Les tecnologies web són un conjunt de protocols i especificacions que són utilitzades per la World Wide Web (generalment abreujada com a Web o www) al mateix temps que la componen. El mateix passa amb els seus estàndards.
La web es va crear l'any 1989 com una aplicació per compartir informació i, més endavant, es va convertir en una plataforma de ple dret sobre la qual actualment es desenvolupen de manera regular noves tecnologies.Stefan Jablonski, Guide To Web Application And Platform Architectures, Springer - 2004, Les bases d'aquestes tecnologies són el protocol de xarxa HTTP (normalitzat per l'IETF) i també el format de document HTML, normalitzat pel World Wide Web Consortium (W3C). Aquesta darrera organització és l'òrgan central de normalització de les tecnologies web.
Al ser destinada al CERN, a Suïssa, pel seu creador Tim Berners-Lee; la web es va convertir en un dels protocols d'intercanvi més emprats. Això va passar gràcies a la incorporació de l'opció d'enllaçar un document a un altre mitjançant una etiqueta de text referida a una pàgina diferent, segons el principi de l'hipertext. Des del seu llançament, l'evolució ha estat constant.
La World Wide Web és, gràcies als beneficis del seu suport a la xarxa d'Internet (que s'ha popularitzat), l'ús més comú d'InternetAchyut S. Godbole, Achyut S Godbole Atul Kahate, Web Technologies: Tcp/ip to Internet Application Architectures, Tata McGraw-Hill Education - 2003, (conjuntament amb el del correu electrònic). És per això que s'ha estès molt més enllà del seu ús inicial: els seus URL i URI, destinats a identificar i localitzar un document d'una manera única i estable en el temps, identifiquen avui aplicacions amb documents generats dinàmicament en llenguatges de programació dedicats, aplicacions informàtiques completes o conceptes abstractes amb la web semàntica.
Avui en dia el format HTML permet, a la mateix pàgina web, molts tipus de documents diferents, d'imatges, de so, de vídeo,C. Xavier, Web Technology & Design, New Age International - 2007, d'interfícies 3D, de videoconferència i eines de disseny cada cop més complexes. Les tecnologies web ara permeten crear aplicacions informàtiques que abans tan sols haurien estat possibles en aplicacions natives. Tenen l'avantatge de ser aplicacions naturalment de xarxa i, per tant, de permetre tant un treball col·laboratiu fàcil, com ser accessibles des de qualsevol punt d'accés a Internet. Així hem pogut veure l'aparició de plataformes d'edició col·laborativa de documents com les wikis. Els navegadors web es troben a qualsevol mena de terminal informàtica, des de servidors sense interfícies gràfiques (amb navegadors senzills com el W3m) fins a telèfons mòbils i tauletes. La interoperabilitat i l'accessibilitat són, per tant, preocupacions importants. Mentre que l'omnipresència de la plataforma la converteix en un objectiu principal per als desenvolupadors.
Històric Context històric de la invenció Internet va néixer durant la guerra freda, l'any 1969, a partir d'un projecte del Departament de Defensa dels Estats Units. Aquest projecte tenia com a objectiu principal permetre la comunicació entre els llocs d'investigació i els llocs militars dels Estats Units, fins i tot en cas de guerra i destrucció parcial de les infraestructures. Per tant, cada lloc tenia la seva pròpia xarxa d'àrea local.Godbole, Web Tech, Tata McGraw-Hill Education - 2003,
La tecnologia TCP/IP va ser pionera l'any 1970, i posteriorment adoptada per Internet. El que aquest conjunt de protocols permet, és enllaçar xarxes entre si i donar la il·lusió d'una única xarxa existent. Les diferents xarxes connectades poden utilitzar vàries tecnologies de telecomunicació, com Ethernet, xarxa commutada, etc., i les dades transmeses a través de xarxes TCP/IP poden adaptar-se a diferents protocols (com HTTP o FTP, segons el model OSI).Godbole, Web Tech, Tata McGraw-Hill Education - 2003,
Invenció i evolucions La web va ser creada al CERN l'any 1989 per Tim Berners-Lee i estava pensada per investigadors de física de partícules. El seu objectiu era facilitar l'intercanvi d'informació entre els membres de la comunitat científica mitjançant Internet. Posteriorment, el 1991, va crear el primer editor i navegador web, que va ser anomenat WorldWideWeb.Le navigateur World Wide Web original sur le site du CERN El mateix any va inaugurar el primer servidor HTTP (CERN httpd)Page officielle du serveur CERN httpd que va ser reescrit en Java i mantingut pel w3c amb el nom de Jigsaw des del 1996.
L'aplicació WorldWideWeb va ser desenvolupada inicialment en un sistema NeXTSTEP, i el seu codi font es va col·locar en el domini públic per promoure la seva distribució i fomentar-ne les possibles millores.
El 1992, quatre anys després del llançament pel CERN del CERN httpd, l'NCSA va treure el segon navegador web anomenat Mosaic. Aquest programa permet consultar els documents situats als servidorsGodbole, Web Tech, Tata McGraw-Hill Education - 2003, mitjançant una interfície gràfica. Els documents estan en format HTML i es poden integrar imatges a les pàgines, aquestes són les principals evolucions en comparació amb el CERN HTTPd.
El 1994, va sortir el navegador Netscape Navigator, creat per alguns membres que anteriorment havien dut a terme l'NCSA Mosaic. El seu principal avantatge respecte al Mosaic era la capacitat de poder mostrar el contingut de la pàgina abans que es carreguessin totes les imatges, la qual cosa el va fer especialment atractiu en un moment en què els mòdems de xarxa telefònica commutada pública (PSTN) tenien una amplada de banda d'1 a per segon. Es tractava d'un navegador multiplataforma que podia operar en estacions de treball UNIX, en les seccions d'informàtica de les universitats i en els centres de recerca. Va ser el navegador més popular fins a l'any 1997, en el que va ser superat pel Microsoft Internet Explorer.
Després de les sol·licituds dels creadors de llocs web per aconseguir la creació d'una normativa estàndard pels llocs dinàmics, es va discutir a la cinquena trobada internacional de la WWWW la implementació de Common Gateway Interface (CGI). Aquesta trobada va ser organitzada pel w3cWorkshops: Call For Participation –- Programming the Web - a search for APIs sur le site du w3c i duta a terme del 6 al a París.
Web semàntica En la seva construcció inicial, la web permet a una persona recuperar informació. Les accions d'ordenar, classificar i extreure allò que resulti rellevant (d'entre els resultats) per a ella és una operació manual. Això de vegades pot requerir molta feina, ja que un motor de cerca pot produir més de 30.000 resultats. L'any 1994, Tim Berners-Lee, l'inventor de la web, va llançar la idea d'una web semàntica, en la qual l'ordenació i classificació de la informació s'automatitzava mitjançant tècniques d'intel·ligència artificial i la descripció del contingut del document mitjançant metadades manipulades per ordinadors.Karin Breitman - Marco Antonio Casanova - Walt Truszkowski, Semantic Web: Concepts, Technologies and Applications, Springer - 2007, Avui en dia, aquestes idees han donat lloc a projectes com ara el Knowledge Graph de Google, el Freebase (una base de dades semàntica), a variants de programari tipus wiki com el Semantic MediaWiki (amb l'àmbit de les ontologies formals com a antecedent teòric), i a estàndards d'intercanvi de tecnologies (com RDF i OWL, estandarditzat pel W3C).
L'interès d'aquests projectes consisteix en poder servir com a base de dades genèrica per emmagatzemar qualsevol tipus de dades sense estar restringits per un esquema preestablert.
La majoria de bases de dades relacionals tenen un esquema predefinit per cada àmbit determinat. En canvi, una base de dades semàntica permet a l'usuari definir el seu propi esquema d'emmagatzematge.
Els estàndards permeten l'intercanvi de dades i l'establiment d'un Gràfic Global Gegant, en el que cada objecte presenta un identificador en forma d'A URI sobre el qual la informació es pot expressar en una manera descentralitzada.
Per facilitar el treball d'indexació dels robots, van sorgir les tècniques d'anotació de pàgines (de llocs com schema.org). La seva funció consisteix en afegir metadades que permetin als robots entendre millor el contingut de les pàgines web sense haver d'interpretar el llenguatge natural.
Web 2.0 La web ha canviat la manera de comunicar-se de les persones, de fer negocis i de compartir informació. En els seus inicis l'any 1990, la web era una col·lecció de pàgines que rarament eren modificades. Després, el seu ús va evolucionar cap a aplicacions que permetien compartir fotos, vídeos, negociar i participar en activitats grupals. La Web 2.0 és una evolució deguda tant als canvis tecnològics com a l'augment de la cobertura d'Internet i l'evolució dels hàbits dels usuaris.Gary B. Shelly, Mark Frydenberg, Web 2.0: Concepts and Applications, Cengage Learning - 2010,
HTML5 L'HTML5 és un altre gran avenç que té l'avantatge de la web semàntica: tot es pot indexar mitjançant autòmats i contingut multimèdia dinàmic. Alguns exemples serien la WebGL per a 3D, àudio, vídeo, videoconferència; i JSON per a l'intercanvi de dades i la recerca dinàmica de clients en bases de dades de serveis.
Descripció del funcionament La web permet compartir informació difosa arreu del món i intercanviar-la mitjançant el protocol HTTP.C. Xavier, Web Technology & Design, New Age International - 2007, La forma convencional que adopta la informació intercanviada són els documents en format HTML.
HTTP (abreviatura anglesa de HyperText Transfer Protocol) és el protocol subjacent del web. Aquesta convenció defineix com els missatges són formats i transmesos. Al mateix temps que indica com el servidor HTTP i el navegador web han de reaccionar als missatges. L'acord preveu, per exemple, la transmissió d' URL entre el navegador i el servidor HTTP. Aquest és un dels principals estàndards web, mentre que el segon és L'HTML que es refereix a la manera com es codifiquen i es mostren els documents.C. Xavier, Web Technology & Design, New Age International - 2007,
Capa inferior de xarxa El TCP/IP, és una de les tècniques de comunicació d'Internet i el protocol de xarxa subjacent utilitzat per fer funcionar l'HTTP.Achyut S. Godbole, Achyut S Godbole Atul Kahate, Web Technologies: Tcp/ip to Internet Application Architectures, Tata McGraw-Hill Education - 2003, L'ús de l'HTTP també és possible en l'UDP, la qual cosa permet per exemple tenir un millor flux per a fluxos d'àudio o vídeo.Multicast and Unicast UDP HTTP Messages
Components de les pàgines Idiomes utilitzats Entre les primeres tecnologies emprades hi trobem el llenguatge de script Perl, aleshores molt utilitzat en l'àmbit de l'administració d'UNIX. Aquest llenguatge de script permet, gràcies a una bona gestió de les expressions regulars, adaptar-se al tractament de les cadenes dels caràcters que constitueixen les pàgines web.
A partir de l'any 1994, es comença a fer servir el PHP, un llenguatge de script destinat a servir a les pàgines web. L'any 2010 PHP va ser l'idioma dominant, utilitzat per gairebé un 70 % dels llocs, seguit de l'ASP amb un 30 % i, finalment, hi havia el JSP i Ruby on Rails, amb menys d'un 1 %. PHP ha servit, des de la seva creació, de base per al desenvolupament d'aplicacions com els fòrums. Per exemple, un fòrum que va ser molt popular és el PhpBB, que s'anomena així perquè fa referència a aquest llenguatge (com molts altres programaris desenvolupats al voltant de la web).
El 1995, NeXT va fer la primera presentació dels seus WebObjects que es van publicar oficialment el març de 1996. Però el seu èxit no va durar massa.
Les pàgines JavaServer, les pàgines Active Server o Java Servlet van arribar a ser molt esteses durant la dècada del 1990.C. Xavier, Web Technology & Design, New Age International - 2007,