La casa-fàbrica Mir és un edifici de planta baixa amb entresol i tres pisos, situat al carrer de l’Om, 8 del Raval de Barcelona.
Història i descripció Fàbrica d'indianes de Segimon Mir El 1785, l'hortolà Joan Feliu, la seva esposa Maria Àngela Ribas i el seu fill Joan Feliu i Ribas, van establir en emfiteusi un terreny al carrer de l'Om al fabricant d'indianes Segimon Mir i Codina,AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, 29-04-1785. i el 1788, Maria Àngela Ribas, ja vídua, i el seu fill li van establir un altre terreny.AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, 09-05-1788. El 1789, Mir va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de planta baixa, entresol, dos pisos i golfes, i novament el 1802 per a enlluir.ne la façana i construir-hi un clavegueró.
Entre 1799 i 1808, figurava a l'Almanak mercantil com a fabricant interessat en la Companyia de Filats de Cotó.
Fundición Barcelonesa de bronces y otros metales L'abril del 1850, els hereus de Segimon Mir van vendre la finca per 36.320 lliures barcelonines i 12 sous al fuster Pau Llopart,AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 43-51, 23-04-1850. que l'octubre d'aquell any la va revendre per 94.874 lliures a Josep Molas i Vallvé, director i administrador de la societat anònima Fundición Barcelonesa de bronces y otros metales:AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 374-383v, 26-10-1850. «Su administracion está situada en la calle del Olmo, núm. 8. Fue instalada en 7 de mayo de 1850, y su capital social es de 7.000.000 de reales. Esta sociedad posee dos grandes establecimientos; uno en el mismo punto donde existen las oficinas, en el cual se funden con toda perfeccion piezas de bronce y zinch, ya en lamparas de todas clases, candelabros, ornamentos de iglesia, aparatos para gas, ya en todo género de piezas de adorno. El otro está situado en la inmediata Villa de Gracia, donde se construyen los tubos continuos y planchas de plomo de todas dimensiones, y se fabrican planchas de cobre para forro de buques y otros objetos, bombas, clavos, pernos, piezas para timon, etc., etc.» miniatura|esquerra|Quarteró núm. 84 de Garriga i Roca (c. 1860)
Entre el 1850 i el 1851, s'hi van fer diverses reformes, incloent la construcció de dues «quadres» de planta baixa i dos pisos a l'interior d'illa, reflectides als «Quarterons» de Garriga i Roca. Segons les cartes de pagament, hi intervingueren el paleta Ignasi Caballé, els fusters Pau Llopart i Joaquim Ferran, el manyà Josep Simon, el llauner Vicenç Forgas i Garcia, i el pintor Narcís Godàs.AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/5, f. 460-596v, 24-10-1852.
El març del 1854, Molas va demanar permís al Govern militar per a instal·lar un telègraf elèctric entre la fàbrica del carrer de l'Om i la de Gràcia, situada a la Travessera entre el carrer Gran i la carretera de Sarrià. Aquest va concedir-lo, però «con el objeto de evitar que en momentos dados pudieran transmitirse noticias que pudieran comprometer la seguridad de la plaza» va imposar-hi la instal·lació d'un registre amb clau al portal de Sant Antoni, de manera que les autoritats poguessin interrompre la comunicació quan ho consideressin convenient. El fil hauria de seguir el terraplè interior de la Muralla de Terra fins a la porta esmentada, des d'on continuaria en línia recta fins a la fàbrica de Gràcia.
Divisió de l'edifici Finalment, la societat va ser dissolta el 31 de desembre del 1859, i el 1862, l'edifici va ser posat en subhasta per la Comissió Liquidadora, essent aquirit el 1863 el fabricant d'objectes de bronze i argent Francesc de Paula Isaura i Fargas (1824-1885), que es va quedar la meitat meridional, i els germans Miquel i Jaume Faralt i Gaspar, que es van quedar la meitat septentrional.AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/83, f. 1050-1065, 18-05-1863.
Al voltant del 1910 s'hi remuntà un tercer pis, amb un coronament motllurat ondulant i un guardapols d'estuc damunt de cada llinda d'obertura.
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Galofre-Dodero
Bibliografia
Mir Mir