Faisal ibn Turki () (Bombai, 8 de juny de 1864 - Masqat, 4 d'octubre de 1913) va ser sultà de Masqat i Oman del 4 de juny de 1888 al 4 d'octubre de 1913. Va succeir el seu pare Turki ibn Saïd com a sultà. A la seva mort, el 1913, el va succeir el seu fill gran Taimur ibn Faisal.
Era el sogre d'Ali ibn Hamud, sultà de Zanzíbar.
Biografia Tant la seva mare com la mare del seu pare pertanyien al poble surma d'Etiòpia. Va rebre una educació privada i abans d'accedir al tron va ser governador de Nizwa.
En assumir el poder l'any 1888, Faisal ibn Turki va veure que la seva autoritat a l'interior s'havia anat debilitant a mesura que els líders tribals havien anat percebent la seva creixent dependència dels consellers britànics. Va haver d'afrontar dificultats financeres durant tot el seu regnat, i el 1895 i el 1897 va haver de demanar préstec als britànics a l'Índia per a les despeses del tresor. Segons el major britànic S.G. Knoxe, el sultà Faisal era «sens dubte un governant feble, però per la seva amabilitat i obertura va guanyar certa popularitat».
El 1895 es va veure obligat a buscar refugi al fort de Jalali després de l'ocupació de Masqat. Els agents polítics britànics van frustrar els seus esforços per recuperar Masqat i el van obligar a cortejar els francesos. Va concedir als francesos les instal·lacions de carbó per a la seva flota de Bandar Jissah, prop de Masqat.
Decidits a frustrar qualsevol creixement de la presència francesa en el que els britànics consideraven la seva esfera d'influència, el Regne Unit va presentar a Faisal ibn Turki un ultimàtum el 1899 ordenant-li que s'embarqués en el vaixell insígnia britànic o Masqat seria bombardejada. Tenint pocs recursos, Faisal ibn Turki va capitular. Humiliat públicament, la seva autoritat va quedar danyada de manera irreversible. El 1903 va demanar permís a Lord George Nathaniel Curzon, virrei de l'Índia, per abdicar, però la seva petició va ser denegada. El control de la capital es va delegar a Saïd ibn Muhammad al-Saïd, mentre que els afers de l'interior van recaure en un exesclau, Sulayman ibn Suwaylim. El 1913 es va perdre completament el control de l'interior i un imamat refet va tornar a amenaçar per a Masqat. El maig de 1913, Salim ibn Raixid al-Kharusi va ser elegit imam a Tanuf i va encapçalar una revolta contra el soldà que comibnava els grups tribals hinawi i ghafiri.
A la mort de Faisal, el va succeir el seu segon fill, Taimur ibn Faisal. El sultà Haitham d'Oman és un descendent directe de Faisal ibn Turki.
Descendència Faisal ibn Turki va tenir 24 fills:
Sàyyid Badran ibn Faisal al-Saïd Sultà Taimur ibn Faisal al-Saïd Sàyyid Nadir ibn Faisal al-Saïd Sàyyid Muhammad ibn Faisal al-Saïd Sàyyid Hamad ibn Faisal al-Saïd Sàyyid Hamud ibn Faisal al-Saïd Sàyyid Salim ibn Faisal al-Saïd Sàyyid Ali ibn Faisal al-Saïd Sàyyid Malik ibn Faisal al-Saïd Sàyyid Shihab ibn Faisal al-Saïd Sàyyid Abbas ibn Faisal al-Saïd Sàyyid Matar ibn Faisal al-Saïd Sàyyida … bint Faisal al-Saïd Sàyyida Burda bint Faisal al-Saïd Sàyyida Rahma bint Faisal al-Saïd Sàyyida Ruma bint Faisal al-Saïd Sàyyida Taimura bint Faisal al-Saïd Sàyyida Aliya bint Faisal al-Saïd Sàyyida Walyam bint Faisal al-Saïd Sàyyida Shatu’ bint Faisal al-Saïd Sàyyida Saraya bint Faisal al-Saïd Sàyyida Taimura bint Faisal al-Saïd Sàyyida Shirin bint Faisal al-Saïd Sàyyida Shuruqa bint Faisal al-Saïd
Honors Honors nacionals 51x51px Gran Mestre de l'Orde d'al-Said
Honor estrangers 51x51px Medalla d'or de Delhi Durbar d'Eduard VII - 15 de novembre de 1903 51x51px Cavaller Honorari Gran Comandant de l'Orde de l'Imperi Indi (GCIE) - 1904 51x51px Medalla d'or de Delhi Durbar de Jordi V - 12 de desembre de 1911 51x51px Orde dels Lloables, 1a classe en brillants del Sultanat de Zanzíbar
Referències
Vegeu també Llista de governants d'Oman Dinastia Al-Bu Said
Bibliografia
Categoria:Sultans d'Oman Categoria:Persones de Bombai Categoria:Polítics de Maharashtra Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1864