Un monitor de signes vitals, monitor clínic o monitor fisiològic és un dispositiu o una combinació de dispositius que s'utilitzen per mesurar i controlar els paràmetres vitals d'un pacient. Entre les diverses abreviatures s'utilitzen "monitor de nit", "monitor de pacient", "monitor de dades vitals", "monitor mèdic" o simplement "monitor".
Els monitors s'utilitzen principalment com a sistema de control del pacient durant l'anestèsia durant les operacions, amb pacients crítics en cures intensives, durant exàmens amb sedació o amb altres quadres clínics que requereixen un seguiment continu (monitorització). Els dispositius mòbils estan disponibles per utilitzar-los amb pacients d'emergència.Vgl. etwa Kontron Medizintechnik: Patientenüberwachungssystem 7000. In: Anästhesie Intensivtherapie Notfallmedizin. Band 20, Nr. 2, 1985, S. XXXXII.
Descripció És un dispositiu emprat per controlar les constants vitals humanes. Mesura i registra constantment signes vitals com l'electrocardiograma, la freqüència cardíaca, la pressió arterial i la temperatura corporal, i avisa amb una alarma quan l'estat del pacient es torna anormal. Recentment, molts dispositius estan equipats amb un pulsioxímetre.
El dispositiu pot consistir en un o més sensors, processament de dades d'aquests sensors i un dispositiu de visualització. També pot contenir una interfície de comunicació per gravar, processar o mostrar dades biomètriques fora del propi monitor.
Història miniatura|| William Birnbaum amb un osciloscop com fonocardiograf del Projecte Gemini, 1965 Va ser comercialitzat el 1964 per Hironan Kubota de Nihon Kohden Kogyo. En el passat, el tipus estacionari s'utilitzava principalment per a aplicacions relacionades amb la medicina, però en els últims anys s'ha tornat més petit i lleuger, i s'utilitza en una varietat d'aplicacions combinant-lo amb microcontroladors com l'Arduino o amb ordinadors portàtils.
Els primers monitors electrònics eren analògics, per mostrar una pantalla d'oscil·loscopi, on només es mostrava una sola forma d'ona de dades d'un sensor, per exemple per a mesures d'EKG. Això va suposar l'ús d'equips altament especialitzats. S'havia d'utilitzar un dispositiu independent per a cada tipus de mesura, per exemple per a la mesura de la pressió arterial i per a la mesura de l'EKG. L'arribada de pantalles més modernes, oscil·loscopis o CRT, va permetre mostrar múltiples formes d'ona, per exemple, la pressió arterial i la freqüència cardíaca es poden mostrar en una pantalla alhora. Aquests dispositius analògics van salvar moltes vides, però també tenien moltes limitacions i característiques dolentes. En comparació amb els dispositius actuals, tenien poca sensibilitat, alta sensibilitat a les interferències electromagnètiques, no permetien la lectura numèrica de les dades mesurades, etc.
Els instruments moderns actuals utilitzen processadors digitals del senyal (DSP) per al processament digital de les dades mesurades, fet que ha permès la miniaturització i la portabilitat de l'equip. El processament digital també permet càlculs arbitraris a partir de dades mesurades, per exemple, la mitjana, el mínim, el màxim, l'ús de diversos filtres per suprimir la influència de la interferència electromagnètica. Les pantalles digitals LCD s'utilitzen per mostrar les dades, permetent que es mostrin múltiples paràmetres mesurats juntament amb altres dades calculades al mateix temps.
A mesura que la investigació biomèdica, la nanotecnologia i la nutrigenòmica avança, adonant-se de les capacitats d'autocuració del cos humà i de la creixent consciència de les limitacions de la intervenció mèdica mitjançant fàrmacs químics, enfocament només del tractament mèdic de la vella escola, noves investigacions que mostren els enormes danys que poden causar els medicaments, els investigadors estan treballant per satisfer la necessitat d'un estudi més exhaustiu i un seguiment clínic continu personal de les condicions de salut, mantenint la intervenció mèdica heretada com a últim recurs.
Parts bàsiques del dispositiu miniatura|Conjunt de dispositius d'un monitor mèdic que s'utilitzen en anestèsia.
Sensors El monitor utilitza diversos sensors per detectar l'estat del pacient. Per exemple, sensors per a la mesura d'ECG, sensor d'oxigenació de la sang, sensor de temperatura. Aquests són majoritàriament convertidors de magnituds no elèctriques a elèctriques, o en el cas de l'ECG, elèctrodes que detecten directament potencials de tensió. Tots els sensors han d'incloure cables d'alimentació i connectors per a la connexió al monitor. El fabricant normalment els subministra com a accessoris als seus dispositius.
Circuits de processament de dades Aquests circuits s'utilitzen per processar el senyal dels sensors. La seva tasca és avaluar senyals individuals i convertir-los en un format adequat per a l'emmagatzematge i la visualització en un monitor. Els amplificadors d'instruments són la base, ja que els senyals biològics solen ser molt febles. En els dispositius moderns, la major part del processament del senyal es fa digitalment. Els circuits de separació són una part integral, que d'una banda garanteixen la seguretat del pacient i, d'altra banda, protegeixen el dispositiu de la destrucció si arriba un alt voltatge no desitjat a l'entrada.
Visualitzadors Les dades fisiològiques es mostren contínuament a la pantalla del monitor. Les dades es mostren al llarg d'una línia de temps. Abans s'utilitzaven pantalles de tipus CRT, avui les pantalles de tipus LCD s'utilitzen gairebé exclusivament. Els fluxos dels sensors es poden complementar amb informació addicional calculada a partir de dades mesurades, es poden mostrar màxims, mínims i valors mesurats mitjans.
Interfície de comunicació Alguns models de monitors de signes vitals tenen una interfície de xarxa. Gràcies a això, les dades mesurades es poden enviar contínuament a una estació central de control, per exemple a la UCI. Aleshores, una persona és suficient per operar i controlar diversos dispositius. Utilitzant models portàtils, equipats amb una interfície sense fil i bateria, podem aconseguir la telemetria. Aquest dispositiu el porta el pacient.
Amb el monitoratge digital, s'està desenvolupant cada cop més la capacitat d'incloure dades fisiològiques dels sistemes de monitorització directament als registres electrònics de salut d'un hospital. Per a això, les normes sanitàries desenvolupades amb aquesta finalitat per organitzacions com ara IEEE o HL7. Aquests mètodes recentment utilitzats redueixen la possibilitat d'errors humans en la creació de la documentació i poden eventualment reduir el consum de paper. Mitjançant l'avaluació automàtica d'ECG, també es pot incloure un diagnòstic als registres. els programes del monitor asseguren la correcta codificació dels missatges segons l'estàndard utilitzat. Aquests missatges s'envien a l'aplicació principal, que els descodifica i els incorpora a les entrades correctes del pacient.
Alarma El monitor de signes vitals acostuma a incloure també una funció d' alarma, per exemple en forma de senyals sonors acústics que alerten el personal d'operació si es compleix una determinada condició, per exemple si un determinat paràmetre supervisat supera un límit establert.
Dispositius mòbils S'obre un espai completament nou amb l'ús de dispositius mòbils portàtils, en alguns casos fins i tot implantables sota la pell. Aquests dispositius formen l'anomenat BAN, el centre del qual és, per exemple, un telèfon intel·ligent equipat amb una aplicació especial que recull totes les dades mesurades. L'atenció sanitària a distància s'anomena telemedicina.
Paràmetres controlats miniatura|Vista de diversos paràmetres d'un monitor d'anestèsia|300x300px El monitor està pensat per a controlar les funcions vitals bàsiques. Les funcions mesurades difereixen segons el tipus de monitor i la seva finalitat.
Pressió sanguínea
La pressió arterial es mesura amb més freqüència mitjançant un mètode no invasiu anomenat mètode oscil·lomètric, que es basa en mesurar els canvis de pressió en un braçal a pressió. La pressió arterial determina quina és la força que exerceix la sang quan passa per les artèries.
Freqüència cardíaca
La freqüència cardíaca es llegeix, per exemple, quan es mesura un EKG o quan es mesura l'oxigenació de la sang amb pulsioximetria. El personal d'operació pot triar a partir de quin curs es calcularà la freqüència cardíaca.
Freqüència respiratòria
Quan es mesura la freqüència respiratòria, el monitor del pacient sol detectar la impedància transtoràcica, normalment entre dos elèctrodes d'ECG enganxats al cos o el pit del pacient. A mesura que el pit es mou durant la respiració, es produeixen canvis en la impedància transtoràcica i el monitor del pacient pot mostrar una forma d'ona respiratòria i un valor numèric de respiracions per minut.
Temperatura corporal
La temperatura corporal es pot mesurar per contacte amb un termòmetre o sense contacte mitjançant mètodes òptics.
EKG
Un electrocardiograma (ECG per abreujar) és un registre del canvi temporal del potencial elèctric causat per l'activitat cardíaca. Són les dades bàsiques que controla el monitor. Els dispositius més senzills només permeten la mesura bàsica d'ECG de tres derivacions, però molts dispositius moderns poden mesurar les 12 derivacions.
Saturació d'oxigen
Normalment es mesura mitjançant un aparell òptic anomenat Pulsioxímetre, utilitzant un sensor col·locat al dit de l'extremitat superior o al lòbul de l'orella. Es mesura el percentatge d'hemoglobina a la qual s'uneix l'oxigen. Per tant, es tracta de la saturació d'oxigen perifèrica, sovint anomenada SpO2
Capnometria
Mesura la quantitat de diòxid de carboni en l'aire exhalat (Abreviatura etCO₂ = endtidaler CO₂)
Si cal, aquest monitoratge es pot complementar amb paràmetres addicionals com p. B. Pressió venosa central, pressió intracranial, mesura del cabal cardíac, anàlisi del contorn del pols (PiCCO), valors de la pressió arterial pulmonar mitjançant un catèter Swan-Ganz o formes especials d'electroencefalografia (EEG). A part del CO ₂ exhalat (etCO₂), també és possible mesurar el CO ₂ que circula per la sang (tcpCO2). Es poden extreure diverses conclusions sobre l'intercanvi de gasos de la diferència entre el etCO₂ i el tcpCO2. Per tal d'evitar possibles mesures incorrectes, és necessària una anàlisi regular de gasos en sang, a part de mesurar ambdós: etCO ₂ i tcpO2. La mesura del CO ₂ exhalat també és possible fer-la en corrent lateral (mitjançant cànula nasal) o en corrent principal (p. ex. en pacients intubats). Una mesura de corrent lateral és molt més susceptible a les interferències que una mesura de corrent principal.
Altres paràmetres controlats miniatura|Visualització d'un monitor de signes vitals típic. Es mostren el curs de l'ECG (derivació II, verd), el curs de SpO2 (blau) i altres valors calculats: freqüència cardíaca (a dalt), valor mitjà de saturació d'oxigen (mitjana) i valors de pressió arterial (a baix). També hi ha una indicació de l'hora (a baix a l'esquerra).
Paràmetres respiratoris Aquest monitoratge pot ser que sigui necessari per a altres paràmetres com ara la pressió venosa central, la pressió intracranial, el mesurament del cabal cardíac, l'anàlisi del contorn de pols (PiCCOTecnología PiCCO ) els valors de pressió arterial pulmonar en un catèter d'artèria pulmonar o formes especials d'electroencefalografia (EEG).
Mesura de pressió invasiva La mesura de la pressió amb el braguet només es pot realitzar en determinats intervals de temps. Si cal mesurar la pressió arterial contínuament, cal cateteritzar el pacient per mesurar la pressió invasiva.
Monitorització de la glucosa en sang