El ioruba és una de les llengües nigerocongoleses més parlades, amb més de 22 milions d'usuaris nadius repartits entre Nigèria (on és oficial), Benín i Togo. Segons alguns autors, pertany al grup lingüístic kwa i, segons d'altres, al bènue-congolès.
Característiques Sintàcticament, és una llengua tonal i l'ordre prototípic de la frase és subjecte, verb i objecte (tipologia VSO). El ioruba usa l'alfabet llatí, amb signes diacrítics per marcar els tons, per influència dels missioners cristians. Té unes oclusives labials i velars alhora com a tret fonètic distintiu. Morfològicament, hi destaca la reduplicació per formar mots compostos, un tret de molts idiomes africans i orientals. El lèxic té molts manlleus de l'hausa. La primera gramàtica va ser escrita el 1850 i va fixar les regles bàsiques de la varietat estàndard que s'ensenya en les escoles i s'usa en els mitjans de comunicació.
Varietats geogràfiques Com en moltes llengües tradicionals, cal parlar de contínuum i no de blocs dialectals diferents, de manera que les variacions geogràfiques en són progressives i mútuament comprensibles. Actualment, s'hi distingeixen tres grans zones: la central, la del nord-oest i la del sud-est.
LIbolo és un dialecte del ioruba, similar al dialecte parlat a l'Estat d'Oyo. Els seus parlants s'anomenen ibolos. Es parla a l'estat de Kwara i a l'estat d'Osun.
Ligbomina és un dialecte de la llengua ioruba, classificat entre els dialectes iorubes centrals de les tres principals àrees dialèctiques iorubes. El dialecte igbomina es parla al nord de l'Estat d'Osun i a l'est de l'estat de Kwara a Nigèria. Les zones perifèriques de la regió dialèctica tenen algunes similituds amb els dialectes iorubes limítrofs ekiti, ijesha i oyo. L'igbomina o igbonna és una unitat dialectal notablement diferent del ioruba estàndard.
Literatura La seva literatura inclou sobretot mites orals, cançons i petites peces teatrals. Tot i que hi ha testimonis que asseguren que es parla des del , fins al 1819 no n'apareix el primer document escrit, una data tardana per a un idioma que ocupa una àrea tan àmplia.
Bibliografia
Oyètádé, B. Akíntúndé & Buba, Malami (2000) 'Hausa Loan Words in Yorùbá', in Wolff & Gensler (eds.) Proceedings of the 2nd WoCAL, Leipzig 1997, Köln: Rüdiger Köppe, 241-260.
Història
Diccionaris
Gramàtiques
The first grammar of Yoruba.
Categoria:Llengües Benué-Congo Categoria:Llengües de Nigèria Categoria:Llengües de Benín Categoria:Llengües del Togo