Breslau (, [], , Vratislav en txec i Vratislavia en llatí) és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra). És la principal ciutat i el centre administratiu de la província. Després de Varsòvia, és el segon centre financer de Polònia. El 2004, la població s'estimava en 633.700 habitants.
Breslau, que és la quarta ciutat més gran de Polònia, és la capital de la Baixa Silèsia (en polonès: Województwo dolnośląskie). És la seu d'una arxidiòcesi romano-catòlica, d'una diòcesi evangèlica, de nombroses universitats i d'instituts d'investigació i també de teatres i museus amb tots els quals s'afirma com a centre cultural i científic de la regió de Silèsia. Breslau està ubicada a la riba del riu Oder, enmig d'una regió productiva en agricultura i mineria. No obstant això, sectors com l'enginyeria industrial i la indústria metal·lúrgica també hi són rellevants.
Breslau es considera la capital de la regió històrica de Silèsia. Entre 1919 i 1945 va ser capital de la recentment formada Baixa Silèsia -província pertanyent a Prússia. Anteriorment ja havia estat una ciutat residencial de Prússia i la capital de la província de Silèsia. Posteriorment, durant el temps del nacional-socialisme, la ciutat va esdevenir, a més, capital dels reichgau de la Baixa Silèsia i Silèsia Central. Finalment, després de 1945 la ciutat va ser annexionada a Polònia i reocupada per polonesos, sobretot procedents de Lviv (actualment pertanyent a Ucraïna) els quals anteriorment havien estat expulsats de Breslau pel règim nazi. Els ciutadans alemanys, per contra, van ser-ne expulsats. En aquest context i fins avui dia, Breslau ha esdevingut la capital de la Baixa Silèsia.
El 1840 Breslau ja superava els 100.000 habitants. Durant el s. XIX va ser una llarga temporada la tercera ciutat més gran d'Alemanya (després de Berlín i d'Hamburg).
Geografia Emplaçament Breslau està situada al sud de la serralada Kocie Góry (polonès), on el riu Oława (polonès) conflueix amb el riu Oder. La ciutat té nombrosos afluents i canals, i s'estén sobre un total de 12 illes, les quals estan interconnectades per 112 ponts. És a causa dels seus nombrosos ponts i passarel·les que Breslau és denominada la Venècia de Polònia. A més, és la ciutat del país que compta amb més zones verdes. La superfície total de la ciutat és de 293 km², dels quals 114 km² constitueixen superfície urbanitzada. D'aquesta superfície, 29 km² corresponen a habitatges.
Estructuració de la ciutat La ciutat de Breslau es divideix en cinc districtes municipals, el pes administratiu dels quals ha anat perdent rellevància a causa de la reforma administrativa de 1990, en favor de l'administració municipal. Districte municipal Extensió Superfícieen km Habitants(a 30 de juny de 2008) Stare Miasto (nucli antic) Nucli antic amb el raval Nicolau- i Schweidnitzer6,8 54.884 Śródmieście (centre urbà) Centre urbà situat la dreta del riu Oder amb l'illa de la catedral i "Elbing"16 122.647 Psie Pole Tota la perifèria del nord del nou Oder 97,7 92.904 Krzyki Centre urbà i perifèria sud del vell Oder i del nucli antic 54,3 165.592 Fabryczna (barri industrial) Zones diverses, zones extraradials i suburbis de l'oest, a l'esquerra de l'Oder 118,9 196.776
Denominació El nom de la ciutat es deu al seu suposat fundador, el duc bohemi Vratislau I. En llatí, el nom original de la ciutat és Vratislavia. També en antics documents alemanys apareix el nom Preßlau. Així mateix, els alemanys de Silèsia l'anomenaven sovint Prassel. Per contra, a la Silèsia polonesa la denominació era Wrocław.
Història La regió de Silèsia, on s'assenta Breslau, és citada per primera vegada per Tàcit l'any 98. També és citada per Claudi Ptolemeu en la seva obra Magna Germania, aproximadament l'any 150. El segle IV i principis del segle V els vàndals silinges s'estableixen als entorns del que serà posteriorment Breslau. Potser és aquest poble el que dona el nom a Silèsia.
El nom Wortizlawa o bé Wratislawa és mencionat per primer cop entorn de l'any 900. El nom designava Wortizlawa com a ciutat eslava que s'erigia sobre una illa prop dels tres afluents del riu Oder. El 990 Breslau i tota la Silèsia van ser conquerides pel duc polonès Miecislau I de Polònia. L'any 1000 el seu fill Bolesław el valent funda el bisbat de Breslau. Així mateix, construeix el primer castell ducal a l'illa, aproximadament ubicat a l'actual església de Sant Martí. Poc després comença la construcció de la catedral, dins dels dominis del castell. La zona fortificada entorn del castell ja constituïa aleshores una petita ciutat en la qual habitaven aproximadament un miler de persones.Heinrich Gottfried Gengler: Regesten und Urkunden zur Verfassungs- und Rechtsgeschichte der deutschen Städte im Mittelalter, Erlangen 1863, S. 351-388
El 1109 les tropes del sacre emperador romanogermànic Enric V van sucumbir contra les tropes de Boleslau III de Polònia. El camp de batalla fou conegut com a Psie Pole (alemany: Hundsfeld). Després de la mort de Boleslau III l'any 1138 Breslau esdevé la capital del principat polonès de Silèsia, fins al 1201. Poc després, colons alemanys s'instal·len a la riba sud del riu, on actualment hi ha ubicat el campus universitari, i funden una nova ciutat. El 1259 la ciutat esdevé capital del ducat independent de Silèsia.
Durant els atacs mongols el 1241 la ciutat va ser destruïda. La reconstruïda Breslau obté el 1261 el dret de Magdeburg.
La primera lluita laboral dins el Sacre Imperi Romanogermànic tingué lloc a Breslau. Els artesans del ferro van acordar no treballar per a cap senyor de la ciutat durant tot un any. Per altra banda, aquests van acordar imposar una multa a pagar al consell de la ciutat en cas que algun d'ells donés treball als artesans en vaga. Aquest conflicte consta registrat en un document del 8 de novembre de 1329.
Cronologia Sota la dinastia Piast 990 - El duc Miecislau I -fundador de la dinastia Piast- conquereix Breslau i passa a formar part de Polònia. Prèviament la ciutat pertanyia a Bohèmia. 1000 - L'emperador alemany Otó III i Boleslau I acorden al Congrés de Gniezno fundar la diòcesi de Breslau la qual, juntament amb les diòcesis de Cracòvia i Kołobrzeg, resta sota la dependència de l'arquebisbat de Gniezno. La fundació d'aquesta diòcesi és el document més antic que es conserva on la ciutat és mencionada. 1138 - Breslau esdevé capital del ducat independent de Silèsia, sota la dinastia Piast. 1163 - Neix el ducat independent de Breslau a causa dels conflictes entre Ladislau II l'Exiliat, Boleslau I de Silèsia i Miecislau IV de Polònia. Els conflictes interns entre els descendents de la dinastia Piast debiliten notablement el regne de Polònia, dividit entre ducats independents. Amb la mort de Leszek I el Blanc el 1227 el regnat de Polònia es divideix definitivament en múltiples ducats independents. Les relacions dinàstiques de la dinastia Piast amb els seus cosins d'altres regions de Polònia es mantenen -inclosa Silèsia i en conseqüència també Breslau- i romanen part de Polònia, dintre del marc de la Corona Regni Poloniae. Només Ladislau II l'Exiliat presta jurament a l'emperador alemany Conrad III per tal d'aconseguir ajuda militar contra els seus germans i d'aquesta manera poder retornar a Cracòvia. No obstant això, el seu pla fracassa al no disposar ja ni de poder real ni tampoc cap mena d'influència a Polònia. Mor el 1159 a Altenburg (Alemanya) sense poder veure de nou la seva pàtria. No és fins a mitjan segle XIV que la ciutat esdevé part de Bohèmia i, d'aquesta manera, passa a formar part del Sacre Imperi Romanogermànic. 1163-1200 - Es construeix el castell ducal a la riba de l'Oder, on avui hi ha la universitat. Des d'aleshores la ciutat té tres centres: la residència ducal amb la ciutat jueva sota la seva protecció, la ciutat sacra a les illes "Ostrów Tumski" (illa de la catedral) i "Wyspa Piaskova" (illa de la sorra) i, finalment, l'alemanya ciutat comercial establerta entorn del Rynek (plaça major). 1199 - El príncep Jarosław Opolski, germanastre d'Enric I el Barbut, és nomenat bisbe de Breslau. Amb la seva mort el 1201 reforça el ducat de Breslau tot atorgant als seus bisbes el títol de Duc-Bisbe (amb poder territorial fins al 1811, després el títol és només nominatiu). 1241 - La ciutat és fortament cuirassada després de patir una incursió mongòlica. 1261 - El 16 de desembre Breslau obté el dret de Magdeburg per part del duc polonès Enric III el Blanc (polonès: Henryk III Biały). 1266 - La denominació de la ciutat com a Bresslau és utilitzada per primer cop. 1327 - Enric VI el Bo (polonès: Henryk VI Dobry), el darrer duc de la dinastia Piast de Breslau, amb el suport del Consell nomena com a successor al rei de Bohèmia, Joan I de Luxemburg (polonès: Jan Lucemburský).
Inici de la història moderna sota influència alemanya - dinastia dels Luxemburg, Maties Corví i dinastia Jagelló 1335 – amb la mort Enric VI el Bo (polonès: Henryk VI Dobry) la ciutat és annexionada als reis bohemis. La Corona de Sant Venceslau (svatováclavská korunaes en txec) pren el poder del ducat de Breslau, que esdevé el primer feu a Silèsia. El rei de Bohèmia nombra un governador encarregat d'administrar el territori. Entre 1359 i 1635 el Consell de Breslau assumeix aquesta responsabilitat al tenir veu i vot al Parlament de Silèsia (polonès: Książęcy Sejm Śląski). 1342 i 1344 – dos grans incendis devasten la ciutat, la qual serà reconstruïda més bonica. 1348 – pel tractat de Namysłów el sobirà de Polònia Casimir III renuncia als seus drets dinàstics sobre Silèsia, en favor de Bohèmia. Posteriorment, intentarà derogar el pacte amb l'ajut del papa. 1418 – revolta dels artesans contra els patricis. Set dirigents de l'ajuntament són assassinats. L'emperador Segimon I reprimeix la revolta i executa a 27 cabdills. 1387–1474 – la ciutat s'integra a la Lliga Hanseàtica. És temps de màxima esplendor per al comerç. 1451–1455 – el predicador sant Joan de Capistrano -enviat del papa Nicolau V- s'instal·la a Breslau i fa un incendiari discurs a la plaça de la Sal (plaça Solny) contra els hussites, els musulmans, els jueus i l'afany d'ostentació i els excessos de la vida. Multituds de peregrins de tot Silèsia i de la resta del Sacre Imperi Romanogermànic, de Polònia, de Livònia i de Curlàndia van a Breslau per tal d'escoltar-lo. El seu discurs va provocar l'expulsió dels jueus i fins i tot la incineració pública d'algun d'ells. 1463 – Breslau es nega a acceptar el rei hussita Jordi de Poděbrady de Bohèmia com a sobirà de Silèsia i passa sota la protecció del papa Pius II. 1466 – Breslau participa en la guerra contra Bohèmia i s'alia amb el rei hongarès Maties Corví. 1474 – Maties Corví esdevé sobirà de Silèsia i de Breslau. Sota el domini de la corona de sant Esteve (magyar szent korona en hongarès) Breslau passa a tenir una nova constitució. 1490 – mor el rei Maties i Breslau passa novament a domini bohemi, amb Vladislau II de Bohèmia i Hongria i Lluís II d'Hongria. 1505 – el rei Vladislau II aprova la fundació de la universitat de Breslau. No obstant això, el projecte no es materialitzarà. 1523 – la Reforma Protestant arriba a Breslau. El capítol nomena rector de l'església de Santa Maria Magdalena el teòleg evangelista Jan Hus. 1525 – el teòleg evangelista Ambrosius Moibanus és nomenat rector de l'església de Santa Elisabet. Juntament amb Jan Hus dirigeixen l'Església Evangelista a Silèsia.
Sota la Dinastia dels Habsburg miniatura|Breslau al 1640 (Merian) 1526 – El rei Lluís II d'Hongria mor a la batalla de Mohács i la ciutat passa a mans de la Dinastia dels Habsburg i de la Dinastia Jagelló, que hereten Breslau i altres territoris de Silèsia que controlaran fins al 1741. 1533 – Es contracta el primer metge de la ciutat. 1632 – Durant la Guerra dels Trenta Anys tropes de Saxònia i Suècia ocupen parcialment la ciutat.