René Clément (Bordeus, 18 de març de 1913 - Mònaco, 17 de març de 1996) va ser un director de cinema francès.Archives de Bordeaux, section numéro 2, acte de naissance numéro 232, année 1913 (vue 41/202) (avec mentions marginales de mariages).
Biografia Va iniciar estudis de arquitectura, que va alternar en 1935 amb la realització d'un curtmetratge de dibuixos animats, César chez les gaulois. Una vegada abandonats els seus estudis, es va dedicar a rodar documentals i curtmetratges, un d'ells en col·laboració amb Jacques Tati.
La seva primera pel·lícula de llargmetratge serà La Bataille du rail (1946), una obra que s'associa a vegades al neorealisme italià, pel fet que estava rodada amb actors no professionals i amb parts que són veritables documentals, però que en realitat es veia forçat a aquesta manera de rodar per l'escassetat de mitjans amb els quals comptava. L'encàrrec d'aquesta pel·lícula li va venir de diverses associacions de resistents.
Després de l'èxit obtingut per aquesta pel·lícula, es va unir a Jean Cocteau per a codirigir La Belle et la Bête. El 1947 va dirigir Les maudits, una obra claustrofòbica que transcorre gairebé íntegrament a l'interior d'un submarí, amb la qual va obtenir en 1947 el premi a la Millor Pel·lícula policíaca i d'aventures en el Festival Internacional de Canes, i que anticipa el que serà la pel·lícula de Wolfgang Petersen El submarí.
Després d'altres pel·lícules que han tingut una menor repercussió, va rodar Jocs prohibits, que va guanyar el Lleó d'Or de la Mostra de Venècia i l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera en 1952.
Va rodar diverses adaptacions d'obres literàries, amb èxit divers, fins a arribar a la que és probablement la seva obra mestra, Plein Soleil, pel·lícula policíaca basada en una novel·la de l'escriptora estatunidenca Patricia Highsmith i protagonitzada per un jove Alain Delon. Va ser versionada dècades després (L'enginyós senyor Ripley), amb Jude Law i Matt Damon.
Després d'aquesta pel·lícula, la seva carrera va anar declinant, alhora que es va inclinar més a produccions més espectaculars, com Es crema París? (Paris brûle-t-il?), en la qual hi ha un elenc internacional i que compta amb un guió de Gore Vidal.
Va començar a dirigir Mercenaris sense glòria (a.k.a. Written in the Sand) però va deixar la producció al principi a causa de disputes amb el productor de la pel·lícula Harry Saltzman. El 1973 va ser membre del jurat del 8è Festival Internacional de Cinema de Moscou.
Clément va continuar fent algunes pel·lícules fins a la seva jubilació el 1975, incloent un èxit internacional amb El passatger de la pluja, protagonitzada per Charles Bronson i Marlène Jobert. El 1984, la indústria cinematogràfica francesa va honrar la seva contribució al cinema amb un César d'honor.
La segona esposa de Clément va ser la guionista d'origen irlandès Johanna Harwood a qui havia conegut al plató de la seva pel·lícula de 1954 Monsieur Ripois.
Clément va morir el 1996 i va ser enterrat al cementiri local de Menton a la Riviera Francesa on havia passat els seus anys jubilat. miniatura|400px|Rina Morelli, Alain Delon, Barbara Kwiatkowska-Lass, Gino Cervi i altres en la pel·lícula francoitaliana de 1961 Che gioia vivere Filmografia Llargmetratges
1945: La Boîte aux rêves d'Yves Allégret i Jean Choux (director assistent) 1946: La Belle et la Bête de Jean Cocteau (director assistent) 1946 : La Bataille du rail 1946 : Le Père tranquille (La Vie d'une famille française durant l'occupation) 1947: Les Maudits 1949: Au-delà des grilles 1950: Le Château de verre 1952: Jocs prohibits 1954: Monsieur Ripois 1956: Gervaise 1958: This Angry Age 1960: Plein Soleil 1961: Che gioia vivere 1963: Le Jour et l'Heure 1964: Les Félins 1966: Es crema París? 1969: El passatger de la pluja 1971: La casa sota els arbres 1972: Com una llebre acorralada 1975: La Baby-Sitter (també Jeune fille libre le soir)
Curtmetratges
1931: César chez les Gaulois 1934: On demande une brute de Charles Barrois (director assistent) 1935: Évasion 1936: Soigne ton gauche 1937: La Symphonie française du travail 1937 : L'Arabie interdite 1938: La Grande Chartreuse 1939: Paris la nuit 1939 : La Bièvre, fille perdue 1940: Le Triage 1940 : Toulouse 1941: Chefs de demain 1942: Ceux du rail 1943: La Grande Pastorale 1944: Paris sous la botte
Premis i distincions Premis Oscar AnyCategoriaPel·lículaResultat 1953 millor pel·lícula estrangera Jocs prohibits1957 millor pel·lícula estrangeraGervaise
Festival Internacional de Cinema de Canes AnyCategoriaPel·lículaResultat1946Premi del JuratLa Bataille du rail1946Millor directorLa Bataille du rail1947Millor pel·lícula d'aventures i de suspensLes Maudits1949 Millor directorAu-delà des grilles1954Premi del JuratMonsieur Ripois
Mostra Internacional de Cinema de Venècia AnyCategoriaPel·lículaResultat 1952Lleó d'OrJocs prohibits 1956Premi FIPRESCIGervaise
Referències
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Alumnes de l'École nationale supérieure des beaux-arts Categoria:Artistes bordelesos Categoria:Morts a Montecarlo