Carlo Bergamini (San Felice sul Panaro, 24 d'octubre de 1888 - davant de la costa d'Asinara, 9 de setembre de 1943) va ser un almirall italià.
Va servir a la Regia Marina durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. Va estar entre les 1.393 víctimes de l'enfonsament del cuirassat Roma i va rebre la Medalla d'Or al Valor Militar.
Biografia Nascut a San Felice sul Panaro, ciutat de la província de Mòdena, Carlo Bergamini va assistir a l'Acadèmia Naval de Livorno i amb el grau de guardiamarina es va embarcar primer al cuirassat Regina Elena, més tard va servir, amb el grau de sotstinent de vaixell a bord del creuer Vettor Pisani participant a la guerra italo-turca i amb el grau de tinent de vaixell a bord del creuer Pisa, on esdevingué director de tir, participant a la Primera Guerra Mundial, participant el 1916 en la defensa de Valona i el 2 d'octubre de 1918 al bombardeig de Durazzo, on pel seu comportament en aquesta acció, va ser condecorat amb una medalla de plata al valor militar.
Els comandaments Després de la guerra, de nou com a tinent de vaixell va tenir el primer comandament naval, comandant un torpedero i de capità de corbeta va passar a ser oficial de tir al Doria. De juny de 1929 a juliol de 1931, com a capità de fragata, per la seva experiència en sistemes d'armes, va ser destinat a la Direcció General d'Armaments Navals i Armament del Ministeri de la Marina.
Després d'altres embarcaments en petites unitats el 1934 va ser ascendit a capità de navili i després d'haver embarcat primer al Giovanni dalle Bande Nere i després al Duca d'Aosta, com a cap d'estat major de la segona esquadra naval, a partir del 8 de juny de 1937 va tornar a la Direcció General d'Armes Navals del Ministeri de la Marina.
En el paper d'almirall miniatura|Carlo Bergamini condecora un oficial Promogut a contraalmirall l'1 de gener de 1938 i a almirall de divisió l'1 de gener de 1939, l'1 d'agost següent va assumir el comandament de la 5a Divisió Naval, prenent el comandament de la Divisió primer al Cavour i després al Giulio Cesare.
Durant la Segona Guerra Mundial va comandar la 9a Divisió de la flota italiana (assignada el 7 de maig de 1940) i a bord del cuirassat Vittorio Veneto va participar en la batalla del Cap Teulada el 27 de novembre de 1940, aconseguint la condecoració de cavaller de l'orde militar de Savoia.
Després d'un breu període a Roma va ser ascendit a almirall d'esquadró el 24 de juliol de 1941, tornant immediatament a Tàrent per assumir el càrrec de comandant a la 2a de l'esquadró naval i comandament de la 9a divisió de cuirassats i el 8 de desembre de 1941 va assumir el càrrec de comandant de la 5a Divisió de Cuirassats, embarcant al Duilio i realitzant nombroses navegacions d'escorta de combois a la Mediterrània Central en el període 1941-43.
El 5 d'abril de 1943 Bergamini substituí l'almirall Angelo Iachino i esdevingué comandant en cap de les forces de batalla naval amb ensenya, de tant en tant, als cuirassats Littorio, Vittorio Veneto i finalment al Roma, el vaixell per al qual havia dissenyat les centrals elèctriques de tir mentre havia servit a la Direcció General d'Armaments Navals i Armament del Ministeri de Marina. La seva tasca era protegir el territori metropolità italià de qualsevol atac, encara que aquest atac fos portat a la costa francesaFrancesco Mattesini, La Marina e l'8 settembre - p. 37
Després de la caiguda de Mussolini, prop de La Spezia on hi havia el comandament de l'Armada, es van iniciar moviments sospitosos de les tropes alemanyes que van fer que Bergamini temés un cop de mà per ocupar la ciutat i a donar suport a la dificultat de poder establir defenses adequades a la ciutat. la ciutat per fer-hi front.Francesco Mattesini, La Marina e l'8 settembre - p. 59
L'operació Sigma L'agost de 1943 l'almirall Vito Sansonetti va contactar amb Bergamini per presentar un agosarat pla d'atac contra la flota aliada ancorada a Palerm i Bona. En realitat, l'atac projectat va servir més que qualsevol altra cosa per superar les friccions que s'estaven creant amb les forces armades alemanyes.Francesco Mattesini, La Marina e l'8 settembre - p. 96 L'operació preveia la sortida de Gènova amb una escala a l'illa de la Maddalena a Sardenya per enganyar l'enemic sobre les intencions reals de la flota italiana i finalment caure sobre els ports de Palerm i Bona. Bergamini, després de rebre les instruccions, va manifestar la seva oposició a l'operació contra Bona ja que, segons el seu parer, difícilment hauria tingut un "desenllaç feliç".Francesco Mattesini, La Marina e l'8 settembre - p. 100 Més tard va proposar almenys revertir els dos departaments que s'utilitzarien utilitzant la 7a divisió més ràpida contra la Bona més llunyana i utilitzant la 8a contra Palerm. També va parlar d'aquests dubtes amb l'almirall Giuseppe Sparzani i així al vespre va ser contactat per Sansonetti que li va informar de la suspensió temporal de totes les operacions.Francesco Mattesini, La Marina e l'8 settembre - p. 101 El 4 d'agost es va decidir que l'operació seria l'únic atac contra el port de Palerm en el qual, segons els avions de reconeixement aeri, hi havia una discreta concentració de la navegació enemiga.Francesco Mattesini, La Marina e l'8 settembre - p. 102.
L'operació va començar el 6 d'agost sota el comandament de l'almirall de divisió Romeo Oliva però, després d'haver entrat en contacte amb dues unitats navals nord-americanes prop de l'illa d'Ustica, després d'haver-los ordenat obrir foc, va invertir el rumb i va tornar l'esquadra a Nàpols.
Mentrestant, durant el mes d'agost, Bergamini va denunciar a la Comandament de la Marina els cada cop més preocupants casos de deserció de personal, sobretot d'aquells que, tenint les seves famílies en territoris ja ocupats com Sicília, abandonen el seu lloc de combat per intentar el pas de l'estret de Messina.Francesco Mattesini, La Marina e l'8 settembre - p. 199-200 Segons Bergamini, tot això és culpa de la premsa, que ja no fa una propaganda sòlida i eficaç,Francesco Mattesini, La Marina e l'8 settembre - p. 200 mentre que:
Al final de la trucada, Bergamini va confiar al comandant Bedeschi la seva indisponibilitat per lliurar la flota, com a màxim per anar a un port neutral:
El mateix De Courten recordava a les seves memòries que Bergamini també havia especificat que "l'estat d'ànim dels almiralls i comandants subordinats, que havia convocat tan bon punt s'anunciava l'armistici per la ràdio, s'orientaven unànimement cap que s'enfonsessin els vaixells".Pier Luigi Villari - p. 54, dalle memorie dell'ammiraglio De Courten i l'almirall Luigi Sansonetti va confirmar que diverses vegades l'almirall Bergamini havia reiterat que no tenia cap intenció d'acceptar una rendició sense ni tan sols haver lluitat mai.Santi Corvaja, L'agonia della Roma su Storia illustrata, n°190, settembre 1973, pag. 54 A les 22:00 Bergamini tornà a convocar els altres comandants informant-los que el personal alemany ja havia estat desembarcat i avisant-los que estiguessin preparats per al moment de la sortida cap a la Maddalena.
La sortida de La Spezia miniatura|El camí de la flota italiana sota el comandament de Bergamini A la nit les ordres van arribar de Roma i la flota va sortir de La Spezia a les 3:40 del 9 de setembre per arribar a La Maddalena, on trobaria els documents d'armistici i les ordres del port de destinació final en una zona controlada pels Aliats i allí decidiria què fer. Tan bon punt a alta mar, Bergamini va donar l'ordre als altres comandants d'oposar-se a la fi a qualsevol intent de prendre possessió dels vaixells tant pel bàndol alemany com per l'angloamericà.Max Polo|p. 28 L'endemà al matí, mentre la flota estava en marxa, va ser detectada per un explorador britànic que va informar que l'equip, contràriament a les ordres rebudes, no havia hissat les banderes negres en senyal de submissió i els cercles negres de reconeixement no havien estat pintats a les cobertes pels avions.Max Polo - p. 28-29 Al matí, la flota va ser albirada per altres quatre exploradors britànics que, tanmateix, van mantenir una distància de seguretat.Max Polo - p. 29. Aproximadament a les 13:00, havent arribat a la vista d'Asinara, la flota es va preparar per entrar a La Maddalena, però a les 14:37, prop de les Bocche di Bonifacio, es va informar que la Maddalena havia estat ocupada pels alemanys i després va rebre l'ordre d'invertir el rumb i dirigir-se cap a Bona a Algèria a les 14:41.Francesco Mattesini, La Marina e l'8 settembre - p. 517 Bergamini va donar llavors l'ordre d'invertir el rumb 180 graus.Francesco Mattesini, La Marina e l'8 settembre - p. 519
Mentrestant, el comandament alemany, informat de la sortida de la flota italiana de La Spezia i de l'armistici, va donar l'ordre d'atacar els vaixells italians que anaven a ser lliurats als enemics.Max Polo p. 30 La flota liderada per Bergamini va ser interceptada a l'illa d'Asinara per uns bombarders alemanys Dornier Do 217 que havien enlairat d'Istres a França. El Roma, potser amb danys als timons, no va poder maniobrar per evitar les bombes i, colpejada per les bombes guiades FX-1400 llançades pel major Bernhard Jope, després d'inclinar-se, va bolcar i després es va trencar en dues parts, finalment es va enfonsar en tres quarts d'hora.Max Polo - p. 30-32 L'almirall Bergamini es va enfonsar amb el vaixell i amb ell van morir el comandant Adone Del Cima, i tot el seu estat major, així com la majoria de la tripulació, amb un total de 1.393 víctimes. L'almirall Bergamini va ser condecorat amb la medalla d'or al valor militar i va ser promogut al rang almirall d'armada a títol pòstum.
Reconeixements Després de la guerra, una fragata i una classe de la Marina van ser batejades en honor de l'almirall Bergamini. El vaixell construït a les drassanes de Monfalcone va estar en servei a l'Armada des del 1962 fins al 1983 i va formar part de la classe homònima, les unitats de la qual, després de ser classificades inicialment com a corbetes ràpides, van ser les primeres unitats d'escorta del món en disposar d'equipament per a l'embarcament i refugi d'helicòpters antisubmarins.
També actualment una de les noves fragates europees multimissió i la seva classe italiana porten el nom de Carlo Bergamini. El vaixell, en construcció a la drassana Fincantieri del Muggiano, va ser botat a Riva Trigoso el 16 de juliol de 2011 .
Amb motiu del 10è aniversari de la seva mort, el 9 d'octubre de 1953, es va col·locar una placa al seu lloc de naixement a San Felice sul Panaro.
Curiositat El fill de l'almirall Bergamini, Pier Paolo, va narrar la seva experiència a la Regia Marina durant la Segona Guerra Mundial, en què va ser alumne de l'Acadèmia Naval, en un documental titulat Mio padre, il mare, i deserti (El meu pare, el mar, els deserts) dirigit per Claudio Costa. En el documental Pier Paolo Bergamini relata que va conèixer el seu pare uns dies abans del tràgic viatge del cuirassat Roma. Va saber de la mort del seu pare només uns dies després.
Dates de promoció 25px Almirall d'armada – 1943 (a títol pòstum) 25px|Ammiraglio di squadra Almirall de esquadra - 24 de juliol de 1941 25px|Ammiraglio di divisione Almirall de divisió - 1 de gener de 1939 25px|Contrammiraglio Contraalmirall – 1 de gener de 1938 25px|Capitano di vascello Capita de navili – 1934 25px|Capitano di fregata Capità de fragata – 1929
Condecoracions 50px Cavaller de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer – 1 de juny de 1930 50px Cavaller de l'orde militar de Savoia - 3 de març de 1942 50px Medalla d'or al Valor Militar - 20 de desembre de 1943 50px Medalla de plata al Valor Militar - 2 d'octubre de 1918 50px Medalla de plata al Valor Militar - 12 de febrer de 1942 50px Creu de Guerra al Valor Militar (3 ocasions) 50px|Medalla commemorativa de la Guerra Italo-Turca Medalla commemorativa de la Guerra Italo-Turca (1911-1912) 50px Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918 50px Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918