Almagestum Novum és un tractat astronòmic publicat el 1651, obra de l'astrònom jesuïta italià Giovanni Riccioli (1598-1671). Escrit en llatí, el títol complet original és:
El títol és una referència a l'Almagest, una obra clàssica d'astronomia escrita per Claudi Ptolemeu al segle II. L'obra està dedicada a Honorat II, primer príncep de Mònaco, l'escut d'armes del qual amb un entramat de rombes apareix a la portada del llibre.
Rellevància històrica del llibre Riccioli era un respectat astrònom, amb destacades troballes en el seu haver relatives a assumptes com les taques solars, el relleu lunar, les fases de Venus o les franges de la superfície de Júpiter. El llibre, a més d'una detallada relació dels seus descobriments, contenia una sèrie d'arguments contra la teoria heliocèntrica plantejada per Copèrnic i defensada per Galileo Galilei i Johannes Kepler, el qual model d'òrbites el·líptiques també rebutjava. El seu prestigi com a astrònom i la seva condició de jesuïta el van convertir en un dels màxims valedors del model geocèntric defensat per l'Església catòlica de la contrareforma, sustentat en una interpretació tancada de la Bíblia i en la tradició aristotèlica heretada de la Grècia Clàssica.
En aquest sentit, la portada del llibre és una elaborada al·legoria del seu propòsit: el gravat mostra a Astrea (la deessa de la justícia) en presència d'Argos Panoptes (el gegant dels cent ulls) comparant amb una balança la teoria heliocèntrica (al disc de l'esquerra) amb la teoria geocèntrica (al costat dret), que surt vencedora de la comparació. Estirat, a la part inferior del dibuix, apareix l'astrònom Claudi Ptolemeu.
El Nou Almagest es va convertir en un llibre de referència tècnica estàndard per als astrònoms de tot Europa: John Flamsteed (1646-1719), el primer astrònom real anglès, copernicà i protestant, el va utilitzar per a les seves classes de Gresham; i Joseph Lalande (1732-1807), de l'Observatori de París, ho va citar àmpliament.Però no necessàriament de manera favorable: alguna discussió sobre Lalande citant a Riccioli està disponible a Galloway, 1842 (p. 93-97). Tot i que a principis del segle XX ja era un treball molt antic, l'Enciclopèdia Catòlica de 1912 el considera l'obra literària més important dels jesuïtes durant el .Van Helden 1984 (p. 103); Raphael 2011 (p. 73-76), que inclou també una sèrie de cites sobre "astrònoms poc seriosos del segle XVII" a p. 76; Campbell 1921 (p. 848); Catholic Encyclopedia: Giovanni Battista Riccioli.
Tot i que el triomf del model heliocèntric va deixar inevitablement desfasades les teories de Riccioli, la seva monumental obra conserva un indubtable valor com a recopilació de molts dels seus descobriments. En aquest sentit, és especialment significatiu el seu mapa de la Lluna, per al qual va desenvolupar un sistema de nomenclatura eponímica, que posteriorment ampliat, ha perdurat fins a l'actualitat (per acord de la UAI, prop de 600 accidents del relleu lunar porten amb caràcter oficial els noms ideats per Riccioli).
Contingut miniatura|Aparença de les fases de Venus detalladament representades, tal com es veuen a través d'un telescopi (Almagestum Novum, 1651).Riccioli 1651 -rara.ch/zut/content/pageview/140745# (Volume 1, p. 485). L'Almagestum Novum és una obra enciclopèdica que consta de més de 1500 pàgines en format foli (38 cmx25 cm). Al costat d'un text tipogràficament dens i compacte, inclou nombroses taules i il·lustracions. Dins dels seus dos volums hi havia deu "llibres" que abastaven tots els temes de l'astronomia de l'època: L'esfera celeste i temes com els moviments celestes, l'equador, l'eclíptica, el zodíac, etc. La terra i la seva mida, la gravetat i el moviment del pèndol, etc. El sol, la mida i la distància, el moviment, observacions que l'involucren, etc. La lluna, les fases, la mida i la distància, etc. (s'hi van incloure mapes detallats de la Lluna tal com es veu a través d'un telescopi) Eclipsis lunars i solars Les estrelles fixes Els planetes i els seus moviments, etc. (es van incloure representacions de cadascú vist amb un telescopi); Estels i les nova ("noves estrelles") L'estructura de l'univers: les teories heliocèntrica i geocèntrica, etc. Càlculs relacionats amb l'astronomia.
Tal com figura al títol de l'obra, Riccioli va planejar que l'Almagestum Novum tingués tres volums, però només el primer (amb les seves 1500 pàgines dividides en dues parts) es va completar.
Aportacions científiques Treballs sobre la Lluna miniatura|Mapa de la Lluna
Riccioli i Grimaldi van estudiar extensament la lluna, de la qual Grimaldi va dibuixar mapes. Aquest material va ser inclòs en el Llibre 4 del "Nou Almagest".Riccioli 1651, les pàgines 203-205 incloent-hi els mapes. Els mapes de Grimaldi es van basar en treballs anteriors de Johannes Hevelius i Michael Van Langren. En un d'aquests mapes, Riccioli va retolar noms dels elements del relleu lunar, noms que són la base de la nomenclatura encara en ús actualment. Per exemple, el Mare Tranquillitatis (el Mar de la Tranquil·litat, punt d'aterratge de l'Apol·lo 11 el 1969), va ser batejat per Riccioli, que va nomenar grans àrees lunars segons el seu suposat clima. També va nomenar nombrosos cràters en honor d'astrònoms importants, agrupant-los per línies de pensament i èpoques. Encara que Riccioli va rebutjar la teoria copernicana, va dedicar un destacat cràter lunar a "Copernicus", igual que altres cràters notables van rebre els noms d'altres defensors de la teoria copernicana com Kepler, Galileu i Lansbergius. Com que els cràters que van designar Ricioli i Grimaldi per a si mateixos es troben propers a la zona dels copernicans, mentre que els cràters dedicats a altres astrònoms jesuïtes estan en una part diferent de la Lluna (prop del molt destacat cràter Tycho. Brahe), de vegades s'ha considerat que la nomenclatura lunar de Riccioli amaga una expressió tàcita de simpatia per la teoria copernicana, que com a jesuïta, no podia donar suport públicament.Whitaker 1999 (p. 65). No obstant, el mateix Riccioli va indicar que va posar els copernicans en aigües tempestuoses (l'Oceanus Procellarum).Bolt 2007 (p. 61). Una altra característica digna de menció del mapa és que Riccioli hi va incloure una declaració directa que la Lluna no està habitada. Això anava en contra de les especulacions sobre una lluna habitada, que havien estat presents a les obres de Nicolas de Cusa, Giordano Bruno i fins i tot Kepler, i que continuarien en obres d'escriptors posteriors com Bernard Le Bovier de Fontenelle i William Herschel.Crowe 2008 (p. 2, 550).
Arguments sobre el moviment de la Terra miniatura|Portada de l'Almagestum Novum. Les figures mitològiques observen el cel amb un telescopi i pesen la teoria heliocèntrica de Copèrnic en una balança, contra la versió modificada per Riccioli del sistema geocieocientífic de Tycho Brahe, en què el Sol, la Lluna, Júpiter i Saturn orbiten la Terra, mentre que Mercuri, Venus i Mart orbiten el Sol. L'antiga teoria geocèntrica ptolemaica jeu descartada a terra, quedant obsoleta pels descobriments del telescopi. Aquests s'il·lustren a la part superior i inclouen les fases de Venus i Mercuri i una característica de la superfície a Mart (esquerra), les llunes de Júpiter, els anells de Saturn i les característiques de la lluna (dreta). La balança s'inclina a favor del sistema "Tychònic" de Riccioli.
Una part substancial del "Nou Almagest" (el Llibre 9, que consta de 343 pàgines) està dedicada a una anàlisi de la qüestió del sistema de l'univers: És l'univers geocèntric o heliocèntric? Es mou la Terra o està immòbil? L'historiador de la ciència Edward Grant ha descrit el Llibre 9 com l'anàlisi "probablement més extensa, penetrant i autoritzada" d'aquesta pregunta feta per "qualsevol autor dels segles XVI i XVII",Grant 1996 (p. 652). segons la seva opinió, fins i tot per sobre dels "Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo" de Galileu. De fet, el Llibre 9 s'ha descrit com "el llibre que Galileu hauria d'haver escrit".The TOF Spot. Dins del Llibre 9, Riccioli analitza 126 arguments sobre el moviment de la Terra: 49 a favor i 77 en contra. Per a Riccioli, la qüestió no estava entre el sistema geocèntric de Ptolemeu i el sistema heliocèntric de Copèrnic, ja que el telescopi havia destronat el sistema ptolemaic; estava entre el sistema geoheliocèntric desenvolupat per Tycho Brahe a la dècada de 1570Gingerich 1973. (de vegades anomenat "geoheliocèntric" o "híbrid", en aquest sistema el Sol, la Lluna i les estrelles orbiten una Terra immòbil, mentre que els planetes giren al voltant del Sol) i el de Copèrnic. Com il·lustra el frontispici del llibre (vegeu la figura a la dreta), Riccioli va afavorir una versió modificada del sistema de Tycho Brahe. Així és com va descriure el sistema que "li va venir a la ment" quan estava a Parma: "comparteix tot amb el sistema Tychonià, excepte les òrbites de Saturn i Júpiter, perquè [el meu] el seu centre no era el Sol, però era la Terra mateixa».(En llatí) New Almagest, Llibre 6 De Sole
Molts escriptors fan referències a l'anàlisi de Riccioli i els seus 126 arguments. Tot i això, les traduccions dels arguments del "Nou Almagest" i les discussions dels arguments realitzats per escriptors més moderns són rars: només tres arguments dels 126 apareixen en aquestes traduccions i discussions fàcilment disponibles.Sinopsi dels 126 arguments han estat traduïdes al francès (Delambre 1821, p. 674-679) i a l'anglès ( 2011, p. 37-95), però estan molt abreujats, reduint centenars de pàgines de text en llatí a unes poques pàgines o desenes de pàgines com a molt. Aquests tres arguments són: primer, un argument que Riccioli va anomenar “l'argument físic matemàtic” que estava relacionat amb una de les conjectures de Galileu; segon, un argument basat en el que avui es coneix com l'“efecte Coriolis”; i tercer, un argument basat en l'aparença de les estrelles tal com es veien a través dels telescopis de l'època.
Argument "fisicomatemàtic"