Constantí III o Gosdantin (armeni: Կոստանդին Ա) (1278- vers 1310) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir al seu pare quan va morir el 1289. La seva mare fou Kirana de Lampron i fou membre de la dinastia aitònida.
Exercia un càrrec important a la cort sota el seu germà Aitó II. El 1296 Aitó II i el seu germà Toros III (associat al tron) van anar a Constantinoble on la seva germana Rita d'Armènia es va casar amb l'hereu imperial Miquel IX Paleòleg, associat al tron pel seu pare Andrònic II Paleòleg. Durant la seva absència Constantí va proclamar rei Simbaci (que era el tercer germà per ordre de naixement després d'Aitó i de Toros). La part que va tenir en els crims de Simbaci és desconeguda.
En un moment donat a finals del 1298, Constantí va enderrocar a Simbaci i va alliberar a Aitó. Simbaci va quedar sota custòdia, i Aitó fou tractat de les seves ferides als ulls. Mentre que Constantí va gaudir del poder com a rei. Quan Aitó es va restablir i va acceptar tornar a assumir la corona, li va entregar el poder (1299). Els historiadors armenis diuen que "Aitó fou cridat pel seu poble", el que suposaria que foren els nakharark els qui van imposar a Constantí els canvis i no la seva única voluntat.
Al cap de poc temps en què Aitó tornava a tenir el poder, Constantí es va penedir d'haver-lo afavorit. Simbaci conspirava amb ell per tornar al tron i devien buscar el suport d'alguns nakharark''. Però l'afer fou descobert i Aitó va ordenar l'empresonament de Constantí (i de Simbaci) en una fortalesa, fins a la seva mort. La mort de Constantí (com la de Simbaci) va esdevenir en una data indeterminada en els primers anys del .
Precedit per: Simbaci Regne Armeni de Cilícia 1298 o 1299-1299 Succeït per:Aitó II
Categoria:Reis del Regne Armeni de Cilícia