miniatura|Províncies de Flandes miniatura|Províncies de Valònia Les províncies a Bèlgica representen un nivell polític intermedi entre la regió i els municipis.
Història: de vuit a deu províncies L'estat belga va continuar la divisió territorial del temps de l'ocupació francesa (1795-1815) i del Regne Unit dels Països Baixos (1815-1830(1839)). Només va canviar el nom de "departament" pel de "província". El 1831, hi havia vuit províncies.
El 1839, després del tractat de Londres amb els Països Baixos: la província de Limburg es va escindir en dues parts: el Limburg belga i el Limburg neerlandès; Bèlgica va obtenir la meitat septentrional del ducat de Luxemburg, que esdevindrà la novena província.
Amb la reforma de l'estat de 1995, la província de Brabant es va escindir en tres parts: la província del Brabant Való; la província del Brabant Flamenc; la regió de Brussel·les-Capital, que no pertany a cap província.
Des d'aquesta reforma, el país té doncs 10 províncies (5 de flamenques i 5 de valones). La regió de Brussel·les-Capital no té cap divisió provincial.
Les deu províncies Províncies de Flandes Província Anvers Limburg Brabant Flamenc Flandes Oriental Flandes Occidental Nom neerlandès Antwerpen Limburg Vlaams Brabant Oost-Vlaanderen West-VlaanderenNom alemany Antwerpen Limburg Flämisch-Brabant Ostflandern Westflandern Nom francès Anvers Limbourg Brabant flamand Flandre orientale Flandre occidentale Localització125px|Anvers 125px|Limburg 125px|Brabant Flamenc 125px|Flandes Oriental 125px|Flandes Occidental Banderaborder|125px|Anvers border|125px|Limburg 125px|Brabant Flamenc 125px|Flandes Oriental 125px|Flandes Occidental Escut125px|Escut d'Anvers 125px|Limburg 125px|Brabant Flamenc 125px|Flandes Oriental 125px|Flandes Occidental HASCBE.AN BE.LI BE.VB BE.OV BE.WV FIPSBE01 BE05 BE12 BE08 BE09 ISO 3166-2:BEVAN VLI VBR VOV VWV Codis postals2000-2999 3500-3999 1500-1999, 3000-3499 9000-9999 8000-8999 Àrea2.860 km²21,15% de Flandes9,38% de Bèlgica 2.414 km²17,85% de Flandes7,92% de Bèlgica 2.106 km²15,57% de Flandes6,91% de Bèlgica 2.982,24 km²22,12% de Flandes9,81% de Bèlgica 3.151 km²23,30% de Flandes10,33% de Bèlgica CapitalAnvers Hasselt Lovaina Gant Bruges Població 1.682.68328% de Flandes 805.78613% de Flandes 1.037.78617% de Flandes 1.389.19923% de Flandes 1.130.04019% de Flandes Densitat 587 hab. km² 333 hab. km² 493 hab. km² 459 hab. km² 362 hab. km² GovernadorCathy Berx Steve Stevaert Lodewijk De Witte André Denys Paul Breyne GovernCD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a Pàgina Web www.provant.be www.limburg.be www.vlaamsbrabant.be www.oost-vlaanderen.be www.west-vlaanderen.be
Províncies de Valònia Província Hainaut Brabant Való Namur Lieja Luxemburg Nom francès Hainaut Brabant wallon Namur Liège LuxembourgNom alemany Hennegau Wallonisch-Brabant Namur Lüttich Luxemburg Nom neerlandès Henegouwen Waals Brabant Namen Luik Luxemburg Localització125px|Hainaut 125px|Brabant Való 125px|Namur 125px|Lieja 125px|Luxemburg Bandera125px|Hainaut 125px|Brabant Való 125px|Namur 125px|Lieja 125px|Luxemburg oLa tricolor és oficial, sense ús border|125px|Luxemburg Escuts125px|Hainaut 125px|Brabant Való 125px|Namur 125px|Lieja 125px|Luxemburg HASCBE.HT BE.BW BE.NA BE.LG BE.LX FIPSBE03 BE10 BE07 BE04 BE06 ISO 3166-2:BEWHT WBR WNA WLG WLX Àrea3800 km²22,56% de Valònia12,44% de Bèlgica 1093 km²6,49% de Valònia3,58% de Bèlgica 3664 km²21,75% de Valònia11,99% de Bèlgica 3844 km²22,82% de Valònia12,58% de Bèlgica 4443 km²26,38% de Valònia14,54% de Bèlgica CapitalMons Wavre Namur Lieja Arlon
Govern Els consellers provincials s'elegeixen cada sis anys per sufragi universal a cada província, al mateix temps que es fan les eleccions municipals. Els consellers designen els diputats que formen la diputació provincial. El president del consell provincial i de la diputació és un governador designat pel govern federal, arran de la proposta del govern regional. El càrrec de governador és permanent (fins a l'edat de la jubilació). La província depèn del govern regional.
La regió de Brussel·les-Capital, tot i no ésser província, també té un governador. Bèlgica, doncs, té 11 governadors per a 10 províncies.
Competències
Les províncies tenen competències en matèria de cultura, d'esport, d'educació, d'infraestructures... Teòricament es tracta de projectes i de matèries massa ambiciosos per a un municipi i de massa poca envergadura per al govern regional.
Des del 1995, les províncies han perdut molt de poder: el paper de supervisor dels municipis petits va minvar després de la fusió dels municipis dels anys 1966-1977; les mancomunitats intermunicipals s'encarreguen de tasques que necessiten una coordinació entre municipis (deixalles, aigua, desenvolupament econòmic...); el govern de la regió tracta directament amb els municipis. Després de cada elecció, es parla de simplificar l'estructura administrativa de l'estat i de suprimir aquest nivell gairebé obsolet.
Referències