El frigil carboner Rev. 20/10/2022 (Rhopospina carbonaria) és un ocell de la família dels tràupid (Thraupidae) anteriorment situada a Phrygilus. És endèmica de l'Argentina.

Descripció El frigil carboner mesura 14,5 cm de longitud. El bec és groc brillant; les potes groguenques. El mascle té el front, la corona, les galtes i les parts inferiors negres; els flancs i les parts superiors són grisos, amb el clatell i el llom negruzcos. La femella té les parts superiors color gris terrós i les parts inferiors blanquinoses amb franges fosques creuant el pit. Ambdós sexes presenten un notori barrejat a les ales.

Distribució i hàbitat El frigil carboner es reprodueix al centre i sud de l'Argentina, des de Mendoza, la Pampa i sud de Buenos Aires fins a Rio Negro i est de Chubut, alguns pocs a les serres de Còrdoba. Als hiverns australs migra fins al nord-oest de l'Argentina (fins a Tucumán).

Aquesta espècie és considerada poc comú en el seu hàbitat natural: l'estepa arbustiva semioberta per sota de 800 m d'altitud.

Taxonomia i sistemàtica miniatura|Emberiza carbonaria, il·lustració a "d'Orbigny Voyage dans l'Amérique meridional", 1847. L'espècie R. carbonaria va ser descrita per primera vegada pels ornitòlegs francesos Frédéric de Lafresnaye i Alcide d'Orbigny el 1837 sota el nom científic Emberiza carbonaria; la localitat tipus és "Patagonia".

Tradicionalment, aquesta espècie i el frigil becgroc (Porphyrospiza alaudina) s'incloïen en el gènere Phrygilus, que ja es demostrava ser altament polifilètic; d'acord amb els estudis genètics i les característiques externes, segons el treball de Campagna et al. 2011, podien distingir-se quatre grups ben diferenciats. Un d'aquests grups era format per les llavors frigil pitnegre (Phrygilus fruticeti), frigil becgroc (P. alaudinus), i la present, que es va demostrar ser parents propers del frigil blau (Porphyrospiza caerulescens), de la qual els dos últims s'havien escindit al voltant de 4 Ma i ben distants de la resta de les espècies aleshores en aquell gènere. En la proposta NÚM. 507 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), posteriorment rebutjada, es va proposar transferir les tres espècies a un gènere ressuscitat Rhopospina.

Més recentment, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics, Burns et al. (2014) i Barker et al. (2015), van subministrar les bases per a la recomanació feta per Burns et al. (2016), que consistia en ressuscitar Rhopospina exclusivament per a P. fruticeti i Corydospiza (Sundevall, 1872) per a P. alaudinus i P. carbonarius. Aquesta va ser la posició adoptada pel Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI). Tanmateix, a la Proposta NÚM. 730 part 02 al SACC es va preferir l'alternativa de transferir les dues espècies al gènere Porphyrospiza, el que va ser seguit pel Congrés Ornitològic Internacional (IOC) i la llista Clements Checklist/eBird v.2019. Tanmateix, poc temps després es van agrupar Porphyrospiza (Sclater & Salvin, 1873) i Rhopospina (Cabanis, 1851) i va prevaldre aquest últim ja que va ser descrit en primer lloc.

Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents van comprovar que la present espècie és germana de Porphyrospiza alaudina i el parell format per ambdues és germà de Porphyrospiza caerulescens i que aquest clade és parent proper de Rhopospina fruticeti.

No es reconeixen subespècies, és a dir, és monotípica.

El terme Porphyrospiza es construeix amb paraules del grec antic, on: «porphyros» significa “de color porpra”, i «σπσα/spiza», que és el nom comú del pinsà comú (Fringilla coelebs), vocable comunament utilitzat en ornitologia quan es crea un nom d'un ocell; i el nom de l'espècie «carbonària» prové del llatí «carbonarius» i significa “carboner”.

Referències

Categoria:Tràupids Categoria:Ocells endèmics de l'Argentina