Josep Cortils i Vieta (Blanes, Selva, 7 de febrer de 1839-1898) va ésser un propietari i escriptor que amb 14 anys, emigrà a Cuba on el seu pare va morir ofegat i després d'acumular el capital que considerà necessari per a viure de renda, tornà a Blanes (1875) per a dedicar-se al conreu de la literatura de creació i als estudis històrics relacionats amb la seua vila natal.
Fou el mestre literari d'un grup de joves lletraferits i amic personal de Joaquim Ruyra. Va escriure Ethologia de Blanes (Barcelona, 1886) i Història de Blanes des del fins als nostres dies (que no finalitzà), ultra diversos estudis sobre costums, institucions i personatges de Blanes.
Part de la seua obra aparegué en publicacions periòdiques com Revista de Gerona, La Veu de Montserrat, La Veu de Catalunya, Miscelànea Folk-lórica, L'Arch de Sant Martí i La Renaixensa, de la qual fou el corresponsal de Blanes.
Col·laborà, també, en altres publicacions i fou un dels fundadors del setmanari La Costa de Llevant.
S'adherí al Primer Congrés Catalanista (1880), signà el Manifest a la Reina Regent (1888) i en la Unió Catalanista fou vocal de la Junta Permanent que va presidir l'Assemblea de Balaguer (1894) i delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Olot (1895).
Referències
Alemany i Borràs, Josep: Ensaig d'estudi critich. Mataró, Imp. Horta, 1904.
Enllaços externs Josep Cortils i Vieta a l'Atles Literari de les Terres de Girona.
Categoria:Delegats a l'Assemblea de Manresa Categoria:Escriptors de la Selva contemporanis en català Categoria:Escriptors blanencs Categoria:Assagistes de la Selva Categoria:Polítics de la Selva Categoria:Assagistes catalans del sud contemporanis Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX