miniatura|Escut d'Armes d'El Salvador La història del Salvador és la pròpia d'un país d'Amèrica Central que ha passat per diversos períodes, els quals han marcat el seu actual estat econòmic, polític i social. Abans de l'arribada dels conquistadors espanyols a terres americanes, el territori estava habitat per diversos pobles amerindis que ja havien format ordres socials sofisticats. Amb la conquesta, el sincretisme i la submissió prenen protagonisme fins que, en conseqüència de l'explotació i motius externs, El Salvador assoleix la seva independència el 1821. Comença aquí un període de convulsió política, liderat pels grans terratinents. El 1931 s'inicia el període conegut com la "dictadura militar", on l'exèrcit controlà l'Estat fins al 1979. Durant la dècada de 1980, una guerra civil va assotar amb força la societat salvadorenca, deixant un saldo de morts i desapareguts sense precedents en la seva història. El 1992 se signen els Acords de Pau de Chapultepec, esdeveniment que marca l'inici d'una nova època en la història de la nació. En l'actualitat, la situació econòmica i social tendeix a dificultar les possibilitats de superació de la població.
Època precolombina El territori salvadorenc forma part de l'àrea de Mesoamèrica, i està situat en una regió que va servir de pas d'objectes i idees a través del temps.Cita Harvard |Alfaro|Arias Gómez|Bell Suazo|Calderón|2002| p=7|sp=sí Les primeres evidències culturals a El Salvador es remunten a vuit mil anys, justament en el període arcaic (8000 aC-1500 aC), època de grans migracions a diverses zones mesoamericanas, una d'elles la costa del Pacífic del país.Cita Harvard |Alfaro|Arias Gómez|Bell Suazo|Calderón|2002| p=8|sp=sí Entre el període preclàssic primerenc (1500 aC-900 aC) i mitjà (900 aC-500/400 aC), es van assentar grups protomaies a la regió occidental. Per al cas, a l'àrea de Chalchuapa s'han trobat restes d'antics assentaments, probablement emigrats de Chiapas i Guatemala. Des d'aquesta zona van partir grups cap a llocs com Jayaque o Antic Cuscatlán en el període preclàssic mitjà
En el preclàssic tardà (500/400 aC - 200/250 dC), va existir desenvolupament cultural i relacions de tipus lingüística, escultòrica i comercial amb les terres altes de Guatemala, especialment amb la ceràmica Usulután i l'obsidiana. A més, les tres zones del país (occidental, central i oriental) es trobaven poblades; i es va incrementar la construcció de monticles com a Quelepa, Atiquizaya i El Trapiche. No obstant això, la florida es va veure interromput en diversos sectors per l'erupció del volcà de Ilopango en el 260 dC.
En el període clàssic primerenc (200/250 dC-400 dC), a Quelepa —poblat pels lenca i que no va ser afectat per l'erupció d'Ilopango— va haver-hi progrés notable i es van establir relacions amb poblacions de terres altes i del sud de l'istme. Pel període clàssic mitjà (400 dC-600/650 dC) va existir repoblació de l'occident i del centre del territori per grups maies-chortí. Una de les localitats era Joya de Cerén, ocupada al i els habitants del qual es van veure afectats per l'erupció del volcà Caldera; també la zona del llac de Güija va ser un lloc d'intercanvi important amb l'occident d'Hondures, vall de Motagua i Petén. D'altra banda, en aquesta època es van establir els cacaoperas a la regió oriental. En el període clàssic tardà (600/650 dC - 950 dC), es va manifestar un desenvolupament cultural evidenciat per la construcció de complexos arquitectònics, sent els més representatius: Tazumal, Cara Bruta, Cihuatán,cita web|url=http://www.fundar.org.sv/cihuatan.html#abandono |títol =Parc arqueològic Cihuatán |autor=FUNDAR|idioma =espanyol |dataaccés=2 de març de 2012 Quelepa i San Andrés, que també va tenir els seus anys d'esplendor entre els anys 600/650 dC i 900/1000 dC.
El període postclàssic (950 dC-1524 dC) és caracteritzat pels Estats seculars. Llocs com Tazumal i Llacuna Seca són abandonats després del 1200 dC; encara que posteriorment van arribar grups multiètnics d'influència nahua: els nonoalca-pipiles, que van ocupar tres quartes parts del territori salvadorenc. En aquesta fase va existir la construcció d'obres d'enginyeria i el comerç a llarga distància; d'altra banda, la societat es va veure marcada per l'estratificació, el domini d'un governant suprem i la presència d'ordes militars. Entre els nuclis indígenes més importants es trobaven els izalcos i principalment el Senyoriu de Cuscatlán, que es considera el model del desenvolupament local en aquest període.
La colonització espanyola miniatura|El tint extret de l'anyil va ser una important sustentació de l'economia salvadorenca durant la colonització espanyola. L'any 1522 cinc navilis espanyols van partir des de Panamà per explorar les costes del litoral pacífic. El pilot major era Andrés Niño qui va batejar al Golf de Fonseca i el 31 de maig va desembarcar en una illa a la qual va anomenar «Petronila» (Meanguera).cita web|url=http://www.puertolaunion.gob.sv/?articulo=1021 |títol =El Golf de Fonseca |autor=CEP|idioma =espanyol |dataaccés=6 de març de 2012 Per al juny de 1524 el conqueridor Pedro de Alvarado va travessar el riu Paz amb tropes espanyoles acompanyades d'indis auxiliars, i va iniciar el submissió dels nadius de l'actual territori salvadorenc. Els colonitzadors van establir en els anys posteriors diverses poblacions: San Salvador, erigida el 1525 però que va tenir el seu seient definitiu el 1545; San Miguel, la primera colònia de la qual va sorgir el 1530; i la vila de la Trinitat (Sonsonate), fundada el 1553. Tot el territori comprendria les Alcaldies Majors de Sonsonate i San Salvador, ambdues part del Regne de Guatemala. Al costat de la conquesta espanyola també es va desenvolupar el mestissatge, el procés d'evangelització catòlica, l'ensenyament de l'idioma castellà, i l'arribada d'esclaus africans.cita web|url=http://especiales.laprensagrafica.com/2011/bicentenario/los-esclavos-negros-presencia-y-resistencia/ |títol =Els esclaus negres, presència i resistència |autor=Acadèmia Salvadorenca d'Història|idioma =espanyol |dataaccés=6 de març de 2012
Per l'escassetat d'or i plata, el Regne no tenia la preponderància d'altres possessions americanes, per la qual cosa va sustentar la seva economia en l'agricultura. Per a la creació de riquesa calia aprofitar el treball dels indis, així com l'apropiació de terra.Cita Harvard |Alfaro|Arias Gómez|Bell Suazo|Calderón|2002| pp=20-21|sp=sí A més, els nadius, reduïts a pobles d'indis, eren subjectes a tributs, i no van ser rares les queixes per abusos d'autoritat. De fet es va registrar un motí a Izalco l'any 1725.Cita Harvard |Alfaro|Arias Gómez|Bell Suazo|Calderón|2002|p=24|sp=sí
La colonització centreamericana va tenir una etapa inicial d'extracció de matèries primeres, a la qual va seguir la dependència d'un producte d'exportació: primer va ser el cacau, el cultiu del qual de grans plantacions va començar des de 1540 a la província salvadorenca, principalment a la regió sonsonateca;cita web|url=http://www.fisdl.gob.sv/servicios/en-linea/ciudadano/conoce-tu-municipio/sonsonate/676.html |títol =Sonsonate |autor=FISDL|idioma =espanyol |dataaccés=6 de març de 2012 i després el tint d'anyil que des de 1600 era de gran importància per a l'economia del Regne i de San Salvador especialment, ja que era el seu principal producte d'exportació.cita web|url=http://webiica.iica.ac.cr/bibliotecas/repiica/b0363e/b0363e.pdf |títol =Guia Tècnica: Procesamiento del Añil a El Salvador (pàg. 17-18) |idioma =espanyol |dataaccés=14 de març de 2012 En contrast, el seu procés d'elaboració perjudicava la salut dels obrers indígenes. A aquests articles s'afegien el ferro de Metapán i també el denominat bàlsam del Perú, l'exportació del qual, com va succeir amb l'anyil, va perdurar una vegada acabat el domini espanyol. No obstant això, en aquest període van existir factors que menyscabaven el dinamisme de l'economia, tals com: el minvament de la població indígena per malalties, recessions provocades per les guerres en les quals s'embardissava la corona espanyola, pèssimes vies de comunicació, plagues de chapulín, i el domini del comerç a la regió pels rics comerciants establerts a la ciutat de Guatemala, entre d'altres. El 1785, en virtut de les reformes borbòniques, es va instituir la Intendència de San Salvador.
La Independència i la República Federal miniatura|Manuel José Arce, primer president de la República Federal de Centreamèrica. Des de la primera dècada del , en les possessions americanes de la corona espanyola, començaven a sorgir moviments amb inquietuds independentistes. San Salvador no era aliena als successos, ja que la situació econòmica i política era desfavorable per als habitants de la província. L'elit local conformada per criolls i religiosos desitjaven aconseguir l'autonomia i expulsar el domini de l'aristocràcia guatemalenca, per la qual cosa el 5 de novembre de 1811 va esclatar una revolta en contra de les autoritats colonials. La revolta, que va ser la primera en el Regne, no va trobar suport en les autoritats de les altres poblacions, per la qual cosa va acabar en fracàs. No obstant això, un altre alçament tindria lloc el 1814. El govern de la Capitania va aconseguir mantenir el control sobre els amotinats fins a l'any 1821, quan a la regió es va conèixer la signatura del Pla d'Iguala en el Virregnat de Nova Espanya, i la proclamació d'independència de Ciudad Real; que va motivar als independentistes a pressionar al Cap Polític Gabino Gaínza perquè convoqués a la Diputació Provincial i signar l'Acta d'Independència que va tenir lloc el 15 de setembre.cita web|url= http://www.ues.edu.sv/sites/default/files/revista_la_universidad_3_4.pdf |títol =Esdeveniments del 15 de setembre de 1821 (pàg. 25-33)|autor=Víctor René Marroquín|idioma =espanyol |dataaccés=28 d'abril de 2012
No obstant això, i malgrat que en aquesta acta s'estipulava la convocatòria a un congrés per decidir el govern de les províncies, les autoritats guatemalenques i adeptes al Pla d'Iguala van disposar l'annexió a l'Imperi Mexicà el 5 de gener de 1822. La facció salvadorenca es va oposar a la decisió per les seves idees republicanes,cita web|url=http://www.uca.edu.sv/facultad/chn/c1170/luchas%20de%20poder1821.pdf |títol =Lluites de poder, pràctiques polítiques i llenguatge constitucional. San Salvador a finals de 1821 |autor=Sajid Alfredo Herrera Mena|idioma =espanyol |dataaccés=28 d'abril de 2012 però no va poder impedir que San Salvador acabés integrada a l'Imperi, encara que per breu temps, ja que Agustín de Iturbide abdicaria al tron. L'1 de juliol de 1823 es va proclamar la independència absoluta de les antigues províncies del Regne de Guatemala que van passar a anomenar-se Províncies Unides del Centre d'Amèrica i l'Assemblea Constituent Del qual era presidida per José Matías Delgado. A la fi d'aquest any i a principis de 1824, l'Alcaldia Major de Sonsonate i posteriorment la localitat d'Ahuachapán, es van integrar a la província salvadorenca.cita web|url=http://www.fisdl.gob.sv/servicios/en-linea/ciudadano/conoce-tu-municipio/ahuachapan/705-ahuachapan.html |títol =Ahuachapán |autor=FISDL|idioma =espanyol |dataaccés=28 d'abril de 2012
La República Federal de Centreamèrica es va constituir el dia 22 de novembre de 1824, i El Salvador era un dels seus cinc Estats. No obstant això, el 12 de juny d'aquest mateix any els salvadorencs s'havien apressat a emetre la seva pròpia constitució, per contrarestar qualsevol acte del centralisme guatemalenc.cita web|url=http://www.uca.edu.sv/facultad/chn/c1170/la%20invension%20alliberar%20de%20la%20identitat%20estatal%20salvadorena,%201824-1839.pdf |títol =La invenció liberal de la identitat estatal salvadorenca, 1824-1839 (p. 11) |autor=Sajid Alfredo Herrera|idioma =espanyol |dataaccés=28 d'abril de 2012