova ubicació va convertir el Théâtre Robert-Houdin en un Teatre de bulevard, un dels llocs d'entreteniment que va florir a París durant i després de la renovació urbana] de la ciutat de 1853–1870. La reconstrucció de París durant aquest període, dirigida per Georges-Eugène Haussmann, va crear una "cultura del bulevard" que va perdurar durant tota la segona meitat del . Els teatres de Boulevard eren més petits que els locals establerts com la Comédie-Française, i produïen espectacles més variats i experimentals. El Boulevard des Italiens era un lloc de tecnologia d'entreteniment durant aquest període; nombrosos estudis fotogràfics operaven prop del Théâtre Robert-Houdin, i a partir de 1899 els germans Pathé van dirigir un saló de fonògraf al bulevard.
Després d'una carrera artística d'onze anys, Jean-Eugène Robert-Houdin va passar l'escriptura i es va jubilar; va morir el juny de 1871. El Théatre Robert-Houdin va continuar, i Hamilton va ser substituït primer per François Lahire, que va actuar com Cleverman, i després per Pierre Edouard Brunnet, del qual les innovacions incloïen l'acte d'escapisme de tronc tancat "Malle des Indes". A mitjans de la dècada de 1870, el repertori del teatre va rebre una renovació i una renovació a fons, amb un èxit popular considerable; Es va informar que les recaptades de taquilla van augmentar un 42% entre 1876 i 1878. Els fons addicionals van permetre que el teatre comencés a acollir una gran varietat d'artistes convidats, inclosos mímics, titellaires de marionetes i actes de calculadora mental actes.
miniatura|upright|esquerra|Jehanne d'Alcy interpretant un cap incorpat a la il·lusió de 1892 "La Source enchantée" Després de l'auge de la popularitat de mitjans de la dècada de 1870, el Robert-Houdin es va veure immers en greus dificultats financeres. L'any 1878, es van presentar queixes perquè el teatre no anunciava adequadament els seus artistes convidats, un problema que sembla haver minvat la seva reputació entre els teatres parisencs. A mitjans de la dècada de 1880, el teatre es trobava en mal estat, i els seus actes es veien com una pèrdua de qualitat.
El teatre finalment va caure sota la direcció d'Émile Voisin, d'altra banda un fabricant d'atrezzo per a actes de màgia. El 1887, Voisin va contractar Stéphanie Faës, una actriu que actuava sota el nom de Jehanne d'Alcy. En part perquè era petita i àgil, d'Alcy va demostrar ser una intèrpret valuosa per a les il·lusions màgiques, i hi apareixia regularment.
La reforma Méliès, 1888–1896 miniatura|upright|Georges Méliès el 1895 El juliol de 1888, el teatre va passar sota la direcció de Georges Méliès. Méliès era un jove mag en ascens que havia actuat als salons, a la Galerie Vivienne, i al Museu Grévin; el seu pare era un fabricant de sabates que s'havia retirat abans el 1888, repartint la seva fortuna entre els seus tres fills. Méliès va utilitzar la seva part dels diners per llogar el Théâtre Robert-Houdin al propietari del lloc, el comte de Rohan-Chabot. Méliès també va comprar les propietats del teatre a la vídua d'Émile Robert-Houdin, fill del mag, i va retenir tot el personal, inclosos intèrprets com d'Alcy, de la direcció de Voisin.