288px|miniatura|Absis i flanc nord de la capella Notre-Dame de Charné, a Ernée. La batalla d'Ernée és una lluita que es va produir el 2 de novembre de 1793, durant el Gir de Galerna, durant la Revolta de La Vendée, entre els Vendeans de l'Exèrcit Catòlic i Reial i l'exèrcit republicà. Acaba amb la presa de la ciutat d'Ernée pels Vendeans, vinguts de Mayenne. Aquest últim va sortir de la ciutat l'endemà per marxar cap a Fougères.
Preludi Derrotat pels republicans a la segona Batalla de Cholet, el 17 d'octubre de 1793 va creuar el Loira els dies 18 i 19 d'octubre i va passar al nord del riu, fet que va provocar l'inici de la campanya de la Gir de Galerna.Martin 2014, p. 169. Els vendeans van prendre Laval el 22 d'octubre de 1793,Gras 1994, p. 97. van repel·lir el contraatac republicà a la batalla d'Entrammes el 26 d'octubre i després van prendre tres dies de descans.Gras 1994, p. 101-102. Però el consell militar està indecis.Aubrée 1936, p. 72.Lemas 1994, p. 51. Talmont proposa marxar cap a París o intentar unir-se als austríacs que suposadament estarien a Picardia.Aubrée 1936, p. 72.Lemas 1994, p. 51. Aquest pla va trobar l'oposició de La Rochejaquelein, que s'inclinava per un retorn a Vendée o una ofensiva a Rennes per provocar una insurrecció a la Bretanya.Aubrée 1936, p. 72.Lemas 1994, p. 51. Aquest darrer pla també compta amb el suport actiu de Stofflet.Gras 1994, p. 103-105.
El 25 d'octubre, els administradors de Fougères van enviar els 400 homes del 8è batalló de Calvados a Ernée,8e bataillon du Calvados [archive] una gran població situada a mig camí de la carretera de Laval.Lemas 1994, p. 44-45. Uns 17.000 requisants també es van reunir a la ciutat de Mayenne per ordre del general Rossignol i es van posar sota el comandament del general Lenoir de La Cochetière.Gabory 2009, p. 293-294.Lemas 1994, p. 52. Molts, però, estaven armats només amb piques i pals, i el 30 d'octubre la visió de només sis genets de Vendée a Martigné-sur-Mayenne va ser suficient per provocar un pànic general.Lemas 1994, p. 52.Lemas 1994, p. 55. L'1 de novembre, l'exèrcit de Vendée va abandonar Laval i es va desplaçar cap a Mayenne.Lemas 1994, p. 54. El consell militar de Vendée encara no decidit, Stofflet, al capdavant de l'avantguarda, va prendre la iniciativa de la marxa i es va emportar la resta de l'exèrcit amb ell.Le Bouteiller 1988, p. 217-219.Gras 1994, p. 103-105.Aubrée 1936, p. 79. Aleshores, Lenoir va intentar desplegar el que quedava de les seves tropes, però una vegada més els requisats van entrar en pànic abans de veure cap combatent vendenà.Lemas 1994, p. 55. Mayenne va ser evacuada sense lluitar i Lenoir va caure en desordre a Alençon.Lemas 1994, p. 55. A continuació, la ciutat és presa al vespre per l'exèrcit de Vendée que s'atura allà per passar la nit.Lemas 1994, p. 55. Mentrestant, a Ernée, el 8è Batalló de Calvados i altres requisants també van fugir i van tornar a caure a Fougères.Lemas 1994, p. 55.Aubrée 1936, p. 149-151. Tanmateix, quan es va assabentar de la retirada de les seves tropes a Ernée, l'ajudant general Brière, comandant de la plaça de Fougères, va enviar immediatament noves tropes per reocupar la ciutat.Le Bouteiller 1988, p. 217-219.Aubrée 1936, p. 157.Lemas 1994, p. 55.Aubrée 1936, p. 149-151.
Forces presents Manat per Henri de La Rochejaquelein, l'Exèrcit Catòlic i Reial disposava aleshores de 30.000 soldats a peu i de 30 a 50 peces d'artilleria.Liguine 2010, p. 362-363.Lemas 1994, p. 66. Va ser reforçat a Laval per aproximadament 6.000 a 10.000 bretons i mayennes, designats amb el nom de «Petit Vendée»Liguine 2010, p. 365-367. i segons les memòries de la marquesa de La Rochejaquelein disposava precisament de 36 canons quan va sortir de la ciutat.Aubrée 1936, p. 74. La cavalleria comptava amb uns quants centenars d'homes, comandada per Antoine-Philippe de La Trémoille, príncep de Talmont.Gréau 2010, p. 286.
Pel costat republicà, el 19è regiment d'infanteria lleugera {A1} —o caçadors d'Imbert 27— va marxar al capdavant, seguit del 6è batalló de voluntaris de la Côte-d'Or,Aubrée 1936, p. 149. {A2}, potser uns quants batallons mésSavary 1824, p. 337-338. dos,Gabory 2009, p. 293. tresLe Bouteiller 1988, p. 217-219. o quatre canons.Aubrée 1936, p. 149. Segons el testimoni signat davant el Comitè de Vigilància de Saint-Lô per Jean Lesourdain, voluntari del 6è batalló de la Côte-d'Or, però originari del districte de Carentan al departament de la Manega, en total hi van participar menys de 3.000 homes, la batalla pel bàndol republicà.
Desenvolupament El matí del 2 de novembre, l'avantguarda de Vendée va sortir de Mayenne i va marxar cap a Ernée.Lemas 1994, p. 55. La cavalleria de Vendée va entrar primer a la ciutat, però poc després d'entrar, mentre estaven ocupats buscant allotjament, els republicans van aparèixer a l'entrada de ponent.Gabory 2009, p. 293.Le Bouteiller 1988, p. 217-219. La cavalleria es va batre immediatament en retirada i es va retirar fins a Charné, a l'est.Gabory 2009, p. 293. Els caçadors van marxar a la seva persecució, travessant la ciutat, però aviat s'enfronten a l'avantguarda de la infanteria de Vendée a la carretera de Mayenne.Le Bouteiller 1988, p. 217-219.Lemas 1994, p. 55.
Els pocs canons republicans van obrir foc, als quals van respondre els canons de Vendée.Le Bouteiller 1988, p. 217-219. Al capdavant de l'artilleria d'avantguarda, l'oficial reialista Poirier de Beauvais va fer col·locar quatre canons en bateria a una altura {A3} per emboltar els caçadors.Le Bouteiller 1988, p. 217-219. Atacat pels flancs i superat en nombre, aquest últim va fugir ràpidament.Le Bouteiller 1988, p. 217-219.Lemas 1994, p. 55. Travessen la ciutat en sentit contrari sense aturar-se, però són avançats a Chauffaux per la cavalleria que sabre en mà captura els canons els fugitius.Le Bouteiller 1988, p. 217-219.Aubrée 1936, p. 149-151. Els supervivents es van retirar a Fougères.Le Bouteiller 1988, p. 217-219.Lemas 1994, p. 55.
Després d'aquestes batalles, l'exèrcit de Vendée es va quedar a Ernée per passar-hi la nit.Lemas 1994, p. 55. Aquesta requisa gra i farratgeLemas 1994, p. 55. i tala l'arbre de la llibertat.Le Bouteiller 1988, p. 217-219. Va sortir d'Ernée l'endemà, a les 10 del matí, per marxar a Fougères.Lemas 1994, p. 58.
Pèrdues No es coneixen exactament les baixes de la batalla. Un segon tinent del 19è regiment d'infanteria lleugera, de nom Rallu, capturat pels vendeans durant la batalla, xifra les pèrdues de les forces republicanes en 400 homes.Le Bouteiller 1988, p. 217-219. El comissari delegat de Mithois al departament d'Ille-et-Vilaine escriu el 4 de novembre als administradors del canal a Coutances que havien matat 400 caçadors del 19è regiment. {A 5}. Segons l'oficial enginyer Alexandre Magnus d'Obenheim, menys de la meitat dels caçadors d'Imbert van aconseguir recuperar Fougères. {A 6}. A les seves memòries el líder reialista Robert Julien Billard de Veaux escriu per la seva banda que un centenar de republicans són assassinats durant la batalla contra uns quants homes del costat dels Vendeans. {A 7}.
Notes "Ahir, a les tres de la tarda, els rebels es van apoderar de Mayenne. Pensàvem que anaven a Ernée i l'execució d'aquest projecte només s'ha fet avui. Ahir, els nostres destacaments cantonats a Ernée van retrocedir a Fougères; però el general, indignat per aquesta retirada, va ordenar que els caçadors del 19è regiment marxéssin molt adequadament, recolzats pel batalló de la Côte-d'Or i quatre peces de camp. La lluita està en marxa ara mateix. A banda i banda mostrem molta tossuderia. El general, informat d'aquest afer, va enviar provisions de socors d'armes i municions, dirigint-se ell mateix a Ernée, on la lluita anava a ser sagnant."»
"Em vaig oferir com a voluntari arran de la llei de contractació del 24 de febrer. Vaig ser incorporat al batalló Côte-d'Or, la companyia de Cheneta. Quan els bandolers van envair Ernée, el meu batalló era a Fougères. Vam caminar cap a ells; el combat, tot i que estàvem superats en nombre, ja que no érem tres mil homes i l'enemic es presentava amb forces d'uns deu mil homes, va ser obstinat i sagnant. Vaig lluitar, pel meu compte, unes cinc hores; hi havia una gran carnisseria de bandolers. També hem perdut gent; però un tal Bachelet, que o bé era segon al comandament o no, quan s'havien fet vuit trets de canó i dues volades de mosqueteria, va cridar: "Sauve qui peut!" Llavors tot el nostre exèrcit es va trencar. El denunciant declara que l'anomenat Bachelet va tornar al poble de Fougères, va rebre una bala al cap i que va morir d'aquesta ferida".Aubrée 1936, p. 159-160.
"L'exèrcit, doncs, va abandonar Laval i es va traslladar l'1 de novembre a Mayenne, a la carretera d'Alençon. Vint i uns mil homes, composts en la major part de la missa de la ciutat i de les parròquies veïnes, no ens van esperar, encara que tenien diferents feines davant i lluny de Mayenne. El barri de Laval, el rumor de les sagnants victòries que havíem guanyat, els havia omplert de tant de terror que, per consell de la nostra marxa, tot l'exèrcit es va dissoldre més de dues hores abans de la nostra arribada. Així, no hi va haver ni un sol tret; tan sols vam veure unes quantes cavalleries prop del poble, que tan bon punt van poder veure'ns van galopar pel camí d'Alençon. De Mayenne vam anar a Ernée. L'exèrcit, sabent que allí no hi havia tropes, marxava descuidament en columna gens ajustada, amb una avançària formada per sis peces de canó, els caixons dels quals estaven a gran distància, i no disposaven només d'uns pocs genets; la infanteria de l'avantguarda també llunyana, absolutament sense ordre, i el cap del cos d'exèrcit a unes tres llegües de distància. Els primers genets, que s'havien afanyat a arribar a Ernée per triar allotjament, amb prou feines havien lligat els cavalls, quan una alerta els va informar que l'enemic que passava per Fougères ja s'apoderava de la ciutat a l'altra banda. Només van tenir temps de tornar als seus cavalls i sortir sense cap accident. Els republicans els van perseguir i van venir a trobar-nos amb dues peces de canó; es tractava d'uns quants regiments, entre els quals hi havia els Calvados, que havien estat maltractats pel que fa al nostre nombre, i que ignoraven el resultat de les batalles de Laval, etc. Em trobava en aquest moment amb l'artilleria d'avantguarda a una alçada prop d'Ernée, que la domina sense veure-la; la carretera en aquest lloc estava tallada, excepte el pas d'un cotxe. La poca cavalleria que eren amb nosaltres havien passat aquest tall i aguantaven. Li vaig dir a l'oficial que li manava que si es veia obligada a retrocedir, aquella rasa darrere d'ella podria causar desordre i vergonya. La cavalleria, doncs, va tornar a creuar aquest tall, trobant-hi refugi o bé pel moll de terra de la vora, o perquè el camí baixa. Vaig avançar quatre peces de canó per respondre la dels republicans; la seva infanteria es trobava a mig abast del fusell, sense gosar-se apropar-se més. El camí baixant i amagat per la séquia, no van poder veure com de petits érem. Quan va arribar la nostra gent, vaig tenir les séquies i les bardisses alineades a dreta i esquerra; però amb prou feines hi havia la meitat de l'avantguarda reunida quan es va precipitar, sense poder fer-la esperar, sobre els canons i les tropes enemigues. Aleshores la cavalleria va carregar i tot va ser enderrocat a l'instant. Beauvollier i jo ens vam llançar a la nostra infanteria a l'esquerra de la carretera, perseguint amb ells els republicans fins a Ernée, que només van creuar amb el més gran desordre. Després del pas d'aquest petit poble, es va fer prova de grans baixes amb aquests regiments, especialment els Calvados van ser gairebé aniquilats. En la baralla, un home de cara em va semblar alemany. Com ens van prestar uns bons serveis, sempre vam tenir cura d'estalviar-los. "Sind sie Deutsch?" Jo vaig dir. "Ia, mein herr, ia, ia", va respondre.