Tròpic de Càncer (novel·la)

Tròpic de càncer és una novel·la de Henry Miller que s'ha descrit com "notòria per la seva sexualitat sincera" i com a responsable de la "lliure d'expressió que ara donem per feta en la literatura". Va ser publicada per primera vegada l'any 1934 per Obelisk Press a París, França, però aquesta edició va ser prohibida als Estats Units. La seva publicació el 1961 als Estats Units per Grove Press va donar lloc a judicis per obscenitat que van posar a prova les lleis nord-americanes sobre pornografia a principis de la dècada del 1960. El 1964, el Tribunal Suprem dels Estats Units va declarar el llibre no obscè. Es considera una obra important de la literatura del segle XX.

Redacció i publicació

Miller va escriure el llibre entre 1930 i 1934 durant la seva "vida nòmada" a París. La Villa Borghese fictícia era en realitat el número 18 de Villa Seurat al districte 14 de París.D'Abate, Matthew. Tal com revela Miller al text del llibre, primer tenia la intenció de titular-lo "Crazy Cock". Miller va donar la següent explicació de per què el títol del llibre era Tròpic de càncer: "Va ser perquè per a mi el càncer simbolitza la malaltia de la civilització, el punt final del camí equivocat, la necessitat de canviar de rumb radicalment, de començar completament des de zero".

Anaïs Nin va ajudar a editar el llibre. El 1934, l’Obelisk Press de Jack Kahane va publicar el llibre amb el suport financer de Nin, que havia manllevat els diners a Otto Rank.

Cita d'Emerson, prefaci i introducció A l'edició de 1961, davant de la portada de la novel·la hi ha una cita de Ralph Waldo Emerson:L'edició de 1961 inclou una introducció de Karl Shapiro escrita el 1960 i titulada "El millor autor viu". Les tres primeres frases són:

Després de la introducció hi ha un prefaci escrit per Nin el 1934, que comença així:

Resum Ambientat a França (principalment París) a finals de la dècada del 1920 i principis de la dècada del 1930, Tròpic de Càncer se centra en la vida de Miller com a escriptor en dificultats. Al final de la novel·la, Miller explica el seu enfocament artístic per escriure el llibre en si, afirmant:Combinant l'autobiografia i la ficció, alguns capítols segueixen una narració d'algun tipus i fan referència als amics, col·legues i llocs de treball reals de Miller; d'altres s'escriuen com a reflexions del corrent de la consciència que de vegades són epifàniques. La novel·la està escrita en primera persona, com moltes de les altres novel·les de Miller, i no té una organització lineal, sinó que oscil·la amb freqüència entre el passat i el present.

Temes El llibre funciona en gran manera com una meditació immersiva sobre la condició humana. Com a escriptor en dificultats, Miller descriu la seva experiència vivint en una comunitat de bohemis a París, on de manera intermitent pateix fam, sensellarisme, misèria, solitud i desesperació per la seva recent separació de la seva dona. Descrivint la seva percepció de París durant aquest temps, Miller va escriure:Hi ha molts passatges que descriuen explícitament les trobades sexuals del narrador. El 1978, l'estudiós literari Donald Gutiérrez va argumentar que la comèdia sexual del llibre era "innegablement baixa... [però amb] un atractiu visceral més fort que la comèdia alta". Els personatges són caricatures, i els personatges masculins "ensopeguen pels laberints de les seves concepcions de la dona".

La música i la dansa són altres temes recurrents al llibre. La música s'utilitza "com a signe de la vitalitat que Miller rebutja a tot arreu". Les referències a la dansa inclouen una comparació d'estimar la Mona amb una "dansa de la mort" i una crida al lector perquè s'uneixi a "un últim ball que caduca" tot i que "estem condemnats".

Personatges A part del narrador en primera persona "Henry Miller", els personatges principals són:

Boris Un amic que lloga habitacions a la Villa Borghese. El personatge va ser modelat després de Michael Fraenkel, un escriptor que "havia protegit a Miller durant els seus dies de vagabund" el 1930. Carl Un amic escriptor que es queixa de la gent optimista, de París i de l'escriptura. Miller ajuda a Carl a escriure cartes d'amor a "la rica cony d'Irene", i Carl relata la seva trobada amb ella a Miller. Carl viu en la misèria i té relacions sexuals amb un menor. La inspiració de Carl va ser l'amic de Miller, Alfred Perlès, escriptor. Collins Un mariner que fa amistat amb Fillmore i Miller. Com Collins s'havia enamorat d'un noi en el passat, el fet de despullar un Miller malalt per ficar-lo al llit s'ha interpretat com una prova d'un desig homoeròtic per Miller. Fillmore Un "jove al servei diplomàtic" que es fa amic de Miller. Convida Miller a quedar-se amb ell; més tard s'hi uneix la "princesa" russa Macha amb "gonocòccia". Cap al final del llibre, Fillmore promet casar-se amb una francesa anomenada Ginette que està embarassada d'ell, però ella és físicament abusiva i controladora, i Miller convenç a Fillmore de marxar de París sense ella. L'homòleg de la vida real de Fillmore era Richard Galen Osborn, un advocat. Mona Un personatge corresponent a la segona esposa de Miller, juny Miller. Miller recorda la Mona, que ara és a Amèrica, amb nostàlgia. Tania Una dona casada amb Sylvester. El personatge va ser modelat després de Bertha Schrank, que estava casada amb Joseph Schrank. També es pot assenyalar que durant l'escriptura de la novel·la, Miller també va tenir una apassionada aventura amb Anais Nin; canviant la "T" per una "S", es pot distingir l'Anais de la Tania reordenant les lletres. També es pot assenyalar que en una de les moltes cartes apassionades de Nin a Miller, ella cita el seu desmai que es troba a continuació. La Tania té una aventura amb Miller, que fantasieja amb ella:

Van Norden Un amic de Miller que és "probablement l'home més corrupte sexualment" del llibre, amb una "manca total d'empatia amb les dones". Van Norden es refereix a les dones que utilitzen termes com ara "el meu cony de Geòrgia", "cony de puta", "cony ric", "conys casats", "cony danès" i "conys tontos". Miller ajuda a Van Norden a traslladar-se a una habitació d'un hotel, on Van Norden porta les dones "el dia a l'entrada". El personatge es basava en Wambly Bald, un columnista de xafarderies.

Qüestions legals Estats Units Després de la publicació del llibre a França l'any 1934, el Servei de Duanes dels Estats Units va prohibir la importació del llibre als EUA Frances Steloff va vendre còpies de la novel·la de contraban des de París durant la dècada del 1930 al seu Gotham Book Mart, la qual cosa va provocar queixes. Una edició de la novel·la que infringia els drets d'autor va ser publicada a la ciutat de Nova York el 1940 per "Medusa" (Jacob Brussel); la seva darrera pàgina afirmava que el seu lloc de publicació era Mèxic. Brussel·les va ser finalment enviada a la presó durant tres anys per l'edició.

El 1950, Ernest Besig, el director de la Unió Americana de Llibertats Civils a San Francisco, va intentar importar Tròpic de Càncer juntament amb l'altra novel·la de Miller, Tròpic de Capricorn, als Estats Units. La duana va retenir les novel·les i Besig va demandar el govern. Abans que el cas arribés a judici, Besig va sol·licitar una moció per admetre 19 deposicions de crítics literaris que testimonien el "valor literari de les novel·les i la talla de Miller com a escriptor seriós". La moció va ser denegada pel jutge Louis A. Goodman. El cas va passar a judici amb Goodman presidint. Goodman va declarar les dues novel·les obscenes. Besig va apel·lar la decisió al Novè Circuit d'Apel·lacions, però les novel·les van ser declarades una vegada més "obscenes" en una decisió unànime a Besig v. Estats Units.

El 1961, quan Grove Press va publicar legalment el llibre als Estats Units, es van presentar més de 60 demandes per obscenitat en més de 21 estats contra llibreters que el van vendre. Les opinions dels tribunals variaven; per exemple, en el seu desacord amb la majoria que sostenia que el llibre no era obscè, el jutge de la Cort Suprema de Pennsilvània Michael Musmanno va escriure que el càncer "no és un llibre". És un tancament, una claveguera oberta, un pou de putrefacció, una reunió viscosa de tot el que està podrit entre les runes de la depravació humana."

L'editor Barney Rosset va contractar l'advocat Charles Rembar per ajudar Rosset a liderar l'"esforç per ajudar tots els llibreters processats, independentment de si hi havia una obligació legal de fer-ho". Rembar va argumentar amb èxit dos casos d'apel·lació, a Massachusetts i Nova Jersey, encara que el llibre va continuar sent jutjat obscè a Nova York i altres estats.

El 1964, el Tribunal Suprem dels EUA, en Grove Press, Inc. v. Gerstein, citat Jacobellis v. Ohio (que es va decidir el mateix dia) i va anul·lar les conclusions dels tribunals estatals que el tròpic de càncer era obscè.

Altres països El llibre també va ser prohibit fora dels EUA:

Al Canadà, figurava a la llista de llibres prohibits per la duana des de 1938. La Policia Muntada del Canadà va confiscar còpies del llibre de llibreries i biblioteques públiques a principis dels anys seixanta. El 1964, les actituds cap al llibre s'havien "liberalitzat". Només les còpies de contraban del llibre estaven disponibles al Regne Unit després de la seva publicació el 1934. Scotland Yard va contemplar la prohibició de la seva publicació a Gran Bretanya als anys seixanta, però va decidir no prohibir-la perquè figures literàries com TS Eliot estaven disposades a defensar públicament el llibre. A Austràlia, el llibre va ser prohibit fins a principis de la dècada del 1970, quan el ministre de Duanes i Impostos Especials, Don Chipp, va acabar en gran part amb la censura del material imprès al país.CHIPP, Donald Leslie (1925–2006), senate.gov.au. A Finlàndia, totes les còpies impreses de les versions finlandeses del llibre van ser confiscades per l'estat abans que els llibres es publiquin el 1962. El llibre no es va publicar allà en finès fins al 1970, però el llibre estava disponible en suec i anglès.

Recepció crítica Revisors individuals El 1935, H. L. Mencken va llegir l'edició de París de 1934 i va enviar una nota encoratjadora a Miller: "Fa un mes vaig llegir Tropic of Cancer. Em sembla una obra realment excel·lent, i així ho vaig informar a la persona que me la va enviar. D'això, més quan ens trobem."

George Orwell va revisar Tropic of Cancer a The New English Weekly el 1935. Orwell es va centrar en les descripcions de Miller de les trobades sexuals, que va considerar importants pel seu "intent d'arribar a fets reals", i que va veure com una desviació de les tendències dominants. Orwell va argumentar que, tot i que Miller es preocupa d'aspectes més lletjos de la vida, no és, tanmateix, del tot pessimista i sembla trobar que la contemplació de la lletjor fa que la vida valgui més la pena que menys. Per concloure, va descriure Tropic of Cancer com "un llibre notable" i el va recomanar a "qualsevol que pugui aconseguir una còpia" Tornant a la novel·la a l'assaig "Inside the Whale" (1940), George Orwell va escriure el següent:Samuel Beckett ho va aclamar com "un esdeveniment transcendental en la història de l'escriptura moderna".Citat a: Henry Miller, Tropic of Cancer, (Harper Perennial, UK, 2005) Norman Mailer, en el seu llibre de 1976 sobre Miller titulat Geni i luxúria, la va anomenar "una de les deu o vint grans novel·les del nostre segle, una revolució de la consciència igual a The Sun Also Rises ".