Medieval II: Total War és la continuació indirecta del videojoc Medieval: Total War i la vuitena entrega de la saga Total War. El joc comprèn el període des del 1080 fins al 1530 en les regions d'Europa, del Nord d'Àfrica, de l'Àsia Menor i com a gran novetat també inclou la possibilitat d'anar a descobrir el Nou Món.
Sistema de joc Com els jocs anteriors, consisteix en una mescla de dos tipus de modes diferents: el mapa de campanya (per torns) i les batalles (en temps real). Encara que el mapa de campanya sempre és el mateix, les batalles poden ésser en qualsevol lloc del mapa, a més també es poden lliurar batalles històriques com la batalla d'Agincourt i batalles multi-jugador en línia.
El mode campanya El mode campanya permet a l'usuari el control d'una facció en tots els seus àmbits. Segons la facció seleccionada els objectius de victòria són diferents. Hi ha dos tipus de campanya per a cada facció, la campanya curta (on l'usuari només ha de conquerir unes 15-20 regions i destruir una o dues faccions històricament rivals) i la campanya llarga (on l'usuari haurà de controlar 45 regions i aconseguir dues ciutas importants, Jerusalem, Constantinoble, Roma o Granada).
Regions (ciutats/castells) Cada facció comença almenys amb una regió controlada, cada regió té un castell o una ciutat, i en ésser conquerit aquest, tota la regió canvia de propietari. Hi ha molta diferència entre un castell i una ciutat. El castell, per exemple, té unes grans fortificacions que en dificulten la conquesta, a més s'hi poden reclutar les millors tropes de tota la facció, emperò econòmicament no són gaire rendibles, les taxes que han de pagar els habitants són incanviables i no té una gran gamma d'edificis.
Les ciutats només tenen un mur per defensar-se, i encara que poden crear gran varietat de tropes, solen ser milicians bastant incapaços, (una excepció són els tercos espanyols), econòmicament són molt fortes i tenen una gran gamma d'edificis diferents, a més les taxes es poden controlar per tal de mantenir sempre a la població contenta. Els castells i les ciutats són predeterminats però quan encara no estan molt desenvolupats es poden canviar.
Els emplaçaments es poden millorar de mica en mica, això depèn de la població que hi hagi, quan s'arriba a un nombre determinat d'habitants, la ciutat/castell es pot expandir. Expandir un emplaçament és sempre recomanable perquè així s'obtenen millores tals com la possibilitat de crear nous edificis o noves tropes, a més si no s'expandeix i la població continua augmentat pot haver-hi pestes o revoltes degut al poc espai que hi ha, l'expansió emperò costarà uns diners que aniran augmentant segons el nivell de l'emplaçament.
Hi ha uns edificis que no es poden construir, sinó que ells s'ofereixen per venir al teu emplaçament. Aquests són els gremis, quan s'arriba a un nivell alt en una ciutat/castell, possiblement (no és matemàtic) un gremi s'ofereixi mitjançant un missatge. Hi ha diferents tipus de gremis i cada un dona uns certs bonus (tropes, diners, experiència). Aquests gremis amb el temps també es poden millorar però sempre seran ells els qui s'ofereixin.
Religió La religió té un paper molt important dins el joc. Les religions més importants són el Cristianisme Catòlic Romànic, el Cristianisme Ortodox i l'islam, altres religions menys importants són l'Heretgia i el Paganisme. El judaisme no està representat en el joc a causa del fet que cap facció del joc té com a religió principal aquesta. Cada facció professa una sola religió i ha d'intentar que en totes les seves regions aquesta sigui la dominant, per tal d'aconseguir-ho pot reclutar sacerdots (els cristians) o Imams (els musulmans) i moure'l fins a la regió corresponent. Si en una regió hi ha una gran població de l'emplaçament que practica una religió diferent a la de la facció corresponent, generarà un gran descontentament i fins i tot revoltes. Una altra manera de convertir a la població és mitjançant la construcció d'edificis religiosos (temples, catedrals, mesquites.). També és possible que en una regió amb un alt percentatge d'heretgia aparegui un sacerdot heretge, aquest augmentarà considerablement el descontentament de la població, els sacerdots, bisbes i sobretot inquisidor poden acusar-lo d'heretgia i eliminar-lo.
La figura religiosa més important de les faccions cristianes catòliques (les ortodoxes no es regeixen per ell) és el papa. El papa fa una funció molt semblant a la que el senat tenia al Rome: Total War: dona missions per realitzar, convoca croades i excomunica faccions. Té una gran importància a causa del fet que si les relacions d'una facció amb ell són dolentes (perquè no compleixes missions, ataques altres estats cristians, tens molta població heretge..) el papa pot excomunicar-la i convocar una croada contra aquesta facció.
En morir el papa n'és elegit un altre mitjançant votació. Només hi ha tres possibles candidats i aquests són els cardenals (que són nomenats pel papa) amb més experiència (només un per facció). Cada facció cristiana té dret a un vot i en acabar la votació el cardenal amb més vots és el nou papa. Tenir un papa que pertanyia a la teva facció és avantatjós a causa del fet que sempre tindrà unes bones relacions amb la facció i en disputes entre cristians l'afavorirà.
L'excomunió és l'acció que realitza el papa a una facció per demostrar que no s'han comportat com ell ha manat, en una facció excomunicada la població cristiana s'enfadarà i hi haurà perill de revoltes (s'agreujarà amb el pas del temps), a més una facció enemiga pot promoure una croada contra qualsevol població de la facció.
Una croada pot ser promoguda per qualsevol facció cristiana no excomunicada, i hi poden participar totes les faccions catòliques. El papa però, n'ha de donar l'aprovació, a més entre croada i croada ha d'haver passat un temps d'espera. Per tal que una facció pugui intervenir en una croada necessita un exèrcit amb un general i 8 unitats més. En haver acceptat la proposta, hi ha la possibilitat de reclutar unitats especials religioses a un preu molt baix que a més fins que no acabin la croada no cobren res. Si la croada no finalitza ràpidament les unitats poden desertar de l'exèrcit. Gràcies a l'esperit religiós, els exèrcits es mouen al doble de la velocitat normal. Les faccions musulmanes poden promoure gihads, són quasi iguals que les croades però amb la diferència que només es poden promoure a regions amb gran quantitat de població musulmana i que no estigui sota domini musulmà. Si un gihad o una croada té èxit, la població es posa contenta i el general rep uns bonus extres.
Personatges Exceptuant els sacerdots i els imams que ja han estat esmentats a dalt, hi ha 5 tipus de personatges més per cada facció: els assassins, els comerciants, els espies, les princeses (les faccions musulmanes no disposen d'aquest personatge) i els diplomàtics.
Els espies s'aconsegueixen amb el primer nivell: serveixen per a d'informar i en qualcuns casos obrir les portes de poblacions enemigues. Els espies poden: informar de les unitats d'un exèrcit, les característiques del seu general i el nombre d'homes que posseeixen, poden infiltrar-se dins una ciutat i informar dels seus edificis, habitants, economia, estat d'ànim, i en cas de setge poden obrir les portes als invasors, a més poden informar de les característiques de qualsevol personatge.
Els assassins poden assassinar i sabotejar, i s'aconsegueixen amb la segona millora de la posada.
Els comerciants fan comerç d matèries primeres. S'aconsegueixen construint un mercat. Si hi arribar un concurrent que mercadeja amb el mateix recurs, el més expert es quedarà amb el monopoli i l'altra desapareixerà.
Els diplomàtics estableixen relacions diplomàtiques amb les altres faccions. També poden subornar exèrcits, ciutats o altres personatges. S'aconsegueixen mitjançant la construcció de la casa del poble.
Les princeses només se poden aconseguir mitjançant la línia reial. En tenir una nina que arribi als 16 anys es converteix en princesa fins que no aconseguesqui marit. Les princeses fan la funció d'un diplomàtic i a més es poden oferir per tenir enllaços matrimonials amb altres faccions per tal d'enfortir les relacions.
Els sacerdots/imams s'aconsegueixen mitjançant la construcció de l'església i la mesquita respectivament. Poden convertir la població d'una regió, a més també poden intentar acusar d'heretgia als monjos heretges. Els sacerdots catòlics poden ascendir a bisbes, a cardenals i poden optar a ser nomenats papes.
Qualsevol acció que realitzi un personatge té un percentatge d'èxit, aquest percentatge augmenta proporcionalment amb l'experiència del personatge en qüestió. L'experiència pot augmentar mitjançant edificis (gremis) o si contínuament el personatge realitza accions fàcils amb èxit.
Menció a part reben els generals, un general es pot aconseguir mitjançant línia successòria, adopció o suborn. Com a general pot comandar l'exèrcit, governar una regió, reclutar mercenaris, construir campaments o torres de vigilància… En batalla, el general a més d'anar acompanyat d'una guàrdia d'elit, les tropes del seu voltant reben un bonus de moral proporcional a la seva experiència. A més els generals tenen altres característiques com: Temor: aquesta característica augmenta si el general en qüestió no mostra pietat amb els presoners o les ciutats conquerides. Cavallerositat: aquesta característica augmenta si el general allibera els presoners i no fa mal bé les ciutats conquerides. (El temor i la cavallerositat són dues característiques oposades, un general només pot tenir-ne una de les dues, o és temut o és respectat) Pietat: mostra lo religiós que és un general. Quan més alt, més difícil és que un inquisidor l'acusi d'heretgia. Comandament: és l'habilitat d'un general amb el comand de les seves tropes, sempre que no les mani l'usuari. Lleialtat: quan més alta sigui la lleialtat, més difícil i més car serà que el general sigui subornat.
A més els reis tenen una altra característica que substitueix la de temor/cavallerositat, que és l'autoritat. Autoritat: quan més autoritat tengui un rei, menys revoltes hi haurà en la facció.
Acompanyants Tots els personatges poden tenir un seguici, aquests normalment donaran bonus al seu cap. N'hi ha (com el mag pagà) que resten característiques (en aquest cas la pietat). Els bonus poden ser molt diferents i s'aconsegueixen després una determinada acció. Un exemple: si un general recluta molts de mercenaris, se li afegirà un Capità mercenari que disminueix un 10% el preu de contractació dels pròxims mercenaris.
Sistema de torns En el mapa de campanya el joc fa servir un sistema de torns, cada facció té un torn per joc en el que pot fet totes les accions, després ha d'esperar que totes les altres faccions finalitzin el seu torn corresponent. Cada torn compta com 2 anys en la línia temporal, no és així amb els personatges, que només passen 6 mesos per torn, a més el moviment de les tropes és il·lògic, per descobrir el nou món es tarden uns 8-10 torns (16-20 anys) quan en realitat en Cristòfor Colom tardà aproximadament un més. Emperò, es pot canviar el nombre d'anys que es vol que passin per any i en l'actualització 1.2 la correspondència línia temporal - edat del personatge és arreglada.
Batalles i setges Batalles terrestres En el mode campanya són representats mitjançant una unitat d'infanteria amb l'estendard de la facció corresponent els exèrcits de les diferents nacions. Dos exèrcits es poden fusionar sempre que no sobrepassin les 20 unitats per exèrcit, si hi ha un general en qualque exèrcit, aquest sempre serà el líder de les tropes en batalla i en el mode campanya la unitat d'infanteria serà substituïda per la d'un cavaller desmuntat.