La migmatita és una roca metamòrfica i plutònica d'origen mixt, que es forma mitjançant la fusió parcial d'una roca metamòrfica o la invasió de magma en una roca ja metamorfitzada. Aquesta roca es troba en el grup de les migmatites, i és una part essencial de les roques de transició entre els granits i els esquists cristal·lins. Petrogràficament, la migmatita està composta per dues parts diferents, conegudes com el paleosoma i el neosoma. El paleosoma és la roca encaixant que es troba en un estat de metamorfisme més o menys avançat. D'altra banda, el neosoma és una roca granítica (pegmatítica o aplítica). En la seva forma megascòpica, tant el paleosoma com el neosoma presenten estructures o fàbriques de penetració, que són característiques i útils per a identificar aquest tipus de roca. El concepte de migmatita va ser reconegut per primer cop per Sederholm l'any 1907. Posteriorment, Mehnert l'any 1968 va afegir més informació a aquesta definició. A vegades, també s'utilitza el terme «gneis granititzat» per fer referència a la migmatita, però el nom científic correcte és migmatita. El procés de formació de la migmatita, conegut com a migmatització, implica condicions extremes de pressió i temperatura. La combinació d'aquests factors provoca la fusió parcial de minerals presents a la roca metamòrfica, que al refredar-se, dona lloc a la coexistència de minerals metamòrfics i magmàtics. Aquesta complexa interacció dona origen a la característica estructura bandejada o foliada de les migmatites.
Característiques La migmatita és una roca silicatada, heterogènia i normalment composta de parts fosques i clares. Les parts fosques es corresponen a les característiques de roques metamòrfiques i les parts clares són d'aspecte plutònic. La part parcialment fosa d'una migmatita pot contenir roques de color pàl·lid de composició quarzofeldspàtica o feldespàtica, i roques de color més fosc enriquides amb minerals ferromagnèsics.
Formació Es formen per les reaccions metamòrfiques a l'escorça terrestre, en un un interval de temperatures entre els 200°C i la fusió de la roca, que pot atènter entre 650°C i 1 000°C. amb l'augment de la temperatura, bona part dels minerals de les roques deixen de ser estables i els elements químics es combinen i s'associen amb altres minerals d'acord amb els canvis de pressió i temperatura. La fusió parcial, o anatèxia, de les roques de l'escorça terrestre és un procés que depèn de les condicions de temperatura (T) i pressió (P), la predisposició o composició del protòlit i la presència d'aigua o altres elements. A mesura que una roca viatja per l'escorça terrestre, les condicions P-T canvien i produeixen l'alteració del conjunt dels minerals.
Tipus de migmatites alt=Paragneiss migmatitic (metatexita)|miniatura|Paragneiss migmatitic (metatexita) Bussière-Badil, Dordogne, França Les migmatites es poden dividir en dos grups principals; metatexites i diatexites.
Metatexita Una metatexita és una migmatita heterogènia a escala d'afloraments que conserva estructures coherents i de fusió de l'antiga roca. Bàsicament, una metatexita és una roca migmatítica que conserva íntegrament l'estructura,.
Diatexita Una diatexita és una migmatita on dominen les característiques de la nova roca que té un aspecte variable i menys homogeni. La transició d'una metatexita a una diatexita depèn de la proporció o grau de fosa a la roca i de la força o tensió al qual està sotmesa.
Referències
Bibliografia
Categoria:Roques