El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ, pronunciat [ˈsta(ː)tus tʃivi'ta(:)tis vatiˈka(ː)ne] en pronúncia eclesiàtica i [ˈstatus kiːwiˈtaːtis waːti(ː)ˈkaːnae̯] en pronúncia clàssica) és una ciutat estat enclavada a la ciutat de Roma (Península Itàlica). És un dels microestats europeus. Té una extensió de 0,439 km² i una població d'aproximadament 900 habitants,Segons la web oficial dels quals al voltant de 450 persones gaudeixen del dret de ciutadania vaticana mentre que la resta estan autoritzats a residir al país, però sense dret de ciutadania. Gairebé la meitat dels ciutadans resideixen fora del territori cedit per Itàlia en altres països, per motius de treball (personal diplomàtic), i és un híbrid en el qual és una entitat independent de ciutat i que és anomenada Estat per la col·lectivitat. És tan petit que només la Basílica de Sant Pere ja n'és el 7% de la superfície total; la basílica i la plaça de Sant Pere ocupen un 20% del territori, fet que el converteix en el territori "independent" més urbanitzat del món. El seu nom ve del Turó Vaticà (del llatí "Vaticinĭum", que significa "predicció"; ja que antigament al turó hi habitava un oracle etrusc). Va ser creat pels feixistes italians el 1929 mitjançant els Pactes del Laterà celebrats entre la Santa Seu i el llavors Regne d'Itàlia.
La Ciutat del Vaticà acull la Santa Seu, màxima institució de l'Església Catòlica. Encara que els dos noms «Ciutat del Vaticà» i «Santa Seu» s'utilitzen sovint com si fossin equivalents, el primer es refereix a la Ciutat i al seu territori, mentre que el segon es refereix a la institució que dirigeix l'Església i que té personalitat jurídica pròpia (com a subjecte de Dret internacional). Rigorosament, és la Santa Seu, i no l'Estat del Vaticà, el que manté relacions diplomàtiques amb els altres països del món. D'altra banda, el Vaticà és qui dona el suport temporal i sobirà (substrat territorial) per a l'activitat de la Santa Seu.
Història del Vaticà
756, s'inicia la història dels Estats Pontificis. 1860, l'exèrcit del rei d'Itàlia Víctor Manuel II conquereix els Estats Pontificis i deixa el Vaticà solament en possessió de Roma i la seva regió costanera. 1870, Víctor Manuel pren possessió d'una gran part de Roma arran de la Guerra Francoprussiana i la proclama nova capital del seu regne. 1917, Benet XV proposa un pla de pau per a la Primera Guerra Mundial que és totalment ignorat per la comunitat internacional. 1929, els Pactes del Laterà són signats per Pietro Gasparri en representació del Vaticà i Benito Mussolini, primer ministre italià, l'11 de febrer durant el pontificat de Pius XI. Amb aquest pacte es va donar per acabada la disputa amb Itàlia que existia des de 1870. Amb el reconeixement d'aquest minúscul Estat el concordat va garantir la total independència del papa. 1939, esclata la Segona Guerra Mundial; el Vaticà es declara neutral. 1965, Pau VI clausura el Concili Vaticà II. 1981, Joan Pau II sofreix un atemptat. 2003, el Vaticà s'oposa a la invasió de l'Iraq pels EUA i els seus aliats. 2005, Mor el papa Joan Pau II i assumeix el papat Benet XVI. 2012, l'escàndol Vatileaks desvela una lluita interna a l'administració de l'estat. 2013, el papa Benet XVI renuncia a continuar sent el cap suprem de l'església catòlica i abdica el 28 de febrer de 2013. 2013, després del conclave de 2013, Francesc és elegit pontífex. 2025, Mor el papa Francesc el dilluns de Pasqua i Lleó XIV és proclamat pontífex.
Política
L'essència mateixa de l'Estat de la Ciutat del Vaticà es fonamenta en la doctrina i en la legislació de l'Església Catòlica, de manera que el papa és alhora Cap Suprem de l'Església i Cap de l'Estat del Vaticà. Com en la mateixa Església Catòlica, de la qual els centenars de milions de membres no tenen dret de vot o decisió sobre l'organització, el Vaticà és l'únic estat europeu que no només no és formalment una democràcia, sinó que explícitament defensa el seu caràcter de dictadura teocràtica. L'elecció del papa correspon al Sacre Col·legi Cardenalici (institució no electa, els membres de la qual són designats pel mateix Pontífex), reunits en Conclave, segons les disposicions de la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis, promulgada per Joan Pau II el 22 de febrer de 1996. Aquesta Constitució Apostòlica restringeix el mètode d'elecció eliminant la possibilitat d'aclamació i de compromís i exigint que la mateixa es verifiqui per escrutini. L'escollit es converteix en Papa quan manifesta la seva acceptació, sempre que es tracti d'una persona que tingués ja el caràcter de Bisbe. En cas contrari, el triat ha de ser ordenat Bisbe immediatament. En qualsevol dels dos casos, el papa electe adquireix des del mateix moment de la seva acceptació, i ordenació si escau, la plena i suprema potestat en l'Església Catòlica i en l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Govern miniatura|S.S. el papa Lleó XIV, Cap de l'Estat de la Ciutat del Vaticà (2025-actualment).
Cap d'Estat El Summe Pontífex, Sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, té la plenitud dels poders legislatiu, executiu i judicial. Durant el període de Seu vacant, els mateixos poders pertanyen al Col·legi de Cardenals, el qual podrà emanar disposicions legislatives només en cas d'urgència i amb eficàcia limitada al temps de vacant, llevat que aquestes siguin confirmades pel Summe Pontífex triat successivament en el Conclave.
La representació de l'Estat davant els Estats estrangers i altres subjectes de dret internacional, en les relacions diplomàtiques i en la conclusió dels tractats, es reserva al papa, qui l'exercita per mitjà de la Secretaria d'Estat.
La facultat de concedir amnisties, indults, multes i gràcies està reservada al Sant Pare.
Llista de Pontífexs Sobirans (1929-actualitat).
Poder legislatiu El poder legislatiu, llevat dels casos que el Summe Pontífex es reservi a si mateix o altres instàncies, és exercit per una Comissió composta per un Cardenal President i per altres Cardenals, tots nomenats pel Sant Pare per un quinquenni. En cas d'absència o d'impediment del President, la Comissió serà presidida pel primer dels Cardenals membres. Les reunions de la Comissió són convocades i presidides pel President i en ella participen, amb vot consultiu, el Secretari General i el Vice-Secretari General.
La Comissió exercita el seu poder dins dels límits de la Llei, sobre les fonts del dret i el mateix Reglament. Per a l'elaboració dels projectes de llei, la Comissió se serveix de la col·laboració de Consellers de l'Estat, d'experts i d'organismes de la Santa Seu i l'Estat. Els projectes de llei són sotmesos prèviament a la consideració del Summe Pontífex per mitjà de la Secretaria d'Estat. Membres de la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà (2011-2016)Emm. i Rvdm. Mons. Giuseppe Bertello, PresidentEmm. i Rvdm. Mons. Giovanni Battista ReEmm. i Rvdm. Mons. Jean-Louis TauranEmm. i Rvdm. Mons. Antonio Maria VegliòEmm. i Rvdm. Mons. Attilio NicoraEmm. i Rvdm. Mons. Leonardo SandriEmm. i Rvdm. Mons. Domenico Calcagno
Poder executiu miniatura|Palau del Governatorat de l'Estat, a la Ciutat del Vaticà. El poder executiu és exercit pel President de la Comissió, de conformitat amb la Llei Fonamental i amb les altres disposicions normatives vigents. En l'exercici de tal poder el President és coadjuvat pel Secretari General i el Vice-Secretari General. Les qüestions de major importància són sotmeses pel President a l'examen de la Pontifícia Comissió. En matèries de major importància es procedeix d'acord amb la Secretaria d'Estat.
El President de la Comissió pot promulgar Ordenances, normes legislatives i reglamentàries. En casos d'urgent necessitat, pot emanar disposicions amb caràcter de llei, les quals, però, han de ser confirmades per la Comissió en el termini de noranta dies. El poder d'emanar reglaments generals queda reservat a la Pontifícia Comissió.
Excepte en les qüestions reservades al Sant Pare i a la Secretaria d'Estat, el President de la Comissió representa l'Estat. El President pot delegar la representació legal en el Secretari General per a l'activitat administrativa ordinària.
El Secretari General coadjuva en les seves funcions al President de la Comissió. Segons les modalitats indicades en les lleis i sota les directrius del president de la Comissió: Supervisa l'aplicació de les lleis i de les altres disposicions normatives i l'execució de les decisions i directrius del President de la Comissió. Supervisa l'activitat administrativa del Governatorat i coordina les funcions de les diferents direccions. Substitueix al President en cas d'absència o impediment. El Vice-Secretari General, d'acord amb el Secretari General, supervisa l'activitat de preparació i redacció de les actes i de la correspondència i desenvolupa les altres funcions a ell atribuïdes. Substitueix al Secretari General en cas d'absència o impediment.
En la preparació i examen dels balanços i altres assumptes d'ordre general sobre el personal i l'activitat de l'Estat, el President de la Comissió és assistit pel Consell de Directors, convocat i presidit periòdicament per ell. Al Consell prenen part també el Secretari General i el Vice-Secretari General.
Els pressupostos i balanços generals de l'Estat, un cop aprovats per la Comissió, són sotmesos al Summe Pontífex a través de la Secretaria d'Estat.
El Conseller General i els Consellers de l'Estat, nomenats pel Sant Pare per a un quinquenni, presten la seva ajuda en l'elaboració de les lleis i en altres matèries d'importància particular. Els Consellers poden ser consultats singularment o col·legial. El Conseller General presideix les reunions dels Consellers i exercita funcions de coordinació i de representació de l'Estat, segons les indicacions del President de la Comissió.
Per a fins de seguretat i de policia, el President de la Comissió, a més d'avalar del Cos de Vigilància, pot demanar assistència a la Guàrdia suïssa. Membres del poder executiu de lEstat de la Ciutat del VaticàEmm. i Rvdm. Mons. Giuseppe BertelloPresidentExcm. i Rvdm. Mons. Fernando Vérgez AlzagaSecretari General i Director de TelecomunicacionsVacantVice-Secretari GeneralSr. Cesare MirabelliConseller General de l'EstatSr. Antonio ChiminelloDirector de ComptabilitatSr. Giovanni AmiciDirector de Serveis GeneralsSr. Domenico GianiDirector de Serveis de Seguretat i Protecció CivilSr. Alfredo PontecorviDirector de Sanitat i HigieneSr. Antonio PaolucciDirector dels MuseusSr. Rafael García de la Serrana VillalobosDirector de Serveis TècnicsSr. Sabatino NapolitanoDirector de Serveis Econòmics
Poder judicial El poder judicial és exercit, en nom del Summe Pontífex, pels òrgans constituïts segons l'ordenança judicial de l'Estat. La competència de cada òrgan està regulada per la llei. Els actes jurisdiccionals han de ser complets dins el territori de l'Estat. L'estructura judicial compta amb els següents òrgans: un jutge únic, un tribunal, una Cort d'Apel·lació i una Cort de Cassació.
En qualsevol causa civil o penal, en qualsevol estat que es trobi, el Sant Pare pot diferir la instructoria i la decisió a una instància particular. Té també la facultat de pronunciar-se segons equitat i amb exclusió de qualsevol ulterior gravamen.
Les controvèrsies relatives a la relació de treball entre els empleats de l'Estat i l'Administració són competència de l'Oficina de Treball de la Seu Apostòlica, d'acord amb el mateix Estatut. Els recursos adversos als procediments disciplinaris disposats contra els empleats de l'Estat poden ser presentats davant la Cort d'Apel·lació, d'acord amb les pròpies normes.
Pontífexs sobirans