Les llengües batak són un subgrup de les llengües austronèsies parlades pel poble batak a la província indonèsia del nord de Sumatra i els seus voltants.
Classificació interna Les llengües batak es poden dividir en dues branques principals, batak del nord i batak del sud. El Simalungun va ser considerat durant molt de temps un intermediari, però en les classificacions actuals es reconeix com a part de la branca del sud.Comparative Austronesian dictionary Vol. 1. by Darrell T. Tryon, Shigeru Tsuchida et al. p421 et seqAdelaar, K. A. (1981). "Reconstruction of Proto-Batak Phonology". In Robert A. Blust (ed.), Historical Linguistics in Indonesia: Part I, 1-20. Jakarta: Universitas Katolik Indonesia Atma Jaya. Dins del Batak del Nord, un estudi va assenyalar 76% de paraules afins entre el Karo i l'Alas, 81% amb el Pakpak, 80% amb el Simalungun i 30% amb el malai (indonès).The Austronesian languages of Asia and Madagascar. K. Alexander Adelaar, Nikolaus Himmelmann, p. 535 El Karo i el Toba Batak són mútuament inintel·ligibles.
El Mandailing i Angkola són més pròximes més entre si que amb el Toba. Les influències geogràfiques sobre les llengües batak es poden veure al mapa del quadre d'informació; El llac Toba separa el Karo del contacte directe amb el Toba.
Reconstrucció
Es pot demostrar que les llengües batak descendeixen d'un hipotètic avantpassat comú, el proto-batak (que al seu torn prové del protoaustronesi). El sistema de so de Proto-Batak va ser reconstruït per Adelaar (1981).Adelaar, K. A. (1981). "Reconstruction of Proto-Batak Phonology". In Robert A. Blust (ed.), Historical Linguistics in Indonesia: Part I, 1-20. Jakarta: Universitas Katolik Indonesia Atma Jaya. + Consonants proto-batak Labial Alveolar Palatal Velar Glotal Atura sense veu *pàg *t *c *k expressat *b *d *j *ɡ Fricativa *s *h Nasal *m *n *ŋ Semivocal *w * iLateral *l Trill *r + Vocals proto-batak Davant Central esquena Alt *i *u Mitjana *ə baix *a Diftongs finals: *-uy, *-ey, *-ow.
Els sons Proto-Batak van conèixer els canvis següents en les llengües-filles individuals:Adelaar, K. A. (1981). "Reconstruction of Proto-Batak Phonology". In Robert A. Blust (ed.), Historical Linguistics in Indonesia: Part I, 1-20. Jakarta: Universitas Katolik Indonesia Atma Jaya.
Proto-Batak *k es va convertir en h en posició inicial i medial a les llengües batak del sud:
Proto-Batak > Toba, Simalungun ; Karo 'persona' Proto-Batak > Toba, Simalungun ; Karo 'herba'
El so proto-Batak *h es va perdre a Toba, Angkola i Mandailing:
Proto-Batak > Toba Simalungun , Karo /pərəh/ 'esborrar'
Les aturades sonores finals de Proto-Batak *b, *d i *g tan sols es conserven a Simalungun. A Toba, Angkola i Mandailing, no són expressades, mentre que a les llengües batak del nord, van passar a nasals homorgànics (/m/, /n/, /ŋ/):
Proto-Batak > Simalungun , Toba , Karo /dələŋ/ 'muntanya'.
La vocal central *ə es manté a les llengües del nord, i es canvia a / o/ a les llengües del sud:
Proto-Batak > Karo (/ənəm/), Toba 'sis'
Els diftongs proto-batak solament es conserven a Simalungun, però passen a monoftongs en totes les altres llengües batak:
Proto-Batak > Simalungun ; ttotes les altres llengües 'foc' Proto-Batak > Simalungun ; totes les altres llengües 'mort' Proto-Batak > Simalungun ; totes les altres llengües 'illa'
Sistema d'escriptura Històricament, les llengües batak s'escrivien utilitzant l'escriptura batak, però l'escriptura llatina s'utilitza ara per a la majoria d'escriptures.
Referències
Enllaços externs https://symbl.cc/en/unicode/blocks/batak/ Llengües batak a Ethnologue (22a ed., 2019).
Categoria:Llengües malaiopolinèsies